[2710] Lleida 1888-94: pioners de l'electricitat a Lleida

 

Anys 1910-20. Lo llum elèctric a Lleida.
La il·luminació nocturna del pont vell modernista, en una preciosa imatge captada de sota l'Arc del Pont, porta d'entrada secular a la ciutat, llavors encara no presidida pels nostres estimats cabdills ilergetes. 

1900 ca. Lleida, Pont Vell.
El pont abans de la riuada de 1907, amb l'alt pal metàl·lic que distribuïa el cablejat just en començar la banqueta de Blondel. 

1911-12 ca. Lleida, Pont Vell.
Els artístics fanals modernistes de llum elèctrica del pont nou de ferro de 1911. Llavors, l'edifici de l'Hotel Palace encara es trobava en obres.
 

1964. Lo llum elèctric a Lleida.

Josep Lladonosa i Pujol, «Los primeros instaladores de eléctricos en Lérida (1890-1912)»,

 «La Mañana», de 23 de març (XAC).
Article que revisa la instal·lació de les primeres companyies elèctriques a la nostra ciutat. Després de segles amb llums d'oli i candeles, durant molt de temps només amb la poqueta llum dels altarets que hi havia als carrers, Lleida estrenà nova llum, primer del gas (al 1862), encabat de l'electricitat, cap al 1893, per mor de l'Eusebi Botines, «hojalatero-lampista» del carrer Cavallers, i de son oncle lo Gaió.

Un antecedent destacat fou lo dels tallers Safonts, a la Rambla de Ferran i dedicats a la maquinària agrícola (premses, bombes d'aigua, màquines de serrar...), que va anunciar-se com a instal·lador elèctric als programes de la festa major i als diaris locals. A Catalunya l'electricitat com a força motriu industrial s'encetà al 1874 i s'accelerà des de l'Expo de 1888. Sembla que lo Josep Safonts s'hi interessà a partir de la visita a l'exposició barcelonina i començà algunes provatures particulars, potser aprofitant l'aigua del Noguerola, que li passava a prop del taller. 

En aquell mateix temps, lo Botines i lo Llorenç banquer instal·laren una petita central en un molí sobre la secla de Pinyana, entre Torrefarrera i Rosselló. Una línia de fils portava el corrent elèctric fins a la capital, i a l'avinguda Blondel, en uns coberts, s'hi col·locaren los transformadors. Era la primera empresa de producció i distribució d'electricitat a la ciutat, la Societat Elèctrica de Lleida.Al 1896, era presidida per Marià de Gomar, aristòcrata i terratinent, i altres destacats propietaris i peixos grossos lleidatans. A banda d'il·luminar alguns carrers cèntrics, s'instal·la fluid en oficines d'organismes oficials.

Los Botines foren també coneguts per ser los promotors, juntament amb l'empresari Frederic Mulet, impulsor de la Joventut Republicana, de la instal·lació del primer cinematògraf a la ciutat, als baixos de la casa de Domènec Serra, al carrer Major, que anomenaren Cine Moderno, després traslladat a la Casa Xammar. Més endevant, impulsaren lo cinema Portfoliograf i Granados, i lo Victòria. 

L'exemple dels Botines fou seguit per altres llauners, «pues eran ellos los que servían al público, de lámparas, quinqués, acetilenos, candiles y tanto utensilio de uso común para la iluminación de los hogares de antaño». Entre aquests altres, destacaren Bonaventura Baiget a la plaça de la Llibertat, Josep Alvarez al carrer de la Paloma, i lo senyor Qui al barri de la Magdalena. 

1887. Lo llum elèctric a Lleida.

«Diario de Lérida», de 31 de desembre (FPIEI).

La modernor sempre és bona consellera per al màrqueting: l'electricitat no arribava a Lleida, però lo conegut gabinet oftalmològic de Soler i Arrugaeta ja venia tractaments amb electricitat per a afeccions oculars i paràlisis d'extremitats i reumatoides. 

1905. Lo llum elèctric a Lleida. 

Tallers Safonts, Lleida.

Ubicat a Rambla Ferran 30, en les dècades del tombant del XIX al XX, s'anunciava com a empresa de transport i distribució d'energia elèctrica a grans i petites distàncies, i com a instal·lador d'enllumenat elèctric per als pobles. 

1915 ca. Lleida, Hotel Palace.
La lluent façana modernista del Palace, davant la banqueta del Segre. A la cantonada del pont, un dels pals de distribució del cablejat elèctric de la ciutat, ple de xicres de porcellana que redirigien els filats, ben visibles (no els confongueu amb les ratlles del mata-segells).

1998. Lleida. L'arribada del llum elèctric.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès.
L'arribada del llum elèctric a la nostra capital ponentina tingué un nom propi destacat: Emilio de la Cuadra, un militar (espanyol) destacat a la guarnició de la Seu Vella lleidatana. Molt entusiasmat amb aquest nou avenç tecnològic, després d'informar-se'n ací i allà (p.ex. a l'Exposició Universal barcelonina de 1888), decideix posar-s'hi a la nostra ciutat. La primera empresa, a raó de 500 pta per acció (quantitat gens menyspreable al moment) no té gens d'èxit, però ell persisteix. Després d'una arenga pública als Camps Elisis, arribarà l'empenta definitiva a la «Sociedad Eléctrica de Lérida», primera companyia elèctrica de la nostra història, propietat majoritària de Marià de Gomar (wikipedia), antiga família aristocràtica lleidatana. 

La central productora s'instal·larà a Torrefarrera, la mà d'obra vindrà de la mà del cubà Pedro Rosuero, que havia treballat en l'electrificació de la ciutat de Saragossa, i els primers filats s'estenien al 1892: «Lleida serà la tercera ciutat de tot l'Estat il·luminada per electricitat». No us perdeu, molt descriptiu i vivaç, el passatge de Vidal Vidal en què recull el dia de la inauguració: a les envistes del segle XX, Lleida tocava la xispa de la modernor!

La trajectòria professional de De la Cuadra no s'aturà, però, a Lleida ciutat. A final de segle, ja era a Barcelona perseguint un altre dels seus somnis: fer anar l'electricitat per fer moure vehicles. Al 1898 es ven la seua participació a l'empresa elèctrica lleidatana i es trasllada a Barcelona, a on la «Compañía General Española de Coches Automóviles E. de la Cuadra, Sociedad en Comandita», produirà els primers autos mòvils de la península, elèctrics és clar (viquipèdia).
Per alimentar el tradicional esperit derrotista dels lleidatans, resultà que el rendiment de la xarxa elèctrica no fou mai prou normalitzat, i aviat la sornegueria popular retratà la situació:
Ja tenim a Lleida l'electricitat,
que sembla el rellotge de ca la Ciutat.

Anys 1900-10. Lo llum elèctric a Lleida.
La futura Av. de Catalunya, davant del convent de Sant Antoni, amb les torres metàl·liques que portaven la línia elèctrica cap al centre ciutat.

Anys 1910-20. Lleida, Carrer Cavallers.

Els fanals de paret decoratius a la cantonada de Cavallers amb Blondel.

1998. Lleida. L'arribada del llum elèctric.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès.
El subministrament no anava a l'hora, vaja. Els alts-i-baixos de la intensitat del corrent eren constants, i les queixes, freqüents. Calgué sempre anar reforçant la xarxa, sobretot per alimentar els carrers del pont enllà, com ara Ferran i Magdalena, plens de petits tallers, indústries i magatzems. 

Al 1898, cinc o sis anys després d'encesa la primera bombeta, ja es feien assemblees de soferts consumidors als Camps Elisis, els diaris locals n'anaven plens de la incompetència de l'empresa elèctrica i aviat s'intentà una nova aventura empresarial per fer-li la competència, dita Companyia Catalana d'Electricitat de Lleida. Serà la Canadenca, però, la companyia que acabarà instal·lant-se a la ciutat i a tota la província, juntament amb l'EEC, Energia Elèctrica de Catalunya, que controlaran en règim oligopolístic la producció i el consum elèctric al nostre país des del 1915 en endavant (i, per mitjà del camuflatge dels seus successors i del suport politicoeconòmic de l'Estat espanyol, gairebé fins avui). 

J.C. Alayó i F.X. Barca (UPC),
«De la electricidad al gas. La implantación de las fábricas de gas en Lleida en 1951 y en Tarragona en 1953»,
(enllaç).
La primera central hidroelèctrica de la província de Lleida fou la del molí paperer de Torrefarrera al canal de Pinyana, a on la Sociedad Eléctrica de Lérida generava la llum que abastia la capital.

1888. Lo llum elèctric a Lleida.
«Els inicis de l'electricitat a Lleida», de Marc Sans i Andrés Pla.
«Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià». núm. 7, 2020 (enllaç).
Un altre dels antecedents del llum elèctric a la nostra ciutat vingué de la iniciativa del cafeter Ramon Baqué, propietari del Cafè d'Europa. Cafeter, a les nostres comarques, vol dir que mena un cafè, pas que el conrea. Tenia una turbina al mateix riu Segre, i, a més d'emprar-la per al seu establiment, s'oferí per cedir corrent de franc per uns tres o quatre fanals a la plaça Paeria, que li negava la concessió per vendre'n a establiments veïns i l'obligava a vendre'n los excedents a la municipalitat. Si aquesta inciativa va ser portada a bon fi i tingué continuïtat, cosa que l'article no aclareix, vol dir que l'arribada del llum elèctric a Lleida cal datar-la del 1888.
 

1894. Lo llum elèctric a Lleida.
«El Correo español», de 26 d'abril (HDH).
Una curiosa notícia de successos: el robatori de 35 pta. al tartaner del director gerent de la Sociedad Eléctrica de Lérida, senyor Emilio de la Cuadra, «a las puertas de Lérida y en camino de tanto tránsito», quan tornava de la fàbrica de llum de Torrefarrera.

J.C. Alayó i F.X. Barca (UPC),
«De la electricidad al gas. La implantación de las fábricas de gas en Lleida en 1951 y en Tarragona en 1953», (enllaç).
Les primeres fàbriques de llum catalanes, entre les quals la de Torrefarrera, que no era a la fàbrica de teixits, a on sí que s'hi instal·là una línia però cap als anys 20, sinó al salt del Pinyana.

1894. Lo llum elèctric a Lleida.

2010. «Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida» (UdL).

L'empresari lleidatà Emili Botines i lo banquer Llorens foren los socis capitalistes de la Sociedad Eléctrica de Torrefarrera, que tindria Emilio de la Cuadra com a primer gerent. Només pocs anys després, al 1898, aquest se'n vendria la seua part per anar-se'n a BCN a on hi crearia la fàbrica automobilística amb el nom seu, que al 1904 esdevindria la Hispano-Suissa.

1898. Lo llum elèctric a Lleida.
«La Publicidad», de 6 d'abril (MdC).

L'enginyer de l'empresa elèctrica, Lluís Morea i Galícia, també plegà aquell 1898 per assuimir responsabilitats empresarials a Alemanya. Desconec la relació familiar d'aquest Lluís amb els ínclits Magí i Jaume. Pels cognoms, sembla que en fora un germà, però no apareix al llistat de sis germans que podem consultar en articles i enciclopèdies.

1896. Lo llum elèctric a Lleida.
«La Publicidad», de 6 d'octubre (MdC).

Què ocorria amb la producció d'electricitat quan l'aigua de Pinyana escassejava per la sequera? Doncs calia engegar-hi la màquina de vapor.

Anys 1910-20. Lleida. Fàbrica d'electricitat.
La fàbrica de llum de la Canadenca, de generació tèrmica, a la banqueta de l'actual Av. del Segre, prop de l'estació i del pont del ferrocarril. Provisional, a l'espera de l'arribada del corrent del salt de Seròs i dels salts del Pirineu lleidatà.

1899. Lo llum elèctric a Lleida.
«El Pallaresa», 12 de gener (FPEI).
Anunci de subscripció pública d'accions de la Compañía Catalana de Electricidad de Lérida, que havia de competir amb la Sociedad Eléctrica de Lérida de Gomà i De la Cuadra, tot aprofitant el gran descontentament davant del servei ofert. Entre els membres de la comissió Romà Sol, Antoni Abadal o Francesc Fontanals. El pagament per les subscripcions accionarials es feia en establiments comercials directament, com ara la Libreria Sol i Benet. 

1907. Lo llum elèctric a Lleida.
«La Comarca de Lleyda», 7 de juliol(FPEI). 
Queixa sobre la poca il·luminació de la «hermosa rambla de Fernando» a la premsa local. També sembla que faltava llum a la Rambla d'Aragó i la banqueta. S'estava a l'espera de posar en funcionament un nou motor de generació, «que diuen que rebaixarà el preu el fluid». S'hi demana l'ampliació de la potència de les bombetes i la instal·lació de més fanals.

Anys 1910-20. Lo llum elèctric a Lleida.
El carrer Major travessat pels cables elèctrics de banda a banda. També s'hi poden distingir aquells antics plafons amb bombeta nua que feien de fanals de paret i que en molts carrers i molts pobles persistirien fins ben entrada la postguerra.

Anys 1920. Lo llum elèctric a Lleida.
La vella i estreta banqueta, ja en obres d'ampliació. En primer terme, un gran pal de la línia elèctrica.

1894. Lo llum elèctric a Lleida.
«El Imparcial», de 2 de febrer (HDH).
La inauguració de la primera central hidroelèctrica lleidatana, al Canal de Pinyana, era imminent: la Sociedad Eléctrica d'Emilio de la Cuadra.

1894. Lo llum elèctric a Lleida.
«La Vanguardia», de 30 d'agost (LV).
L'any d'instal·lació de l'enllumenat elèctric la ciutat va romandre a les fosques tres cops. Se denunciava que era tan deficient, que cada dia hi havia incidències. Com a Rodalies del segle XXI, vaja. 
La incidència reportada parlava d'un electrocutat, lo Peleret de Juneda, sota un arc fotovoltaic dels Camps Elisis, quan hi passava per dirigir-se a l'Hostal del Roig de Cappont. Els qui acudiren a auxiliar-lo sofriren fortes descàrregues, i lo primer de tots, un caporal guardiacivil, «sufrió una sacudida tan violenta que le hizo caer desplomado a algunos pasos de distancia», i resultà greument ferit.
S'incendià lo fil elèctric que creuava pel pont, cosa que fou tot un espectacle que espaordí los lleidatans. Se'n derivaren peticions a la Socidad Eléctrica per a la millora del servei.

1894. Lo llum elèctric a Lleida.
«El Heraldo de Madrid», de 29 d'agost (HDH).
Sembla que la identitat del difunt no era gaire clara, si comparem les notícies.

1894. Lo llum elèctric a Lleida.

«La Vanguardia», de 13 d'agost (LV).
Quinze dies abans ja hi havia hagut tall del llum per causa d'una tempesta amb aparell elèctric que deixà un llamp caigut a la mateixa fàbrica de la Sociedad Eléctrica de Torrefarrera. Degué tractar-se d'una tempesta fortíssima, car provocà també la mort de dos persones, a Corbins i Sudanell.

1896. Lo llum elèctric a Lleida.
«La Dinastía», de 5 de juny (HDH).
Lo bisbe de Vic, de visita a la diòcesi lleidatana, fou aconduït a visitar la fàbrica de fils al canal de Pinyana a Roselló, i la fàbrica elèctrica de Torrefarrera, dos de les empreses que marcaven la moderno econòmica lleidatana del moment. 

1904. Lo llum elèctric a Lleida.
«La Veu del Segre», de 24 de desembre (FPEI).
Los problemes de subministrament de Sociedad Eléctrica eren constants. Aquell any també fou lo de la instal·lació del telèfon a la ciutat, que tingué la primera centraleta a la plaça de la Llibertat, o sia, l'actual de Sant Francesc. Després d'anys de governs autoproclamats d'esquerres de diversa mena a Lleida, encara no n'hem recuperat lo nom!

1964. Lleida de nit.
La il·luminació del pont vell i de la banqueta del Segre a mitjan del segle XX.

[2156] L'òmnibus Lleida-Balaguer, lo primer cotxe de línia lleidatà

[2366] L'antic Cafè (i cinema) d'Europa lleidatà

Quinalafem.blogspot.com  

[2644] L'arribada del gas a Lleida, 1862

 

Segle XIX. Llums de gas, Londres.

Un antic fanal de gas històric de Baker Street.

1809. Llums de gas, Londres. 

«Una ullada als llums de gas de Pall Mall», una caricatura del 1809 sobre l'impacte popular dels nous llums de gas a la ciutat londinenca, la primera del món a disposar-ne (Sàpiens, núm.120, enllaç). Passats 30 anys, arribaria a la nostra capital catalana, i ben aviat també a Reus. Caldrà esperar l'any clau de la ciutat de Lleida al segle XIX, al 1860 i anys successius, sota les regnes de l'alcalde Fuster, per veure lo renaixement lleidatà en tots els àmbits. L'enderroc de les muralles d'aquell any, després de la visita de la reina borbona (espanyola) i l'arribada del tren, impulsarà el creixement urbanístic i econòmic de la ciutat, que s'acompanyarà de l'impuls regenerador de la Renaixença cultural, la recuperació de la dignitat i l'orgull del passat català, ofegat des del 1707, i projectat novament cap al futur amb nova esperança. 

1862. Lo llum de gas a Lleida.

«El Pájaro Azul», de 5 de juliol (ARCA).

Lo 30 de juny d'aquell any fou un dels dies històrics de la nostra capital ponentina. Lo Paer en Cap Fuster, los paers i lo Gobernador Civil (espanyol), entremig d'una gran gentada, boten foc al primer fanal de gas de l'enllumenat de la ciutat, d'una ciutat en la qual «la gran mayoría de sus habitantes es esencialmente agrícola». Qui t'ha vist i qui et veu!

1861. Lo llum de gas a Lleida.

«La Correspondencia», d'11 de maig (HDH).

Los projectes de desenvolupament de la ciutat: la casa de maternitat, l'hospital civil, l'enllumenat per gas, passejos públics, planificació urbanística, construcció d'un teatre públic. La visió del Paer en Cap Fuster fou providencial. 

Segle XIX.  Lo llum de gas a Lleida.

Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.

La necessitat de seguretat pública feu que, a partir de 1808, s'instal·lessin fanals d'oli en los carrers principals de la ciutat, més enllà d'algunes teieres de llenya que hi devien cremar des de temps reculats. Durant la major part dels decennis dinovescos, doncs, la llum pública nocturna fou escassa. 

Fins que lo paer en cap Fuster (ací diu que al setembre, la crònica periodística de 30 de juny), «a qui tant deu la ciutat, va ser l'encarregat d'encendre el primer fanal [de gas], plantat a la plaça Sant Joan, enmig dels aplaudiments de la multitud i dels acords d'una banda de música». S'encenien durant set sis hores a la nit, excepte set dies al mes, quan durant la setmana que la lluna es feia plena, se n'estalviava el consum. No sabem què passava en nits emboirades o ennuvolades. També, les cases a prop de la conducció general podien tindre accés al gas, al preu de sis rals i mig lo metre cúbic, pas a l'abast de tothom. L'incendi del gasòmetre accelerà l'arribada de la llum elèctrica, al setembre de 1897. Mentrestant, lo gas va ser substituït per petroli, per no deixar la ciutat a les fosques.

1861. Lo llum de gas a Lleida.

«La Correspondencia», de 21 de gener (HDH).

L'any nou l'enllumenat de gas començava el camí burocràtic.

1861. Lo llum de gas a Lleida.

«La Época», de 7 de setembre (HDH).

L'any nou l'enllumenat de gas començava el camí burocràtic.

«Els inicis de l’electricitat a Lleida», Marc Sans i Andrés Pla,

«Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià»,  núm. 7, 2020», 

Sembla segur, doncs, que a partir de 1864, l'enllumenat públic ja havia passat definitivament a l'ús del gas. L'empresa subministradora n'era la terrassenca Sagret, Juncosa i Roca.

1859. Lo llum de gas a Lleida.

«El Alba Leridana», de 27 d'octubre (FPIEI).

Els plànols del primer gasòmetre de la ciutat, o fàbrica del gas. La construcció era en el perímetre considerat zona militar, llavors que les muralles havien perdut la missió defensiva. 

1860. Lo llum de gas a Lleida.

«El Alba Leridana», de 29 de juny (FPIEI).

L'autorització del Ministerio de la Guerra (espanyol) de la construcció del gasòmetre que la Companyia General de Crèdit havia contractat amb la Paeria. Aquest banc era propietat d'Antoni Brusi, l'amo del Diario de Barcelona i un dels cabdills de la burgesia acabalada del nostre país. Em fa gràcia això del gasòmetre, un neologisme de l'època, igual que nosaltres avui comencem a parlar d'electrolineres.

1884. Lo llum de gas a Lleida.

«El Garbell», de 4 de gener (FPIEI).

L'estrofa satírica en aquesta primera publicació periòdica en català a la nostra ciutat ens indica la ubicació del gasòmetre o fàbrica del gas, a la Plaça de Sant Lluís, a prop del mercat que hi hagué a on encara de moment tenim l'estació d'autobusos. Sembla que més que una fàbrica era una fabricota.  Enllà del Mercat de Sant Lluís, aixecat als inicis de la dècada dels 80 d'aquell segle,...

«mirin carretera avall/...
o sigui, la vella carretera cap a Fraga, que desviava pel carrer Acadèmia actual,
«hi veuran un gran casot,/...
que era el de l'Acadèmia Mariana precisament (1871),
«i a l'altra banda de cases/
que han sigut fetes de nou/
hi ha la Fàbrica del Gas/
en estat llastimós./
Una cosa els xocarà/
i és que, havent-hi el gas a prop,/
sempre es queixen los veïns/
de ser lo barri més fosc».

1875. Lo llum de gas a Lleida.

«El Cronicón Ilerdense», de 23 de maig (FPIEI).

No sé ben bé si això dels vencejos són vencills, o sia, les tiges o cames de ginesta o plantes similars que se feien anar per fer lligadors. El cas és que aquell any se'n feu la fira a l'esplanada que hi hagué davant del gasòmetre i que, per això, la veu popular començà a anomenar la plaça del gasòmetre. Diria que cap a l'actual gasolinera que hi ha al carrer Acadèmia o no gaire lluny. Llavors la ciutat s'eixamplava per aquell barri, a banda i banda de la carretera cap a Fraga i les Espanyes. 

1875. Lo llum de gas a Lleida.

«El Cronicón Ilerdense», de 27 de juny (FPIEI).

La plaça del Gasòmetre era un espai que començava a valorar-se per convertir-se en plaça de mercat. 

1887. Lo llum de gas a Lleida.

«Diario de Lérida», d'11 de gener (FPIEI).

Les queixes dels consumidors de gas contra l'empresa distribuïdora.

1865. Lo llum de gas a Lleida.

«El Cronicón Ilerdense», de 15 d'octubre (FPIEI).

Les queixes també eren antigues en el cas de l'enllumenat públic. 

1883. Lo llum de gas a Lleida.

«El Garbell», de 28 d'octubre (FPIEI).

Sembla que feien més llum los focs de les castanyeres que los llums de gas a l'anglesa. Lo comentari satíric fa referència a les empreses i inversos de capital anglesos que sostingueren les empreses i instal·lacions de gas a bona part de Catalunya.

1886. Lo llum de gas a Lleida.

«Boletín oficial del Ayuntamiento de Lérida», de 2o de novembre (FPIEI).

La instal·lació de llums de gas interiors, a dins algunes cases i en els despatxos oficials, s'anà fent cada cop més necessària.

1886. Lo llum de gas a Lleida.

«El Perro», de 26 de febrer (FPIEI).

La municipalitat tenia la intenció d'expropiar lo subministrament per tal de millorar lo servei, però el preu no era pas barat. 

1892. Lo llum de gas a Lleida.

«Diario de Lérida», de 3 de gener (FPIEI).

La fi del llum de gas a Lleida: lo propietari de la fàbrica es queixa de l'impagament municipal, cosa que l'aboca a tancar, amb efectes de 8 de gener. Res s'hi diu de cap incendi que hagués malmès les instal·lacions. 

En resum, 1862-1892: trenta anys de llums de gas a Lleida.

1892. Lo llum de gas a Lleida.

«Diario de Lérida», de 26 de maig (FPIEI).

 Amb lo tancament de la fàbrica del gas, lo paer en cap (alcalde) Costa intentà prendre-hi mesures juntament amb alguns obligacionistes de l'empresa. Però lo llum elèctric trucava a la porta: aquell mateix 1892, Emilio de la Cuadra obtingué permís per fer lo primer salt a la secla de Pinyana a Torrefarrera. L'any 1895, l'electricitat arribava a la ciutat, i sentenciava lo llum de gas lleidatà.

1869. Lo llum de gas a Lleida.

«Plano de Lérida» (BVD).

Emplaçament d'aquella primera fàbrica de gas lleidatana, enllà del portal de Sant Antoni.

[2413] Lo Teatre Principal als Agustins de Lleida

Quinalafem.blogspot.com