[2699] La Xina del segle XVII

 

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

El mapa de John Speed presenta, a través d’una mirada europea del segle XVII, una Xina encara misteriosa, plena d’elements històrics del període Ming, i també llegendaris. És una font d’informació geogràfica, etnogràfica i cultural, i alhora una mostra del (des)coneixement europeu sobre l’Àsia oriental al principi de l’edat moderna. S’hi barregen detalls acurats (com l’enumeració de províncies o la presència de la Muralla) amb errors icònics (Corea com a illa) i imaginaris literaris.

Fou publicat per John Speed un parell d'anys abans de morir, a l'obra Prospect of the Most Famous Parts of the World (‘Perspectiva de les parts més famoses del món’), primer atles signat per mà d'un anglès, i que incorpora textos descriptius que ens mostren lo punt d'informació que en què la cartografia europea se trobava. Se'l considera lo cartògraf o cosmògraf més prestigiós del període dels Stuarts a Anglaterra. Gran part dels gravats es van realitzar a Amsterdam, al taller del gravador flamenc Jodocus Hondius.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

(Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).

Hi podem observar la regió xinesa separada de l'Índia per la gran serralada de l'Himàlaia. A l'est, Corea (com a illa) i Japó. La sanefa s'aprofita per mostrar individus i indumentària de la regió, i ciutats i costums propis, que els aporten una narrativa descriptiva que se suma als textos informatius que s'incorporen al mapa.

Los mapes del taller d'Hondius són d'una espectacular bellesa, amb los marges decorats i sovint amb imatges de ciutats i persones, i tots de tonalitats ben acolorides. Les línies de la costa, de diferents colors, marques los diversos països. Los cursos fluvials i llacs interiors i les serralades hi són també molt ben detallats, i en conjunt doten la representació d'una certa profunditat i textura visuals. 

S'hi dona el nom de les províncies prou aproximat: Cantam/Guangdong, Quancii/Guangxi, Chequiam/Zhejiang, Quicheu/Guizhou, Fuquam/Huguang, Honao/Henan, Xanton/Shandong, etc.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Carros amb veles per a viatges terrestres, sense animals de tir. 

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Detalls de la ciutat de Macau, port de possessió portuguesa des de mitjan selge XVI.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

La ciutat costanera de Quinzay, actual Hangzou (capital de la província de Zhejiang), que l'explorador venecià Marco Polo va definir com la 'ciutat del cel'.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Costum executori, a l'estil de la crucifixió del messies cristià. Tant si era cert com no, la sola imatge predisposava els europeus contra uns bàrbars xinesos, que executaven igual que els romans. A més, amb lo mateix detall de la llança clavada al costat del reu.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Vaixell europeu i d'un junc, vaixell tradicional xinès. L'oceà és presentat com a espai perillós amb la presència d'un peixot monstruós.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

La regió de costanera de Guangdong, amb Canton i Macau. La punta de l'illa de Luçònia, actual Luzon, Filipines, també s'hi aprecia.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Corea presentada com a illa i les illes nipones.

 

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Detall de la muralla xinesa: «a wall 0f 400 leagues», per separar la Xina dels tàrtars. Les terres desconegudes són poblades d'éssers fantàstics.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Les terres desconegudes són poblades d'éssers fantàstics.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

L'Índia partida per l'enorme delta del Ganges, amb la ciutat de Calcuta a la costa del golf de Bengala.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Nord enllà de la muralla xinesa, s'hi emplaça la terra de Catai, regne del Gran Kan, amb la gran capital Cambalu, de 28 milles de perímetre. Al retall de sota, hi apareix una Paquin. La duplicitat mostra com encara al segle XVI hi havia dubtes sobre la identitat de l'antiga Catai de Marco Polo, que no acabava d'assimilar-se a la Xina que s'anava descobrint.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Homes i dona xinesos.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Soldats japonesos amb una mena d'arcabús a l'espatlla, que poc recorden els samurais.

1626. La Xina del segle XVII.

«The kingdome of China», John Speed (enllaç).

Home i dona del regne de Pegu, al Myanmar.

[9] La impossible tulipa negra

Quinalafem.blogspot.com 

[2674] «El disc de la mort», de Mark Twain

 

1934. El disc de la mort, Mark Twain (trad. de Josep Colom).

«Quaderns literaris. Novel·les i Novel·listes», núm. 21.

La història està ambientada a Anglaterra al segle XVII, durant una època de persecució religiosa. Està basada en fets reals: el cas del coronel Richard Overton, condemnat a mort per conviccions religioses al 1649.  La narració comença amb una nena petita i innocent, de manera similar a un conte de fades, que juga al costat de son pare, un dissident religiós protestant. L’ambient és tranquil però amb una tensió latent. Un dia, la nena i sa mare acompanyen el pare a un tribunal, pensant que simplement ha estat citat per una qüestió menor. Allà, en un procés sumari i sense garanties, l’home és acusat d’heretgia per haver escrit i difós idees contràries a l’Església oficial. Lo jutge, fred i implacable, lo condemna a mort. Mentrestant, en una escena aparentment inofensiva, la filla de l’acusat juga amb un objecte: un disc negre, similar a una fitxa o moneda. Aquest disc resulta ser el símbol que identifica els condemnats a mort, i la tria per part de la nena (sense saber-ho) és premonició de l'execució del pare.

Lo contrast entre la innocència infantil i la brutalitat del sistema judicial crea una poderosa metàfora del cinisme i la inhumanitat del poder. El disc de la mort és un conte breu però profundament colpidor, que condensa molts dels temes més importants de Mark Twain: la crítica a la hipocresia religiosa i com la religió pot convertir-se en un instrument de repressió quan va de bracet del poder polític, i el contrast entre innocència i autoritat. Lo narrador objectiu, gairebé impassible, reforça la fredor tràgica de la història.

1901. Death Disk Mark Twain.

Portada de l'edició original.

La narració curta The Death Disk de Mark Twain es va publicar per primera vegada al número de desembre de 1901 de la revista Harper’s Magazine, com a conte nadalenc. Aquesta versió incloïa un final miraculós, adaptat per a l’ocasió festiva. Posteriorment, la història es va representar com una obra teatral d’un acte, titulada Little Lady and Lord Cromwell, el 8 de febrer de 1902 al Children’s Theatre del Carnegie Hall de Nova York. El 1913, se'n va publicar una edició separada del conte per l’editor Edgar S. Werner a Nova York, en format de fulletó de cinc pàgines. A més, el 1909, la història va ser adaptada al cinema com a curtmetratge mut d'11 minuts titulat The Death Disc: A Story of the Cromwellian Period, dirigit per D. W. Griffith. (Viquipèdia). L'obreta, doncs, va tindre una certa rellevància i impacte en la societat americana del seu temps.

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

Lo traductor: «Àngel Ferran va néixer a Palafrugell el 1892. Als anys vint i trenta va treballar a Barcelona com a redactor a La Publicitat, va ser l’ànima d’El Be Negre i va col·laborar a Mirador i D’Ací i D’Allà, entre altres publicacions. Després de la guerra es va exiliar i va morir a Tolosa el 1971. Per l’anonimat de molts dels seus escrits i pel fet que només va publicar un llibre en vida, Josep Maria Cadena l’anomena l’humorista desconegut» (enllaç).

«Aquesta novel·leta porta el lector als temps d'Oliver Cromwell, el Protector d'Anglaterra, home d'una severitat extraordinària, i acara el general purità amb una deliciosa criatureta; i no volem dir qui dels dos venç perquè no volem privar els honrats lectors d'uns moments d'angoixa, molt saludables de tant en tant». 

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer. 

«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).

1934. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).

«D'ací d'allà: magazine mensual», núm. 272, de setembre (ARCA).

Deu anys més tard del conte traduït, en sortí una edició als Quaderns literaris de Josep Janés i Olivé, signada per Josep Colom. Pareix que ja havien sigut publicats també al diari AVUI, lo de preguerra, sota les sigles S. S. i F., «inicials que corresponen a un escriptor que coneixem prou bé». La meua poca sapiència, però, no m'ha permès d'identificar-lo, encara. També caldria comparar la primera edició del conte de 1924 amb l'editada una dècada després.

The Death Disk, by Mark Twain (audiobook).

(enllaç).

[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)

Quinalafem.blogspot.com