Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVII. Mostrar tots els missatges

20170514

[1702] L'Àger murada dissetesca

1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
Plànol de l'antiga vila fortificada.
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
El castell en un extrem, amb el pont (4) de la porta de socors, ben abaluardat.
1783. Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
«En un lugar eminente, en medio de un apacible valle, cubierto de arboledas y bosques...», tot i que no «a orillas del río Segre». Tenia en aquelles alçades de segle XVIII, quatre-cents veïns, que devien fer més de mil habitants llargs.
1783. Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
La referència històrica al bregós Arnau Mir de Tost, fundador de la vila cristiana i de l'abadia al 1066. Cap referència a Catalunya o la Corona d'Aragó, ni tan sols en citant el setge de la Guerra dels Segadors (1652). Això sí, segons l'autor, ja existia «España» gairebé abans de la creació del món... Quina mania, els nostres estimats veïns de ponent, de voler-nos sempre seus! (i parats i callats si pot ser, que no pot ser).
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
La porta entre la vila i el castell (3) i la gran torre rodona (2).
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
La vila, envoltada per dos rieres, l'una de les quals (13) «en verano queda seco».
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
 La porta principal de la vila (5)
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
Detall de la muralla de soldevila.

20170430

[1692] La Seu d'Urgell algun segle enrere

1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Plànol de la ciutat siscentista, «Planta del Asseu de Urgel», obra d'aquest enginyer militar, tinent coronel d'artilleria, al servei de la corona (espanyola), veg. biografia a El mapa com a llenguatge geogràfic, recull de textos històrics (ss. XVII-XX), a cura de Jesús Burgueño (IEC, 2008).
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«Situada en el centro de un llano de 2 leguas de largo y cuatro de ancho, que fertilizan las aguas de los ríos Segre y Valira. Su clima es bastante frío pero sano; su atmósfera, despejada».

La ciutat fortificada dels segles moderns disposava de quatre portes: de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya i d'Andorra. A dins, més de 400 cases, «algunas de buen aspecto, distribuidas en varias calles regularmente rectas, pero mal empedradas, y 4 plazas bastante espaciosas».

La tropa i la presó eren a l'edifici de l'antic convent dels jesuïtes, vacant des de l'expulsió de l'orde a la segona meitat del segle anterior. I és clar: «Hay palacio episcopal bastante bien construido y con buena distribución». Escola primària, amb cent canalles, i de secundària, que llavors era «de gramática latina y retórica», amb cinquanta. No com ara, que les lletres es van bandejant del currículum...

Hi ha la breu descripció del claustre i de la catedral, que «tiene 13 altares con retablos». El cementiri ja havia estat traslladat fora muralla, «en paraje ventilado, y es muy capaz», o sigui, ben gran.

Les fortaleses que envoltaven la ciutat, a l'oest, a mitja llegua, eren la Ciutadella o Torre Blanca, el Castell i la Torre de Solsona.
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Aquest plànol ben bé podria ésser un dels esborranys preparatoris del que apareix a l'orla del seu gran mapa de Catalunya de 1687. La característica planta triangular de la Seu, entre el peu del  Pirineu i el Segre.
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«El agua del río Segre, que atraviesa la huerta, proporciona grandes beneficios con el riego; y la del Valira, que corre por el confín de la ciudad, es sumamente cristalina y de buen beber; ambos ríos abundan en pesca de truchas, barbos, anguilas y otros peces, teniendo para su paso un puente de bastante solidez, cada uno». La ciutat feia tres dies de fira al 3 de novembre, i tenia fàbriques de ganivets, falçs, serralleria, terrisseria, teixidors i molins fariners.

La ciutat tenia 425 veïns, amb un total de gairebé 2.900 habitants, a raó de prop de 7 persones per casa. L'autor fa un bon resumet de la història local, però com és en ell habitual, l'Edat Mitjana i de plenitud nacional se l'empassa amb quatre ratlles. La ciutat fou cremada pels gavatxos al 1792, i patí setge de 53 dies al 1823 durant el trienni liberal (espanyol).

Segueix l'article dedicat al conjunt del partit judicial de la Seu, «de 10 leguas de Este a Oeste, contando desde el pueblo de Prats al de Castells, y casi la misma... desde el pueblo de Os al de Alinyà». Sobre el clima: «el invierno es pues largo, bastante frío, corto el verano y calorosísimo, poco perceptible la primavera y el otoño delicioso».

El vent del Nord, gèlid, i que rostia les plantes, era popularment anomenat 'vent de la misèria', per gelar-ne les collites. «También reina el viento del Este que conduce la mayor parte de las lluvias y nieves de que tanto abunda este partido».

1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
S'hi fa comentari de la geologia, del terreny i dels rius. De la Valira, afirma que era «conocido por los antiguos bajo el nombre de río Negro, que baja de Andorra». La sèquia del Segre comença al Pont de Bar: «sus aguas son muy buenas para el riego y para beber, así como las del Valira, que como ferruginosas son mejores para beber y no tan buenas para el riego». Altres riuets de la comarca són el Riu de la Pedra, el Riu o Coborriu de Bellver, el de Capiscol, el de Querforadat, el d'Arsèguel, el de Bell-lloc, el de les Torres, el de la Culó... majorment baixants del Cadí. 

És ben curiosa l'estadística criminal de l'any 1843, amb el nombre d'acusats, de penats i les condemnes, i l'estadística d'aquests processats per la justícia. En aquell any hi hagueren «4 delitos de homicidio y heridas con una arma de fuego de uso lícito y 3 instrumentos contundentes».
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Detalls del plànol de la ciutat, on s'aprecien la muralla i els baluards. La sèquia que baixava de la Valira feia de fossat a la part occidental de la vila. S'hi aprecien els carrers i places des del capdevila fins al soldevila, i hi ha ben marcades la catedral i l'església de Sant Domènec, avui parador nacional (de l'estat veí, de moment).

20170325

[1662] Palamós, 1667

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Una preciosa vista de la vila empordanesa des de l'altra banda de la badia, que poc temps després, es completà amb un plànol dins la «Carta topográfica del Principado de Cataluña».
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

La 'plaça' militar de Palamós era cobejada per son port natural, a on podien trobar refugi les armades, hispànica o francesa, que s'esbatussaven constantment en aquells temps de guerres i litigis d'escala europea. El moll que s'hi construí completava el port natural i el convertia en un dels millors de la costa catalana.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Just damunt de l'istme s'aixecava la vila de Palamós, ben fortificada i amb baluards per protegir-la dels atacs per terra ferma, i presidida per la bella església gòtica, al voltant de la qual s'arraulien els carrers i cases. 
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall del poble, envoltat de la muralla, i de l'esplèndida església medieval.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Al cap de Sa Punta, l'anomenada Ciutadella, encara més ben abaluardada, dins de la qual destacava el convent dels Agustins, una torre de guaita rodona i molí de vent fariner ran de cingle.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall de Sa Punta palamosenca ben fortificada. 
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall del primitiu moll del port de Palamós. S'aprecia en el detall, les pilones per lligar les sogues de les embarcacions, i les escaletes que baixaven fins ran d'aigua.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall del raval de pescadors fora murs, a tocar del port. Tot el conjunt, fins a la ciutadella, sembla tancat, potser per un mur de tàpia més que no pas una muralla de pedra. Una creu de terme es veu a l'esplanada erma que puja cap a Sa Punta.

20170323

[1660] La Palamós de Baldi

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port de Palamós, amb la ciutat i la ciutadella al darrere.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La vila de Palamós, ben fortificada, amb l'església gòtica presidint el poble. Fins a la ciutadella, s'ajeia el raval de pescadors ran de mar.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
L'església gòtica de Santa maria, dalt de l'altiplà fortificat on hi havia el poble medieval, que tancava i protegia l'istme de la terra ferma. Llavors encara no feia cent anys del retaule de l'altar major d'Isaac Hermes.

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port, entre la ciutat i la ciutadella. Un parell de galeres entren per arrecerar-s'hi.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Una peça d'artilleria protegeix el moll, mentre la canalla corre enjogassada. Algunes barques de pescadors són damunt la platja rocosa, i dalt la ciutadella destaca la torre de guaita, al costat del convent dels Agustins, amb son campanaret. Al cap de la petita península palamosenca, un molí fariner de vent desplega tota la majestuositat de les aspes. 
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls del moll i del raval de pescadors sota els baluards de la ciutadella, que protegia el port, punt estratègic militar per a les armades de l'època, perquè els podia proporcionar un bon i segur recer en la ruta entre Barcelona i França.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detall de les galeres, amb ses llargues fileres de rems, a força de braços dels penats.

20170321

[1659] La Palamós de Beaulieu

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
60 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella a l'istme de Sa Punta, vista des de terra ferma. El poble emmurallat en primer terme, i el convent dels agustins i un molí fariner amb les aspes al vent, dalt del penya-segat.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del penya-segat de Sa Punta, amb els bastions que protegien la ciutadella. S'hi observa el gran edifici del convent dels Agustins, i el molí a tocar de l'esbalç. Una barca de pescaires, de vela llatina, feineja en primer terme. 
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del convent dels Agustins i del molí de vent.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El campanar de l'església major sobresurt entre les cases del poble emmurallat. Algunes barques de pescadors són fondejades a la platja.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la platja, a la badia i port natural que feia el cap per la seua banda meridional.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la vila fortificada i de l'església.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Plànol de l'istme de Palamós i del port natural (C) de què disposava.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Els baluards (G) que protegien la vila (A) per la banda de terra ferma. S'aprecia ben bé el port natural i el moll corbat de què disposava.   
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Entre la porta i la ciutadella, el barri més pobre dels pescadors i altres magatzems portuaris.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella (B) de Palamós, amb el convent dels Agustins (D), el molí de vent (E) i la torre de guaita (F) de cara al nord.