Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fraga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fraga. Mostrar tots els missatges

20200118

[2077] «De Tàrrega a Cervera, una llegua sencera, i si fos mullada, compta-la per jornada», o pels temps de Carles V

1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia»,
Andrea Navagiero (Gallica).

Nomenat ambaixador de la Sereníssima República veneciana a la cort de l'emperador Carles V, aquest poeta i historiador renaixentista passà fugaçment pel nostre país en direcció a Espanya. La primera edició de les impressions del viatge foren publicades al 1563, «con la descrittione particolare delli luochi et costumi delli popoli de quelle provincie».
  
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

Els temps de viatge ara fa cinc segles no eren pas immediats, com els volem ara, malacostumats com estem. La partida cap a la cort hispanogermànica de Carles V tingué lloc al 14 de juliol de 1524, i l'arribada a destinació s'allargaria per uns quants mesos. 

1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

Saltem, doncs, la ruta per Itàlia i retrobem els viatgers ja a la mar, camí de Còrsega. Un altre dels perills de l'època, les travesses marineres amb temporal a la mar. En arribant a port, encara calia saber distingir els senyals que es rebien des de la costa, atès que, per tal de robar els vaixells, hi havia malfactors que els portaven al naufragi. I és que a totes les èpoques hi ha qui se les empesca totes. Salvats els esculls del viatge, mai tan ben dit, la nau del seguici de l'ambaixador venecià arribà al port de Palamós passada la Pasqua de 1524, exactament al 24 d'abril, la vigília de Sant Marc, patró dels venecians.

Per als venecians i europeus d'aquells temps, i també encara per a molts dels nostres temps, l'arribada al nostre país, suposava l'arribada a Espanya. Fa cinc-cents anys, el terme era encara més geogràfic que polític, atès que la Corona d'Aragó era llavors, i fins al 1707, sobirana de la de Castella, i Catalunya, com els altres estats, es regia per ses pròpies institucions de govern.
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

La ruta de Palamós cap al Cap i Casal català, passant per la Roca en entrant al Vallès, llavors sense peatge, suposem...
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

L'1 de maig arribaren a Barcelona, la qual trobà molt ben mediterràniament enjardinada, amb bons edificis de pedra i no pas de tova com als pobles. Les Drassanes li cridaren d'atenció com a edifici, però ja no hi veié cap nau, car eren fetes anar com a arsenal i polvorí. Sempre escassa de cereal, una de les eternes preocupacions del consell de la ciutat, però pròdiga en fruita.

Sorprengué l'ambaixador venecià que la nostra capital disposés d'un gran banc, similar als Montes italians, i que fos tan proveït de diner. Probablement es refereix a la Taula de Canvi barcelonina, fundada al 1401 (el primer banc d'Europa). Una de ses atribucions era controlar els prestadors, i quan n'identificaven un amb males pràctiques, li trencaven el taulell a cops de maça. Per la qual cosa, els viatgers italians que ho contemplaven varen fer popular per tot el continent l'expressió 'banca rota' quan un negoci queia en fallida.

També fa esment de l'autogovern del país, amb tres cònsols (de la Generalitat) i dels privilegis de la nació, que troba exagerats: tota l'Europa moderna es va construir sobre el poder absolut dels monarques i governants, i sempre els va fer -i els fa encara- nosa el dret al propi govern i llibertats de les nacions sense Estat, o sia, sense exèrcit. 
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

Es quedà parat del dret que tenien a establir-se a la ciutat els criminals arribats de fora, sempre que es mantingués i aportés provisió al municipi. S'escandalitza tant dels drets propis, que els arribà a qualificat de llicències en lloc de llibertats. I tot perquè es feia pagar als dirigents i adinerats que posaven a la ciutat, fins i tot al mateix Emperador!

Aprofita el traductor divuitesc (espanyol) per criticar el federalisme i aspiracions a la independència renascudes a Barcelona i a tot el país aquell segle XIX, i les demandes de la burgesia catalana de taxar amb aranzels proteccionistes la producció industrial que vinguda de fora els fes la competència. Cosa que s'enfrontava als desitjos lliurecanvistes de l'aristocràcia terratinent (espanyola).
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

Esmenta el convent de monges no observants, i que per això es podien casar, de les Jonqueres, de l'orde de Santiago. També, és clar, no es podia deixar de citar la muntanya de Montjuïc, omnipresent al costat de la ciutat en aquells segles. L'estada a la capital catalana es perllongà fins al 12 de maig, data en què, renovades les cavalleries i provisions, emprengueren camí cap a ponent pel camí ral de Molins i Sant Andreu, lloc a on calia passar el Llobregat per barca. L'endemà, dia 13, ja eren arribats a Martorell, per travessar el pont (del Diable) just a la confluència de l'Anoia amb el Llobregat. 
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

La vista de la majestuosa muntanya de Montserrat també era obligada. El dia 14 ja enfilaven per Santa Maria del Camí avall, i el dia 15 passaren per Cervera i Tàrrega, ja a les nostres comarques ponentines. S'hi fa cita d'un proverbi d'aquells temps que en el text original s'hi escriu en castellà: «De Tàrrega a Cervera, una legua entera; y si fuese mojada, cuéntala por jornada», per dir que no eren pas tan a prop les dos ciutats com la gent creia, i els camins no gaire apariats, perquè, si havia plogut, s'hi feia molt dificultós de passar-hi.

Belopozo fou la magnífica italianització del topònim de Bellpuig que a Navagiero se li escaigué de proposar. Llàstima que s'equivoqués, perquè només que hagués preguntat una miqueta als naturals del país, li haurien explicat que puig no és pas pou, oi?
1524. «Viaggio fatto in Spagna ed in Francia», Andrea Navagiero (Gallica).
Traducció i edició d'Antonio M. Fabié (1879).

Per al petit poblet, aleshores, que era Mollerusa, s'atreveix l'autor a proposar-la com a Mogliarussa. L'amic Luciano, d'Orvieto, ja m'ho digué, durant un Comènius que férem fa anyets, que li sonava a moglie russa, o sia, dona russa. Fet i dit, el dia 16, arribada a la capital de la Terra Ferma, quatre dies després d'haver sortit de Barcelona. Aquesta era l'alta velocitat de fa cinc segles, i paciència! (que avui tots, o gairebé, hem perdut).

A la nostra capital ponentina, l'autor no s'hi fixà en gran cosa, i només hi projectà les imatges de les lectures fetes de Cèsar. L'endemà ja eren a Alcarràs i Fraga, a on, és clar, els calgué travessar el llarg pont de fusta plantat a cops de maça. 


20190626

[1994] Belles vistes fragatines, 1931

1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
Esplèndides imatges de la Fraga a punt d'encetar la República del segle XX. Aquesta ens fa una finestra a la tradicional vista de la població des del pont, més exactament des de l'altre costat del riu, llavors a penes urbanitzat i gairebé buit com en segles precedents. A principis d'abril aquell any encara no desgelava i el riu baixava poc cabalós o potser la foto fou presa en algun estiu d'anys anteriors. Els grans arenys resten prou a la vista de l'espectador. 

Les pilastres de ferro sostenen l'espectacular malla metàl·lica que el pont fragatí tingué ara fa cent anys i fins al 1938, quan fou volat en la retirada republicana davant l'avanç feixista (espanyol). La façana fluvial de la ciutat, sempre a la marge esquerra del Cinca, ens mostra els edificis de tres i quatre pisos acabats en un sota teulada, sovint convertit en galeria, indispensable en les cases de pagès: a banda de fer d'aïllant tèrmic, d'hivern i d'estiu, servia per guardar-hi estesos els fruits de l'hort: des de les tomates d'hivern fins a fruites i melons. És curiós també que en tot l'estret carrer, de pas de carro, de la banqueta fluvial no hi hagués cap mena d'arbre. 

Dalt de tot del poble, per damunt de l'amuntegament de les cases del poble vell al voltant del turó, l'skyline o línia d'horitzó de la vila era format per l'esvelt campanar de Sant Pere, i per les runes de l'antic castell medieval. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
L'article ens parla de la parada feta al poble en un viatge en automòbil entre Barcelona i la nostra estimada capital colonial. Quan l'alternativa era el carro, la somera o anar a peu, la perspectiva d'un viatge d'aquesta mena «no tiene nada de desagradable». Passats cent anys, aquest mateix viatge ja fa mandra i preferim el tren (ràpid) o el pont aeri. La primera dificultat de l'expedició la troben als Brucs, quan la carretera s'enfilava corbes amunt i avall perquè no hi havia túnel, ni n'hi hauria fins al 1977. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
El pati i corral de la posada fragatina on es feia parada, a tocar de la marge dreta del riu i del poble. Crec que no l'hem de confondre amb el que hi havia dalt al pla, a mig camí de Candasnos, allà on se situava la històrica frontera lingüística, feta de terra àrida i de secà del tot despoblada.
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
La fiabilitat mecànica dels automòbils i les freqüents punxades feien que aquests llargs viatges fossin gairebé expedicionaris. 
1931. Lo Pont de Ferro, Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
El pont de ferro fragatí sobre el Cinca, aixecat al 1883, obra de 'La Maquinista Terrestre y Marítima' barcelonina. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
Les envistes de Fraga, entre els arbres d'un rec, des del peu de la carretera, encara a la banda est del riu.
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
Detall de la façana de la posada fragatina, un sòlid i ferreny edifici, amb una simple creu de terme al costat. Els arbres li donaven un aire frescal, però si era prop del riu, els mosquits devien ésser-hi força emprenyadors a l'estiu. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
Detall del corral, amb les gallines que picotejaven per aquí i per allà. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
Les imatges que acompanyen l'article ens permeten de guaitar per la finestra del temps a la Fraga d'aviat farà cent anys. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
Un pagès retorna cap a casa dalt d'una somera, amb un típic comentari burleta d'aquells temps.
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.
L'article es clou amb aquesta meravellosa panoràmica aèria del poble, en què veiem la vila encaixonada entre els tossals i el Cinca, i el pont de ferro que li donava pas cap a ponent. Tots els barris de l'antiga vila antiga, gairebé igual a la Fraga medieval o, si més no, d'alguns segles enrere, hi són visibles. El Cegonyer ja destacava com a passeig senyorial, més enllà dels atapeïts, tortuosos i costeruts carrers medievals. 
1931. Fraga (el Baix Cinca).
«Mundo Gráfico», 8 d'abril.

20190521

[1982] Meandres i congostos ponentins

1933. Fraga (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Una vista històrica de luxe de la Fraga d'abans de la guerra (del segle passat), amb el Cinca tot majestuós, l'antic pont de ferro que fou volat durant aquella contesa, i dos fragatines, amb mocador, monyo i faldeta llavant, com diuen en fragatí i en valencià, la roba al riu.

El verb llavar, del llatí LAVARE, amb el significat de rentar, el trobem usat en la llengua antiga, des de Llull a Bernat Metge i Joanot Martorell. Com explica el nostre savi etimòleg Joan Coromines, cap al segle XV «el verb llavar estava en definitiva decadència en totes les branques orientals de la llengua... a causa de la identificació de les vocals a, e, abans de l'accent, que duia a l'equívoc intolerable entre llavar i llevar, i per tant el català central i comú el substituí per rentar, però als dialectes occidentals pogueren mantenir-lo. I encara que en el Principat perdé terreny pertot, s'ha mantingut viu i intacte fins avui en el País Valencià, i també sobrevisqué a les comarques més occidentals del Nord i fins avui, a Ribagorça, etc» (DECLC). 
1933. Fraga (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall del Cinca sota la vella Fraga, amb l'esvelt campanar de Sant Pere presidint la ribera fragatina. La carcassa del vell pont de ferro, després de segles de pont de fusta, es distingeix ben bé sobre l'aigua del riu. 
1933. El Matarranya.
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

La desembocadura del riu, per dir-ne d'alguna manera, Matarranya a l'Ebre. Un filet d'aigua que hi desguassa just al meandre, a la riba dreta (Foto: Reparaz).
1933. L'Entremont (la Llitera).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall del Cinca sortint del Baix Sobrarb per entre la muralla del congost de l'Entremont, amb un rai tradicional aviat riu avall.
1933. Els Collegats (el Pallars Jussà).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall del congost murallat que separa els Pallars, obra i gràcia de la Noguera Pallaresa.


1933. Mequinensa (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall d'un gran rai, ja a les més manses aigües de l'Ebre.
1933. Mequinensa (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

L'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre als peus de la vella vila de Mequinensa, encara sense ponts, i encara tota sencereta, sense l'empantanegada que l'enfonsà sota les aigües. Eren temps, doncs, que pagesos, miners, barquers sorneguejaven batalletes al Cafè de la Granota. 

20190518

[1981] Fraga, 1809

Mitjan s. XX. Fraga (el Baix Cinca).
La població de Fraga, encara sense la gran transformació de la segona meitat del segle passat, i molt semblant a la que veieren els viatgers dels segles XVIII i XIX.
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde (BDH).

Traducció anglesa de l'obra del viatger francès, prova del gran interès que suscitava el coneixement de la desconeguda Península Ibèrica entre l'Europa il·lustrada.
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

L'itinerari cap a l'Aragó des d'Alcarràs passava invariablement per Fraga i pel límit més occidental de la llengua, la venta de Fraga, allà on començava el desert fins a Candasnos, població que era ja de llengua castellana. 
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
L'esplèndida vista de la vila des de l'altra banda del Cinca.
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

La primera característica de la vila era son emplaçament: «steep hill», un abrupte turó.S'assenyala la població com una de les antigues i destacades poblacions ilergetes, dital Gallica Flavia pels romans, passada després a sarraïna i finalment catalanoaragonesa. Tenia llavors, a començament del segle XIX, cap a tres mil habitants, tots amuntegats al peu del castell, només a la part esquerra i secular de la ciutat.

Destaca l'autor que els estrets i costeruts carres eren pavimentats amb pedres punxegudes, probablement per evitar relliscades de persones i animals de càrrega. «The houses are very ill constructed, and have a bad appearance, most of them looking as huts or ruins». L'envelliment de les cases era observable a l'ull del viatger, i contrastaven amb «the armorial bearings with which many of them are decorated», record de la seua importància medieval.

Residència del vicari episcopal lleidatà, diu que disposava de dos alcaldes i vuit regidors. Potser es refereix als caps civils i militar. El poble era encara tot murallat, amb tres portes d'entrada a la vila. Acabava d'estrenar un bonic passeig a ple sol al llarg de la banqueta fluvial: «A handsome quay has been lately built upon the bank of the river Cinca; it is narrow, but long, it would be pleasant enough if it were shaded by trees and line by better built houses: it leads to a brigde». Aquest home ho volia tot perfecte!
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

L'autor fa una mica de resum d'història de la vila, amuntegada entre les runes del vell castell medieval i el riu. El periple històric que forjà la identitat medieval i moderna, s'acabà al 1705 quan les tropes borbòniques hispanofranceses prengueren la ciutat als austriacistes i fou subjectada, mai tan ben dit, a Felip V (i els que seguiren i segueixen). «The Catalonian language is spoken at Fraga, and the manners of the inhabitants appear similar to those of the Catalonians».


1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

El llargarut pont de fusta, «wooden bridge», disposava de trenta-dos arcades i a l'altre cap del pont s'obria una àmplia plaça, ornamentada amb pedrissos o seients de pedra, i una mica més enllà el convent dels caputxins, amb un «large and beautiul garden». O sigui, horts, més aviat per a fruita i verdura que no pas per a plantes i flors decoratives. Altres horts s'estenien en aquesta banda del riu. 
Després venia la costeruda pujada, durant una hora «by a tolerable road, but steep» fins a trobar-se dalt l'altiplà envoltats de nuesa i solitud. Terra erma, «for three hours we travelled through this place, without seeing any house, except a miserable public-house, situated almost in the middle, called the Venta of Fraga», allà on la llengua castellana dels naturals aragonesos, espanyolitzats de només dos-cents anys ençà, prenia el relleu a la llengua catalana, arribada als seus confins més occidentals. 

20190203

[1941] Lo pont de Fraga volat

1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

La cinta, sense so, o més ben dit, només amb el so mecànic, persistent i metrallador del rotllo que va passant, mostra l'estat del pont de ferro fragatí a l'arribada del «ejército nacionalista español», segons diu el mateix títol del documental. Això sí, ells, parapetats rere aquest exèrcit, sempre es defineixen com a no nacionalistes... El pont fou volat pels soldats republicans en la seua retirada d'aquella primavera amarga de 1938 per tal de retardar l'entrada al país dels sublevats contra la constitució republicana de l'Estat (espanyol), que havia arribat pels vots democràtics un 14 d'abril de 1931, i que ens fou arrabassada per la força de les armes a la fi d'aquella contesa bèl·lica. Al fons, les cases del carrer del riu mostren els efectes de la lluita. A la dreta, el campanar i rere de tot, les runes del castell. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

La cinta mostra l'estat del front bèl·lic a data de 4 d'abril de 1938, tot i que està catalogada sota etiqueta d'1 de gener. Bàsicament, només els nostres països resistien, i ja fora per poc temps, l'embranzida de la barbàrie feixista (espanyola). Si fa no fa, com avui, amb el neofranquisme (espanyol) campant per estepes i mesetes, mentre ací lluitem per desemmascarar-lo i desallotjar-lo, democràticament amb els vots, de les nostres vides i de la nostra terra. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

Els ferros retorçats després de la voladura del pont, que havia estat bastit al 1885, i que aquest cop sí, havia aguantat totes les avingudes de les braves aigües pirinenques del Cinca, que durant segles, periòdicament, se l'enduien riu avall. El poble vell de Fraga, al fons, amb les antigues i tradicionals cases de pagesos i llauradors. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

El pont provisional de cavallets muntat per l'exèrcit invasor (espanyol). Potser haurien pogut fer servir l'antiga i tradicional maça o martell amb la qual els fragatins clavaven al riu les pilones amb què reconstruïren els ponts de fusta que les riuades s'endugueren any per d'altre durant tants i tants segles. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

Vista del nou pont provisional ja acabat i amb pas de vehicles de guerra.
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

Vista de l'un i de l'altre cap del pont. A la marge dreta, la Fraga moderna del segle XX encara no hi existia. 
1938. «La galerna i el llamp, el torb i la tempesta», 
Màrius Torres, 11 de maig de 1938.
Malgrat l'assolament i la devastació (que cuegen fins ara mateix), l'esperança de l'alliberament nacional sempre perviurà, i per sobre de les males herbes, les espigues de la nostra llibertat, republicanament i democràtica conquerida, tornaran a granar.