Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineu. Mostrar tots els missatges

20170722

[1741] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: l'arribada a la Pobla de Segur (ii)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 9 d'octubre.
El barbut viatger amb sa boina i mangala tenia 40 anys. «El 12 de agosto, Santa Clara, de 1956, domingo, el viajero llegó a Pobla de Segur en tren...»
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 9 d'octubre.

Onze establiments d'hostes ja a la vila per aquells temps de 1956. Elogi de la cuina d'en Llorenç Cortina, que prefereix atendre els tractadistes de mules de Salàs per damunt de tot i d'en Miquel Ros, amb les millors truites de riu. Segons l'autor, se'n cruspí fins a 25 -diu exagerant... o no-, perquè a més pagava l'alcalde Boixareu.

«En Pobla de Segur se topan, como chotos, los ríos Flamisell y Noguera Pallaresa, que se remansan, bucólicos y de golpe sensatos, en el pantano de San Antonio o de Talarn».
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 9 d'octubre.

Comentari sobre l'etimologia de Pallars, amb escepticisme: «El viajero no entra ni sale en la cuestión, aunque supone que en esto, como en el diagnóstico de las enfermedades, no conviene complicar demasiado las cosas ya que lo más sencillo suele ser, probablemente, lo más cierto». També inclou un breu repàs històric dels orígens de Catalunya.
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 9 d'octubre.

«El condado de Pallars es viejo como la Marca Hispánica de los carolingios».
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

Més història pallaresa sobre Hug Roger III i sa dona, Caterina Albert, «la heroica defensora del castillo de Valencia de Aneo». També heroica dona, escriptora, fou la Caterina Albert empordanesa, la Víctor Català.

Referència al pastís, la beguda dels bars i cafès de Sort, juntament amb el vi encubellat, «el aromático vino de la comarca de Tremp, que se despulla o desnuda en la bota y que es ligero y saltarín como un corzo...»
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

«El viajero, pasando por Pobla de Segur, se encuentra como en su casa».
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

Les expansions del «viajero» en la nit estiuenca de la Pobla.
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

Don Camilo observant el poble des de l'altra banda de la cua del pantà.

20170720

[1740] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela i de l'Espinàs, 1956 (i)

1956. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
Josep M. Espinàs a cavall de l'escriptor espanyol Camilo José Cela al Portarró d'Espot en una de les etapes del seu viatge pel Pirineu lleidatà dels anys 1950, quan la primera, dura, postguerra arribava a la seua fi, encara que no la repressió i persecució lingüística i cultural del país de part de l'Estat (espanyol) dictatorial.
1958. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
La primera edició de Selecta en plena postguerra.
1958. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
L'edició en castellà de la «Guía del Pirineo de Lérida», un any posterior a l'edició catalana.
1956. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
Detall dels dos homenots literaris d'aquesta darrera segona meitat del segle XX. L'Espinàs amb bigotet i ulleres, Don Camilo amb una bona barbassa i mangala, i tots dos amb boina. Cela tenia 40 anys justos, i l'Espinàs, uns deu menys, cap als 30. 
2010. Núria Garcia i Quera, «Josep M. Espinàs i Camilo José Cela. Des d'un viatge a peu pel Pirineu (1956) fins a dues opcions literàries interdependents», (lletra.uox.edu).
Estudi del projecte conjunt en el treball de final de carrera de Núria Garcia i Quera, «Josep M. Espinàs i Camilo José Cela. Des d'un viatge a peu pel Pirineu (1956) fins a dues opcions literàries interdependents», (lletra.uox.edu).
2010. Núria Garcia i Quera, «Josep M. Espinàs i Camilo José Cela. Des d'un viatge a peu pel Pirineu (1956) fins a dues opcions literàries interdependents», (lletra.uox.edu).
L'inici del projecte conjunt vingué a través dels contactes per mitjà de l'Editorial Destino.
1969. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
La tercera edició de Selecta.
1978. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
La quarta edició de Selecta, vint anys després gairebé, que portava com a llegenda: «Una visió sagaç i poètica del nostre majestuós Pirineu». 
1999. «Viatge al Pirineu de Lleida», Josep M. Espinàs.
L'edició darrera de l'editorial La Campana incorpora el canvi de nom, per lligar-lo als altres famosos llibres de viatges a peu de l'Espinàs.
2017. «El Pirineu fa 60 anys», diari «Segre», diada de Sant Jordi.
Un homenatge al 'descobriment' del Pirineu, al llibre i als viatges d'Espinàs i de Cela que el feren conegut entre un gran nombre de lectors, a  Catalunya i a l'Estat veí. L'inici de la popularització del Pirineu lleidatà com a destinació turística, aleshores verge del tot, i data històrica del tret de sortida de la transformació econòmica i social que el turisme de masses hi ha portat, per a bé i per a mal. 
2010. Núria Garcia i Quera, «Josep M. Espinàs i Camilo José Cela. Des d'un viatge a peu pel Pirineu (1956) fins a dues opcions literàries interdependents», (lletra.uox.edu).
Aquest treball ens ofereix la gènesi del viatge, l'estudi de les etapes sobre el terreny, les posades i hostals on es van hostatjar els il·lustres caminants, els acompanyants, els contactes que tingueren entre els nadius pallaresos i un molt bon estudi comparatiu del contingut de totes dues obres.
2010. Núria Garcia i Quera, «Josep M. Espinàs i Camilo José Cela. Des d'un viatge a peu pel Pirineu (1956) fins a dues opcions literàries interdependents», (lletra.uox.edu).
La comparació del to literari i emocional de totes dos obres.
1965. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
L'edició de l'obra de Cela no arribaria fins gairebé deu anys després de la del seu company de viatge. Des del 1963, se n'havien anat publicant en fascicles al diari espanyol «ABC» les diverses etapes. El fet que es donessin a conèixer en un dels diaris del règim dictatorial feu que el Pirineu català, i el lleidatà en particular, fos descobert per la casta dirigent de la nostra metròpoli colonial d'aleshores. 
1966. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
L'edició catalana de l'obra de Cela, amb dos edicions aquell mateix any, al març i a l'estiu.
1969. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
1974. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
1983. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
1983. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
1989. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
2010. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
diari «ABC», 4 d'octubre.

«Dos esencialidades concurren al atractivo del tema: el escenario elegido y la personalidad literaria del escritor». Presentació de la publicació en fascicles setmanals de l'obra. Evidentment, la primera cosa que s'hi fa és incloure'ns dins la paraula España...
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, 
diari «ABC», 5 d'octubre.

Set anys després de l'agost de 1956, Cela inicia la publicació de l'obra. En la presentació fa un cant del viatger, de les cames com ales del cor, i un apunt de carpe diem. Conclou: «El viajero se dispone -con humildad y también con esperanza, con paciencia y con buen temple artesano- a contar lo que fue viendo por el camino. Al viajero le acomoda más la Geografía que la Historia. La Geografía es el decorado que Dio spintó para que en él representasen los hombres el drama, o la farsa, de la Historia».

20170711

[1735] Banderinada andorrana, més

Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra. 
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella sense la pressió urbanística i comercial.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra. 
Andorra la Vella. 
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra. 
Andorra la Vella.
Dos banderins de foto idèntica però amb l'afegitó d'un marc de pi per enquadrar la vista en un d'ells. Sovint, el Principat andorrà era considerat com una "província" (espanyola) més. 
1960. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella.

Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
La primera i única plaça de toros d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Les primeres telecabines a les pistes d'esquí andorranes.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Andorra la Vella, amb l'Avinguda Meritxell de l'època del 600.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Canillo.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Sant Joan de Caselles, Canillo.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Sant Joan de Caselles, Canillo. 
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Sant Joan de Caselles, Canillo, amb un càmping al davant mateix.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Ordino.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Ordino. 
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Les Escaldes.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Les Escaldes.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Les Escaldes.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
1967. Banderins d'Andorra.
Les Escaldes.
1968. Banderins d'Andorra.
Les Escaldes.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra. 
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
L'antic pas fronterer. 
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Arribant a Sant Julià.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Sant Julià de Lòria. El ball de la Marratxa, ball popular i tradicional.L’origen del nom de La Marratxa prové de la morratxa o almorratxa que és un recipient de vidre proveït de diferents brocs per espargir aigua perfumada. Antigament els balladors homes havien portat una almorratxa, amb la qual aprofitaven per ruixar els assistents. Més tard va ser substituïda per un pom de flors. Actualment els balladors no el porten i aprofiten la mà que els queda lliure per saludar amb el barret les seves balladores.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
La Valira a Sant Julià de Lòria.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Mil·lenari del campanar romànic de Santa Coloma.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
La Massana.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El telecadira primitiu de l'estació d'hivern de Soldeu.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
Les paelles de l'antiga carretera del Port d'Envalira.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
La benzinera del Port d'Envalira.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
La benzinera del Port d'Envalira.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa quan era un senzill llogaret.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Port d'Envalira (2.407 m) amb un Renault Dauphine a la benzinera.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa, ja convertit en ressort d'esquí.
Anys 1960-70. Banderins d'Andorra.
El Pas de la Casa, punt fronterer.