Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manresa. Mostrar tots els missatges

20190327

[1960] Sant Benet de Bages cent anys abans d'ara

1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 
La creu de terme a l'arribada al monestir bagenc. 
1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 
La bellesa austera i benedictina del claustre romànic del segle X, amb els arcs de doble columna i els capitells ben treballats.  
1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 
Vistes del monestir de Sant Benet, amb motiu de la visita que hi feren els membres del Segon Congrés Excursionista celebrat a Manresa aquell any. «Fou una nota hermosa la llarga caravana de tartanes que es formà a la bonica plaça de Sant Domingo, per a dirigir-se a l'antic monestir de Sant Benet, avui propietat del pintor Ramon Casas».
1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 
A la plaça del monestir s'hi feren ballets populars. Llavors, als nadius d'aquesta terra catalana, encara no els feia vergona, sinó ben al contrari, orgull i satisfacció, de mostrar els balls tradicionals. Els paraigües no eren per a la pluja, ans per a resguardar-se de la cremor del sol estiuenc.
1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 
L'antiga talla romànica de fusta de la Marededéu de Sant Benet, encara conservada actualment i que s'hi pot veure bellament restaurada. 
1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 
Els preciosos capitells treballats del claustre. El monestir exclaustrat arran de la desamortització de 1835 fou seguidament espoliat. En començant el segle XX encara se'n podien observar les conseqüències. L'autora afegeix un comentari final a sa ressenya per denunciar «l'apatia que a tot lo que no són excursions de saló senten moltes de les nostres elegants consòcies» i reclama més implicació de la dona en les tasques d'aquell congrés. Un autèntic clam feminista de fa més de cent anys. 
1912. Sant Benet de Bages.
«Feminal», núm. 64, 28 de juliol. 

Vista del mur i de la porta d'entrada al recinte del cenobi benedictí. 


20190127

[1938] Estampes catalanesques, 1811

1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vella Via Augusta romana, vertadera autopista del Mediterrani durant segles, alçat per Luci Licini Sura, ciutadà de Tàrraco, que en son testament disposà d'honorar l'emperador Octavi August, just al voltant del canvi d'era del nostre calendari, entre els anys 15 i 5 aC.
Llavors la via passava per sota l'arc. La imatge inclou el dibuixant, assegut en un dels carreus esbarriats per terra, mentre va fent el seu esbós. 
1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This edifice is situated not far from the Venta de la Figareta, on a level space about a mile from the sea, the road from Barcelona passing beneath its arch». S'hi explica que el camí ral passà durant molts segles apartat de l'arc, però que en aquells temps s'hi havia restablert el pas per sota: «the engineers, with very good taste, restored the more classic route». Diu que Lucini havia estat tricecònsul sota l'emperador Trajà (finals segle I), però les investigacions actuals el relacionen més aviat amb el Lucini que havia estat prefecte de la Colònia Victrix Júlia Lèpida, al peu del Cinca, a l'actual Vilella, i que hauria continuat sa carrera lluny de la boira ponentina i sota el càlid solet mediterrani.
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El monument funerari dels Escipions a les envistes de Tarragona. 
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat dalt del promontori originari de Tàrraco des de la platja llarga, «commanding a fine wiew towards Tarragona, and beyond it, as far as Cape Salou».
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La descripció de la torre funerària, en disputa sobre si era o no en veritat la tomba dels cònsols romans, cosa que actualment s'ha descartat. La torre es troba «standing at the edge of a small wood of pines, close to the high road which skirts the sea shore», i és descrita pel viatger anglès.
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista del conjunt orogràfic montserratí des de les ribes verges i ondulants del Llobregat. Cap al 1811, quan en fou fet l'esquetx, «the whole of that part of Catalonia was filled with French troops».
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Seguint la visió geopolítica del moment, l'autor qualifica Montserrat com un dels paratges més destacats de l'Estat (espanyol). El Llobregat irrigava una feroç i fèrtil vall i, de sobte, «steep mointains rose abruptly round this valley, clothe below with dep woods of ilex and above with pines». Alzines i pinedes fins als peus de la muntanya santa.

El camí de pujada no era pas còmode i anaven distingint diverses ermites, algunes «perched betwixt huge masses of rock, whic appeared as if suddenly cleft asunder, satanding like obelisks involved in clouds». La boirina les convertia en imatges molt singulars. 

El monestir havia resultar severament danyat en l'última gavatxada. El convent, més avall que les ermites, «stands... on a spotcleared by great labour and expense to accomodate so large an edifice». La capella és citada com a molt rica en joies i argent, i «no less than 85 huge lamps of silver illumiated the shrine of our Lady of Montserrat», la imatge de la qual és representada «nearly black».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat manresana en arribant al pont sobre el Cardener. 
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Un grupet de pagesos amb una carreta de bous en primer terme animen l'estampa del camí sobre el pont medieval i, al darrere, «the deplorable state of this once flourishing town is truly to be regreted», per causa de la destrucció causada en la darrera guerra: «The Frech set fire to the town, destroyed all the principal edifices, and plundered the inhabitants without remorse».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
A Manresa hi havia hagut  600 telers! El castell també havia sofert la venjança de l'enemic francès. La vall del riu, però, fèrtil i poblada de roures i alzines sureres: «it is barked every sixth or seventh years, by making longitudinal slits, and others transvers, in the outer coat... pushing off the cork in large tables, which are piled up for some time in the adjacent ponds, laden with stones to flatten them». Amb pedres s'aplanaven les llesques arrodonides del suro extret. 

Se celebra la vista de la vila de Cardona per «its wonderful mountain of salt, nearly 500 yards in hightm and upwards of three miles in circumference».
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El petit llogaret del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons i arraulidet al voltant del campanar, que es guanyà un lloc al llibre del viatger anglès gràcies a la famosa batalla contra l'exèrcit invasor francès que lliuraren «the Somatenes, or armed population of Manresa, determined to resist their oppression, where posted in the strong pass of Bruc to intercept the approach» dels enemics.
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
És clar, els fets sorprenents del «drummer boy» havien d'ésser-hi explicats. En sentir el timbal, el general francès «believed reinforcements wer actually marching against him». Un primer gran triomf , «the first successful effort of the patriots in Catalonia».
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la ciutat des del mar, tancada en l'ampli pla sobre el qual s'assenta.
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Sembla incessant el trànsit de velers i pescadors davant el port atesa la nombrosa presència de vaixells al dibuix. A l'esquerra, la torre de Montjuïc amb les tradicionals banderes que els feien de guia i que «commands the whole city». La ciutat només s'intueix entre el velam, i el campanar del Pi s'erigeix dominant a la part occidental de la ciutat. 
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This fine city, and int lovely environs, laid out in gardens, and studded with country houses, makes a fine appearence from the sea». Arribats al moll, hi troben les autoritats enfeinades en la primera pedra per allargar-lo i ampliar-lo. El capità general (espanyol) tenia residència al Pla de Palau, contigu a la llotja i a l'edifici de la duana, «both recently erected, and scarde yet finished». En aquest darrer, hi havia el pis superior «occupied by schools of philosophy anb belles lettres, sculpture and painting», car la Universitat, bandejada pels Borbons, encara no havia pogut ésser restaurada.

L'estada del viatger té lloc al Carrer Ample. Fa una ràpida descripció de la ciutat i alguns monuments, tot concloent que la ciutat, tot just alliberada de l'opressió francesa (per passa a l'espanyola) era empobrida, però amb revifalla del comerç. Els cinquanta mil habitants de la ciutat disposaven de «two public walks, one called the Rambla (gravel pits), and another on the western side of the city, 700 yards in extent: these are thronged, especially on festivals. the theater is large and handsome». Al teatre, nit per d'altra, òpera italiana i obra 'espanyola'. El segon passeig, però, no era a l'oest, sinó a l'est, des de la ciutadella militar per amunt.

L'edició de l'obra tingué lloc al 1824 després del segon viatge de l'autor anglès per terres peninsulars, però els dibuixos i textos remeten a la seua primera travessa de la península, per raons militars, al 1811.

20180315

[1815] Catalunya sota les aigües, 1907 (i): Balaguer, Manresa i Súria

1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

El Segre tot rabiüt rosegant la banqueta balaguerina: «L'avinguda del Segre, inundant i destruint la muralla de defensa de les cases veïnes».
1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

 Les onades de l'aigua donen fe de la força amb què devorava el pla l'aigua pirinenca.
1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

 La banqueta tota negada fins a les mateixes cases. Els pals de la llum enmig de l'aigua ho testimonien amb claredat. 
1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Ll. Olalde.

Dos dies d'alarma aquell octubre, el 12 i el 23, «per la creixença del riu Segre, que tant de temps tan tranquil·lament dels alts Pirineus davallava». Vista de les aigües a tocar de les cases, amb la banqueta inundada. Al fons, el vell pont medieval resisteix els embats, però l'aigua gairebé passa a tocar dels ulls.
1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

 La inundació i la destrucció en les fàbriques de la vora del Segre balaguerí: a l'esgranadora (de panís, probablement) dels Srs. Lanny i Cases, i a la serradora del Sr. Muxí.
1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de la banqueta de Balaguer sota l'aigua i de les grans onades del riu.
1907. Balaguer (la Noguera d'Urgell),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

 Les autoritats, sota rigorós paraigua, inspeccionant les maldats del Segre. Al fons, un detall del pont de pedra a on s'aprecia l'alçada de l'aigua, ja minvant.


1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La diada tràgica del Pilar a la conca de Bages: «Tant Manresa, la ciutat cap i casal de la comarca com altres pobles germans van patir horriblement amb motiu del desbordament del Cardener».
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

A la imatge, una de les calderes aixafades de la fàbrica de gas amb tota la brossa arrossegada per l'aigua.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
Un molí i altres edificis destruïts.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

El pont del ferrocarril sobre el Cardener del tot arrasat. 
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'estació de la ciutat, també arrasada per complet. L'espectacle dels vagons tombats és molt il·lustratiu de la malesa comesa per l'aiguat.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Una locomotora arrossegada aigües avall, gairebé a tocar del pont de pedra.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

El rei (espanyol) Alfons XII contemplant la malvestat de l'avinguda. Al fons, el vell pont de pedra de la ciutat i la catedral dalt del turó.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La fàbrica del pont de fusta de les Sitges, ben arrasada.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

El pont del ferrocarril en sortir de l'estació perdé un dels pilars.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Restes de brossa i d'un vagó de tren als peus del pont vell.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

El mal fet a les hortes pel camí de Sant Pau.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La devastació a la fàbrica Faura.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
Les destrosses interiors a la quadra.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
La fàbrica Parera, a on la brossa enganxada a les reixes indica l'alçada de l'avinguda, i les destrosses de l'interior, la mortaldat d'animals.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La sala dels batans de força hidràulica tota enrunada.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Amat.

La fàbrica Faura des de l'altre costat del riu, amb les destrosses ben visibles i l'alçada de l'aigua marcada al primer pis. 
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Amat.

Les dones treballadores contemplen les destrosses.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: Thomas.

El pont de ferro del tren ha desaparegut, només en resten les bases dels pilars. Al darrer el pont de pedra i la Seu manresana.

1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: Thomas.
Les destrosses a l'estació.
La fàbrica Vives, amb alguns treballadors contemplant la destrossa.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: Thomas.

Vagons bolcats sobre el Cardener a l'estació.
1907. Manresa (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: Thomas.

Més destrosses a l'estació del ferrocarril.
1907. BCN, Estació del Nord
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'arribada del jove monarca i del primer ministre (espanyols) a supervisar l'estat de les 'províncies' ocupades, vull dir inundades.
1907. Súria (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'entrada de la vila, tota colgada de llots, que tapen l'entrada a les característiques portalades arrodonides d'antany. El fotògraf Thomas sobre una pilastra enrunada enmig del Cardener, majestuós.
1907. Súria (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Magnífica vista general de la vila, del poble antic i del barri fluvial.
1907. Súria (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Detalls de les destrosses al carrer de davant del riu, ara dit de Guimerà. A dalt, el poble vell arraulit al voltant del campanar. 
1907. Súria (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La fàbrica Abadal amb les destrosses a l'exterior.
1907. Súria (el Bages),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Ni l'interior i ni l'exterior se salvaren de la malura de l'aiguat.