Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camps Elisis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camps Elisis. Mostrar tots els missatges

20200401

[2112] L'Exposició agrícola de Lleida de 1928, més

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Ressenya del concurs de maquinària agrícola «y material sanitario del campo», que la Confedración Hidrogràfica del Ebro va organitzar a Lleida, set anys després de la primera fira de la Mancomunitat al 1921. La mancomunitat provincial havia sigut prohibida i censurada al 1924 per mor del primer cop d'Estat del segle XX al nostre Estat (veí), i que, com l'altre que també vindrà al 1936, tingué com a objectiu la persecució de les nostres llibertats, llengua i cultura. La Confederación sembla que tingué prou habilitat, cosa que diu prou sobre el seu interès sincer de modernització del camp (cosa que ara, convertida en una màquina burocràtica, no podem dir), per convertir-se en la continuadora de la tasca iniciada a començament d'aquells anys 20 del segle XX. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Sembla que el format fou molt semblant a la fira i concurs del 1921, amb les proves del concurs en les grans finques als afores de la ciutat.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Un dels estands de la fira, de l'empresa Fustes Sarradell, amb la maquinària exposada, i un apunt de la moda femenina lleidatana.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Es comenta a l'article la situació provocada durant els primers decennis de reg a la Plana d'Urgell: la infecció palúdica que provocaren les aigües de reg entollades, fins que no s'hi feren els desaiguos corresponents a les finques. 

L'exposició es dividí en aquestes seccions:
1. Maquinària agrícola general: tractors i camions de transport. 
2. Maquinària i productes de la indústria per a usos agrícoles i pecuaris (p.ex. els adobs, una altra de les novetats de l'agricultura moderna). 
3. Material per a l'elevació d'aigua. Al voltant d'una gran piscina, més de cent bombes funcionaven per mostrar el rendiment als potencials compradors (que no eren gaires en aquells temps). 
4. Maquinària de moviments de terra i drenatges. 
5. Sanitat del camp i higiene rural.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Aquí veiem el detall de l'estand de maquinària de Joan Vilà. Hi sobresurten els alts plataners dels Camps Elisis.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Una vista de l'estand de la Confederación a dins del xalet, se'n veuen els finestrals.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Vista del pont de fusta que travessava la gran piscina col·locada al mig dels Camps Elisis per a la demostració de les bombes d'elevació d'aigua. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

L'estadística de l'exposició fou: 
109 expositors, 280 estands, cap als 80.000 visitants 
i uns 2 milions de pta, una petita fortuna, en vendes. 

20200331

[2111] L'exposició agrícola de 1921 a Lleida, més

1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor Oil-Pull de 20 CV, a les proves d'eficiència de llaurada fetes a la finca Raventós de Raïmat. Els tractors s'havien començat a comercialitzar a Europa durant el darrer quart del segle XIX, i just a l'obrir aquella dècada d'inicis dels anys 20, ara en fa cent anys, començaven a fer-se veure a Catalunya. Una altra cosa és qui se'ls pogués comprar. Potser per això, les demostracions ja es feien a les finques dels grans terratinents.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

De l'1 al 10 d'abril d'aquell any s'havia celebrat aquesta primera fira moderna lleidatana, «el paso más importante dado en el camino de la generalización de la máquina en la agricultura catalana». Però, de fet, aquesta generalització de la maquinària no arribaria fins 40 anys després, cap als anys 60.  Sense l'ensulsiada de la guerra, aquesta mecanització del nostre camp potser hauria arribat vint anyets abans. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Liberal», de 7 de gener (BDH).

Notícia de l'exposició a la premsa de la nostra estimada capital de l'Estat veí. A més dels tractors, també s'hi convocava els industrials de combustibles, lubrificants i elements accessoris.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Financiero», de 4 de febrer (BDH).

Una altra notícia a la premsa financera del concurs i exposició lleidatanes, on es comenta la ubicació de les finques a on s'hi farien les proves.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

S'hi escriu que la tria de Lleida es feu per la potencialitat compradora, però també per la proximitat amb les comarques agrícoles aragoneses. S'hi descriu que la nostra província tenia 1.250.000 ha, de les quals 152.000 improductives i més de 200.000 de regables. A banda dels conreus, s'hi citen la importància de les fàbriques de conserves d'hortalisses i fruites, de dessecació de fruita, de sucre, de derivats lactis, i les forestals del Pirineu.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article fa una consideració molt important a favor d'una previsible mecanització: com que es van creant nombrosos sindicats de pagesia, les màquines que no pugui comprar un pagès, les podria adquirir el sindicat. No coneixia l'autor el geni del nostre pagès i com costa de compartir. Quan arribarà la mecanització de debò, i fins ara (tret d'honorables excepcions), cada pagès s'ha comprat son tractor i les eines corresponents (segadores, ansofatadores, carretes, etc), en una cursa sens fi per veure qui la té més grossa que el veí, la màquina. A més, hem d'ansofatar tots alhora, segar tots alhora, sembrar tots alhora... i si pot ser en diumenge per passar-hi abans que ningú. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Saunderson 25 CV. Una bona expectació, però potser amb tants membres del jurat com de terratinents, potencials compradors. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Tourand-Latil, 35 CV. Els tractoristes eren llavors com els pilots de fórmula 1 d'avui, al volant dels enginys mecànics més avançats.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article dedica nombroses pàgines a la descripció tècnica i comentari dels resultats obtinguts pels diferents tractors a les proves que se'ls proposaren. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor W.D., 25 CV, amb roda d'oruga.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Titan-Deering, 20 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Motoarada Excelsior, 40 CV. Tractor i arada tot en un. Quin gran monstre mecànic! Al darrere veiem els pavellons i plataners dels Camps Elisis.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Detall de la majestuosa motoarada exposada. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Cletarc, 20 CV, d'oruga. De tanc, en diu el peu de foto.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Austin, 25 CV, en plena acció a Raïmat.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Una de les taules amb els detalls tècnics. S'hi presentaren a concurs 18 marques. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor de la cèlebre marca Fordson, 25 CV. Ja portaven el motor tapat, de manera que indicaven el camí estètic de tots els que vindrien posteriorment.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hècules, 30 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Fiat, 25 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Agro, 12 CV, més de tipus motocultor.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Glasgow, 27 CV, amb 4 rodes tractores.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

La lectura de les dades proporcionades pel jurat era en aquells temps molt discutida. La metodologia i criteris de les proves no era compartida per tothom, i se solien denunciar a la premsa, com en aquest article, les mancances de tot el procés. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Renault, 18 CV, d'oruga. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Automotive, 24 CV, que es menava com sempre s'havia fet amb el parell de mules o bous, per mitjà d'unes regnes de cuiro, en lloc de volant. Potser volien fer-se més propers a l'hàbit dels compradors, però qui es voldria comprar una màquina que s'assemblés a llaurar com una mula? 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor International, 16 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Case, 27 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Somua, 35 CV passant la fresa o fresadora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hart-Parr, 30 CV, amb unes bones reus, trisolc, o sia, de tres peces per fer tres solcs alhora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

Detall del reglament del concurs de tractors. El ressò de la convocatòria feta per l'Institut de Mecànica Aplicada Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya a la premsa d'aquell any, fa palès l'interès que despertà i la modernor que significava.  
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«Nuevo Mundo» (BDH).

La participació al concurs de Lleida i els resultats obtinguts en les proves de rendiment es convertiren en un bon reclam de promoció.


20200321

[2104] L'USAC a Lleida, 1933

1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH).

Més de deu mil pagesos de les nostres comarques, segons les cròniques de l'època, es reuniren al Teatre dels Camps Elisis. És clar que no hi caberen tots a dins, sinó que una gran gernació hagué de quedar-se fora i seguir els diversos discursos per la megafonia instal·lada a l'exterior, al costat del xalet.

Llegeixo a «Quaderns Agraris, 46», de 2019 («El cooperativisme agrari a Catalunya: orígens i situació actual», de J. Vives-Xiol), que la USAC nasqué al juliol de 1931, en assemblea presidida pel President Macià al Palau de Projeccions de Montjuïc. L'adhesió de tots els sindicats agrícoles catalans hi fou unànime, més de 500. Per sindicats cal entendre cooperatives, car aquest era el nom que rebien, i que amb els anys gairebé hem perdut. Al Soleràs, nascut al 1920, encara en diem sindicat, i a molts dels pobles de les Garrigues. A l'horta, a on el cooperativisme fruitaire és més recent, gairebé tot són de nom cooperatives.

Més de 500 sindicats (cooperatives) en començant els anys 30 del segle passat, denoten la força de l'associacionisme pagès d'aquells decennis. Molts d'aquests sindicats eren de creació recent, de deu o quinze anys a tot estirar. Uns 60.000 pagesos de tot Catalunya s'eren sindicats per tal de defensar llurs interessos, molt malmesos per la crisi de la fil·loxera i per l'endèmic mal de la nostra agricultura, la dificultat de comercialització i bons preus dels productes del camp. Sense oblidar, l'intervencionisme, sovint maligne, de les institucions de l'Estat (espanyol).

El 12 de juliol de 1931, doncs, es fusionaren la Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya (USP), la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral (FSAL) i la Unió de Vinyaters de Catalunya (UVC): naixia la primera gran organització sindical dels nostres pagesos per tal de pressionar el govern de la Generalitat i de l'Estat (espanyol) a favor dels seus interessos com a productors: l'exportació fluida de la producció agrària, aranzels a la importació, abastiment d'adobs, modernització de les explotacions, formació professional per als pagesos, venda sense intermediaris... Va estructurar-se en branques segons els sectors productius. La del cereal correspongué a Lleida, i va celebrar la seua assemblea més important aquell final de març de 1933, tal com recullen les fotografies i notícies de l'època. 
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH).

Malgrat que la qualitat de les imatges resulta més que justeta, ens fan avinent l'ambient de la platea, a l'interior del gran teatre lleidatà d'abans de la guerra (del segle XX), amb les llotges replenes de gent de gom a gom. S'hi observen les primes columnes que les aguantaven, per facilitar la visió a les llotges laterals, i la decoració en fusta filigranada que les embellien. Veure els pagesos mudats sempre és sorprenent, la majoria amb trajes de vellut doble, com el que tenia (un del sol) mon padrí, i que vaig portar en un dels anys de carnestoltes de ma infantesa, quan no es compraven -ni ens passava pel cap- d'adquirir disfresses fetes. 
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«La Vanguardia», de 28 de març (LV).

Els pagesos congregats a l'exterior de la reunió, atès que no hi havia aforament suficient al teatre. La secció sindical que correspongué reunir a Lleida fou la del cereal. Pensem que llavors, el (gairebé) monocultiu fruitaire dels darrers decennis del segle XX i fins avui, encara no havia començat, i no ho faria fins als anys 60. La gran preocupació dels pagesos que produïen blat n'era el preu, que l'Estat republicà (espanyol) controlava a la baixa, situació que feia molt dura la vida de les famílies pageses. Tothom de la casa havia de treballar al camp, ja fos a la sega, ja fos al batre, i moltes de les explotacions eren petites i familiars, sovint ni de propietat, portades com a mitgers. També hi havia, és clar, propietaris petits i mitjans. Tots plegats entengueren que la unió feia la força. 
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«La Vanguardia», de 28 de març (LV).

Els pagesos que escolten els discursos des de l'esplanada exterior al teatre en «potentes altavoces», segons la crònica, al costat del xalet dels Camps Elisis, a les escales de la glorieta, de les quals en veiem la reixa. «Puede calcularse asistieron más de 10.000 personas y la representación de las entidades adictas al régimen de la República en la provincia de Lérida, como también representación de los pueblos vecinos de Aragón».
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«La Vanguardia», de 26 de març (LV).

La notícia del diari barceloní recollia el desenvolupament de la jornada. Les seccions de l'associació, ubicades en diferents localitats a les quals s'hi traslladava l'assemblea anual, eren cinc: l'Hospitalet de Llobregat, de fruites i verdures; Mataró, de productes hortícoles; Taragona, de vi; la Seu d'Urgell, de ramaderia, encara per constituir. I la de Lleida, de cereal i panís, constituïda en aquella sessió.
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH).

La taula presidencial de la reunió, encapçalada pel president de la USAC, Carles Jordà. S'hi veu el gran micròfon damunt la taula per a la retransmissió als altaveus exteriors. La nostra quadribarrada penja damunt el domàs de la taula, bandera tricolor que no sembla la republicana (espanyola), o bé hi té les franges disposades altrament. 
«Fou presidida, successivament, per F.Santacana (1931), C.Jordà (1931-35), P.Cabot (1935) i F.Zuleta (1936), el seu òrgan de premsa era La Pagesia (agost del 1932—desembre del 1936), i tenia diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc. Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària; intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s’atansava més als propietaris que no pas als parcers. Al juliol del 1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé al gener del 1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya» (enciclopèdia.cat).