Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camps Elisis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camps Elisis. Mostrar tots els missatges

20200613

[2163] L'aplec catalanista a les barques del Tòfol al 1910

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).

La notícia de l'aplec patriòtic a la portada del diari barceloní. 
1930. «Les barques del Tòfol», Justo Almela Company.
El paratge a on hi hagué el pas de barca, vist en direcció riu avall, ben a prop del Tossal de Pedrós, que destaca al fons.
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).

El gran aplec de la Unió Catalanista comptà amb més de deu mil assistents, vinguts dels quatre racons del país: «de cada província de Catalunya hi compareixen representacions amb les seves banderes... l'aplec se celebra davant d'aqueixa representació corporal i simbòlica que fortifica en els cors el sentiment de la unitat nacional». La comitiva barcelonina fou encapçalada per en Vallès i Ribot i Pere Coromines. Parteixen a les dos de la tarda des de l'estació de ferrocarril per a un interminable viatge de set hores fins a Lleida per la via de Manresa: «les parades llargues les aprofitem per estirar les cames». S'apropen a la destinació: «A Tàrrega, puja al tren el patriarca dels republicans de Lleida, don Manuel Pereña». Són quarts de nou, ja ben fosc, quan «el tren fa trepidar el pont sobre el Segre. Ja som a Lleida!» L'arribada a l'estació es fa entre una gran gentada.

El sopar als diputats es feu a l'edifici de Blondel de la Joventut Republicana lleidatana. Ple de gom a gom, i a on «catorze senyeres desplegades pregonen catalanisme i llibertat». El gobernador civil (espanyol) sembla que permetrà el míting, però això sí, «vol que les banderes no es duguin desplegades pel carrer ni a la festa a les barques d'en Tòfol». Quan no es deixin exhibir els símbols nacionals d'un país, sempre és senyal de país ocupat. Bé ho sap el Tribunal Supremo (espanyol), que n'acaba de dictar (a ple segle XXI) una sentència restrictiva, oi?

Arriba la diada de diumenge, 23 d'octubre, que s'inicià als Camps Elisis, a on s'hi farà el míting matinal. «Ens extasia la bellesa del passeig, del bellíssim passeig de Lleida ombrejat per l'altívola brancada dels plàtans», i també poden contemplar els més de dos-cents civils, vol dir, agents de la Guardia Civil (espanyola), que «estan muts, quiets, amb consciència del ridícul que fan». Altre cop, amb similituds amb la situació actual, més de cent anys després. Qui no recorda el vaixell del piolins al port de Barcelona a l'octubre de 2017? Doncs aquell any 1910, a Lleida, «el dia abans al Seminari van fer festa perquè van allotjar-s'hi qui ho sap quants civils i no podia fer-s'hi classe».

El teatre del Camps Elisis era del tot ple. El diari parla de 3.000 persones aplegades, entre dins i fora. Deixa la ressenya dels discursos per a l'endemà i continua amb la crònica de l'aplec. Cap a les tres de la tarda, i amb un sol lluminós, comença a davallar la primera barca Segre avall. Entre les dos ribes contemplen la ciutat, i avall avall. Deixada ja enrere, s'hi troben, segons explicaven els barquers, «petits salts d'aigua que s'aprofiten per a les mànegues de pescar i tres pals que aguanten una xarxa en la qual se precipiten els peixos arrossegats per la rapidesa de l'aigua». Finalment, s'acosten al lloc de les barques d'en Tòfol. Durant tot el camí, «una filera inacabable de gent camina per la vora del riu» que fan voleiar els mocadors al pas de les barques en què anaven els diputats. Atenció: «De tant en tant, un tricorni sorgeix damunt de la ribera i resta incommovible davant d'aquella gernació immensa que ni el veu, malgrat la seva arrogant positura». 
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).

«Davant mateix de les Barques del Tòfol, tot el poble d'Albatàrrec espera als expedicionaris... Aquell racó deliciós de ribera està cobert per una gentada imposanta». Amb tanta concurrència, alguna incidència havia d'ocórrer: «Una barca ha estat més d'una hora encallada. La que duia an en Pere Coromines ha passat un veritable calvari en el viatge: la duien dos barquers improvisats i anava a mercè de la corrent. A l'apropar-se a les mànegues n'ha envestit una, i no podent desviar-se ha passat per dessota d'ella, amb greu perill de fer morir de mala mort als tripulants». Després d'alguns remolins més, el barquer va acabar a l'aigua però amb la barca estàlvia. 

La cobla entona una sardana i la gent surt a ballar. El Cor d'Albatàrrec també hi refila. Així va passant la tarda de germanor fins a l'hora de la tornada cap a Lleida en una llarga filerada per la carretera. A les 10 de la nit, la festa de la bandera, amb els discursos al  Casal de la Joventut Republicana lleidatana acaramullat de gent. El primer orador fou Humbert Torres, en representació de l'associació republicana de la nostra ciutat. El seguiren altres polítics catalans, com en Pere Coromines, en Francesc Layret, en Jaume Carner... de tots els quals el diari en transcriu les paraules dites. Discursos de forta emotivitat, acompanyats de fortes ovacions dels assistents. 
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).

L'article es cloïa amb la llarga llista d'entitats catalanes adscrites a l'aplec. Podem comprovar-hi, doncs, la implantació d'associacions republicanes a les nostres comarques en aquell començament de segle XX. 
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«La Publicidad», de 24 d'octubre (ARCA).

«Lérida Republicana... El diputado Macià asiste al Aplec, siendo aclamado». Així comença la crònica resumida de l'aplec en aquest diari, que parlava del Teatre del Camps Elisis ple, a l'inici de la jornada, i més de 2.000 persones a l'exterior. «Todos los discursos, vibrantes i elocuentes, han despertado entusiasmo... El acto ha durado dos horas y media». A les tres, quarts de quatre, barques Segre avall: «La merienda se ha verificado en las Barques del Tòfol, en el río Segre, asistiendo más de 6.000 personas, una banda de música i los coros de Lleida, Albesa i Albatàrrec». Els del poble s'havien amuntegat a l'altre costat del riu, «cantando mujeres y niños 'La Marsellesa'. Igual entusiasmo ha despertado la presencia del diputado Macià en el aplec».

S'hi destaca el civisme de les manifestacions, davant de les prevencions del governador provincial (espanyol). L'ordre i tranquil·litat posaren (també aquests darrers anys ho hem tornat a comprovar) en evidència les mesures de vigilància establertes, «resultando innecesarias las excesivas precauciones adoptadas por el gobernador, que ha concentrado en Lérida numerosas fuerzas de la guardia civil, dejando abandonada la vigilancia de muchos pueblos».

A la rentrada a la ciutat, pel carrer Sant Antoni i cap al casal republicà, s'hi comptaren cap als 10.000 assistents. «La animación es por todas partes extraordinaria. La multitud, satisfecha del éxito obtenido, exterioriza su contento cantando por la calles y aplaudiendo a los diputados de la Izquierda Catalana». Vaja, si fa no fa, com la jornada que vam poder viure a la ciutat durant l'11 de Setembre de 2016, quan més de 60.000 manifestants ens vam reunir a la canalització del Segre. Quin ambientàs, oi?

S'hi recull l'accident d'un automòbil arribat de París amb 14 passatgers per assistir a l'aplec, amb algun ferit. A les 10 de la nit, els discursos de la festa de la bandera al casal republicà de la ciutat, col·lapsat de gentada per tots cantons, tancaven la jornada d'afirmació nacional republicana. Tota la ciutat anava plena dels càntics de 'La Marsellesa'.
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 24 d'octubre (ARCA).

Aquest dia ja s'hi avançava al diari l'èxit enorme de l'aplec, amb més de 6.000 participants a les Barques del Tòfol, i més de 10.000 a la desfilada pel carrer Sant Antoni al vespre. En aquesta crònica, coses de la premsa de l'època, l'automòbil accidentat no venia de París, sinó de Ponts. El telegrama del gobernador al seu ministre (espanyol) rebaixava substancialment el nombre d'assistents. Igual que fa cada any, passats més de cent, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Delegación del Gobierno, oi?
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).

Llarga crònica del diari barceloní. No cal dir que amb això ja es reconeix la filiació política del diari, republicà i anticlerical. En canvi, a l'hemeroteca de 'La Vanguardia' no hi hem trobat (o no l'hem sabuda trobar) la crònica d'una tan magna manifestació cívica i política a la Lleida de fa més de cent anys.

La Unió Federal Nacionalista Republicana, amb l'ajut organitzatiu i logístic de la Joventut Republicana de Lleida, amb el senyor Perenya al capdavant, foren els convocants d'aquella gran trobada patriòtica, de gran ressò a les nostres comarques. 
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).

La crònica del periodista intenta de reflectir l'emotivitat d'aquella trobada de la UFNR: «en todos los semblantes ve la convicción de los ideales sustentados... prometiéndose días felices por el lógico final del despertar de nuestro pueblo». Passats cent anys, encara no ens hem tret tota la son del damunt, però anem avançant. Recull la crònica un bon resum dels discursos del matí i del vespre. Al matí, «El teatro de los Campos Elíseos se llenó mucho antes de la hora anunciada», i en Josep Estadella, de la nostra JRL, obrí els torns dels oradors. 
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).

Altres oradors republicans foren l'Agustí Nogués, l'Albert Quitana, en Francesc Layret i en Laureà Miró.
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).

Encara més parlaments: d'en Salvatella, d'en Josep Llari, d'en Pere Coromines, de Jaume Carner, d'en Josep M. Vallès i Ribot, tots amb discursos de gran profunditat regeneracionista de l'Estat (espanyol) per mitjà del nacionalisme i republicanisme catalans. Ara sabem, passat un segle, que aquest autonomista o federalista, és camí infructuós, i no pas per falta d'insistència nostra. Ho testimonià fa anys en Josep Pla, persona d'ordre i seny: res no s'assembla més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).

Dels Camps Elisis, la gentada se'n tornà cap a Lleida pel pont, que mostrava «un imponente aspecto» Desfilaron más de 3.000 personas, todas ellas concurrentes al mítin. Los estandartes fueron conducidos, plegadoa, al local de la Juventud Republicana y colocados en el ampli salón de actos». El gobernador (espanyol) n'havia prohibit la mostra pública. Hi havia banderes de nombroses agrupacions republicanes de tot Catalunya, entre les quals nombrosos pobles de la plana lleidatana.
1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).

La crònica de l'aplec a les Barques del Tòfol, paratge deliciós. Les rotllanes de la gent hi berenaven entre músiques de la cobla i cants dels cors aplegats. La festa acabà de matinada, després de l'acte d'homenatge a la bandera del vespres al casal republicà de la ciutat, amb nous parlaments, «habiendo terminado la fiesta entrada la madrugada». La nota la donà aquell gobernador (espanyol): «era tal la 'mieditis'... que se concentró en Lérida más de 200 guardia civiles de los que usualmente guarneces esta ciudad». Probablement, alguns també foren condecorats, com els piolins ataconadors de l'1-O, oi?


20200401

[2112] L'Exposició agrícola de Lleida de 1928, més

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Ressenya del concurs de maquinària agrícola «y material sanitario del campo», que la Confedración Hidrogràfica del Ebro va organitzar a Lleida, set anys després de la primera fira de la Mancomunitat al 1921. La mancomunitat provincial havia sigut prohibida i censurada al 1924 per mor del primer cop d'Estat del segle XX al nostre Estat (veí), i que, com l'altre que també vindrà al 1936, tingué com a objectiu la persecució de les nostres llibertats, llengua i cultura. La Confederación sembla que tingué prou habilitat, cosa que diu prou sobre el seu interès sincer de modernització del camp (cosa que ara, convertida en una màquina burocràtica, no podem dir), per convertir-se en la continuadora de la tasca iniciada a començament d'aquells anys 20 del segle XX. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Sembla que el format fou molt semblant a la fira i concurs del 1921, amb les proves del concurs en les grans finques als afores de la ciutat.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Un dels estands de la fira, de l'empresa Fustes Sarradell, amb la maquinària exposada, i un apunt de la moda femenina lleidatana.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Es comenta a l'article la situació provocada durant els primers decennis de reg a la Plana d'Urgell: la infecció palúdica que provocaren les aigües de reg entollades, fins que no s'hi feren els desaiguos corresponents a les finques. 

L'exposició es dividí en aquestes seccions:
1. Maquinària agrícola general: tractors i camions de transport. 
2. Maquinària i productes de la indústria per a usos agrícoles i pecuaris (p.ex. els adobs, una altra de les novetats de l'agricultura moderna). 
3. Material per a l'elevació d'aigua. Al voltant d'una gran piscina, més de cent bombes funcionaven per mostrar el rendiment als potencials compradors (que no eren gaires en aquells temps). 
4. Maquinària de moviments de terra i drenatges. 
5. Sanitat del camp i higiene rural.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Aquí veiem el detall de l'estand de maquinària de Joan Vilà. Hi sobresurten els alts plataners dels Camps Elisis.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Una vista de l'estand de la Confederación a dins del xalet, se'n veuen els finestrals.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Vista del pont de fusta que travessava la gran piscina col·locada al mig dels Camps Elisis per a la demostració de les bombes d'elevació d'aigua. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

L'estadística de l'exposició fou: 
109 expositors, 280 estands, cap als 80.000 visitants 
i uns 2 milions de pta, una petita fortuna, en vendes. 

20200331

[2111] L'exposició agrícola de 1921 a Lleida, més

1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor Oil-Pull de 20 CV, a les proves d'eficiència de llaurada fetes a la finca Raventós de Raïmat. Els tractors s'havien començat a comercialitzar a Europa durant el darrer quart del segle XIX, i just a l'obrir aquella dècada d'inicis dels anys 20, ara en fa cent anys, començaven a fer-se veure a Catalunya. Una altra cosa és qui se'ls pogués comprar. Potser per això, les demostracions ja es feien a les finques dels grans terratinents.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

De l'1 al 10 d'abril d'aquell any s'havia celebrat aquesta primera fira moderna lleidatana, «el paso más importante dado en el camino de la generalización de la máquina en la agricultura catalana». Però, de fet, aquesta generalització de la maquinària no arribaria fins 40 anys després, cap als anys 60.  Sense l'ensulsiada de la guerra, aquesta mecanització del nostre camp potser hauria arribat vint anyets abans. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Liberal», de 7 de gener (BDH).

Notícia de l'exposició a la premsa de la nostra estimada capital de l'Estat veí. A més dels tractors, també s'hi convocava els industrials de combustibles, lubrificants i elements accessoris.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Financiero», de 4 de febrer (BDH).

Una altra notícia a la premsa financera del concurs i exposició lleidatanes, on es comenta la ubicació de les finques a on s'hi farien les proves.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

S'hi escriu que la tria de Lleida es feu per la potencialitat compradora, però també per la proximitat amb les comarques agrícoles aragoneses. S'hi descriu que la nostra província tenia 1.250.000 ha, de les quals 152.000 improductives i més de 200.000 de regables. A banda dels conreus, s'hi citen la importància de les fàbriques de conserves d'hortalisses i fruites, de dessecació de fruita, de sucre, de derivats lactis, i les forestals del Pirineu.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article fa una consideració molt important a favor d'una previsible mecanització: com que es van creant nombrosos sindicats de pagesia, les màquines que no pugui comprar un pagès, les podria adquirir el sindicat. No coneixia l'autor el geni del nostre pagès i com costa de compartir. Quan arribarà la mecanització de debò, i fins ara (tret d'honorables excepcions), cada pagès s'ha comprat son tractor i les eines corresponents (segadores, ansofatadores, carretes, etc), en una cursa sens fi per veure qui la té més grossa que el veí, la màquina. A més, hem d'ansofatar tots alhora, segar tots alhora, sembrar tots alhora... i si pot ser en diumenge per passar-hi abans que ningú. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Saunderson 25 CV. Una bona expectació, però potser amb tants membres del jurat com de terratinents, potencials compradors. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Tourand-Latil, 35 CV. Els tractoristes eren llavors com els pilots de fórmula 1 d'avui, al volant dels enginys mecànics més avançats.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article dedica nombroses pàgines a la descripció tècnica i comentari dels resultats obtinguts pels diferents tractors a les proves que se'ls proposaren. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor W.D., 25 CV, amb roda d'oruga.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Titan-Deering, 20 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Motoarada Excelsior, 40 CV. Tractor i arada tot en un. Quin gran monstre mecànic! Al darrere veiem els pavellons i plataners dels Camps Elisis.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Detall de la majestuosa motoarada exposada. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Cletarc, 20 CV, d'oruga. De tanc, en diu el peu de foto.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Austin, 25 CV, en plena acció a Raïmat.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Una de les taules amb els detalls tècnics. S'hi presentaren a concurs 18 marques. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor de la cèlebre marca Fordson, 25 CV. Ja portaven el motor tapat, de manera que indicaven el camí estètic de tots els que vindrien posteriorment.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hècules, 30 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Fiat, 25 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Agro, 12 CV, més de tipus motocultor.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Glasgow, 27 CV, amb 4 rodes tractores.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

La lectura de les dades proporcionades pel jurat era en aquells temps molt discutida. La metodologia i criteris de les proves no era compartida per tothom, i se solien denunciar a la premsa, com en aquest article, les mancances de tot el procés. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Renault, 18 CV, d'oruga. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Automotive, 24 CV, que es menava com sempre s'havia fet amb el parell de mules o bous, per mitjà d'unes regnes de cuiro, en lloc de volant. Potser volien fer-se més propers a l'hàbit dels compradors, però qui es voldria comprar una màquina que s'assemblés a llaurar com una mula? 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor International, 16 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Case, 27 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Somua, 35 CV passant la fresa o fresadora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hart-Parr, 30 CV, amb unes bones reus, trisolc, o sia, de tres peces per fer tres solcs alhora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

Detall del reglament del concurs de tractors. El ressò de la convocatòria feta per l'Institut de Mecànica Aplicada Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya a la premsa d'aquell any, fa palès l'interès que despertà i la modernor que significava.  
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«Nuevo Mundo» (BDH).

La participació al concurs de Lleida i els resultats obtinguts en les proves de rendiment es convertiren en un bon reclam de promoció.