Seguidors

20260206

[2727] La Casa Mangraner lleidatana, 1907

 

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Fotografia de l'esplèndida casa modernista deguda a l'arquitecte Francesc de Paula Lamolla i Morante. S'ha reproduït a bastament per les xarxes, però sense autor. Era situat a la cantonada de Ferran 30 amb Vil·la Antònia, amb nombrosos elements ornamentals geomètrics i esgrafiats vegetals. La torre circular de la cantonada n'era l'element més distintiu, que coronava amb pinacle ornat de ferro forjat. Damunt la portalada principal, hi lluïa una gran balconada curvilínia amb barana de forja.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
Lo bloc de pisos de l'antic Banc de Bilbao que substituí la casa Mangraner. Los vents de modernor no sempre són bons ni desitjables, oi?, que cal anar amb molta cura i precaució. A la Lleida dels anys 60, la depredació urbanística i los pelotassos anaven a l'ordre del dia, que la jet-sete del règim franquista (espanyol) s'hi feu l'arròs, bona part del qual se'l menjaren a Salou i Cambrils, a on han anat a parar una part immensa del valor patrimonial de cases i trossos lleidatans des de llavors i fins avui. Estaria bé de poder-hi posar un número, potser amb l'AI ho podrem esbrinar algun dia.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
S'hi comenta que a la casa hi posaven, abans de la guerra del segle XX, il·lustres personatges, com ara lo general (espanyol) Primo de Rivera, quan visitaven la ciutat.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Una altra perspectiva de la Casa Mangraner, de la qual se'n pot apreciar la bellesa, rere los operaris que esporgaven los plataners del passeig. Al darrere, un altre edifici històric de la ciutat, la Casa Cros. A l'esquerra de la imatge, un biscuter dels anys 50s aparcat.

1925. Casa Cros, Passeig de Ferran, Lleida.
Obra del nebot, Manuel Casas i Lamolla, gairebé vint anys després, ja amb línies neoclàssicistes més pròpies del noucentisme. L'edifici fou seu de la Societat Anònima Cros, i a l'inici de la guerra s'hi feren forts los sublevats del 18 de juliol al 1936, falangistes i requetés. Un cop derrotats, l'edifici esdevingué lo quarter general de l'exèrcit de la República a la ciutat.
 
Anys 1950 ca. Casa Mangraner i Casa Cros, 
Passeig de Ferran, Lleida.
Vista del carrer de Vil·la Antònia, amb los dos edificis singulars. La Casa Cros fou també aprofitada per la militarada franquista per ubicar-hi lo primer govern militar a la ciutat de l'època de la dictadura, que prèviament a la contesa era ubicat al carrer Major. La garita ho indica amb claredat. Llegeixo a les xarxes que en aquells temps, s'hi solia veure diàriament com un soldat que baixava del Castell amb fusell a l'espatlla i baioneta a la faixa, hi portava les novetats de l'aquarterament militar.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«Ressò de Ponent», núm. 30, 1985.
La postguerra comportà a tot el país, i principalment a la capital barcelonina, una «persecució» dels edificis d'estil modernista. No era del gust del régimen, que hi veia expressió de llibertat, creativitat, europeisme i catalanisme, valors contraris a l'ordre i la moral nazionalcatolicista imperant.
 Se'n van salvar uns quants, sí, però se'n van destruir uns altres d'innombrable valor arquitectònic, que les imatges antigues ajuden a recuperar.

1896. Francesc Lamolla, arquitecte.
Curiós document de l'expedient acadèmic de l'il·lustre arquitecte lleidatà de la primera mitat del segle XX, ara en fa poc més de cent anys (upc). Abans los expedients acadèmics quedaven guardats en paper, mentre que des de finals del segle XX, solen ser ja només digitals. Temps al temps, que veurem com se perden... 


[2718] La Lleida de 1880, més
 




Posted by
Labels: , , ,

20260125

[2726] Vic, plànol de 1881

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo cor de la ciutat vigatana del segle XIX, amb la catedral al costat de la riera de Mèder, a punt de desguassar al Gurri, anomenat precisament Vicus Ausonaedes, des del segle VI, per designar lo barri central o vicus per excel·lència del comtat ausetà. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Un breu resum de la geografia humana i història de la ciutat, de cap a 11.000 habitants, a on s'hi destaca la important indústria de transformació porcina, la impremta Anglada o la foneria de campanes, que acabava de fondre les de la torre del rellotge de la Universitat de Barcelona. Serva també l'honor d'haver sigut la primera d'oposar-se al primer Borbó, que li suprimí la universitat literària al 1717, mentre que en permeté la continuïtat de la taula de canvi.  

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La ciutat de Sant Miquel dels Sants, lo frare patró de la ciutat. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La guia de carrers.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Vista completa del plànol de la ciutat dinovesca, amb l'antic barri murallat circumdat per passejos arbrats. La representació se'ns presenta entregirada, car la plaça Major, sempre ben identificable, ens apareix a l'esquerra, mentre que hauria d'aparèixer al nord, en los plànols que avui manegem amb aquesta orientació, i lo riu desguassant cap a l'est. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Convent i claustre de Santa Teresa (94) i Santa eulàlia (98), extramurs. 
 
1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo barri catedralici i la primera plaça de Balmes, fill distingit de la ciutat aquell segle XIX, al passeig de l'antiga muralla. Allargassat fora murs, lo raval de sant Francesc. 
A tocar de l'església de la Pietat (80) i la plaça Vella (7), lo temple romà.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo Teatre, a tocar de l'Església de la Presentació (88) i la rambla de Sant Domènec (71), a oh s'emplaça, fora muralla, lo convent dominicà (85), i Sant Francesc (86), amb l'Hospital de la Santa Creu (87).

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo pont de Queralt o de Sant Francesc o de la Calla, segons denominació popular, sobre el riu Mèder, lo més antic i notable dels ponts vigatans, arruïnat a la darrera guerra del segle XX.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La magna plaça Major (1) vigatana, sota la rambla del Carme.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Extramurs, les grans fàbriques d'embotits, amb l'estació de ferrocarril, llavors acabada d'inaugurar (1875).


 

Posted by
Labels: , ,

20260118

[2725] Comerç de Vic i Manlleu, 1881




1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de teixits de Pericas, Soler i Cia.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Taller de maquinària de Pere Roca, Manlleu.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Foneria, especialitat campanes. No podia faltar a la ciutat dels sants.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La Gran Fonda de Josep Vilar, amb esmero y economia.
Fàbrica de fils i llanes de Josep Tort.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Les botifarres i llonganisses vigatanes. Amb l'escut de la ciutat, sí senyor.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de teixits de Grau Traserra.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Llibreria i impremta de Ramon Anglada.
Fàbrica de fils i cotó de Jaume Rusiñol, Manlleu.
Foneria de Jaume Parladé, Manlleu.


1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
L'Anís del Caçador, Francesc Vergés.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de botifarres, llonganisses i embotits, de Jaume de Dernis i Cuspinera.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de teixits, Joan Llagostera, Manlleu. La màquina de vapor que no hi falti.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Més fàbriques de botifarres i llonganisses, de Torra i Sant. Amb dos màquines de vapor.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Més fàbriques de fils, de Vicent Casacoberta, amb màquina de vapor, sempre fumejant, Manlleu.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Botifarres, llonganisses i embotits de Cunill i Costa, amb vista de l'espectacular botiga, amb tot lo gènere penjant darrere los mostradors.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Tintoreria de Josep Roquer i fills, amb la fumerada de la màquina de vapor a tot drap.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Magatzem de carbó de Ramon Benet, imprescindible amb tanta màquina de vapor a la comarca.
Adoberia d'Antoni Gudiol i la de Francesc Adam.


1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de xocolate de Viuda de Josep Cunill i Ros, a la plaça de les Garses. El logo comercial no podia ser més poc explícit, una mena de logo parlant amb referència a l'amo i no al producte, que se'n feia de tota mena, de xocolata, i a gust del consumidor.





 



Posted by
Labels: ,

20260110

[2724] Era Val d'Aran de 1894, mapa (ii)

 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Vielha, al centre del Miei Aran.
Riu amunt, Betren (1.000 m s.n.m.), Escuhnau i Casarilh.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Tota la part meridional de la Garona mitjana, entre lo riu Negre i lo barranc de Garós, partió amb lo Naut Aran.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La capçalera del riu Negre, i fins al Port de Vielha (2.450 m) i lo coll deth Hòro. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Les fagedes (groc) de l'Hospital de Vielha, a la banda meridional del port. La roca del Santet, límit administratiu secular de la Vall d'Aran, a tocar de la Ribagorçana, nascuda als peus del Molières (3.010 m), l'aigua de la qual acabem bevent a la capital lleidatana, que hi és derivada del Canal de Pinyana. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Los estanys aranesos del Parc Nacional d'Aigüestortes.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
L'Estany de Rius i de Mar, a l'oest del Montardo (2.833 m), lo circ de Colomers i lo portarró (porturet) d'Espot, a l'orient.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Loes estanys al peu de la Cendrosa, que com tothom sap, mentre lo món sia món, serà de Son. Lo mapa recull lo terme comunal (Monte Cendrosa de Son), però deixa lo pic fora d'aquests límits.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Valarties, vall d'Aiguamoix, vall de Ruda.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo Naut Aran de Garòs i Arties fins a Gessa, Salardú i Tredòs, i lo cap d'Aran.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo pla de Beret fins al Besibé i lo portilló de Marimanha.
Més al centre, lo güell de la Garona, vessant atlàntic, i a tocar, la font de Noguereta, naixement de la Pallaresa, vessant mediterrani.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
A la ribera de la Pallaresa, la creu, l'hostal i lo santuari de Montgarri, amb lo pont sobre lo riu, envoltat de boscos de pi.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La vall d'Aran septentrional. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

[2723] Era Val d'Aran de 1894, mapa (i)

[2722] Val d'Aran, 1896 


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)