20200401

[2112] L'Exposició agrícola de Lleida de 1928, més

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Ressenya del concurs de maquinària agrícola «y material sanitario del campo», que la Confedración Hidrogràfica del Ebro va organitzar a Lleida, set anys després de la primera fira de la Mancomunitat al 1921. La mancomunitat provincial havia sigut prohibida i censurada al 1924 per mor del primer cop d'Estat del segle XX al nostre Estat (veí), i que, com l'altre que també vindrà al 1936, tingué com a objectiu la persecució de les nostres llibertats, llengua i cultura. La Confederación sembla que tingué prou habilitat, cosa que diu prou sobre el seu interès sincer de modernització del camp (cosa que ara, convertida en una màquina burocràtica, no podem dir), per convertir-se en la continuadora de la tasca iniciada a començament d'aquells anys 20 del segle XX. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Sembla que el format fou molt semblant a la fira i concurs del 1921, amb les proves del concurs en les grans finques als afores de la ciutat.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Un dels estands de la fira, de l'empresa Fustes Sarradell, amb la maquinària exposada, i un apunt de la moda femenina lleidatana.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Es comenta a l'article la situació provocada durant els primers decennis de reg a la Plana d'Urgell: la infecció palúdica que provocaren les aigües de reg entollades, fins que no s'hi feren els desaiguos corresponents a les finques. 

L'exposició es dividí en aquestes seccions:
1. Maquinària agrícola general: tractors i camions de transport. 
2. Maquinària i productes de la indústria per a usos agrícoles i pecuaris (p.ex. els adobs, una altra de les novetats de l'agricultura moderna). 
3. Material per a l'elevació d'aigua. Al voltant d'una gran piscina, més de cent bombes funcionaven per mostrar el rendiment als potencials compradors (que no eren gaires en aquells temps). 
4. Maquinària de moviments de terra i drenatges. 
5. Sanitat del camp i higiene rural.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Aquí veiem el detall de l'estand de maquinària de Joan Vilà. Hi sobresurten els alts plataners dels Camps Elisis.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Una vista de l'estand de la Confederación a dins del xalet, se'n veuen els finestrals.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Vista del pont de fusta que travessava la gran piscina col·locada al mig dels Camps Elisis per a la demostració de les bombes d'elevació d'aigua. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

L'estadística de l'exposició fou: 
109 expositors, 280 estands, cap als 80.000 visitants 
i uns 2 milions de pta, una petita fortuna, en vendes. 

20200331

[2111] L'exposició agrícola de 1921 a Lleida, més

1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor Oil-Pull de 20 CV, a les proves d'eficiència de llaurada fetes a la finca Raventós de Raïmat. Els tractors s'havien començat a comercialitzar a Europa durant el darrer quart del segle XIX, i just a l'obrir aquella dècada d'inicis dels anys 20, ara en fa cent anys, començaven a fer-se veure a Catalunya. Una altra cosa és qui se'ls pogués comprar. Potser per això, les demostracions ja es feien a les finques dels grans terratinents.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

De l'1 al 10 d'abril d'aquell any s'havia celebrat aquesta primera fira moderna lleidatana, «el paso más importante dado en el camino de la generalización de la máquina en la agricultura catalana». Però, de fet, aquesta generalització de la maquinària no arribaria fins 40 anys després, cap als anys 60.  Sense l'ensulsiada de la guerra, aquesta mecanització del nostre camp potser hauria arribat vint anyets abans. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Liberal», de 7 de gener (BDH).

Notícia de l'exposició a la premsa de la nostra estimada capital de l'Estat veí. A més dels tractors, també s'hi convocava els industrials de combustibles, lubrificants i elements accessoris.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Financiero», de 4 de febrer (BDH).

Una altra notícia a la premsa financera del concurs i exposició lleidatanes, on es comenta la ubicació de les finques a on s'hi farien les proves.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

S'hi escriu que la tria de Lleida es feu per la potencialitat compradora, però també per la proximitat amb les comarques agrícoles aragoneses. S'hi descriu que la nostra província tenia 1.250.000 ha, de les quals 152.000 improductives i més de 200.000 de regables. A banda dels conreus, s'hi citen la importància de les fàbriques de conserves d'hortalisses i fruites, de dessecació de fruita, de sucre, de derivats lactis, i les forestals del Pirineu.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article fa una consideració molt important a favor d'una previsible mecanització: com que es van creant nombrosos sindicats de pagesia, les màquines que no pugui comprar un pagès, les podria adquirir el sindicat. No coneixia l'autor el geni del nostre pagès i com costa de compartir. Quan arribarà la mecanització de debò, i fins ara (tret d'honorables excepcions), cada pagès s'ha comprat son tractor i les eines corresponents (segadores, ansofatadores, carretes, etc), en una cursa sens fi per veure qui la té més grossa que el veí, la màquina. A més, hem d'ansofatar tots alhora, segar tots alhora, sembrar tots alhora... i si pot ser en diumenge per passar-hi abans que ningú. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Saunderson 25 CV. Una bona expectació, però potser amb tants membres del jurat com de terratinents, potencials compradors. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Tourand-Latil, 35 CV. Els tractoristes eren llavors com els pilots de fórmula 1 d'avui, al volant dels enginys mecànics més avançats.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article dedica nombroses pàgines a la descripció tècnica i comentari dels resultats obtinguts pels diferents tractors a les proves que se'ls proposaren. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor W.D., 25 CV, amb roda d'oruga.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Titan-Deering, 20 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Motoarada Excelsior, 40 CV. Tractor i arada tot en un. Quin gran monstre mecànic! Al darrere veiem els pavellons i plataners dels Camps Elisis.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Detall de la majestuosa motoarada exposada. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Cletarc, 20 CV, d'oruga. De tanc, en diu el peu de foto.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Austin, 25 CV, en plena acció a Raïmat.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Una de les taules amb els detalls tècnics. S'hi presentaren a concurs 18 marques. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor de la cèlebre marca Fordson, 25 CV. Ja portaven el motor tapat, de manera que indicaven el camí estètic de tots els que vindrien posteriorment.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hècules, 30 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Fiat, 25 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Agro, 12 CV, més de tipus motocultor.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Glasgow, 27 CV, amb 4 rodes tractores.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

La lectura de les dades proporcionades pel jurat era en aquells temps molt discutida. La metodologia i criteris de les proves no era compartida per tothom, i se solien denunciar a la premsa, com en aquest article, les mancances de tot el procés. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Renault, 18 CV, d'oruga. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Automotive, 24 CV, que es menava com sempre s'havia fet amb el parell de mules o bous, per mitjà d'unes regnes de cuiro, en lloc de volant. Potser volien fer-se més propers a l'hàbit dels compradors, però qui es voldria comprar una màquina que s'assemblés a llaurar com una mula? 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor International, 16 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Case, 27 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Somua, 35 CV passant la fresa o fresadora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hart-Parr, 30 CV, amb unes bones reus, trisolc, o sia, de tres peces per fer tres solcs alhora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

Detall del reglament del concurs de tractors. El ressò de la convocatòria feta per l'Institut de Mecànica Aplicada Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya a la premsa d'aquell any, fa palès l'interès que despertà i la modernor que significava.  
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«Nuevo Mundo» (BDH).

La participació al concurs de Lleida i els resultats obtinguts en les proves de rendiment es convertiren en un bon reclam de promoció.


20200330

[2110] Dels golfos i la frontissa, per traure'ns de polleguera

De golfos i pollegueres.
Molt pocs dels mortals hauríem lligat el mot polleguera com a derivat de polze. Per això ens calen els grans lingüistes. La primera documentació del mot recula fins al Curial, s. XV: «si lo dit Curial, tenint los genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra de la Güelfa...», i en l'expressió figurada d'indignar, exasperar-se, 'traure de polleguera', amb un testimoni ja a principi del s. XVII, segons Coromines. Derivat del llatí POLLICARIA, que al seu torn fora un derivat de POLLEX, 'polze, dit gros', igual que també en derivarien els noms dels pollegons de les forques (i de les muntanyes) i de les polleganes o arades antigues per llaurar.

I pel que fa al mot golfo, substantiu, eh? Doncs prové del grec on volia dir «clavilla o pern que uneix parts d'un objecte (en particular d'una nau), 'juntura o articulació', per conducte del llatí GOMPHUS, del qual prové igualment el fr. gond (quasi sempre en plural, fr. antic gonz, i d'aquest es prengueren el cast. gonce, gozne, i portuguès gonços), i el diminutiu català antic i dialectal galfonsgofons, occ. go(n)fon; la forma, però, del català modern, que també és ja antiga, no està ben explicada, i és possible que surti d'un diminutiu llatí *GOMPHULUS, d'on gómfo(l)s i *gólfons per metàtesi, reduït després a golfos». 

Sobre aquest darrer pas explica que «per aquell temps ja tendia a generalitzar-se homes en lloc d'hòmensases per àsenstermes, marges, coves per còvens (també a les Illes es degué dir algun temps hòmons i còvons, abans d'arribar a homos i covos com avui), i per tant la vida de *gólfons pogués ser ben curta, tot seguit reemplaçat per golfos, de terminació no tan excepcional». Tot i que aquesta explicació no casa amb el manteniment dels plurals en -ns en el nostre dialecte, a on s'han mantingut fins avui, ja en recessió.


De golfos i pollegueres.
Això ens explica Coromines, que afegeix que «ja antigament és la forma golfos la més ben documentada i més freqüent» des del segle XIV. I que «golfos és igualment la forma general en totes les fonts més modernes... És, en efecte, la forma que segueix essent usual a tot el Principat (llevat de l'extrem NO.) i incloent-hi el Camp de Tarragona i fins les Marques d'Aragó (Benavarri i Matarranya, desbordant àdhuc el límit lingüístic)».

Malgrat aquest ús popular extens en el temps i en el territori, el mot golfos ha sigut bandejat sovint de la llengua estàndard, a on només hi trobem frontissa (mot també ben antic) per tot arreu. Ja ens n'avisa el mestre etimòleg: «Per al lingüista no nego que la forma golfos és una mica estranya i no sorprèn que aqueixos filòlegs antiquats i simplistes vulguin desembarassar-nos-en». A les Illes, la forma històrica i encara persistent és galfons, almenys a «Menorca i Mallorca, si bé amb la vocalització gaufó». 

Continua: «Lu galfó... fins a l'Alguer... I així reapareix en el Nord-Oest del Principat. Ja és vell a l'Alt Pallars, almenys a la Vall d'Àneu..., general des de la Vall Ferrera i Cardós... fins a la de Barravés, i allí ho diuen més en singular lu galfó, que, com em precisaren a Àreu i Farrera, de les dues peces dels golfos és la que té el piu o espiga que es fica en l'altra..., és a dir, el significat que deu ser etimològic fins en grec si prestem atenció al fet que el mot significava alguna cosa com 'dent', des de l'indoeuropeu». A Eivissa s'hi recullen tant galfó com gafó, «forma que coincideix amb la benasquesa, occitana i rossellonesa... gofons», sense la l, per tant. 

Encara hem d'afegir que, com a verbs, existeixen engolfar i desengolfar, que són l'acte de posar o traure els golfos d'una porta o finestra.
De golfos o frontisses.
I encara, quina diferència hi ha d'un golfo a una frontissa? Doncs que aquest darrer, antigament frantissa, derivat de frant, participi de l'antic verb frànyer, 'trencar' (derivat del llatí FRANGERE), tenia el sentit de peça «doblegadissa, plegable, pròpiament frangible o apta per ser partida en dos», que canvià la per la «per la interpretació popular que hi veia unió de dues peces que es feien front l'una a l'altra». A més, «degut a la desaparició del verb frànyer, frant, en la llengua popular, el derivat frantissa es quedà en la nostra llengua sense el cap de família, d'on la metacedeusi [canvi de família lèxica] que l'incorporà exteriorment a la família de front». Per tant, només parcialment era sinònim de polleguera o golfos, però l'abandó modern d'aquests mots, per pagerols i malsonants, ha convertit aquests darrers decennis la frontissa en la reina de les subjeccions de portes i finestres.

De golfos pocavergonyes.
Però i l'ús de golfo referit a una persona vaga? Doncs en el català modern és un castellanisme. En la llengua dels nostres veïns carpetovetònics, el mot golfo és «probablemente derivación retrógada del antiguo golfín 'salteador, facineroso, bribón', y éste seguramente aplicación figurada de golfín 'delfín, pez carnívoro', por las cualidades que el vulgo atribuye a este cetáceo, quizá por la aparición brusca del salteador, comparable a la del delfín que salta fuera del agua». Afegeix Coromines (DCECH) que les derivacions regressives solen ser freqüents en mots d'argot. 

A l'EM el mot golfín fora a Castella mot molt viu i popular. Encara que, ves per on, «por primera vez se mencionan los golfins h. 1290 en la Crónica catalana de Desclot, pero con referencia a Castilla, y más precisamente a Sierra Morena: 'aquelles gents que hom apella Golfins són castellans e salagons, e gents de profunda Spanya, e son la major partida de paratge. E per ço com no han rendes... fugen de llur terra amb llurs armes. E així com a hòmens que no saben altre fer, venen-se'n en la frontera... e així aquelles gents prenen crestians e serraïns, e estan-se en aquells boscatges, e aquí viuen, e són grans gents e bones d'armes, tant que el rei de Castella no·n pot venir a fi (148)». O sigui que el golfo, entès com aquell personatge que no fot brot, a banda de saltejador i 'bribón' (no cal que sigui rei, però, tot i les notícies actuals sobre golfos reials), és un castellanisme en el català actual, però que provindria d'un catalanisme del castellà medieval. 

Ho heu entès, fàcil oi? No em negareu que és tan bo com una novel·la policíaca, això de l'etimologia, sobretot quan ens l'explica el nostre gran Coromines!

20200326

[2109] L'exposició agrícola de 1921 a Lleida

1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).
Magnífica imatge de l'entrada dels Camps Elisis lleidatans, amb les columnes modernistes que arribarien fins a la guerra. L'exposició fou la primera fira moderna de la ciutat, que es repetiria al 1928. Fins que ja en temps de postguerra se'n promouria una primera l'any 1946, i de manera definitiva s'instauraria la Fira Agrària de Sant Miquel al 1954.

1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La gentada que concorregué, ben mudats tots, a les instal·lacions de la fira als Camps Elisis. Un esdeveniment mai no vist a la ciutat, del qual ara aviat en farà cent anys. Les columnes modernistes foren obra de l'any posterior a la riuada de 1907, signades per l'arquitecte municipal F. de P. Morera i Gatell, i mostraven un enrajolat de colors vius molt llampants. Abans hi havia hagut unes pilastres aprofitades de la placeta de Ferran, de l'any 1825, i que foren reaprofitades com a senyal de porta d'entrada dels Camps Elisis per a la inauguració de 1864. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La fira tingué lloc entre l'1 i el 10 d'abril d'aquell any, organitzat per la Mancomunitat de Catalunya per mitjà de l'Institut de Mecànica aplicada agrícola. Fou presidida pel President Puig i Cadafalch, amb Antoni Bergós de secretari de la comissió organitzadora.

El primer d'abril a les tres de la tarda se'n feu la inauguració, i els sis dies següents es procedí a les proves que els primers tractors vistos a les terres lleidatanes feren en camps dels afores de Lleida, a la finca de Manuel Raventós, a Raïmat, a on ara hi ha les vinyes. «Se ha organizado en Raïmat un servicio de restaurante y trenes especiales», o sia, amb parada puntual de trens i tot. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Els tres darrers dies s'oferiren demostracions de conreu mecànic de vinyes, en trossos dels voltants de la ciutat. La demostració en aulivers, prevista per al darrer dia s'hagué de suspendre per mor de la pluja. El darrer dia, 10 d'abril, es clausurà l'exposició «en la que, en los días que esté abierta, se organizarán conciertos y otras fiestas». A la foto, el detall d'un estand, dedicat a les bombes d'extracció d'aigua, substitutes dels antics molinets de vent.


1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

L'establiment de pautes tècniques que permetessin comparar la potència, el consum i altres paràmetres de la labor dels tractors no era qüestió menor en aquells temps. Se'n feien rànquings i tot, però calia ésser acurat en les comparacions: la fondària del solc, el temps emprat, la sequera o humitat de la terra treballada, els metres cúbics de terra remoguda... eren factors que influïen en el rendiment i la posició final a la classificació, que podia decidir moltes vendes. Ara encara ho fem, sobretot amb els cotxes, amb els mòbils, però també amb rentadores i tota mena d'aparells. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El President de la Mancomunitat, a la dreta amb bombí, i altres autoritats de la comissió organitzadora, observen les feines d'un tractor. El diputat lleidatà Francesc Macià, i futur President de la Generalitat, també hi figurava com un dels membres. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El tractor Titan Doering, menat per un pagès emboinat. S'hi aprecia el gran dipòsit de gasolina de què havien menester aquelles bèsties mecàniques, i la gran roda lateral que, si no vaig errat, calia fer tombar per tal d'engegar el motor. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El quadre de consums, amb les principals marques de tractors d'ara fa cent anys, algunes de les quals encara perduren. Totes forasteres, és clar. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El jurat era format per catedràtics d'universitat, enginyers agrònoms i altres tècnics. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un tractor Case passant les reus per deixar el tros ben llaurat. Fixeu-vos que les rodes no portaven encara pneumàtics. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La revista incloïa la ressenya dels expositors, dels quals uns poc eren lleidatans, si eren de tractors, només n'eren els representants, de la marca que fos. L'Antònio Ciutat, amb taller a la Ronda de l'Estació, promocionava ventadores i trilladores per batre. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El President de la Mancomunitat, amb barret de copalta, es passeja per les instal·lacions durant la inauguració de la fira.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

L'estand de la casa de tractors Austin al costat de l'antiga font sortidor que hi havia al passeig central. No sabria dir si es tractava de la Font dita de les Petxines. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un tractor Somua en acció, amb les rodes sense pneumàtics, la llarga barra de la direcció des del volant fins a les rodes de davant i el gran dipòsit de benzina davanter.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un parell més d'expositors lleidatans, les cases de Frederic Miquel i Joan Florensa. A banda de representar marques de tractor, oferien arades, discos, reus, ventadores, segadores, trilladores, rasclets, motocultivadors, etc. Atenció a la benzina dels Fordson: o gasolina o petroli, amb tres marxes i marxa enrere.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un fantàstic Hart-Parr, amb unes reus, es deixa retratar envoltat dels pagesos que s'havien atansat a la finca de Raïmat a veure'l treballar. No caldria dir que aquests pagesos no eren de pa sucat amb oli, sinó grans terratinents, els únics que es podien permetre aquesta inversió. A casa dels meus padrins, tots pagesos, havien de llaurar i conrear la terra amb animals, a la manera tradicional, i així fou fins als anys 60, quan el meu pare es comprà el primer Pasquali, motocultor, i després el primer tractor Massey-Ferguson 135 a la dècada següent. Ben just fa cinquanta anys!
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Els tractors Fiat en plena labor a Raïmat.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La casa de Joaquim Moret a Lleida oferia a l'exposició nombrosa maquinària de diversa procedència. Entre altres de fora, les màquines lleidatanes eren una trilladora de Torregrossa (Ascenci Mir) per a animals, una triadora automàtica de fulles i aulives de Juneda (Ignasi Gazín), i una segadora-agabelladora de la marca targarina Trepat.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La casa targarina Trepat, que després de la guerra es faria la reina de la mecanització a les nostres terres ponentines abans de la fruticultura, no podia pas faltar-hi. La segadora-agabelladora que exhibien era arrossegada per un sol animal, amb un tall d'un metre. En comparació al cop de falç i de ronyó tradicional, tot un avenç!
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un tractor Saunderson en el qual, a simple vista, s'hi distingien gairebé totes les parts de què estava fet. La tapa embellidora i protectora, que els tractors d'ara porten ben llampant i aerodinàmica, encara tardaria unes dècades a arribar. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 41 de gener (BDH).

Una espectacular motoarada de fa cent anys, marca Komnick, que es podia comprar a la Rambla de Ferran 29. Alguna se'n degué vendre, però jo no n'havia vista mai cap en museus o col·leccions de les nostres terres o, simplement, abandonada en eres i corrals. 
1920. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 de setembre (BDH).

La nota periodística situa el concurs lleidatà del 20 al 30 de setembre, concurs que òbviament no es produí fins a l'abril següent. Però ens serveix per veure-li les condicions i requisits per als participants en l'exposició i en les proves. Atenció, que la demostració de cada tractor havia de ser d'una durada mínima de quatre hores! A fe de déu, que se'n volien assegurar, que la bèstia mecànica podia llaurar més que una mula!

La comissió organitzadora disposava de 15.000 pta, quantitat prou bona, per al pagament de despeses a les cases participants, raó per la qual la participació a la fira lleidatana fou tan destacada, no pas perquè el mercat fos prou madur per a llançar-se a la cursa de la mecanització. Caldria esperar 50 anys més.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida. 
L'esplèndid i bell cartell de l'artista noucentista Vicenç Nubiola i Cunill (1894-1927), encàrrec de la Mancomunitat.