Seguidors

20260908

[2759] Onze de Setembre, Lleida, 1900

 

1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
A les portes de l'11 de Setembre, lo diari regionalista lleidatà obria en portada amb un article sobre la necessitat de commemoració d'aquella diada de resistència al Borbó de 1714 i de record per als màrtirs de les llibertats nostres. 
Després de la debacle (espanyola) a Cuba i Filipines, lo sentiment nacional agafava embranzida i comencem a trobar referències al record de les llibertats perdudes com a símbol de lluita per la plena restitució de l'autogovern.   

1924. L'Onze de Setembre, Lleida.
Coneguda fotografia de tres soldats de l'exèrcit (espanyol) que se disposen a primera hora del matí a traure l'estelada que durant la nit va penjar-se de costat a costat del riu, davant per davant del Gobierno Civil. Un xiquet també s'afegeix a la foto dels orgullosos soldats, que servirà per testimoniar a les generacions futures la lluita dels nostres padrins. 
Per cert, que el triangle de l'estelada, al sol del matí, apareix molt clar de color: és perquè aquelles primeres estalades de fa un segle tenien lo color blau cel de les barres de la bandera cubana en què s'inspiraren i que farà també de triangle a la bandera de Puerto-Rico, tot i que aquesta en esdevindre estat associat dels EUA lo canviés per un to més blau fosc o marí. Per això quan el Bad Bunny la passeja per l'estadi de la final de la SuperBowl d'enguany, lo triangle és blau cel, com la de les primeres estelades nostres. 

1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
Resum del fet històric i de com
Mentres plorem en nostres tristos dies les disbauxes dels gobernants centralistes que'ns portan á la miseria y somiquem d'anyoransa per les llibertats perdues minvades cada jorn mes, sembla que me-reviu á Madrit, al Congrés ó als Ministeris ó qualsevol centre oficial, l'escarni magnant y crudel que feu lo Marqués de Benavent als vensuts de Barcelona l'any 1714, enaltint-los en sons discursos les virtuts y amor á Catalunya de Felip V y Bervich, tractant de convencer a aquest que'l poble catalá agrahit á ses tirancies lo proclamaba idol seu. ¡Quin me-cinisme 'l del Marqués, y que semblants me-aquells temps als temps que recorren ara!

Però en mitj de tanta disort, nos conforta l'esperança que al depositar avuy una llàgrima y una flor en les tombes venerandes dels hèroes de 1714 brollará del fons de les mateixes un daurat ruixim de llum com aubada precursora del jorn de nostra redempció.

1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
L'article Patriotisme mal entés denuncia la separació dels catalanistes en «purs i impurs, revolucionaris i evolutius, vels i jóvens, radicals i portunistes i demés variants...», i assevera que 

Nostre programa son les Bases de Manresa, ben clares y ben definides. Vinguin á refrigerarse en sas pures y cristallines fonts tots cuants cansats de portar lo feixuch jou del centralisme sentin les ansies de la llibertat digna que algún día gosaren y per quina revindicació treballém y que 'ns feren lo poble més lliure del mon y per lo tant lo més fort y respectat... vinguin á me-reparar y enfortir sos cors tots aquells que 'ls sentin destrosats per la vergonya y per les tortures morals á que'ls ha subjectat una administració inepta y desmoralisada, atenta solzament a satisfer sos desordenats apetits.
...
Nosaltres aimem a Catalunya ab tot lo cors, ab tota l'ànima; per això rebrem, oberts los braços de germanor, a tots quants desitgin també aimarla: no'ls preguntarem de quines terres venen, ni'ls retraurem tristos fets ja passats, ni amagarem sa arribada ab prevencions infundades: prou han sufert en son penós viatge. Vinguin tots los catalans, com més siguem a estimar-la més sumaran los sacrificis per enlayrar-la i fer-la feliç i benhaurada i si venen també los fills pròdigs son retorn omplirà de goig la casa pairal i junts darem, sortit del fons de nostre cor, lo crit de Visca Catalunya.

1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
Cèdula d'instrucció borbònica de 3 d'octubre de 1718 per a la degradació i rebaixament de les institucions pròpies del país nostre:

«1.º Que los regidores de dichas ciudades y villas, cabezas de corregimiento, no usen el ropage antiguo de cuello, gorra y gramalla, i toda consular y media toga, que usaban antiguamente los Concelleres, Cónsules, Jurados y Paheres, y que vayan con el traje moderno español y la insignia y divisa en las funciones públicas de una banda de demasco carmesí, con el escudo pequeño de las armas de aquella ciudad ò villa, cabeza de corregimiento, y los porteros con las mazas en el traje antiguo, con cuello, gorra y gramalla de paño, permitiéndoles que cuando dichos regidores van en forma de cuerpo en común á las tales funciones, puedan llevar delante dos maceros con sus me-mazas y en las tres villas cabezas de corregimiento, que son: Puigcerdá, Talarn y Vilafranca, pueda el ayuntamiento en las referidas funciones públicas llevar delante de sí una ó dos mazas, conforme hubiere sido en ellas el estilo hasta ahora.»

«2.º Que no puedan dichos regimientos en las funciones públicas de iglesia y demás que generalmente asistieren y concurrieren, usar sillas para sentarse, sino solo de un banco de respaldo entoldado de terciopelo, permitiéndoles sólo el tener una alfombra ó alcatifa de lana á los piés, al igual de la longitud del banco y no almohadillas para arrodillarse, y quiero que esto mismo se observe respecto del corregidor y regidores, aunque vayan á funciones públicas de otras iglesias particulares y á la Catedral y que asistan y concurran con el obispo.»

 

1901. L'Onze de Setembre, Lleida.
«Lo Campanar de Lleida», de 15 de setembre (FPIEI).
Record al Conseller en Cap, Rafel Casanova.

1906. L'Onze de Setembre, Lleida.
«Lo Campanar de Lleida», de 15 de setembre (FPIEI).
Convocatòria a la capital barcelonina d'ofrena als «hèroes morts invictament als portells de Sant Pere, Santa Clara i el Porta Nou o al Pla d'en Llull, una oració ferventa i una corona de record». La feien unes «respetables dames catalanes». Me recorda l'empoderament i autoorganització d'actes a tots los pobles del país durant los anys de la revolució pacífica nostra pel referèndum de 2017. 

«El dia 11 de Setembre, a les vuit del matí, farem resar a la iglesia de Sant Just una missa en sufragi de les ànimes dels defensors de Barcelona, i a les onze del matí, hora en què en aquell dia sangnant el trepidar de les canonades sotraquejava l'arbre secular de les llibertats de la terra, anirem a cobrir de flors l'estàtua d'en Rafel de Casanova al Saló de Sant Joan, fent en ella homenatge a tots els immortals defensors d'uns drets i unes llibertats avui perdudes».


1901. L'Onze de Setembre.
L’11 de setembre de 1901 un grup de joves membres d’algunes de les entitats més representatives del catalanisme integral que, al voltant de la Unió Catalanista (UC), s’havien format al tombant de segle a Barcelona (Catalunya i Avant, Lo Renaixement, Lo Sometent, Los Montanyencs, Lo Jovent Català-La Falç, Lo Tràngul-Llevant), anà a fer una ofrena floral a l’estàtua a Rafel de Casanova, situada al que ara seria el passeig Lluís Companys, prop de l’Arc de Triomf.

Una part dels joves proferí crits considerats contraris a la unitat de l’Estat espanyol, fet que propicià que un petit grup de policies els intentés detenir. Uns quants d’aquests catalanistes, vint-i-quatre concretament, lluny de fugir, decidiren entregar-se a la policia, convençuts que no havien fet cap mal. Un cop detinguts van ser conduïts a les dependències policials. Mentrestant, Lluís Marsans, president de Catalunya i Avant, i cinc persones més, es dirigiren a la comissaria per assabentar-se d’allò que havia passat. Després d’un incident amb la policia, aquests sis també van ser detinguts. Seguiu lo relat dels fets ACÍ.
            


1911. L'Onze de Setembre.
El Ideal, d'11 de setembre (FPIEI).
Columna de memòria històrica a la portada del diari republicà lleidatà.

1913. L'Onze de Setembre.
Lo Pla d'Urgell, de 8 de març (FPIEI).
Recomanacions literàries dels herois nostres a la revista bellputgenca. De més de cent anys, impresa a cal Saladrigues, i fins avui. 

1901. L'Onze de Setembre, BCN.
La Mainada, de 9 de setembre (MDC).
Los trenta joves que desafiaren l'autoritat (espanyola) per portar una corona de flors al Conseller en Cap, Rafel Casanova, al Saló de Sant Joan, tocant a l'Arc de Triomf, a on era llavors l'estàtua. 

1901. L'Onze de Setembre, BCN.
La Mainada, de 9 de setembre (MDC).
La manifestació del diumenge 15 de setembre en suport dels joves represaliats. 

1901. L'Onze de Setembre, BCN.
La Mainada, de 9 de setembre (MDC).
La primera convocatòria per commemorar lo Conseller en Cap de 1714 i la primera manifestació de l'11 de Setembre, celebrada al diumenge 15. 






Posted by
Labels: , ,

[2758] Lo Rellevo, la masia de posta al bell mig de l'Urgell



Anys 1950-60. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
La masiassa urgellenca, al bell mig del pla, no gaire lluny del Castell del Remei. Cruïlla de camins ancestral i lloc de parada de postes quan la vida i los viatges anaven amb carro i cavalls. S'emplaçava al costat sud del vell camí, de manera que Tàrrega quedava a la dreta de l'edifici i Balaguer cap a l'altre. Quan los cotxes automòbils van substituir los de tracció animal, va pedre la funció seua i la decadència acabà en enderroc. 
Aquesta dinàmica, la de fer fer desaparèixer lo passat en nom del progrés, ha sigut malauradament massa freqüent durant la segona mitat del segle XX.  

1923. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Alçat de la façana, obra de Joan Ferrer Solervicens.

1967. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La Mañana,  de 26 de gener (FPIEI).
L'Alcalde de la Fuliola hi comenta la tristor dels comarcans per l'enderroc de la masia, «ya que se trataba de una anténtica masia catalana y de un hostal de rancia solera». Tot i que ja no hi feia de casa de postes, servia de punt de trobada dels caçadors i, sobretot, punt de referència de tothom. La causa que fos tombada se degué al nou terratinent propietari, que sumà lo pati sobre el qual s'assentava als trossos seus. 

Traduïm: Com molt bé expressa el nom esmentat, la masia esmentada era un punt de postes important on es procedia al canvi dels tirs de cavalls de les diligències, i que estava inscrit en mapes, a la mateixa cruïlla de Castellserà a Bellpuig, pràcticament centre geogràfic de l'Urgell. Fa poques dates, el nou propietari de la finca —200 hectàrees— en la qual estava situat el «Rellevo», va ordenar que fos destruït i arrasat el típic edifici. Del qual no ha quedat pedra sobre pedra, i deixant en desemparament i desolació la zona esmentada. Tal procedir ha estat amargament comentat i criticat en tertúlies de cafè de totes les localitats properes. I més, quan es considera que amb aquesta inútil destrucció, l'amo no ha experimentat cap avantatge, ja que amb prou feines ha aconseguit un espai lliure de deu mil pams quadrats, que no tenen cap valor.

La família que l'havia regentat, dolguts de veure caure la casa familiar segons l'escrit, feia uns 120 anys que hi vivien: 
Antic i típic casalot, ben conservat, amb la seua llegenda. Vell hostal de transeünts, diligències i tartanes, on s'efectuava el canvi de cavalls i se'ls hi abeurava, que servia d'enllaç als carruatges del segle passat que procedien d'Osca o Barcelona, així com als que creuaven Tàrrega i Balaguer i seguien pels camins reials que conduïen a Madrid.

1967. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La Mañana,  d'1 de febrer (FPIEI).
En resposta a l'anterior carta, l'amo (o potser un representant seu) hi justifica l'enderroc per la mala fàbrica del casalot, perquè ja no hi habitava ningú, i suposava més perill que no pas feia favor. 

Anys 1960. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Indicació del Rellevo en algun poble, probablement a la Fuliola. Lo mot se formà d'una catalanització lleidataníssima i popular del mot castellà que rebien les cases de postes, relevo.

Anys 1960. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Pel tiquet, suposem que tingué després de la guerra bàscula per al pesatge de camions i tractors de gra. 

1926. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Crònica Targarina, de 10 d'abril (XAC).
La comitiva dels cantaires targarins hi paren a esmorzar en l'excursió per la plana urgellenca. 

1931. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Pla i Muntanya, de 23 de març (XAC).
Sempre punt de pas de viatgers, en aquesta ocasió dels sis grans òmnibus (autocars) del Centre Excursionista Balaguerí i la Cobla La Principal de Balaguer, d'excursió a Tarragona pel vell coll de Lilla, amb parada d'esmorzar a Rocallaura. 
 
1923. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Vida Nova, de 20 de setembre (XAC).
 La carretera targarina, sempre necessitada d'adobatge, pel gran trànsit habitual com encara avui. Deia l'articulista, alça!: Hi ha indrets on seria preferible passar camps a través; és d'imaginar com s'hauran posat encara amb les darreres pluges. 

1935. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Crònica Targarina (XAC).
Lo Rellevo, punt de pas de la cursa ciclista de la festa major targarina.

2025. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La rotonda de recent construcció en aquest punt de la C-53, que ha substituït la vella cruïlla de camins a on s'hi aixecava la masia del Rellevo, després de la pressió popular per la sinistralitat que s'hi donava. És clar que antigament los cotxes (de cavalls) no hi anaven tan de pressa, i probablement rebaixaven velocitat al pas pel davant de la masia de postes, o bé s'hi aturaven i tot. 







Posted by
Labels: , ,

20260907

[2757] Selecció Nacional

 


Selecció Nacional.
Saps identificar aquesta alineació titular?
Obre el QR i juga-hi!

Enllaç ACÍ.
En acabat, cliqueu a ENVIA 
i n'obtindreu el resultat al moment.
Quantes grans alineacions podríem fer amb los autors dels Països nostres, oi?




[2752] Poemàries (x): galeria de poemes








Posted by
Labels:

20260904

[2756] Paper: un catalanisme universal

 

Paper. Cyperus Papyrus.
La fabricació del papir remunta al IV mil·leni abans de Crist, al delta del Nil. Les tiges del jonc aquàtic o palustra que ja servien per fer cistelleria, cordills, roba o embarcacionetes, també foren aprofitades per estendre-les i superposar-les transversalment, sense entrellaçar, i ben matxucades per aplanar-les formaven un full. Les tiges s'empegaven amb el seu propi suc resinós. Enganxant-ne unes quantes de seguides, s'obtenia un rotlle que s'enrotllava, oi que sí: ho diu la paraula. Un bastó de fusta (o de vori en els més preuats) servia per encaragolar-lo i guardar-lo, o bé lligats amb una cinteta. Així s'hi amuntegaven i classificaven a la Biblioteca d'Alexandria.

Biblioteca d'Alexandria.
Classificació i conservació de papirs. 

Papir.

DECat, Joan Coromines. Paper.
Mot agafat del llatí papyrus «quan descabdellàrem la fabricació de paper apresa dels àrabs i moros: mot i indústria que la nostra nació transmeté després a totes les altres llengües i nacions d'Europa». Lo mot és documentat per escrit ja al segle XIII. La primera fàbrica europea de paper va funcionar a Xàtiva, sembla que des del segle XI o XII, encara sota poder sarraí, i s'incorporà a l'estat català amb Jaume I i la creació del Regne de València. Lo mateix rei de qui enguany ningú ha considerat oportú rememorar-ne los 750è aniversari de la mort. 
DECat, Joan Coromines. Paper.
Lo comerç català de paper amb la resta d'Europa fou molt actiu en els segles medievals, i en textos forans s'hi sol trobar l'expressió paper català. Lo nostre savi etimòleg desgrana l'exportació també del mot a les altres llengües europees: francès i italià, castellà i portuguès, alemany i anglès. En aquestes quatre llengües darreres, lo mot no hi apareix fins al segle XIV, ço que indica l'època en què se feu usual. Sempre a partir del producte i mot importats dels nostres Països. 

A Europa era usual, des de la caiguda de l'imperi romà i l'acusada minva d'intercanvis comercials, d'escriure amb pergamins (epònim: invenció de la ciutat de Pèrgam sobre el segle III aC.), pell treballada d'animal que permetia escriure per tots dos costats i era també enrotllat. Quan deixà d'encaragolar-se i se començà a cosir, se'n digué còdex, que és lo padrí del llibre modern. 

Però el paper medieval, que ens dugueren els àrabs i moros (musulmans nord-africans o magribins), no se fabricava igual que ho feien los antics egipcis amb el papir destinat a sacerdots i escrivans de faraons. Sinó que, a través de l'Iran persa, l'havien après dels xinesos, fet amb pasta de draps vegetals. Canvià la tecnologia però se'n mantingué la paraula, deixà d'enrotllar-se i se cosí com los còdexs, llibres a partir del sorgiment de la galàxia Gutemberg al segle XV.

Paper.
Fabricació de paper medieval, segons tradició musulmana. Del matxucat a l'assecat.

DECat, Joan Coromines. Paper.
La fabricació de paper ha estat un dels àmbits més productius a tots els Països Catalans fins al segle XX, que anirà decaient. Ésser un paperer o paperera, volia significar que s'era una persona falsa o que sabia fet tots los papers. 

DECat, Joan Coromines. Paper.
Paperina és l'«expressió catalana per dir allò que el castellà (llengua sovint més pobra i de civilització material més endarrerida), confon amb bolsa». Mot que no hauríem d'abandonar, com tants d'altres, per modes forànies. 

Paper. Cyperus Papyrus.
La planta del paper sempre amb los peus molls, cosa que després, lo paper, no pot sofrir: ni aigua ni humitats.

Paper xetaví.
Era l'expressió que reconeixia la importació de la tècnica i del producte des de la Xàtiva sarraïna. 
(Els molins de la conca inferior del riu Ripoll, Miquel Sánchez i González, 2001, enllaç).  

2022. L'infinit dins d'un jonc.
Una magna i imprescindibilíssima lectura d'autora aragonesa. 



[2733] Del plat i la plata, de l'argent, del plàtan i la banana



Posted by
Labels: , , ,

20260828

[2755] Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla, 1865

 

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Licor Sámely.
Trobo perdudes per la xarxa, imatges d'una col·lecció del que, semblen, planxes litografiades emmarcades, amb representació de bodegons (terme normatiu: representació artística de natura morta) amb los licors de la casa. Devien decorar les oficines de la fàbrica. Si fossin publicitaris, n'haurien pervingut còpies vàries i potser pas emmarcades. S'hi llegeix Gran Destileria.

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Ni l'AI me'n sap transcriure lo nom de l'artista.
 
1887. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
«Diario de Lérida», de 16 de juny (FPIEI).
Gran Fàbrica d'Aiguardents i Licors de Josep Carulla. La venda d'alcohol pur per tal que la gent se'n fes ratafies de tota mena (nous, cireres, gerds...), llavors era gran negoci. A banda de licors, sembla que s'hi anuncien sucs (refrescos), sense licor entenc, de gustos molt variats: mora, gerd, llimó, taronja, pinya, maduixa i més. Alguns fruits podien ser locals, però altres és obvi que no. Un misteri. 

1903. Gran Licor Sámely de Josep Carulla. 
Venut com a digestiu. 

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Conyac Josep Carulla.

1913. 1900 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Conyac Carulla.
«Lo Pla d'Urgell», de 4 de gener (FPIEI).
«Lo cognac pera·ls inteligents». 
Los cinc gran productes eren lo conyac, l'anisete i l'anís, lo rom i lo licor Sámely.

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
L'Aniset Carulla.
«El más grato e higiénico de los aguardientes anisados dulces». Llavors com malauradament encara ara, la llengua del país absent de l'etiquetatge. Lo tap, amb los colors de la bandera nostra, però amb només dos barres, com la dels veïns nostres. Això sí, lo pagés lleidatà i l'escut de la ciutat a primera fila. 

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Rom Nana.

1880. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Gran Fàbrica de Josep Carulla, a l'eixample de Sant Antoni, al carrer de l'Acadèmia. S'anunciava amb la imatge d'un pagés lleidatà mudat, barretina, faixa, espardenyes i manta al coll, i l'escut de la ciutat.
Aniset Carulla: aromàtic i tònic per obrir la gana i alleugerir lo mal d'estómac. Ara los posarien a la presó. 

1900 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
L'excel·lent investigació del «Bloc del Senyor i» sobre la Gran Fábrica de Licores de José Carulla, va descobrir los plànols de la fàbrica, la imatges de l'habitatge familiar al costat de la fàbrica i la ubicació al carrer de l'Acadèmia (seguiu-ho aquí: enllaç). Lo fundador de la fàbrica al 1865, Josep Sabatérs Duran, lo gendre que s'hi incorpora cinc anys després, Josep Carulla Arrufat, i lo fill i net, Josep Carulla Sabatés, que se'n fa càrrec al 1899. 

S'hi recull una citació de Sol-Torres a Historia de un canal 1147-1974, en que:
Al capítol IX, dedicat a El aprovechamiento de las aguas para la producción de fuerza motriz, concretament a la pàgina 274 parla de les Destilerias de Aguardientes. Sobre la destil·leria misteriosa diu:
..."En 20 de mayo de 1876 se formuló solicitud por los señores Sabaté y Carulla para la utilización del agua del brazal que atraviesa el camino del Matadero, para la elaboración de aguardientes. Se otorgó concesión en 6 de junio del mismo año, con fijación del canon anual de 50 pesetas, o sea, 200 reales, y la obligación de contribuir a los gastos extraordinarios. También en 7 de septiembre de 1898 se otorgó concesión a un descendiente de aquéllos para la instalación de una destilería de aguardientes en la partida de Rufea, captando las aguas de la Acequia Mayor"...

Des de l'arxiu municipal lleidatà li confirmen una sol·licitud de permís d'obres i projecte de construcció d'un fàbrica d'aiguardent a la carretera de Madrid, cantonada amb la carretera d'Osca. 1875. Promotors: J. Sabaté i J.Carulla. L'èxit dels licors, doncs, va forçar l'ampliació o trasllat de la producció a Rufea, amb l'aigua directament presa de la Secla Major de Pinyana, probablement més abundant i segura que la del braçal que baixava del camí de l'escorxador. 

1900 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Postal de l'habitatge familiar al costat del magatzem del carrer de l'Acadèmia 
(Blog del Senyor i, enllaç). 

Gran Fàbrica d'Aiguardents i Licors de Josep Carulla. 
L'establiment del carrer Acadèmia degué ser lo gran magatzem de distribució, mentre a Rufea se'n devia fer la producció.





Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)