.jpg)
.jpg)
1924. Èdip Rei, trad. de Carles Riba.
Bella Terra, núm. 4, de març (ARCA).
Enric Borràs representant l'Èdip Rei.
1878. Èdip Rei, trad. d'Enric Franco.
Lo Gay Saber, d'1 de gener (ARCA).
Decidits a fer florir la Renaixença, la tasca era ingent: portar a la llengua nostra, de segles menystinguda per uns i altres, los grans clàssics, los medievals i los antics.
Enric Franco en fou un dels peoners. La biografia seua a la Viqui és una mica pobra:
Enric Franco i Fontanillas (Barcelona, 1852 — Barcelona, 21 de novembre de 1900) va ser un dramaturg, poeta i traductor català. Col·laborà a "La Rondalla" (1874) i "La Bandera Catalana" (1875). Traduí al català i publicà a Lo Gai Saber les obres Èdip Rei de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d'Eurípides (1880) i Els cavallers, d'Aristòfanes (1882-83). Enric Franco morí el 21 de novembre de 1900.
Sobre aquells precursos, mos en queda molt per recuperar i per apendre, que ne èpoques adverses saberen fer front a les dificultats i persistir en la lluita per la llengua i cultura nostres, lluita que no tinc del tot clar si avui gaira gent la té present.
.jpg)
1909. Èdip Rei, trad. d'Enric Franco.
De tots colors, núm. 91, d'1 d'octubre (ARCA).
La revista repartí amb dos quadernets de 32 i 24 pàgs. lo fulletó de l'obra, i crec que devia de ser la traducció d'en Franco.
b.jpg)
1909. Èdip Rei, trad. d'Enric Franco.
De tots colors, núm. 91, de 8 d'octubre (ARCA).
Llavors en deien folletí. NO fa tants anys, los diaris repartien col·leccions literàries a bon preu, fascicles d'història i literatura, i los banc i tot solien regalar llibres. Ara deuen pensar que les noves generacions ja són prou sàvies i no els hi cal llegir.
.jpg)
1964. Èdip Rei, trad. de Carles Riba.
Destino, núm. 1.398, de 23 de maig (ARCA).
La posada en escena del Teatre Català Experimental, al Palau de la Música, sota direcció de Modest Sala.
.jpg)
1964. Èdip Rei, trad. de Carles Riba.
Destino, núm. 1.400, de 6 de juny (ARCA).
La ressenya de l'estrena.
.jpg)
1968. Èdip Rei, trad. de Carles Riba.
Destino, núm. 1.601, de 8 de juny (ARCA).
Ramon Tor, un dels actors de les primeres representacions d'Èdip Rei en llengua catalana, si no la primera, al Teatre Íntim d'Adrià Gual, 1903.
1957. Èdip Rei.
Labor, de 30 de març (FPIEI).Mentrestant, no gaire abans a la Lleida franquistosa de la postguerra, se'n feia lectura teatral amb lo castellà restrictiu de la postguerra, al saló d'actes de l'IEI. L'he volguda recollir, aquesta notícia, perquè me sembla que aquestes lectures teatralitzades podrien ser una alternativa o complement als clubs de lectura.
.jpg)
1937. Èdip Rei.
Curiositats Catalunya, de 25 de setembre (ARCA).
Una confusió de fonètica sintàtica.
Lo periodista escriu Sòfloques, ahahaha...
c.jpg)
1925. Èdip Rei.
D'ací D'allà, núm. 89, de maig (ARCA).
Adrià Gual, Teatre Íntim, 1903, que programà l''Edip Rei en una de les sessions dramàtiques seues al Teatre Novedades barceloní.La companyia se fundà al 1898 i va renovar i modernitzar l'escena catalana, amb col·laboracions de literats, músics, escenògrafs i intèrprets al més pur gust modernista:
"Adrià Gual el 1898, fou la primera companyia catalana d'actors afeccionats amb un esperit totalment vinculat al Modernisme dins una Barcelona que, després de l'Exposició Universal de 1888, començava a abandonar l'aire provincià en què s'havia mantingut des de temps pretèrits. Convé aclarir que Adrià Gual es rodejà de destacats artistes i intel·lectuals del seu temps, entre els quals cal citar el poeta Joan Maragall; els músics Enric Granados, Deodat de Sévérac i Enric Morera; els escenògrafs Salvador Alarma, Oleguer Junyent i Maurici Vilomara; els intèrprets Emília Baró, Joan Capdevila i Enric Giménez; entre molts altres col·laboradors en el projecte clau de la renovació escènica del teatre català. Entre els membres del "Teatre Íntim" que iniciaren les seves carreres artístiques, cal citar l'escriptor i filòsof Eugeni d'Ors -que entrà a l'Íntim juntament amb el seu germà Josep, traduint al català "Edip Rei", i abandonant poc després el grup per a doctorar-se a Madrid i marxar cap a París com a corresponsal de premsa..." (Xavier Rius Xirgu, enllaç)
Per tant, també en Xènius fou traductor de Sòfocles:
Èdip Rei (Sòfocles), traducció coral per Eugeni d’Ors, Josep Ors, Carles Capdevila, Jaume Pahissa, Xavier Viura i Josep Pujol (assistits per Adrià Gual): traduïda cap al 1903 per a l’estrena al Teatre Novetats de Barcelona (versió escènica), que fou la representada aquell inici de segle modernista, i que ben bé podria haver agafat la de Franco com a base de l'adaptació escènica que en feren.
1878. Èdip Rei, trad. d'Enric Franco.
Lo Gay Saber, d'1 de gener (ARCA).
Contraportada: Qui té llengua a Roma va.
.jpg)
1951. Èdip Rei, trad. de Carles Riba.
Fundacicó Bernat Metge.
1985. Èdip Rei, trad. de Carles Riba.
Clàssics Curial.
1878. Èdip Rei, trad. d'Enric Franco. Edició de Viquitexts,
actualitzada amb ortografia fabriana amb eines d'AI, ep, perdoneu-li les erradetes que hi pugueu encara trobar. Se poden aprofitar per comentar-les i corregir-les juntament amb l'alumnat lector.
ENLLAÇ PDF (edició ús escolar).
Enigma:
Es donava lo nom d'esfinx a un monstre
fabulós que aparegué en una muntanya
veïna de Tebes, poc temps després de la
mort donada per Èdip al seu pare. Èdip, a
qui los tebans havien promès la mà de
Jocasta, i lo poder sobirà, si els lliurava
d'aital calamitat, es presentà un jorn a
l'esfinx, i preguntat per ella «quin animal era
lo qui tenia quatre peus al dematí, dos
durant lo jorn i tres a la nit», contestà ell que
l'home; perquè s'arrossega amb les mans i
els peus mentre es troba en la infantesa i
se recolza amb un bastó quan arriba a vell.
Llavors, conforme a la decisió de l’oracle,
l'esfinx va llançar-se al mar. — N. de lo T.
Espòiler final:
COR: Vegeu, oh habitants de Tebes, ma pàtria, en
quin abisme de desgràcies s'és precipitat aquest
Èdip que endevinà lo famós enigma, i que poderós
no mirà jamai amb enveja la prosperitat dels seus
conciutadans! Sàpigueu, doncs, que cap mortal pot
ésser anomenat ditxós durant sa vida, fins que no
hagi mort sense haver tastat l'infortuni!
2012. Èdip Rei,
Trad. Joan Castellanos.
2013. Èdip Rei,
Trad. Joan Castellanos.
1933. Èdip Rei, Jean Cocteau.
ART: revista de les Arts, Lleida, núm. 3 (FPIEI).
Visió desmitificada que l'avantguardista feia de les tragèdies clàssiques:
Edip il·lustre, el pean, Creó, Jocasta,
tota aquesta gent en unes balustrades de guix
xerra terrible vista de prop;
i clama a grans crits vers l’est i vers l’oest,
des de dalt de l’estrada de pedra que no paga
on es mostra enorme el dit gros del peu d’Edip.
[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
