Seguidors

20260828

[2755] Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla, 1865

 

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Licor Sámely.
Trobo perdudes per la xarxa, imatges d'una col·lecció del que, semblen, planxes litografiades emmarcades, amb representació de bodegons (terme normatiu: representació artística de natura morta) amb los licors de la casa. Devien decorar les oficines de la fàbrica. Si fossin publicitaris, n'haurien pervingut còpies vàries i potser pas emmarcades. S'hi llegeix Gran Destileria.

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Ni l'AI me'n sap transcriure lo nom de l'artista.
 
1887. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
«Diario de Lérida», de 16 de juny (FPIEI).
Gran Fàbrica d'Aiguardents i Licors de Josep Carulla. La venda d'alcohol pur per tal que la gent se'n fes ratafies de tota mena (nous, cireres, gerds...), llavors era gran negoci. A banda de licors, sembla que s'hi anuncien sucs (refrescos), sense licor entenc, de gustos molt variats: mora, gerd, llimó, taronja, pinya, maduixa i més. Alguns fruits podien ser locals, però altres és obvi que no. Un misteri. 

1903. Gran Licor Sámely de Josep Carulla. 
Venut com a digestiu. 

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Conyac Josep Carulla.

1913. 1900 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Conyac Carulla.
«Lo Pla d'Urgell», de 4 de gener (FPIEI).
«Lo cognac pera·ls inteligents». 
Los cinc gran productes eren lo conyac, l'anisete i l'anís, lo rom i lo licor Sámely.

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
L'Aniset Carulla.
«El más grato e higiénico de los aguardientes anisados dulces». Llavors com malauradament encara ara, la llengua del país absent de l'etiquetatge. Lo tap, amb los colors de la bandera nostra, però amb només dos barres, com la dels veïns nostres. Això sí, lo pagés lleidatà i l'escut de la ciutat a primera fila. 

1915-20 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Rom Nana.

1880. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Gran Fàbrica de Josep Carulla, a l'eixample de Sant Antoni, al carrer de l'Acadèmia. S'anunciava amb la imatge d'un pagés lleidatà mudat, barretina, faixa, espardenyes i manta al coll, i l'escut de la ciutat.
Aniset Carulla: aromàtic i tònic per obrir la gana i alleugerir lo mal d'estómac. Ara los posarien a la presó. 

1900 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
L'excel·lent investigació del «Bloc del Senyor i» sobre la Gran Fábrica de Licores de José Carulla, va descobrir los plànols de la fàbrica, la imatges de l'habitatge familiar al costat de la fàbrica i la ubicació al carrer de l'Acadèmia (seguiu-ho aquí: enllaç). Lo fundador de la fàbrica al 1865, Josep Sabatérs Duran, lo gendre que s'hi incorpora cinc anys després, Josep Carulla Arrufat, i lo fill i net, Josep Carulla Sabatés, que se'n fa càrrec al 1899. 

S'hi recull una citació de Sol-Torres a Historia de un canal 1147-1974, en que:
Al capítol IX, dedicat a El aprovechamiento de las aguas para la producción de fuerza motriz, concretament a la pàgina 274 parla de les Destilerias de Aguardientes. Sobre la destil·leria misteriosa diu:
..."En 20 de mayo de 1876 se formuló solicitud por los señores Sabaté y Carulla para la utilización del agua del brazal que atraviesa el camino del Matadero, para la elaboración de aguardientes. Se otorgó concesión en 6 de junio del mismo año, con fijación del canon anual de 50 pesetas, o sea, 200 reales, y la obligación de contribuir a los gastos extraordinarios. También en 7 de septiembre de 1898 se otorgó concesión a un descendiente de aquéllos para la instalación de una destilería de aguardientes en la partida de Rufea, captando las aguas de la Acequia Mayor"...

Des de l'arxiu municipal lleidatà li confirmen una sol·licitud de permís d'obres i projecte de construcció d'un fàbrica d'aiguardent a la carretera de Madrid, cantonada amb la carretera d'Osca. 1875. Promotors: J. Sabaté i J.Carulla. L'èxit dels licors, doncs, va forçar l'ampliació o trasllat de la producció a Rufea, amb l'aigua directament presa de la Secla Major de Pinyana, probablement més abundant i segura que la del braçal que baixava del camí de l'escorxador. 

1900 ca. Gran Fàbrica de Licors de Josep Carulla.
Postal de l'habitatge familiar al costat del magatzem del carrer de l'Acadèmia 
(Blog del Senyor i, enllaç). 

Gran Fàbrica d'Aiguardents i Licors de Josep Carulla. 
L'establiment del carrer Acadèmia degué ser lo gran magatzem de distribució, mentre a Rufea se'n devia fer la producció.





Posted by
Labels: , ,

20260823

[2754] Pagesos i pageses d'un passat, 1900

 

1908. La Riba, l'Alt Camp.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 17, d'1 de juny (Archive.org).
La Riba només amb lo pont vell. 

1907. Valls, l'Alt Camp.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 1, d'1 d'octubre (Archive.org).
 Masia i tartana.

1907. Lo Camp de Tarragona.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 2, de 15 d'octubre (Archive.org).
Pagès embarretinat, enfaixat i espardenyat.

1907. Sitges, lo Garraf.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 3, d'1 de novembre (Archive.org).
Lo vell barri dels pescaires. 

1908. Sitges, lo Garraf.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 12, de 15 de març (Archive.org).
Carrer.

1907. La Ribera d'Ebre.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 5, d'1 de desembre (Archive.org).
Jovenot.

1908. La Ribera d'Ebre.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 11, d'1 de març (Archive.org).
Dona amb càntirs, per agafar l'aigua del pou, que a les cases no n'hi havia.

1908. La Ribera d'Ebre.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 13, d'1 d'abril (Archive.org).
Pagès de Tivenys.  

1908. Vilanova i la Geltrú, lo Garraf.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 7, d'1 de gener(Archive.org).
Dona.

1908. Arenys de Mar, lo Maresme.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 8, de 15 de gener (Archive.org).
 Puntaira. 

1908. Olot, la Garrotxa.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 9, d'1 de febrer (Archive.org).
 Paisatge amb la muntanya del Corb.

1908. Platja de Tarragona.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 15, d'1 de maig (Archive.org).
 Pescadors i platga verge.

1908. Tortosa.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 16, de 15 de maig (Archive.org).
Hortolana mudada. 

1908. BCN.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 18, de 15 de juny (Archive.org).
Pagesa al costat del pou, de la tina i del gibrell. 

1908. BCN.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 19, d'1 de juliol (Archive.org).
Pescadors a la platja de Llevant barcelonina.

1908. Valls, l'Alt Camp.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 18, de 15 de juliol (Archive.org).
Pagesa.

1908. Vilafranca del Penedès.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 22, de 15 d'agost (Archive.org).
Dona.

1908. El Figueró i Montmany, lo Vallès Oriental.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 23, d'1 de setembre (Archive.org).
Ramat.

1908. Girona.
«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 24, de 15 de setembre (Archive.org).
La palanca d'en Vila fins al portal del Pes de la Palla. 



[42] Los pagesos mudats



Posted by
Labels: , , ,

20260817

[2753] La primera estació de França barcelonina

 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
Representació de la primera estació de ferrocarril al 1848, just enllà del Portal de Mar, des de la qual s'apreciava amb nitidesa tota la Ciutadella militar, espanyola, i la presó de la Torre de Sant Joan, símbol de l'ocupació colonial de la ciutat i del país. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
Lo tràfec de gent de tota mena i condició hi queda ben retratat, des de burgesos que hi passegen, a ramats d'oques. Davant la façana, amb lo pal de la bandera ocupant, los camàlics descarreguen les maletes i farcells de les galeres. S'hi aprecia com los trens arribaven ben bé fins a la mateixa tanca exterior de la marquesina de les vies, sostinguda per pilanets i doble coberta de dos aigües, amb rellotge frontal a la primera. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
La història coneguda de l'indià que va promoure el primer ferrocarril català, Miquel Biada.

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
L'impulsor del primer ferrocarril va morir mig any abans que lo pogués veure inaugurat. Fou freqüent, en los primers anys dels ferrocarrils, posar noms de ciutats o rius a les locomotores. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
Resum del dia inaugural, amb banquet a la mateixa estació de les autoritats i molta gatzara popular. De tornada, treta-cinc minuts entre Mataró i Barcelona.

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
Al vespre-nit, òpera al Teatre Principal i al Liceu, amb parlaments al·lusius a la inauguració. Sempre en castellà, segons la profunda diglòssia imperant, que obligava a l'ús oficial de la llengua de l'Estat colonial en els afers públics, malgrat que la majoria de la població fos monolingüe en la llengua mil·lenària de la terra. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.
«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).
L'espectacle dels primers ferrocarrils, que feia badoquejar la gent al seu pas. 







Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)