20180424

[1831] Els termes de la Vall de Llors

Any 2014. Mas del Motarro,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La vella masia, model d'explotació agropecuària de la terra fins a meitats del segle XX. De vegades, com era el cas aquest, era cedida pels propietaris a mitgers, que en cultivaven les terres adjacents a canvi d'una part de la producció, antigament fins a la meitat i tot, d'on que a la família que menava la terra i vivia al mas se'ls anomenés, és clar, 'mitgers'.
Any 2014. Gavadà,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Llogaret del terme al vessant meridional de la mola de Genessies. Hi hagué, però, dos tavernes, que eren el lloc de reunió i d'esbarjo de bona part de la població disseminada dels voltants: «s'hi servia vi, es jugava a cartes, sovint amb acompanyament de guitarra i guitarró». L'una era al carrer d'Aquí i l'altra, al carrer d'Allà, que disposava fins i tot de piano de manubri. A veure si us pensàveu que sense internet i mòbils la gent no sabia divertir-se!
Any 2014. Mas de Genessies,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Un altre dels grans masos del terme, que disposava de la gran era de batre el blat al costat. Un cop separats gra i palla, el blat «s'ensacava per portar-lo a Móra, on es molia» per fer-ne farina. La que no es venia, retornava al mas, que disposava de forn propi per coure el pa, cada quinze dies. Quin luxe!

«A la masia de Genessies hi ha una torre de defensa del segle XVI. El contracte per a la construcció de la torre se signà el 1584 i la seva construcció s’acabà el 1588. Actualment és molt desfigurada i adossada a l’edifici del mas. Al vessant sud-oriental de la mola de Genessies, damunt el Barranc Fondo, Gavadà conserva les restes de la torre més antiga del terme, circular, en un petit turó davant el petit agrupament de cases. El 1606 hi va tenir lloc una baralla entre grups de bandolers rivals. A la torre hi havia nascut Pere Pau Revull, fundador, amb el nom de fra Pau de Crist, del santuari de Cardó. Gavadà tenia 4 focs el 1787 i 45 h el 1818, 42 h el 1850, 123 h el 1900, 80 h el 1920, 47 h el 1940 i 25 h el 1950. El lloc no tingué mai església ni tampoc cementiri» (enciclopèdia.cat).
Any 2014. Fatges,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

L'actual despoblat de Fatxes (grafia segons pronuncia ensordida de la palatal d'un hipotètic topònim culte, Fatges, tret lingüístic típic dels dialectes occidentals de la llengua), emplaçat sota el coll de Fatxes i obert entre la serra de Montalt i la mola de Genessies. Cap al 1900 arribà a la màxima població, amb prop de 80 habitants, reduïts ja a gairebé només mitja dotzena al cap de seixanta anys. 

Explica en Coromines l'etimologia del topònim així: «Nom mossàrab que deu expressar la situació del lloc, com el primer paratge on, venint de Tivissa, s'arriba a la cara o vessant de mar, llat. FACIES, 'les cares'».

Una des les ocupacions habituals era la de pastor. En una de les cases del poble, que tenia ramat de cabres, «repartien cada dia un potet de llet per a cada casa del poble». A més a més, les cabres negres i les cabres blanques no compartien el mateix destí: les unes eren per a llet i brossat, les altres per a carn.
Any 2014. Remullà,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Un altre despoblat d'aquest gran terme de Vandellòs. Escriu Coromines: «havia estat considerable: 204 hab. en el cens del 1900... Està situat dalt de la serra, uns dos quilòmetres al N de Vandellòs, a 310 m. d'altura, a uns 7 km 1/2 del mar». El savi etimòleg es decanta per una etimologia provinent «d'un nom romà antic de pagus o predi, de la sèrie dels derivats en -IANUM de noms propis romans. Es deu tractar de ROMILIUS, ben documentat en inscripcions i textos de data imperial». Afegeix: «No hi ha raó per desconfiar, per principi, de l'antiguitat del nom de Remullà pel fet de ser un llogaret petit i obscur, car justament aquesta és una zona on abunden els noms de poblets de gran antiguitat. Veg. els articles que ja hem dedicat a Fatxes, Gavadà, Pratdip, Llaberia, Almos, Darmós i Capçanes... i no diguem Tivissa és nom gens modern».
Any 2014. Mas Valentí,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Novament, un altre esplèndid mas que s'arrela en els temps passats, dos o tres-cents anys enrere. Era també freqüent la construcció de carboneres, per fer carbó per vendre a partir dels alzinars de l'entorn. «Del pi se'n venia la fusta per a bigues, taulons, feixos de llenya i també l'escarrotxa» o escorça, tot i que de pins no n'hi havia pas tants com modernament.

«Masdevalentí, Mas Valentí o Masdenvalentí és situat a l’W de Vandellòs. El 1787 tenia 2 focs i 36 h el 1818, 75 h el 1850, 71 h el 1900, 27 h el 1920 i 7 h el 1930, en què la majoria de la seva trentena de cases, en un sol carrer, es trobaven ja arruïnades. Els darrers anys del segle XX han sorgit algunes iniciatives de restauració de diverses cases» (enciclopèdia.cat).
Any 2014. Castelló,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

El llogaret despoblat de Castelló, sota la cinglera dels Dedalts, conegut ara per l'esplèndid pessebre vivent que des de fa poc més de quinze anys els veïns hi munten amb un èxit desbordant de visitants. 
Any 2014. Vandellòs,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

«La carta de poblament de Vandellòs data del 20 de desembre de l'any 1191. Essent Albert de Castellvell senyor de la Baronia d'Entença, se li concedeix a Ramon de Riudoms un lloc dins del seu terme on ha de fixar 12 pobladors perquè hi habitin... El 1773 es construeix l'actual església... És l'any 1818 quan la població es constitueix com a municipi», enguany en farà, doncs, dos-cents anys exactes. «El 1834 s'instal·la el rellotge fabricat per un mestre rellotger de Morella, que tingué un cost total de 1.384 pessetes». 

Segons en Coromines, la pronúncia és sempre amb o tancada, Vandellós, en totes les enquestes que hi feu. La bonica etimologia coneguda remunta a «Vall de Llors, 'vall de llorers', que assimilat primer en Valldellò(r)s passà després a Vandellòs per dissimilació».

«El 1813 la localitat fou saquejada per les tropes de Suchet. Des d’antic, al penó o illeta del Torn hi havia una torre de guaita, esmentada ja el 1678, que fou volada amb la resta de les del litoral pels anglesos el 1813. Vora seu hi ha les coves de Fraga, obertes a la mar, on segons la tradició es podien amarrar fins a vuit fragates. El 1818 el Consell de Castella accedí a la petició de tenir municipi propi i l’alcalde major de Tarragona reuní en consell general tots els veïns per nomenar el primer consistori, que establí els límits del terme. L’edifici de la casa del comú fou tramitat el 1834, però no es construí fins el 1877 en el lloc de l’antic fossar. El 1835 el poble fou molt afectat pel terratrèmol, que tingué el seu epicentre a Tivissa. El 1877 es féu el cementiri nou, i a la fi del segle XIX es posaren fanals de petroli a la via pública. El 1912 s’inauguraren les primeres fonts públiques del poble, i el 1930 hi arribà la il·luminació elèctrica, provinent d’una petita central moguda amb aigua del barranc de Santa Marina de Pratdip» (enciclopèdia.cat).
Any 2014. Masboquera,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

«El nucli de Masboquera o Masdemboquera és situat a llevant del poble de Vandellòs, vora la carretera de l’Hospitalet. El 1931 tenia mines de ferro. El 1787 hi havia 17 focs i 86 h el 1818, 147 h el 1850 —malgrat haver estat afectat pel terratrèmol del 1845—, 278 h el 1900, 249 h el 1910, 201 h el 1930, 185 h el 1950, 137 h el 1970, 83 h el 1980 i 58 h el 2005. Al seu terme hi ha la casa pairal Masia Torre. Al novembre hom celebra la festa major, en honor a santa Isabel d’Hongria» (enciclopèdia.cat). Segons la pronúncia popular del lloc, «Santa Zabet», d'Elisabet. «Antigament, durant els dies de la festa, se celebrava un sorteig entre els veïns del poble i l'obsequi era una coca, la qual era coneguda com 'la dansa'», perquè a la persona premiada «se l'acompanyava a casa tot ballant la jota pels carrers del poble, que encara eren de terra».
Any 2014. Masriudoms,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

«Masriudoms és situat també a llevant del poble i vora la carretera, més a prop de l’Hospitalet, a la dreta del riu de Llastres. Hi ha l’església de Sant Jaume. Tenia 5 focs fins el 1553, 15 el 1787 i 125 h el 1818, 219 h el 1850, 335 h el 1900, 285 h el 1910, 292 h el 1930, 259 h el 1950, 230 h el 1970, 145 h el 1980 i 146 h el 2005. La torre de defensa, que en construir-se l’església el 1820 passà a ser utilitzada com a campanar, data segons M.F. Bru dels segles XIII-XIV (en canvi, Català Roca la creu construïda per Barcelona al segle XV com a element de defensa del camí del Castellet de Banyoles a Miramar). El 1578 hi funcionava un molí d’oli i el 1820 es construí el cementiri. El 1845 fou sotragat pel terratrèmol de Tivissa. El 1931 hi havia forns de guix i mines de plom. Masriudoms celebra la festa major al juliol, diada de Sant Jaume» (enciclopèdia.cat).

La producció del guix fou important, amb dues pedreres amb forns de cocció que havien d'arribar a 200 ºC, «per al funcionament del qual s'utilitzaven feixos de llenya».
Any 2014. L'Hospitalet de l'Infant,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Fundat al 7 de novembre de 1344 per l'Infant Pere, vuitè fill de Jaume II el Just i germà del rei Alfons III, segon fill de Jaume II, que havia accedit a la corona al 1319 quan l'altre germà primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal, i es va fer monjo fugint el mateix dia del casament.

«Sovint han estat confoses i barrejades les històries de l’hospital de la Font del Perelló, del qual no queden rastres, fundat per Blanca d’Anjou, muller de Jaume II, el 1308 o el 1309, amb el fundat a l’Hospitalet pel seu fill l’infant Pere, primer comte d’Empúries i després de Prades, el qual el 1343 aconseguí de Climent VI de poder-hi destinar les deixes fetes pels comtes d’Empúries per al sufragi de les seves ànimes. L’infant Pere signà el document fundacional el 8 de novembre de 1344 a Barcelona. La construcció, equidistant de Tarragona i Tortosa, rebé el nom d’Hospital del Coll de Balaguer. L’edifici era de planta quadrada, amb una torre en cada angle i una tanca. Se'n conserven diverses arcades i el pou del pati, que dóna encara aigua a la població, l’angle nord-occidental de la construcció i una torre. L’obra era de maçoneria, amb els angles de carreus i una sola porta. La part destruïda ho fou per bastir el poble. El primer intent de repoblació de l’infant Pere el 1351 no reeixí, i el 1362 el seu fill Joan adquirí noves terres per a l’hospital, que fou devastat en la guerra civil del segle XV. El 1526 el duc de Cardona i comte de Prades, Ferran (I) Ramon Folc, el féu refer pel prior d’Escaladei. El 1640 oposà una resistència pràcticament simbòlica al marquès de Los Vélez, que, com a càstig i premonició del que havia de passar a Cambrils, féu penjar la majoria de presoners. Allí es trobaren els papers oblidats pel comte de Savallà que forniren molta informació als castellans.

«El cens del 1719 el descriu com “un mesón cerca del mar” i el posà erròniament en terme de Mont-roig. El 1808 hi havia una guarnició de 300 suïssos i durant la guerra fou arruïnat pels francesos. Acabada la lluita s’intentà de rehabilitar-lo reparant l’església i algunes parts de l’edifici. El 1800 l’audiència declarava que els delmes eren de l’Hospitalet de Tarragona, i el mateix any els veïns del poble demanaven al duc de Medinaceli un lloctinent propi encara que dependent de Tivissa. El 1808, en obtenir batlle Vandellòs, li fou traspassat l’Hospitalet. Segons Laborde, al començament del segle XIX, es mantenia tot sencer i feia la impressió de ser un castell fort i segur, encara que l’edifici no s’emprava com a hospital sinó en part com a hostal sense condicions, com a casa del capellà i finalment com a fàbrica de vidre. A mitjan segle XIX exportava cap a Reus llenya i escorça per fer anar la maquinària industrial. Part de les rendes es perderen amb la desamortització de Mendizábal, i l’edifici era esbalandrat el 1841. El 1851 part de les rendes passaren a la parròquia i la resta als ducs de Medinaceli, hereus dels comtes de Prades. La capella de Sant Pere, del segle XIV, passà a dependre el 1820 de la de Masriudoms, i es convertí en parròquia el 1851 sota el patronat dels ducs de Medinaceli. En construir-se l’església nova el 1924, l’antiga capella es convertí en el presbiteri. La construcció fou aterrada el 1950 per bastir-ne una de nova» (enciclopèdia.cat).
Any 2014. Mas de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Emplaçat als peus de la Rojala al pas del començament de l'ascensió de la Via Augusta cap al Coll de Balaguer, s'especialitzà en la producció d'aiguardent abans que la fil·loxera acabés amb la fama internacional del negoci.
Any 2014. L'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

«El nucli de l’Almadrava (25 h el 2005), situat a la platja del mateix nom, a migdia del terme entre el cap de Terme i el coll de Balaguer, sorgí els anys vint. Els components de la colònia de pescadors eren majoritàriament d’Altea i Benidorm (Marina Baixa) i de l’Ametlla (Baix Ebre). Les cases s’hi construïen a l’estil de les barraques valencianes. S'hi han edificat xalets i urbanitzacions, cosa que ha comportat un augment demogràfic del nucli. El nom prové del fet que en aquesta platja s’estenia una almadrava, complexa instal·lació de xarxes per a la pesca de bancs de peixos migratoris. Celebra la seva festa major al juliol, per sant Jaume» (enciclopèdia.cat).

A l'almadrava, activitat que donà lloc i nom a l'assentament, s'hi pescava cada dia fins al mes d'octubre. «fins i tot les vacances de l'escola d'aquesta població eren durant els mesos d'hivern».
Any 2014. Vandellòs,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

L'exposició a l'aire lliure de 13 fotografies de gran format al poble de Vandellòs dels llocs més destacats del terme. Es van aprofitar les 14 arcades del mur que sosté l'esplanada del camp de futbol per emplaçar-hi aquestes precioses imatges, acompanyades d'un breu text il·lustratiu de la història, l'activitat econòmica o les relacions humanes de cadascun dels llocs. El resultat ha sigut espectacular i constitueix un veritable retaule etnològic del vast terme municipal. Per molts anys!
Any 2014. Vandellòs,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Els 13 indrets del terme retratats, ací ubicats sobre el mapa. 


20180422

[1830] La Cala d'Oques

Anys 1960. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

A la Punta de la Bea, just a límit del barranc o torrent que la separa de la Platja del Torn i del tossal de la Rojala, darrer contrafort que la Serra de Mestral fa des del Coll de Balaguer i fins a la platja, s'hi estén la Cala d'Oques. Lloc molt popular i conegut de campistes i caravaners, des de la inauguració a començament dels seixanta (en desconec l'any exacte) d'un gran càmping a peu de platja, regentat per una família neerlandesa.

El 'resort' original, com podem apreciar en aquesta meravellosa imatge d'autèntic regust iniciàtic, es pot ben dir que era de fustes i palla. L'autobús d'època, les tendes d'època, les marquesines rudimentàries de canyes, un simple cartell allançolat i penjat dels pals de fusta del primitiu aparcament... 
Anys 1960. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Això sí, sempre la gran, ampla i esplèndida platja amb el blau del mar per a companyia immediata dels usuaris. La distribució espacial de les instal·lacions actuals continua essent similar, amb la mateixa ubicació, idèntic perímetre i encara amb el gran pi que en delimita l'acabament per la part que mira a l'Arenal i a l'Hospitalet, llavors encara sense port... i sense campament nuclear. 
Anys 1970. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La segona fase del càmping comportà un primer edificis ja amb totxo i ben emblanquinat, teulada d'uralita, la cosa més moderna a l'època. Fou la primera construcció, amb la porta del restaurant amb aquelles típiques cortines de petits canuts acolorits. Les tendes s'han fet més grans i ja tenim avancés i tot per norma general.

Els Renault Gordini i altres antigalles automòbils donen noció del pas del temps. També la bandera, única permesa per l'autoritat governativa (espanyola) al país en aquells anys. La retolació en l'estimat idioma cervantí ha romàs inalterada fins avui. És com a mínim sorprenent (i es pot veure al llarg i ample del territori, del pla a la muntanya i la costa) com una bona part de la immigració europea (ei, amb totes les honorables excepcions que calgui), sovint formada culturalment i de cert nivell social i tot, s'ha mostrat refractària i és encara poc receptiva a la llengua, la cultura i l'autogovern de la terra.
Anys 1970. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Detall de l'antiga entrada del càmping, amb el canyissar que hi hagué al capdavall del torrent de la Punta Bea. Al poble, l'hotel Vistamar, aixecat just al 1970, ja sobresurt en l'skyline de l'Hospitalet de l'Infant, que es prepara per entrar a l'esborrajada i enfebrada cursa turística que viurà el país d'ençà de llavors i de què potser encara no n'hem vist la fi. 
Anys 1980. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Banderí de propaganda, segons el màrqueting més modern del moment.
Anys 1970-80. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La tercera fase comportà l'aixecament d'un pis en les instal·lacions, per a l'oferta de chambres. El pàrquing cobert era fet de canyissos a peu de riera. Eren encara temps de R4 i 2 Cavalls, però els estrangers ja solien portar cotxes més allargassats i roba de bany més lleugera. 
Anys 1970-80. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La zona d'acampada es va desplaçant cap endarrere, deixant lliure la part de davant de la fonda. Una petita pèrgola permet l'espera de la clientela que arriba, protegits dels rigors daurats del sol a la zona.
Anys 1980. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La següent fase consistirà a allargar tot el segon pis, ampliant la zona d'habitacions a dalt i de serveis als campistes a baix, prou similarment a l'estat actual, que presenta això sí totes les instal·lacions renovades de fa poc. El regust de la part del bar és d'autèntic anys 80. Per fi apareixen les oques, desaparegudes en la darrera renovació, ara que ja no es porta això dels animals engabiats. En aquells anys, però, eren una atracció absoluta per als menuts de la família. Els 'tiburons' gavatxos regnaven a la carretera, i tot el terreny posterior a la fonda era per a l'acampada. Ha aparegut també la terrassa de davant del restaurant, que és la que encara existeix ara, renovada. 
Anys 1980. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Els modelets automòbils de fa més de trenta anys al davant de la recepció, amb la terrassa del restaurant i les taules sota els para-sols hawaians. Al poble, algun altre inqualificable edifici d'exagerades proporcions ja hi ha explotat, que és encara existent i que algun dia caldrà pensar a tombar.
Anys 1980. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Una impagable vista de la zona d'acampada, amb vehicles i tendes amuntegats segons els hàbits d'aquells temps.
Any 2014. Mas de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La vella masia dedicada en un temps a la producció de vins i misteles, amb premi internacional i tot. La fil·loxera primer, i el que en diuen progrés (el turisme i una nuclear al cantó després) en varen capgirar el model socioeconòmic, que culminà amb les instal·lacions campistes.
2018.  Mas de Caladoques,Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).
Emplaçament del mas que, amb la seua anomenada, va donar nom a la partida d'aquesta part final del barranc de Tixelles, al vessant septentrional del tossal de la Rojala i fins a la Punta de Cala Bea. Al mapa superior, veiem el mas al bell mig de la imatge, avui envoltat de vies de tren, carreteres i autovies per totes bandes. En el mapa inferior, el mas es troba al lateral esquerra de la imatge, molt a prop del vell camí de la vella Via Augusta cap al Coll de Balaguer.
2018.  Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).
Els vells búnquers de metralladores republicans que protegien Cala Bea. No s'hagueren de fer servir mai, atès que els feixistes espanyols van descartar la primera intenció que tenien d'envair Catalunya per mar precisament entre aquesta zona de la costa i la cala de Gestell, tot al llarg de la platja del Torn, al peu de la Rojala.
Anys 2000. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Vistes de la zona just abans de les darreres obres de renovació del restaurant i la terrassa.
Anys 2000. Platja de Caladoques,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

La platja de l'Arenal des de Caladoques. El pi que sobresurt en totes les imatges és encara el mateix vell pi que es veu en les velles postals dels anys 60, que marcava els límits originaris de la finca, ara ja sobrepassats per les noves instal·lacions.