20181118

[1906]. Les antigues dunes salouenques

1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 
 

Clixé: Marià Faura i Sans.
Vistes espectaculars de les antigues dunes a les platges salouenques, a on s'hi observa com n'estaven de vives, i s'emportaven arbres i arbustos en el seu lent però incessant moviment. 
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener.

A partir d'una sortida de l'insigne geòleg Marià Faura i altres experts i membres del CEC al Cap de Salou i litoral adjacent, duta a terme al 1919, s'elaborà aquest estudi sobre l'estructura geològica de la zona. És probable que part dels coneixements hagin estat ja sobrepassats per nous estudis, però les imatges que ens deixaren per a la posteritat són d'un valor històric incalculable.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Breu resum dels estudis i antecedents paleontològics i geològics sobre aquesta zona del litoral tarragoní.


1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

 Clixé: Marià Faura i Sans.
Meravelloses i espectaculars imatges de les platges salouenques amb les muntanyes d'arena que s'hi formaven.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Descripció topogràfica de l'«alterosa llengua de terra que, avançant de la línia litoral uns tres quilòmetres mar endins, forma el sortint del Cap de Salou».
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Mapa amb l'esquema geogràfic del cap.


1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

 Clixé: Marià Faura i Sans.
Meravelloses i espectaculars imatges de les platges salouenques amb les muntanyes d'arena que s'hi formaven.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Llistat dels topònims i descripció dels diferents accidents geogràfics de la costa, des de Salou fins al Francolí. 


1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

 Clixé: Marià Faura i Sans / J.R. Bataller.
Tres vistes del Cap de Salou: les runes del llatzeret a començament de segle XX, el penyal de la Roca Tallada i el rocam que tanca la Platja Llarga salouenca, llavors sense cap pi ni un.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Sobre les dunes del cap salouenc s'escriu que «les sorres de la platja són aixecades en el Cap de Salou a més de 100 m. d'alçària sobre els penya-segats de la cost, omplenant bona part de les fondalades del Cap, i internant-se fins a més de dos quilòmetres distants de la mar per inutilitzar tota aquella porció del terme de Vila-seca». 
A la zona oriental del cap, cap a la Pineda, les dunes feien més de 50 m. d'alçària per dos quilòmetres de llarg. 

Amb la realitat urbanística i demogràfica actual, costa d'entendre que tot just fa cent anys i durant molts segles, la Costa Daurada fou un lloc inhòspit i agrest, gairebé desèrtic.

1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Esquema geològic del Cap de Salou.


1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

 Clixé: Marià Faura i Sans / J.R. Bataller.
Les pinedes ajudaven a afermar les dunes, fins que la seua força se les arribava a menjar també. A la foto inferior, la badia del Francolí vista des de la talaia privilegiada que conformava el Cap de Salou. En primer terme, la petita pineda que, decennis després, donarà nom al poble turístic de la marina de Vila-seca.


1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Breus descripcions orogràfica, hidrogràfica i estratigràfica del cap salouenc. 
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 
 
Clixé: S. Vilaseca.
Una altra esplèndida vista de la Platja Llarga de Salou i del penya-segat del Porroig, que la tanca per sa banda occidental.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 
 
Clixé: J.R. Bataller.
L'extrem del Cap de Salou, amb la vista de Cala Morisques, ara gairebé al peu del far.

La contemplació d'aquests (i molts altres) paratges avui envaïts per la turistada que l'espècie invasora més perillosa del planeta hi hem instal·lat, fa que ens hàgim de preguntar per força fins a on més cal arribar a construir ciment per destruir natura. La urbanització turística reclama urgentment límits i topalls, i, des del meu entendre, encara més: decreixement controlat però real. Però no patiu, segur que estic equivocat.

1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

 Clixé: J.R. Bataller.
Una preciosa vista de la Roca Tallada vista des de Punta Prima.
1923. Fòssils de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 
 
Clixé: J.R. Bataller.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener.

Descripció dels estrats geològics. 
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener.

Temporització estratigràfica. 
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Temporització estratigràfica i disposició tectònica.
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou»,
 J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. 

Nota paleontològica.
Anys 1910-20. Dunes de Salou.Vista del cap i de la badia salouenques, amb l'arena amuntegada sobre les roques i amenaçant la pineda. Al fons, sobre la platja, amb la formació de grans dunes. 

20181115

[1905] Salou, segle XIX

1910 ca. Salou, Santa Maria del Mar. 
L'església parroquial de Salou del segle XVIII, encara sense el campanar. 
1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou» (IGN). 
1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou»
Detall de la costa salouenca des del port fins a Vilafortuny, on s'hi observa ben indicada l'antiga pineda. La línia fèrria, construïda cap al 1865, també és ben visible a tocar de la costa. A l'esquerra, la riera de Riudoms, al límit amb el terme de Cambrils. A l'interior, una «nòria» [sínia], d'aquelles antigues estirades per rucs per a l'extracció d'aigua freàtica per al reg.
1910-1920. Salou, la Torre Vella o Torre de Barenys (Roisin). 
L'antic edifici de la capitania, just a l'entrada del moll de Salou.
1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou»
El port de Salou, amb el primitiu moll. Hi veiem la localització de l'església i de la capitania. Al darrere del ferrocarril, la vella torre de Barenys. 
1910-1920. Salou, la Torre Vella o Torre de Barenys (Roisin). 
A l'antic terme de Barenys, poblat des dels temps romans i abandonat des del segle XIV per causa dels inacabables atacs dels pirates sarraïns, s'hi aixecà al 1527 la torre de guaita per protegir la costa de les ràtzies d'en Barba-rossa.
1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou»
La part occidental del cap salouenc, amb les runes de l'antic fort enderrocat al 1649, al damunt de les quals s'hi aixecà el bastió hexagonal dit de la Torre Nova, construït a partir del 1666.
1900-1920. El Llatzeret de Salou.
Entre la platja dels Capellans i els pilons, al peu de l'antic baluard de la Torre Nova, s'hi havia construït des del 1829 el llatzeret, edifici gairebé fortificat i amb unes grans escales fins a tocar d'aigua per facilitar el desembarcament dels empestats que hi havien de fer quarantena. Potser ja era el lloc on fondejaven les embarcacions retingudes per raons de sanitat.

Ens diu el DCVB: «Edifici fora de poblat destinat a fer-hi quarantena les persones procedents de llocs infestats de malaltia contagiosa; cast. lazareto. Quant se porterà y passarà alcun malat al tancat y lazeret, doc. a. 1588 (Arch. Glott. It., ix, 294).
Etim.: a primera vista sembla derivat de Llàtzer, i realment aquest nom deu haver influït en la forma del cat. llatzeret i del cast. lazareto; però és més probable que el vertader origen sia el topònim Nazaret (com admet Nyrop Gramm. Franç.), cosa que s'explica, entre altres raons, per aquest passatge de Pompeo Molmenti: «La Repubblica aveva fin dal 1423 trasformata l'isola di Santa Maria di Nazaret, dove sorgevano una chiesa e un ospizio per i pellegrini, in un ricetto di persone e di merci infetti da morbi contagiosi»... A València, vora el Grau, hi ha una barriada anomenada Natzaret, que antigament era el llatzeret del port, la qual cosa sembla confirmar l'etimologia darrerament indicada.



1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou»
El Far de Salou fou construït al 1858, i encara avui conserva la torre roja des de la qual el far il·luminava tot el golf de Sant Jordi i la costa tarragonina. Als orígens, la llum es produïa amb oli d'oliva, fins que fou electrificat. 

Segle XX. Far de Salou.
Diverses vistes del far de la primera meitat del segle passat, que no disposà durant molts i molts anys de camí d'accés, i només s'hi podia arribar per mar.  
Segle XX. Far de Salou.
Detall de la torre central, amb el far, tal i com encara existeix. La barca del faroner, única via d'accés durant decennis, és visible al damunt de la pedra de la costa.
Segle XX. Far de Salou.
Un ús diguem-ne esportiu del penyal del far, en una imatge realment artística. 
1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou»
La Pineda a la part oriental del Cap de Salou, encara avui resistent envoltada de blocs d'apartaments turístics a la marina o platja de Vila-seca.
1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou»
Detall de la moderna rosa dels vents del mapa, amb indicació del nord magnètic. 

[1903] Port de Salou, segle XVIII