[2754] Pagesos i pageses d'un passat, 1900

 

1908. La Riba, l'Alt Camp.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 17, d'1 de juny (Archive.org).

La Riba només amb lo pont vell. 

1907. Valls, l'Alt Camp.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 1, d'1 d'octubre (Archive.org).

 Masia i tartana.

1907. Lo Camp de Tarragona.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 2, de 15 d'octubre (Archive.org).

Pagès embarretinat, enfaixat i espardenyat.

1907. Sitges, lo Garraf.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 3, d'1 de novembre (Archive.org).

Lo vell barri dels pescaires. 

1908. Sitges, lo Garraf.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 12, de 15 de març (Archive.org).

Carrer.

1907. La Ribera d'Ebre.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 5, d'1 de desembre (Archive.org).

Jovenot.

1908. La Ribera d'Ebre.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 11, d'1 de març (Archive.org).

Dona amb càntirs, per agafar l'aigua del pou, que a les cases no n'hi havia.

1908. La Ribera d'Ebre.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 13, d'1 d'abril (Archive.org).

Pagès de Tivenys.  

1908. Vilanova i la Geltrú, lo Garraf.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 7, d'1 de gener(Archive.org).

Dona.

1908. Arenys de Mar, lo Maresme.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 8, de 15 de gener (Archive.org).

 Puntaira. 

1908. Olot, la Garrotxa.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 9, d'1 de febrer (Archive.org).

 Paisatge amb la muntanya del Corb.

1908. Platja de Tarragona.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 15, d'1 de maig (Archive.org).

 Pescadors i platga verge.

1908. Tortosa.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 16, de 15 de maig (Archive.org).

Hortolana mudada. 

1908. BCN.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 18, de 15 de juny (Archive.org).

Pagesa al costat del pou, de la tina i del gibrell. 

1908. BCN.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 19, d'1 de juliol (Archive.org).

Pescadors a la platja de Llevant barcelonina.

1908. Valls, l'Alt Camp.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 18, de 15 de juliol (Archive.org).

Pagesa.

1908. Vilafranca del Penedès.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 22, de 15 d'agost (Archive.org).

Dona.

1908. El Figueró i Montmany, lo Vallès Oriental.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 23, d'1 de setembre (Archive.org).

Ramat.

1908. Girona.

«Cataluña, revista quincenal ilustrada», 24, de 15 de setembre (Archive.org).

La palanca d'en Vila fins al portal del Pes de la Palla. 

[42] Los pagesos mudats

[2753] La primera estació de França barcelonina

 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

Representació de la primera estació de ferrocarril al 1848, just enllà del Portal de Mar, des de la qual s'apreciava amb nitidesa tota la Ciutadella militar, espanyola, i la presó de la Torre de Sant Joan, símbol de l'ocupació colonial de la ciutat i del país. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

Lo tràfec de gent de tota mena i condició hi queda ben retratat, des de burgesos que hi passegen, a ramats d'oques. Davant la façana, amb lo pal de la bandera ocupant, los camàlics descarreguen les maletes i farcells de les galeres. S'hi aprecia com los trens arribaven ben bé fins a la mateixa tanca exterior de la marquesina de les vies, sostinguda per pilanets i doble coberta de dos aigües, amb rellotge frontal a la primera. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

La història coneguda de l'indià que va promoure el primer ferrocarril català, Miquel Biada.

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

L'impulsor del primer ferrocarril va morir mig any abans que lo pogués veure inaugurat. Fou freqüent, en los primers anys dels ferrocarrils, posar noms de ciutats o rius a les locomotores. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

Resum del dia inaugural, amb banquet a la mateixa estació de les autoritats i molta gatzara popular. De tornada, treta-cinc minuts entre Mataró i Barcelona.

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

Al vespre-nit, òpera al Teatre Principal i al Liceu, amb parlaments al·lusius a la inauguració. Sempre en castellà, segons la profunda diglòssia imperant, que obligava a l'ús oficial de la llengua de l'Estat colonial en els afers públics, malgrat que la majoria de la població fos monolingüe en la llengua mil·lenària de la terra. 

Segle XIX. La primera estació de França barcelonina.

«Curiositats de Catalunya», núm. 41, de 7 de novembre (ddd-uab).

L'espectacle dels primers ferrocarrils, que feia badoquejar la gent al seu pas. 

[2496] Lo ferrocarril començat de Lleida a Fraga, 1930

[2752] Poemàries (x): galeria de poemes

 

Si m'haguessis fet nàixer gra de blat (1936), Màrius Torres.

La ginesta (1907), Joan Maragall.

Endavant (1991), Joana Raspall.

Un home és com un arbre (2009), Josep Vallverdú.

L'Ametller (1904), Joan Maragall.

Invictus (1875), William E. Henley.

Les ones van i venen (segle XIX), Víctor Balaguer.

Al meu país la pluja (1984), Raimon.

Good night (ca. 1820), Percy B. Shelley.

Llop de mar (1973), Grup Port-Bo.

No cal dubtar que amb los ulls (segle XV), Ausiàs Marc.

L'espígol (1949), Jaume Agelet i Garriga.

Nit de Sant Joan (1951), Tomàs Garcés.

Flors de baladre (1976), Isidor Marí.

Cançó de fer camí (1977), Maria Mercé Marçal.

La cançó del cansat (1978), Ovidi Montllor.

Cançoneta incerta (1925), Josep Carner.

Elogi dels diners (segle XV), Anselm Turmeda.

Si en saps el plaer (1922), Joan Salvat-Papasseit.

Petita flor (2009), Josep Vallvedú.

Po(e)ma (2020), Josep M. Mir.

[2600] Samfaina poemària (ix)