Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcoletge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcoletge. Mostrar tots els missatges

20170305

[1652] La Lleida assetjada de 1810

1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Plànol de les posicions de l'exèrcit francès en el setge de maig de 1810. A la panòplia hi veiem l'escut dels regnes hispànics sota dominació napoleònica. Al peu, la informació sobre el gravat: «Levé et dessiné par Pedemonte, Capitaine au Corps de Génie Miliataire».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La ciutat i la plana del voltant son dibuixats en aquest plànol de manera inusual, atès que és un plànol invertit, mirant al sud.  
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La llegenda senyala amb majúscules els noms dels baluards; les xifres àrabs indiquen les nits de treball en la construcció de les trinxeres, mentre que les romanes indiquen les bateries artilleres. «Les lignes ponctuées indiquent la marche des colonnes d'attaque le soir de l'assaut».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El llistat d'oficials comandants i de forces de les armades assetjant i de la guarnició. O francesos o espanyols, cap amb els cognoms de la gent del país en aquells temps, disputat entre la dominació colonial dels uns i dels altres. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Calendari del setge, des del 12 d'abril, data d'arribada de l'exèrcit del Mariscal Suchet davant de Lleida, fins a la vigília de l'assalt: «Le 12, l'Artillerie renouvelle son feu avec 32 pièces, distribués en 8 Batterirs de la manière suivante...» Se'n detalla el nombre i la localització.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Durant la nit del 12 al 13, «le Général en chef fait escalader les deux Redoutes de San Fernando et du Pilar, défendues par 400 hommes et par 4 pièces de canon». Això eren els reductes de Gardeny.

Arriba el dia de l'assalt: «Le 13, au soir, le Général en chef fait donner l'assaut aux deux Brèches du Bastion du Carmen on pénètre dans la grande rue et dans l'avancée du Carmen, malgré les feu des pièces placées sur le Pont, on force la Barrière a, ce  qui facilite l'enlevement des Coupures b, et donne une nouvell entrée dans la Ville, dont la Garnison se retire au Chateau, et par suite des dispositiions de Général en chef, les habitans sont forcés de s'y réfugier pêle-mêle avec elle».

El dia 14 continua el bombardeig del castell, fins que s'és rendit: «il est obligé de capituler, la Garnison se rend Prisonnière de Guerre, celle du Fort Garden suit son exemple». Dins la plaça lleidatana hi havia 133 peces de canó i 9.000 homes de tropa. La pressió militar sobre la població, espanyola a dins i gavatxa a fora muralla, devia d'ésser insofrible. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El Segre que corre cap a la dreta i els plans de la Vilanoveta de la Bordeta, llavors tot parcel·lat de camps de conreu. Els tres camins que en sortien eren els d'Albatàrrec (riu avall), de Montblanc i de Barcelona. Riu amunt, hi havia el camí de Granyena. A la sortida del bastió de Cappont, el monestir dels trinitaris abandonat. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Els turons de Gardeny, amb l'antiga fortificació militar templera de cara a Lleida. A banda del castell principal, dos reductes vigilaven de cara al camí de Fraga. Més al sud, a la dreta del mapa, l'altiplà de la Caparrella, anomenat Serra de Cannelín, que no trobo documentada amb aquest nom enlloc més. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del castell de Gardeny, amb les diferents línies de fortificació i els reductes de Sant Ferran i del Pilar.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El bastió del Carme, per on començarà l'assalt definitiu a la ciutat. Hi veiem l'església del Carme al costat de la muralla del riu, i l'antiga església gòtica de la Magdalena, al costat de la porta del mateix nom. Camí enllà, una creu de terme assenyalava la proximitat de la ciutat. Després del setge, l'edifici quedà tan danyat que hagué d'ésser enderrocat al 1812. Lleida va perdre una de les esglésies més característiques de la ciutat des dels temps de la conquesta. 

Dalt del turó, veiem la silueta de la Seu Vella amb el claustre, i del castell de la Suda, envoltats de baluards defensius per totes bandes. Davant del baluard del Carme, s'observen bé les trinxeres parapetades que en forma de ziga-zaga anaven avançant cap a la muralla i que finalment permetrien l'assalt. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Tota la ciutat als peus de la Seu i allargassada al llarg del Segre. La precisió dels plànols militars napoleònics era exquisida. Podem veure-hi els principals carrers i la silueta dels grans edificis i illes de cases de dins la ciutat emmurallada. A Boters, hi veiem la Porta Nova, i molt a prop els horts del Bisbe i el nou palau episcopal, que calgué aixecar a partir de 1707 per causa de l'ocupació militar (espanyola) de la Seu Vella. S'aprecia també la Catedral Nova, aixecada pel mateix motiu al llarg del segle XVIII, i la Porta de Sant Antoni.

També podem observar-hi el detall del convent i claustre del Roser o dels dominics, tristament cèlebre per l'holocaust que les tropes borbòniques hi causaren un segle abans, emplaçat a la costa del carrer Cavallers, que llavors no tenia sortida directa al riu.

Fora muralla, el molí fariner i la gran bassa d'aigua que hi havia al torrent que  baixava de la Mariola, aprox. a on després s'hi aixecaria l'edifici de l'Escorxador. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de la banda nord-oest de la muralla i del turó de la Seu, amb el barri de Sant Martí, antic burg universitari lleidatà, també arrasat pels Borbons com a càstig a la ciutat conquerida, amb el gran pla dels Gramàtics, que recordava l'emplaçament dels antics palauets i escoles universitàries. A tocar de la porta de la muralla, hi veiem la silueta de l'església romànica de Sant Martí.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Als afores de Sant Martí, s'hi trobava un gran molí d'oli. Als peus del turó de la Seu, l'esplanada del futur Camp de Mart lleidatà, tota despoblada. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El riu Segre amb el vell pont de pedra medieval i el cap de pont fortificat. Ja feia un parell de segles llargs que no hi havia població civil, per causa de les inundacions sovintejades. En canvi, el baluard militar defensiu era ben potent. L'Arc del Pont ja tenia l'actual característica disposició en semicercle, després de la remodelació neoclàssica que s'hi féu al llarg del segle XVIII. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del camí de Sant Ruf, que tenia un molí fariner ben a prop. Una mica més endavant, arribant a la ciutat, la «Poste de la Croix», amb la creu de terme de Sant Ruf.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del tossal de l'actual polígon dels Frares, amb el camí d'Alcoletge (i Balalguer) als peus, paral·lel a la sèquia de Fontanet. S'hi veu bé, com els conreus són a la marge dreta, que era la que es regava per irrigació natural. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de l'ermita de Granyena (afrancesat com a «Graigniana»), amb els enormes graverars i arenys del riu en arribant a la Mitjana. La informació escrita aclareix que la comunicació entre l'una i l'altra banda del riu es feia per dos «bacs» o passeres, «situés a 2.000 metres environ au dessus de ce point», és a dir, entre Corbins i Alcoletge.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del Molí de Cervià, a la sèquia de Fontanet, al camí de Granyena, just davant de la Mitjana, llavors en estat autènticament natural, sense la presa de Pardinyes. S'aprecia bé el camí de Granyena empegadet al riu, i el curs de la sèquia de Fontanet, que mantenint la corba de nivell s'enfilava cap al molí de la Bordeta o de Vilanoveta.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La sèquia de Fontanet anava discorrent sense perdre nivell fins al pla de Vilanoveta, on hi hagué un petit agrupament de cases, probablement fondes, a la cruïlla entre el camí ral de Barcelona i el de Tarragona. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
 Encara una mica més avall del pla de Vilanoveta, a l'alçada de l'actual Bordeta, la sèquia de Fontanet derivava aigua cap al molí de Vilanoveta, al camí de Montblanc.

20170216

[1637] La plana lleidatana, teatre d'operacions de Cèsar i Pompeu

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Mapa del Segre i de la plana lleidatana, des de la desembocadura de la Ribagorçana a Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Cinca. El dibuix estava fet per indicar les campanyes de Juli Cèsar a Ilerda sobre el terreny.

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un resum de la història de la ciutat que comença abans de l'arribada dels romans. Segons alguns autors, atès que la ciutat era la capital del territori ilergeta, «Lérida étoit également connu sous le nom d'Athanagia, et fut la même ville dont Scipion s'empara après avoir battu Hannon, géneral carthaginois... Il est certain que Tite Live nomme Athanagia la première ville des ilergetes».

«Lorsque Lerida eut passé  sous la domination des Romains, elle attira l'attention de ses nouveaux maîtres per la beauté de sa situation et la fertilité de son sol; ils y établirent une de leurs colonies , et lui donnerent le titre de municipe». I acaba al setge de 1707, prenent-se la llibertat de considerar-nos «obstinats en la revolta». 
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
A banda de la disposició de les legions de Cèsar i Pompeu a l'any 50 aC, el mapa de Laborde ens presenta, de manera prou fidedigna, la distribució geogràfica de la plana al voltant de Lleida i fins al Baix Segre. En canvi, la toponímia apareix molt tergiversada en alguns casos, i també l'emplaçament d'alguns dels pobles. 

Entre altres detalls, les legions de Cèsar creuaren el Segre entre Alcoletge (Collegiata) i Corbins, i instal·laren campaments als peus de Gardeny i l'esplanada de cappont davant del pont vell. 
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Baix Segre fins als altiplans d'Aspa.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Bona part de la plana lleidatana des de la capital fins a Sidamon.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del Segre fins a Alcoletge i Corbins. A l'esquerra, la sèquia de Pinyana baixa de nord a sud, i s'hi veuen derivacions que desguassen al Segre. La de Lleida apareix empalmada amb el Noguerola, que desguassa al nord dels murs de la ciutat. Òbviament, això referia un estat de coses de l'època del dibuixant, just al tombant del segle XVII al XVIII.

20170109

[1613] La Lleida del Cinc-cents

1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un resum del segle del Renaixement lleidatà . Sota la pàtina de formació historicista espanyolista i grandiloqüent, ineludible en aquells temps per la situació política del nostre país, el nostre il·lustre escriptor en sabé recollir la realitat subjacent, tossuda i constant, per inaugurar una visió més pròpia i arrelada, catalana per tant, de la història de Lleida, base de la Renaixença local.

Al segle XVI, l'epicentre de la vida cultural de Lleida continuà essent l'Estudi General. 


1563. Lleida, de Wyngaerde.
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Les darreres sessions de Corts catalanes celebrades a Lleida foren entre setembre i desembre de 1515, convocades per Ferran II, sota presidència de la reina Germana de Foix. Aquest mateix any hi hagué un fort terratrèmol a la ciutat la tarda del 18 de març, amb grans destrosses en els edificis. 

Els desordres que provocaven per la ciutat els estudiants i malfactors (els mals estudiants goliardescos, és clar) s'hagueren d'afrontar amb algunes ordinacions de part del Consell General de l'Estudi General, a petició del Bisbe Conchillos. Comença en aquell segle la tradició (colonial) dels bisbes estrangers, una de les més fortes cartes de dominació i opressió sobre la terra durant segles, i gairebé fins avui.

Les vuit ordinacions o ordenances són copiades per l'autor perquè recullen els costums de l'època: 

1. Després de tocar lo Seny del Lladre (toc de campana que anunciava l'arribada de la nit i l'hora de recollir-se a casa les persones) que ningú «de qualsevol grau, llei o condició que sia... no gos anar per la dita ciutat sens llum» i si algú és «trobat fins en l'alba portant espasa simple sens llum, sien posats en la presó comuna i allí estiguen presos tres dies continuos et dita espasa perduda, si emperò portara llum, tan solament perdre l'espasa».

2. Si durant la nit algú és trobat fortament armat (amb espasa, broquer, cervellera, guant de malla...), llavors el càstig serà més sever: «pres per quinze dies contínuos e perdudes les armes».

3. Els trobats de nit amb ballesta o espingarda [escopeta], «seixanta dies contínuos sens amor ni misericòrdia».

4. Obligació de creure les indicacions dels oficials, sota els crits d'avís de via fora.

5. Els oficials podran agafar cada vespre 6 homes de la ciutat per acompanyar-los a les rondes de vigilància.

6. Els trobats sense llum però sense armes, que «estiguen a mercè de cort de paers».

7. Les ordinacions presents s'allargaran per causa que «lo Rei nostre senyor sie en lo present principat de Catalunya».

8. Que les presents ordinacions «sien publicades amb veu de crida per los llocs acostumats per a què ningú ignorància al·legar puga».
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'estada de l'emperador Carles I a Lleida l'any 1519. Arribà a la ciutat el 28 de gener. S'expliquen les festes de benvinguda que se solien fer en aquelles ocasions. Els paers promulgaren «tres días de huelga general, colgar los balcones, entoldar las calles, hacer luminarias y toda suerte de juegos y recogijos públicos».

Es regalaren al monarca dos plats de plata daurats i esmaltats amb les armes de la ciutat. Per abastir tot el seguici reial, carnissers i forners hagueren de proveir de valent, calgué portar de fora vila dos trompetes i dos tamborins per augmentar la música, s'invitaren els pobles de la contribució perquè assistissin a l'entrada i es pregonà el programa de festes i policia de la ciutat.

El Paer en Cap i tota la resta de noblesa lleidatana s'atansaren el dia de l'arribada fins a la Coma Juncosa, al camí d'Alcarràs i inici del terme de Lleida, per rebre el monarca. Agenollats, li besaren la mà per ordre de jerarquia, li donaren la benvinguda i es dirigiren cap a la ciutat.

Tenia la ciutat de Lleida la prerrogativa que, abans que un rei hi entrés, calia que en jurés el furs i privilegis. El rei Carles I escollí la mateixa cerimònia que la de son avi, el rei Ferran II, i féu l'entrada per la porta de Sant Antoni. «Así pues, junto a la pared del monasterio de Antonianos fuera de las murallas... se alzó el pabellón donde había de prestar el rei el juramento, no omitiendo gesto para adornarlo, pues estaba todo cubierto de preciosísimo brocado de oro, y las grada de tafetán o raso».
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Descripció dels actes de benvinguda reial que es feien a la ciutat de Lleida, segons el Llibre de Cerimonial. Un cop fet el jurament dels furs, en processó amb el monarca sota pal·li, calia pujar en processó fins a la Seu a entonar un Te Deum Laudamus en acció de gràcies, i baixar a continuació «i amb la mateixa forma que ha pujat se'n baixe fins a la casa a on ha de posar, i sa Magestat se n'entre a cavall restant lo pal·li a la porta i los senyors Paers lo acompanyen fins dalt, i se despedeixen de sa Magestat i se'n tornen a la Casa de la Paeria».
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Es descriu la ruta per la ciutat del seguici de Carles I que, entrat per Sant Antoni, passà per danvant de l'Hospital, carrer Major amunt fins a la Plaça de Sant Joan, fins als porxos del cavaller [mossèn] Carcassona, senyor d'Almenar. Des d'allà pel carrer de la Sabateria, i passant per Sant Andreu, arribaren a les grades de la Seu per adorar la Vera Creu a l'altar major. Sempre a cavall, baixà per la plaça de la Cadena fins al Peu del Romeu, carrer Major altre cop fins a casa del cavaller Perot Pont, «que estaba en medio de la plaza de Sant Joan, en donde tenía aparejada el Señor Rei su habitación».

Fou aquell any 1519 temps de bàndols a la ciutat, que l'historiador identifica amb bandositats relacionades amb els moviments agermanats que sacsejaren el regnat de Carles I. Els cabdills en foren d'una part Francesc Lluís de Riquer, i de l'altra Francesc Pou. La ciutat hagué d'establir providències per fer-los fora de la vila, pels estralls i baralles que els seguidors d'un i altre bàndol causaven.

La tradició de fer cremar la «candela de la salut o de la sanitat» per mantindre la ciutat allunyada de pestes i epidèmies és testimoniada al 1530. Cal al 1535, la ciutat de Lleida oferí grans festes pel triomf obtingut per les armes reials sobre el pirata Barba-rossa.
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Les festes de commemoració de la victòria sobre Barba-rossa al 1535: «Ara oiats que us fan a saber los molt magnífics senyors de Cort i veguer, paers e prohòmens de la ciutat de Lleida...», ço és, «la victòria gloriosa que sa Magestat mitjançant lo auxili divinal en lo regne de Tunis així per tera com en mar ha obtenguda contra lo damnat e reprovat fill de perdició Barba-rossa, lo qual és hagut a fuguir oprobiosament e vergonyosa...»

A més a més de la «professó» obligada, similar a la feta pel Corpus i repics de campanes, es demana als veïns de fer balls i danses, d'abillar-se amb ses millors vestimentes, i que tots els músics «sien de bon matí a la plaça de la Paeria per anar sonant» a la processó. Així mateix, que es facin «alimares [fogueres] encenent llums per los terrats e finestres de llurs cases, fer foc per les carreres [carrers], tocant bacins e altres sons, facen també farons e altres focs e flamades en senyal d'alegria». Això sí, sense moure baralla ni grega ni portar armes, «car sàpien que els seran preses e trencades e seran mesos en la presó e estaran a mercè dels dits cort i paers».

Aquells dos dies de barrila, dissabte i diumenge, «per honor de les dites dos festes lo dit dia de Sant Joan degollat seran correguts bous en la plaça».
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'inici del regnat de Felip II al 1556 comportà la instauració de dos vots religiosos, la festa de Sant Josep i la de la Puríssima. La primera visita del nou monarca a la ciutat tingué lloc al 1564, al 26 de gener, i se'l rebé com era costum i el Rei en jurà els furs abans d'entrar a la ciutat.

Del 1565 hi ha notícia de l'existència de bandolers, que assotaren la ciutat i comarca en aquells anys, «formando verdaderos ejércitos que infestaron la provincia, osando desafiar al somatén de la ciudad y de los pueblos, a los cuales entraban y vejaban con contribuciones, y llevándose a los más acaudalados vecinos a la montaña, exijiendo crecidas sumas por su rescate y libertad».

1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 1582, la ciutat féu recepció solemne a l'Emperadriu i la Infanta (l'una la sogra, l'altra la germana de Felip II), a les quals sortiren a rebre els paers «hasta el pueblecillo del Palau de l'Horta, situado en lo que es hoy el Molino de Cervià», a la sèquia de Fontanet, al camí de Granyena. 

Al 6 d'abril de 1585, passà el monarca altre cop per la ciutat de camí cap a Poblet. «Hiciéronse corridas de toros, se iluminó la ciudad... y es de notar la visita que hizo a la Universidad, que en formación oficial, el claustro y los estudiantes presididos del Rector, pasaron a besarle la mano en su palacio sito en la plaza de Sant Joan».

Continuaven aquells anys les escaramusses contra els bandolers de camins, com els que situats a Margalef robaven per tot l'Urgell. Al 1587, el bandoler dit Minyó de Montallà amb una quadrilla de gairebé 300 homes saquejà Almenar i Alguaire. Altres bandolers dits Calbís i Barber assaltaren Alpicat, Castelldàsens i altres pobles.
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Setge als bandolers Barber i Lletuga a Cubells a l'agost de 1559. A l'octubre, els bandolers degollen set persones a Almenar. El bandolerisme persistí durant tot el segle, malgrat els esforços de veguers i paers. 

La instauració de la festa de Sant Anastasi, patró de la ciutat, fou votada al consell de la Paeria el 15 de març de 1587. Aquell mateix mes calgué reparar la llera del Segre que amenaçava d'inundar l'horta de Fontanet, «donde se hallaban el barrio de Cappont y monasterios de la Santísima Trinidad y Nuestra Senyora de Gràcia».
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 1588, es troba notícia de la Taula de Canvis i Dipòsits, impulsada pels paers de la ciutat, i l'any següent es féu creació de la «casa de arrepentidas, tan necesaria a las pobres mujeres que después de reconocido el torpe error en que cayeron, desean salir del lodazal». La casa fou creada en una part de la Casa dels Infants i Òrfans, situada a l'eixample de la Magdalena.

Desembre de 1593, notícia d'Alcoletge: després d'un robatori i per causa que les monges santjoanistes tenien la jurisdicció civil i la Paeria la criminal, hi hagué conflicte de competències. L'agutzil pretenia castigar el lladre sense permís de la Paeria i per això determinà de col·locar en una cantonada del poble una làpida amb l'escut de la congregació i una argolla, com a símbol del dret a exercir justícia. La Paeria hagué de fer excursió a Alcoletge, els oficials de la qual ordenaren de llevar aquells atributs i s'emportaren el lladre detingut. 

Al 1598 i davant l'amenaça d'invasió francesa, la Paeria començà l'allistament de voluntaris. Es penjà la bandera de la ciutat al balcó de la Paeria com a símbol de temps d'allistament. S'avisà els pobles de contribució perquè enviessin els seus voluntaris i s'entrenaren durant tot l'estiu d'aquell any al tir al blanc, per a la qual cosa hi havia costum d'oferir una joia com a premi al millor tirador. A l'octubra, moria el rei Felip II, els funerals del qual es feren al convent de Sant Francesc, extramurs. Els paers i oficials vestien aquells dies de negre en senyal de dol.
1873. Lleida. «Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
«Colgáronse las puertas de la Paeria con paños y cortinages negros, doblaron las campanas por muchos días y las trompetas tocando sones fúnebres anunciaban al vecindario todos los días la muerte del monarca». Es demanà a la població de mostrar dol, d'abstindre's de balls i festes i que les dones no portessin aquells dies arandeles [arracades] o diademes, sota pena de 10 lliures.

El seguici del funeral sortí de la Paeria en processó, passà per la parròquia de Santa Maria Magdalena a recollir el clero allà congregat, retornaren a la Plaça Sant Joan i de l'Almodí per la porta de Boters eixiren cap a Sant Francesc, «sito entonces al lado de la actual tejería del Señor Freixetes», aprox. cap allà la plaça Ricard Vinyes.