[2598] Reus als segles medievals i moderns

 

1668 ca. Reus (el Baix Camp).

«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne: avec la carte génerale et les particulières de chaque gouvernement, Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).

La vella ciutat medieval, closa entre els murs als temps de la Guerra dels Segadors. Hi destaca lo campanar de la nova església cinccentista, que substituí el vell temple romànic.

1668 ca. Reus (el Baix Camp).

«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne... Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).

Detalls de la Reus del Sis-cents. Als afores, lo santuari de la Misericòrdia.

1846. Reus (el Baix Camp).

Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).

 «Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera, 

dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.

A mitat del segle XIX, la vila era encara closa. La Font Vella s'havia traslladat fora muralla (43). Amb la llegenda, podem resseguir los portals d'accés, los vells carrers i carrerons, les places, los palaus i edificis. Oferia 

1846. Reus (el Baix Camp).

Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).

 «Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera, 

dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.

1846. Reus (el Baix Camp).

Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).

 «Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera, 

dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.

L'Hospici de Sant Jordi (39) era arraconat. Lo torrent de Na Roqueta proporcionava aigua intramurs. Tot allò que era necessari per a la supervivència era a dins i a tocar dels habitatges.  O fora muralla, no gaire lluny, com ara lo molí olier (40).

[2597] La Catalunya del Vuit-cents: estampes reusenques o ganxetes

Quinalafem.blogspot.com

[2597] La Catalunya del Vuit-cents: estampes reusenques o ganxetes

 

1900 ca. Reus (el Baix Camp).

Esplèndida vista de la ciutat vuitcentista amb lo mar a l'horitzó, en aquest anunci de la fàbrica tèxtil d'en Victorino Camplà.

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

Esplèndida vista de la ciutat, des de la Misericòrdia fins al mar.

(cliqueu per engrandir la imatge).

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

Detall del plànol, amb les fumeres de les màquines de vapor a tot drap. Avui, les xemeneies són més amunt, a Constantí. Al fons, dalt del turó, la ciutat de Tarragona. La vista és presa des del molí: hi apreciem l'skyline reusenc, fet de campanars i fumeres fabrils.

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

L'esplanada d'hortes i camps entre Reus i el mar. A la dreta, l'ermita del Roser i cementiri.

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

La Casa de la Vila reusenca. Lo rellotge encara no era ubicat a la torreta.

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

Un dels quarters militars (espanyols) a la ciutat. 

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

L'església parroquial de Sant Pere i son esvelt campanar. 

1848. Reus (el Baix Camp).

«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).

L'Hospital de Sant Joan. 

Segle XIX. Lo Carrer del Fossar Vell, Reus (El Baix Camp).

Gravat de Lluís Rigalt.

Lo campanar de l'església de Sant Pere. 

1871. Reus (El Baix Camp).

«La Ilustración Española y Americana», de 5 de setembre (HDH). 

L'entrada del rei (espanyol) d'Amadeu I a la ciutat del seu reusenc protector, lo general Prim.  

...

...

Reus (el Baix Camp).

Joan Coromines, Onomasticon (1989-1997).

Lo nostre etimòleg de capçalera troba l'arrel del topònim al llatí, quan Reus era un nus o cruïlla de camins entre les vies cap a l'est (Tarraco-Ilerda) i les que baixaven del nord (Barcino-Dertosa). REDIS>en los camins. No pogué ser nom aportat per la conquesta catalana de la ciutat, car el topònim ja existia en temps de mahometans. 

Sobre la denominació ètnica de ganxets, sovint més afectuosa que ofensiva, «ve de la dita tòpica 'a Tarragona manxen, a Reus enganxen'».

1895. Reus (el Baix Camp).

«Lo Teatro Regional», de 16 de febrer (ddd-uab).

 Boca de la mina o sortida del reg del Molí de Monterols.

1895. Reus (el Baix Camp).

«Lo Teatro Regional», de 6 d'abril (ddd-uab).

 La Font Vella fou la primera font de l'antiga vila, traslladada al segle XVIII fora muralla. 

 

1895. Reus (el Baix Camp).

«Lo Teatro Regional», de 27 d'abril (ddd-uab).

Lo santuari de la Misericòrdia amb la nova façana de pocs anys estrenada. 

1900. Reus (el Baix Camp).

 L'Hospital psiquiàtric, dit Pere Mata, construït des del 1897 sota la direcció de Domènec i  Montaner. Començaven els temps lluïts del modernisme reusenc.

1900. Reus (el Baix Camp).

«Catalunya artística», núm. 19 (ddd-uab).

La Casa de la Vila reusenca a la plaça del Mercadal. 

1900. Reus (el Baix Camp).

«Catalunya artística», núm. 19 (ddd-uab).

Façana setcentista del Palau Bofarull.

[2407] La font lleidatana del general Prim

Quinalafem.blogspot.com

[2596] La Catalunya del Vuit-cents: estampes sitgetanes

1892. Sitges (el Garraf).

«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).

Preciosa vista de la costa sitgetana cap al sud, gravat de Thomas. Lo progrés del segle XX, inoculat d'indeturable especulació turisticourbanística, la capgirada de cap a peus. Quin preu pagat tan alt, oi?

1893. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 30 de desembre (ddd-uab).

La Casa de la Vila sitgetana, a l'emplaçament de l'antic castell, edifici aixecat de feia pocs anys.

1893. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 30 de desembre (ddd-uab).

L'escorxador llavors estrenat. 

1894. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 3 de febrer (ddd-uab).

Lo carrer del Bosc.

1892. Sitges (el Garraf).

«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).

Lo carrer del Bosc en un gravat de Thomas. 

Sitges (el Garraf).

Joan Coromines, Onomasticon (1989-1997).

La relació de Sitges amb l'antiga Subur romana no ha sigut contrastada. Lo nostre savi etimòleg es decanta per una etimologia preromana, «pensant que una vila tan gran i tan vella havia de ser ben antiga». Pensament bonic però poc científic. El cas és que veu aquesta forma preromana, documentada cap al segle X, com a origen més probable del topònim, a partir del fet que la roca del castell sitgetà hagué de ser plena de sitges per guardar gra i poder resistir los embats dels sarraïns, com lo setge d'Almansor. El creixement del poble i el pas dels segles feren perdre'n lo record, però se'n mantingué el nom.

 Joan Coromines, DECLC (1980-1991), enllaç.

Los incerts orígens de sitja, mot documentat ja al segle X.

1894. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 24 de març (ddd-uab).

Lo carrer de Jesús, famós per les catifes florals del Corpus.

1894. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 3 de març (ddd-uab).

Vista de l'horta i de la vila, entre serra i mar. A l'esquerra, la dreta ratlla del ferrocarril.

1894. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 3 de març (ddd-uab).

Detall ampliat de la petita vila d'aquells temps preturístics. 

1894. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 15 de setembre (ddd-uab).

Inauguració de la festa major, amb un ball o cercavila matinal.

1894. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 15 de setembre (ddd-uab).

Balls tradicionals de la festa major davant de la Casa de la Vila. 

1896. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 8 de febrer (ddd-uab).

 Magnífica vista de la vila retallada sobre lo mar. 

1896. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 8 de febrer (ddd-uab).

Detall del penyal roquer sobre el qual s'assentà l'antic castell.

 

1896. Sitges (el Garraf).

«Lo Teatro Regional», de 26 de setembre (ddd-uab).

 Primera pedra d'habitatges populars. Al fons, los gegants acompanyen la comitiva.

1892. Sitges (el Garraf).

«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).

Detall de l galeria del nou edifici de l'ajuntament, gravat de Thomas. 

1892. Sitges (el Garraf).

«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).

La Creu de terme de Ribes, al petit coll que porta a Sant Pere.

1900. Sitges (el Garraf).

«Catalunya Artística», núm. 23 (ARCA).

Aplec a l'ermita de la Trinitat.

1901. Sitges (el Garraf).

«Catalunya Artística», núm. 53 (ARCA).

Lo Pati del Santuari del Vinyet, segons quadre de Santiago Rusiñol.

1902. Sitges (el Garraf).

«Catalunya Artística», núm. 92 d'abril (ARCA).

Lo Passeig del Dr. Robert o de la Ribera.

1902. Sitges (el Garraf).

«Catalunya Artística», núm. 126, 13 de novembre (ARCA).

Danses populars a la Festa Major sitgetana, sota la mirada atenta dels gegants. 

[306] Sitges 60's

Quinalafem.blogspot.com