.jpg)
.jpg)
1668 ca. Reus (el Baix Camp).
«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne: avec la carte génerale et les particulières de chaque gouvernement, Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).
La vella ciutat medieval, closa entre els murs als temps de la Guerra dels Segadors. Hi destaca lo campanar de la nova església cinccentista, que substituí el vell temple romànic.
.jpg)
.jpg)
1668 ca. Reus (el Baix Camp).
«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne... Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).
Detalls de la Reus del Sis-cents. Als afores, lo santuari de la Misericòrdia.
.jpg)
1846. Reus (el Baix Camp).
Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).
«Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera,
dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.
A mitat del segle XIX, la vila era encara closa. La Font Vella s'havia traslladat fora muralla (43). Amb la llegenda, podem resseguir los portals d'accés, los vells carrers i carrerons, les places, los palaus i edificis. Oferia
.jpg)
1846. Reus (el Baix Camp).
Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).
«Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera,
dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.
.jpg)
.jpg)
1846. Reus (el Baix Camp).
Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).
«Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera,
dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.
L'Hospici de Sant Jordi (39) era arraconat. Lo torrent de Na Roqueta proporcionava aigua intramurs. Tot allò que era necessari per a la supervivència era a dins i a tocar dels habitatges. O fora muralla, no gaire lluny, com ara lo molí olier (40).
[2597] La Catalunya del Vuit-cents: estampes reusenques o ganxetes
