1900 ca. Reus (el Baix Camp).
Esplèndida vista de la ciutat vuitcentista amb lo mar a l'horitzó, en aquest anunci de la fàbrica tèxtil d'en Victorino Camplà..jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
Esplèndida vista de la ciutat, des de la Misericòrdia fins al mar.
(cliqueu per engrandir la imatge).
.jpg)
.jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
Detall del plànol, amb les fumeres de les màquines de vapor a tot drap. Avui, les xemeneies són més amunt, a Constantí. Al fons, dalt del turó, la ciutat de Tarragona. La vista és presa des del molí: hi apreciem l'skyline reusenc, fet de campanars i fumeres fabrils.
.jpg)
.jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
L'esplanada d'hortes i camps entre Reus i el mar. A la dreta, l'ermita del Roser i cementiri.
.jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
La Casa de la Vila reusenca. Lo rellotge encara no era ubicat a la torreta.
.jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
Un dels quarters militars (espanyols) a la ciutat.
.jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
L'església parroquial de Sant Pere i son esvelt campanar.
.jpg)
1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
L'Hospital de Sant Joan.
Segle XIX. Lo Carrer del Fossar Vell, Reus (El Baix Camp).
Gravat de Lluís Rigalt.
Lo campanar de l'església de Sant Pere.
1871. Reus (El Baix Camp).
«La Ilustración Española y Americana», de 5 de setembre (HDH).
L'entrada del rei (espanyol) d'Amadeu I a la ciutat del seu reusenc protector, lo general Prim.
...
...
Reus (el Baix Camp).
Joan Coromines, Onomasticon (1989-1997).
Lo nostre etimòleg de capçalera troba l'arrel del topònim al llatí, quan Reus era un nus o cruïlla de camins entre les vies cap a l'est (Tarraco-Ilerda) i les que baixaven del nord (Barcino-Dertosa). REDIS>en los camins. No pogué ser nom aportat per la conquesta catalana de la ciutat, car el topònim ja existia en temps de mahometans.
Sobre la denominació ètnica de ganxets, sovint més afectuosa que ofensiva, «ve de la dita tòpica 'a Tarragona manxen, a Reus enganxen'».
1895. Reus (el Baix Camp).
«Lo Teatro Regional», de 16 de febrer (ddd-uab).
Boca de la mina o sortida del reg del Molí de Monterols.
1895. Reus (el Baix Camp).
«Lo Teatro Regional», de 6 d'abril (ddd-uab).
La Font Vella fou la primera font de l'antiga vila, traslladada al segle XVIII fora muralla.
1895. Reus (el Baix Camp).
«Lo Teatro Regional», de 27 d'abril (ddd-uab).
Lo santuari de la Misericòrdia amb la nova façana de pocs anys estrenada.
1900. Reus (el Baix Camp).
L'Hospital psiquiàtric, dit Pere Mata, construït des del 1897 sota la direcció de Domènec i Montaner. Començaven els temps lluïts del modernisme reusenc.
1900. Reus (el Baix Camp).
«Catalunya artística», núm. 19 (ddd-uab).
La Casa de la Vila reusenca a la plaça del Mercadal.
1900. Reus (el Baix Camp).
«Catalunya artística», núm. 19 (ddd-uab).
Façana setcentista del Palau Bofarull.
