1892. Sitges (el Garraf).
«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).
Preciosa vista de la costa sitgetana cap al sud, gravat de Thomas. Lo progrés del segle XX, inoculat d'indeturable especulació turisticourbanística, la capgirada de cap a peus. Quin preu pagat tan alt, oi?
1893. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 30 de desembre (ddd-uab).
La Casa de la Vila sitgetana, a l'emplaçament de l'antic castell, edifici aixecat de feia pocs anys.
1893. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 30 de desembre (ddd-uab).
L'escorxador llavors estrenat.
1894. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 3 de febrer (ddd-uab).
Lo carrer del Bosc.
1892. Sitges (el Garraf).
«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).
Lo carrer del Bosc en un gravat de Thomas.
Sitges (el Garraf).
Joan Coromines, Onomasticon (1989-1997).
La relació de Sitges amb l'antiga Subur romana no ha sigut contrastada. Lo nostre savi etimòleg es decanta per una etimologia preromana, «pensant que una vila tan gran i tan vella havia de ser ben antiga». Pensament bonic però poc científic. El cas és que veu aquesta forma preromana, documentada cap al segle X, com a origen més probable del topònim, a partir del fet que la roca del castell sitgetà hagué de ser plena de sitges per guardar gra i poder resistir los embats dels sarraïns, com lo setge d'Almansor. El creixement del poble i el pas dels segles feren perdre'n lo record, però se'n mantingué el nom.
Joan Coromines, DECLC (1980-1991), enllaç.
Los incerts orígens de sitja, mot documentat ja al segle X.
1894. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 24 de març (ddd-uab).
Lo carrer de Jesús, famós per les catifes florals del Corpus.
1894. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 3 de març (ddd-uab).
Vista de l'horta i de la vila, entre serra i mar. A l'esquerra, la dreta ratlla del ferrocarril.
.jpg)
1894. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 3 de març (ddd-uab).
Detall ampliat de la petita vila d'aquells temps preturístics.
1894. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 15 de setembre (ddd-uab).
Inauguració de la festa major, amb un ball o cercavila matinal.
1894. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 15 de setembre (ddd-uab).
Balls tradicionals de la festa major davant de la Casa de la Vila.
1896. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 8 de febrer (ddd-uab).
Magnífica vista de la vila retallada sobre lo mar.
.jpg)
1896. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 8 de febrer (ddd-uab).
Detall del penyal roquer sobre el qual s'assentà l'antic castell.
1896. Sitges (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 26 de setembre (ddd-uab).
Primera pedra d'habitatges populars. Al fons, los gegants acompanyen la comitiva.
1892. Sitges (el Garraf).
«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).
Detall de l galeria del nou edifici de l'ajuntament, gravat de Thomas.
1892. Sitges (el Garraf).
«La Hormiga de Oro», de 23 de maig (HDH).
La Creu de terme de Ribes, al petit coll que porta a Sant Pere.
.jpg)
1900. Sitges (el Garraf).
«Catalunya Artística», núm. 23 (ARCA).
Aplec a l'ermita de la Trinitat.
1901. Sitges (el Garraf).
«Catalunya Artística», núm. 53 (ARCA).
Lo Pati del Santuari del Vinyet, segons quadre de Santiago Rusiñol.
1902. Sitges (el Garraf).
«Catalunya Artística», núm. 92 d'abril (ARCA).
Lo Passeig del Dr. Robert o de la Ribera.
1902. Sitges (el Garraf).
«Catalunya Artística», núm. 126, 13 de novembre (ARCA).
Danses populars a la Festa Major sitgetana, sota la mirada atenta dels gegants.
