Anys 1930 ca. Lleida, Rambla de Ferran.
Al fons, l'estació del ferrocarril.
1810. Lleida, baluard del Carme.
«Atlas de la Guerra de la Independencia», 1869 (BVD).
Lo baluard del Carme i lo de la Magdalena foren el principal teatre d'operacions del setge del mariscal Suchet a la ciutat, allunyat dels canons de Gardeny. Un cop establert lo domini francocatalà sobre la ciutat, se n'inicià l'agençament amb l'arbrat del baluard, continuat després de finida la guerra, amb la ciutat i lo país novament sota els Borbons (espanyols) amb Ferran VII, que donaria nom a la plaça i al futur passeig.
.jpg)
1818. La rambla de Ferran, Lleida,
«Croquis que comprende el terreno entre la Plaza de Lérida
y el sitio llamado Garrut» (BVD).
.jpg){kind=link}
La plaça de Fernando a l'antic baluard del Carme quan encara no tenia l'alineació de passeig. En sortia un caminet per un petit portal a la muralla i que passava per sobre del Noguerola. Més cap al pont, un ramal del Noguerola que passava per dins la ciutat i donava aigua als assaonadors i altres establiments, hi desguassa.
Fora el pont, s'havien arbrat tots los camins de sortida de la ciutat; la carretera de Barcelona per tots dos costats fins a la plaça el·líptica dels Murmuradors. A tocar d'aquest camí arbrat, hi naixerien los Camps Elisis dècades després. Lo Cappont és travessat per la secla de Torres (avui totalment colgada) i, més cap enfora, per la de Fontanet (colgada sota la Bordeta).
La Rambla de Ferran fou plaça i passeig, però mai no una rambla o riera per a on hi baixés aigua. Lo nom de rambla és més modern i vol indicar la condició de bulevard del passeig.
.JPG)
1828. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de parte del recinto de la Plaza de Lérida» (BVD).
L'espai del baluard identificat (9) com a «Plaza de Fernando». Hi veiem dos ponts sobre el Noguerola, el primer que permetia anar al rentador o safareig, i l'altre pujar cap amunt o bé direcció Pardinyes. Fixem-nom en los camins vorejats d'arbres.
1834. La rambla de Ferran, Lleida,
«Croquis del rio Segre y sus inmediaciones» (BVD).
La Plaça de Fernando (3).
1847. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de la plaza de Lérida y sus inmediaciones» (BVD).
Cap a mitjan segle XIX, trobem un canvi en les representacions urbanístiques: apareixen fileres d'arbres i els jardins del general a la plaça de Ferran. L'antiga esplanada a on s'hi feien parades militars ha passat a tindre ús civil, per a esbarjo i passeig de les classes acomodades. També veiem que a la carretera de Barcelona los rengs d'arbres formen un rectangle allargassat amb quatre fileres, que s'identifica com a «alameda», o sia, albareda. És un espai que serà precedent dels Camps Elisis.
1861. La rambla de Ferran, Lleida,
«Itinerario de Lérida a Monzón» (BVD).
Les representacions de l'arbrat i, per tant, d'ús com a passeig són clares, tant a Ferran com als Camps Elisis. Sembla prou evident que les fileres d'arbres d'aquest darrer parc nasqueren del desdoblament de l'arbrat que ja hi havia a l'antiga carretera de Barcelona.
1862. La rambla de Ferran, Lleida,
«Itinerario de Lérida a Balaguer» (BVD).
La magnitud del passeig de Ferran no era tan gran com la dels Camps Elisis, però tenia l'avantatge que era a tocar de la ciutat i no pas fora el pont, com abans se'n deia del Cappont. Fins que no se tombaren les muralles, calia afanyar-se al capvespre per entrar dins los murs tancats de la ciutat, quan se sentia lo toc del seny de les campanes de la Seu Vella. Si no s'hi arribava a temps, calia passar la nit fora vila. Amb la desaparició de les muralles, just aquell 1860, los Camps Elisis aniran guanyant protagonisme en detriment de la plaça de Ferran, tot i que l'allargament del passeig fins a l'estació i l'amplada majestuosa que tindrà per al tràfic de carruatges d'aquells temps, la convertí en lo carrer més modern de la ciutat fins a la guerra civil.
1884. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de Lérida» (BVD).
D'ençà del 1864, lo parc dels Camps Elisis apareix perfectament delimitat i dibuixat. També la rastellera d'arbres de la carretera de Barcelona fins a la plaça dels Murmuradors i més enllà. També la rambla de Ferran ja hi apareix urbanitzada amb les dos fileres de plataners fins a l'alçada del Carme. Fins a l'estació vella, encara no: hi havia un bloc de cases al davant que n'impedia la visió des del passeig.
1900 ca. La rambla de Ferran, Lleida.
Imatge de Víctor Muñoz, pioner de la fotografia lleidatana. La casa editorial, per desconeixement, li encolomà un "San Fernando", nom que no tingué mai lo passeig. Lo text diu que «esta puede decirse que es la unica calle espaciosa de Lérida y desemboca en la misma estación del ferrocarril. Tiene edificios bastante capaces».
.jpg)
Anys 1920-30 ca. Lleida, Rambla de Ferran.
1910. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de Lérida, revisado por el ayuntamiento, Alberto Martín» (BVD).
Lo plànol no contempla l'ampliació de l'esplanada de la plaça de la Pau actual, que s'estava fent llavors justament. La rambla finia just a Príncep de Viana, llavors carrer Noguerola, nom que estaria molt bé de recuperar, si algú dels manaires pensés en la nostra tradició històrica. Encara no s'havia obert fins a l'actual plaça Ramon Berrenguer IV, cosa que no passaria fins al 1927, data de la construcció de l'estació nova i actual encara, una mica més desplaçada cap als docks, per permetre'n una perfecta alineació amb la rambla. L'estació primitiva era uns cent metres més avall, cap al pont, i com s'observa als mapes, no quedava en línia recta amb lo passeig primitiu de Ferran.
1880. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano industrial de Lérida» (BVD).
En aquest document s'hi dibuixa la previsió d'eixamplament del passeig i de tota la zona fins al riu. S'hi preveia obrir la rambla fins a les vies, però l'estació antiga no anava alineada amb lo passeig. Tota la zona fins al riu es preveia ocupada per l'areny del Noguerola, amb un passeig sinuós entre la dolina del rierol. No cal dir que aquest parc mai no s'ha fet: la gana dels humans és insaciable. A veure si podent-hi fer cases hi farem un parc, oi?
11910 ca. La rambla de Ferran, Lleida.
L'ampliació del carrer o passeig de Cabrinety, dit de Francesc Macià durant los anys republicans i també actualment. L'espai passaria a ser una plaça, la de la Pau, a on des de finals dels 50 i inicis dels 60 del segle XX, s'hi ubicaria lo Gobierno Civil (espanyol).
.jpg)
1910 ca. La rambla de Ferran, Lleida,
1927. La rambla de Ferran, Lleida,
Programa de la Festa Major de Maig.
Llavors lo primer nom de la plaça guanyada a la llera del riu fou Plaça del Segre, nom que també podríem rescatar per honorar lo nostre Sícoris secular, que tantes alegries i desgràcies mos ha fet patir.