 |
| La Via romana d'Ilerda a Osca. |
1883. «Excursió a la Plana compresa entre lo Segre i lo Cinca».
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (ddd/UAB).
El Pare Eduard Llanas fou president d'aquesta associació excursionista, que s'havia escindit al 1878 de la fundada dos anys abans, Associació Catalana d'Excursions Científiques. Totes dues tornaren a confluir anys després, al 1891, per constituir el Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta sortida tingué l'objectiu de resseguir la via romana d'Ilerda a Osca i trobar-ne els bocins encara reconeixibles.
1883. «Excursió a la Plana compresa entre lo Segre i lo Cinca».
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (ddd/UAB).
En aquelles dates, la via romana que d'Ilerda s'enfilava cap al nord-oest encara mostrava «en grans trossos, perfecte estat de conservació» al voltant de la Clamor Salada, enllà d'Almacelles, límit provincial però no pas lingüístic. S'hi reescriu la inscripció romana que, segons el Pare Llanes, no era ben bé un mil·liari, sinó que «formava part d'una columneta d'honor, erigida a la recordança de l'emperador Claudi, per haver restaurat o millorat la via des del Pirineu». Per tant, que el camí ja existia. Fos camí iber o incipient via romana. Se'n descriuen les cinc capes de construcció.
1883. «Excursió a la Plana compresa entre lo Segre i lo Cinca».
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (ddd/UAB).
La via romana era «una sola recta» en els 35 quilòmetres enllà d'Almacelles i fins a Esplucs, fet afavorit per la plana lliterana. Segons ell, la línia recta es mantenia fins a Osca, i també d'allà i fins a Saragossa. La via obria ruta cap al nord-oest peninsular, fins a Lleó i Astorga, les parts més llunyanes de la Tarraconense.
1883. «Excursió a la Plana compresa entre lo Segre i lo Cinca».
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (ddd/UAB).
L'autor s'atribueix també la localització dels topònims romans per a on passava dita via. Assegura que «sempre serà cert que aqueixa via era lo camí més curt entre Osca i Lleida». Bé farien de recordar-ho els responsables governatius de l'actual autovia, que no podem veure acabada de cap manera, aturada a pocs quilòmetres de la capital oscenca. Per a vergonya seua, i distinció dels enginyers romans.
