Seguidors

20210112

[2236] Lo vell pont de Corbins, 1845

 

1895. Lo Pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana.
Foto: Lluís M. Vidal i Carreras (1842-1922) (MdC).
Una meravellosa vista des del riu de l'església corbinenca encimbellada dalt del turó, amb el poble al darrere. La foto és datada de 27 d'abril. Probablement, la primera allà mai feta. Se'n destaca el lamentable estat del pont, a on ja pràcticament només hi quedaven els pilars, mentre que els trams de voladís, abans de pedra, ja eren desapareguts i substituïts per tramades de fusta. 

Les avingudes de la Ribagorçana, pas infreqüents, se'n devien haver endut les voltes pètries, o bé restà destruït en alguna de les guerres que passaren per la nostra plana al llarg dels segles. 

1845. Lo Pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana.
Setmanari «El Pasatiempo», de 18 de maig, Lleida (FPIEI).
Cinquanta anys abans, l'estat del pont ja era més que preocupant, sense manteniment de part de l'autoritat competent, local, provincial o estatal. Ja a mitjan segle XIX, tot i tractar-se d'un pont essencial en la ruta a Balaguer des de Lleida per aquella banda dreta del Segre, a on desemboca la Ribagorçana, s'hi havia interdit el pas de carruatges i cavalleries, atès que el pes dels carros, dels bous i cavalls, i de la càrrega, en feia perillós el trànsit. Les persones que hi travessaven a peu, sovint també anaven amb farcells i traginaven embalums, i si l'hora era concorreguda, doncs també hi havia risc elevat. La cosa encara era més greu pel fet que el pont, com era costum, era de peatge! A on anaven a parar els quartos pagats, oi?

1895. Lo Pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana.
Foto: Lluís M. Vidal i Carreras (1842-1922) (MdC).
Detall de l'estat ruïnós del pont de pedra, amb les tramades de fusta que hi havia de pilar a pilar. Al cap del pont de la banda del poble, una caseta estratègicament situada feia les funcions de burot, el portaler encarregat del cobrament del pas. 

1895. Lo Pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana.
Foto: Lluís M. Vidal i Carreras (1842-1922) (MdC).
Detall de l'església de Sant Jaume, en un temps gòtica, però arrasada a l'època de la Guerra dels Segadors, fou feta de nova planta al segle XVIII. Els carreus de la vella església i de l'antiga comanda templera foren aprofitats per bastir el nou temple d'estil neoclàssic. Les arcades devien correspondre a l'abadia o residència del rector, amb quatre belles arcades obertes al sol del matí, de cara a les aigües ribagorçanes que moren plàcidament a les segrianenques. 

1943. Lo Pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana.
L'estat del pont després de la guerra no feia gaire més bona pinta que al segle XIX. També fou refet provisionalment amb passarel·la de fusta, per a pas de vianants. Els pilars ja no corresponien als medievals, sinó que el pont havia estat refet per la Generalitat al 1933. 

Anys 1940-50. Les rentadores de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana.
Foto: Claudi Gómez i Grau (MdC).
No gaire lluny del pont, les dones hi rentaven la roba. Calia que baixessin del poble amb els còvins (coves) plens de llançols, vestits i altres peces. En aquesta postura, que avui ens fa mal als ulls, perquè sembla de règim d'esclavitud, havien de fer la feina, picar i esbandir. I després tornar a carregar el cistell fins a dalt a casa. Tot, feina de dones. Una imatge enterament etnogràfica, que ens recorda allò que sovint oblidem: d'on venim.