Anys 1960-70. Nalec, la Baixa Segarra (l'Urgell).
Amb la grafia castellanitzada per imperatiu legal de la repressió (espanyola) d'aquells temps, una matrícula de carro prou ben conservada.
1929. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«Arxiu de Tradicions Populars», núm.3 (ARCA).
Segons que recollia Valeri Serra a començament de segle XX, sembla que les bufoneres per on s'escolava el riu Corb, donaven nom despectiu als habitants de Nalec, mofats com a 'bufons' pel personal dels pobles veïns.
Quan és a la carretera
que de Targa va a Montblanc,
clou de sobte sa carrera
deixant eixut el barranc».
Perquè el cas és que el Corb: «Queda sec/ per no veure ni pintura de Nalec». La sapiència popular no falla. Curiosa també la referència al toc de corneta que es feu servir durant la carlinada, s'entén que pels reialistes, resava noms de pobles segarretes per fer-ne memòria.
2017. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Foto: «Pobles de Catalunya».
Just abans de la cèlebre peixera de Nalec, del Corb n'és desviat un braç per la dreta. És d'aquest braç, que torna a la llera mare passat Nalec, que se'n tragué l'aigua per a la força del molí medieval del Casanova, datat cap als segles XIV-XV. La potència econòmica del bisbat vigatà permetia fer aquestes inversions. S'hi reconeix avui encara la bassa i alguns pocs murs, amb ferms carreus de pedra picada. Va subsistir fins ara fa poc més de cent anys i se'n poden veure les restes al costat de la L-201. Llegeixo: «Es va destruir l'any 1910, quan era propietat de Ramon Casanova, de Passanant, i n'era moliner Josep Farriol». Per quins set sous devia quedar en desús?
2017. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Foto: «Pobles de Catalunya».
El Sindicat agrícola nalequè, datat del 1929.
1901. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 30 de desembre (ARCA).
Al núm. 5 del carrer Castell, quan els veïns notaren que era tancada i que l'amo no era vist enlloc, l'autoritat disposà que s'hi entrés: el pobre home, solter, va fer la fi del raïm, com se'n diu popularment.
1913. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 20 de febrer (ARCA).
La plaça de metge de Ciutadilla era dotada amb tres mil pta anuals, però amb 500 més si el metge volia ser agregat també al poble de Nalec. Sembla que el poblet devia tindre temporades sense atenció mèdica. Que dura que n'era la vida, oi?
1918. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 20 de febrer (ARCA).
No era gens fàcil per als petits poblets de disposar d'aquests serveis, tampoc del de mestra. El pressupost era reduït en comparació a pobles més grans, i sempre eren els darrers a cobrir places, si és que algú les arribava a demanar.
1928. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«La Veu de Catalunya», de 24 d'octubre (ARCA).
Calgué agrupar el secretari municipal de Nalec, Rocallaura i Vallbona per fer viable la plaça administrativa.
1931. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 3 de juliol (ARCA).
Sembla que una forta baralla sacsejà la pau del poble. Llàstima que no puguem saber-ne el motiu: límits de finques, deutes de joc... qui lo sa!
1931. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 26 de juliol (ARCA).
La festa major nalequesa devia tindre fama entre els comarcans. Diu que «son muchos los automóviles de viajeros que se han trasladado allí» per ballar i xalar. És probable que a l'estiu, hi hagués força turisme de proximitat, d'una festa major a l'altra. Si hi anaven amb cotxe, només podien ser targarins adinerats o grans hisendats.
1932. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«La Veu de Catalunya», de 19 de juliol (ARCA).
L'aprovació de la construcció de l'edifici nou de les escoles, amb aules per a xiquets i per a xiquetes, i subvenció estatal de 20.000 pta.
1934. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 24 de juliol (ARCA).
Per Sant Jaume, festa major a Nalec i Belianes. També al poblet de La Mora (la Granyanella). A Belianes tenien predilecció per una cursa ciclista: de 75 km! No és estrany, doncs, que modernament hi tornessin amb la Marxa Ecològica i per la Pau, que ja hi porta més de trenta-tantes edicions des del 1984.
A Nalec aquell any s'inauguraren les escoles i la Casa de la Vila, amb assistència de conseller de Cultura de la Generalitat republicana, en Ventura Gassol. Quin honor! Disposar d'un parell de bones fondes en el camí targarí devia ajudar-hi força.
1932. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», d'11 de setembre (ARCA).
Tot i que el camí, de terra és clar, des del poble fins a la carretera no sempre es trobava en les millors condicions.
1925. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 18 de gener (ARCA).
Feia alguns anys que s'hi havia fet alguna obra de condicionament.
1933. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 7 de setembre (ARCA).
Un incendi a la plaça Major del poble, a cal Bernard Figuerola, a on hi havia el forn de pa. Com que hi havia llenya amuntegada, el foc es va fer gran. Calgué tocar a sometent. Tot el poble acudí per ajudar a apagar-lo, cosa que trigà més de tres hores, amb la por que prengués a les cases veïnes. Més de mil pessetes de danys materials, que avui són sis eurets, però llavors 200 duros eren una petita fortuna.
1934. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 31 de maig (ARCA).
Aquell any de 1934, doncs, s'hi inauguraren les escoles i casa de la vila. El corresponsal del diari també hi feu cap: la inauguració era presidida pel conseller Gassol i altres personalitats. Fa tota la descripció de les noves dependències municipals. «Corona el remate del edificio una bien acabada efígie de la República». Diu que el poble, des de la restauració, sempre ha sigut «liberal y demócrata». Sabem que el periodista era amic de la infantesa del senyor alcalde. Això també explica la presència de Nalec ara i adés a les pàgines del diari barceloní.
1935. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 5 de febrer (ARCA).
Al cap d'un any escàs, el govern republicà (espanyol), llavors en mans de la coalició dretana de la CEDA, va destituir aquell ajuntament «de filiación izquierdista», per nomenar un gestor afiliat al Partido Radical. Sembla, doncs, que l'alcalde Vives sí que tenia algun o un parell d'enemics, oi?
1935. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«La Veu de Catalunya», de 10 de febrer (ARCA).
S'aclareix que els membres de l'ajuntament destituït eren d'ERC.
Anys 80. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Imatge de la bonica Casa de la Vila, edifici inaugurat aquella festa major de 1934. És clar que la imatge de la República que el coronava va desaparèixer al 1939, oi?
1937. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Paper moneda local durant la guerra.
Anys 1970-80. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Foto: enciclopèdia.cat.
Magnífica perspectiva del poblet. Crescut en temps medievals com a vila closa, amb un cens sobre els trenta-cinc focs al segle XIV, fou durant el segle XVIII que s'amplià cap a aquest costat de l'església barroca de nova planta.
