 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184 (BDH). «Sant Sadurní de Tavèrnoles fou el Ripoll de l'Urgell». Així d'explícit comença aquest article dedicat a les restes romàniques de l'antic i reputat cenobi urgellenc. «Allí s'hi va educar Sant Ermengol... el vertader colonitzador i civilitzador de mig Catalunya romànica, com Oliva ho va ser per a l'altra meitat». Amb plena consciència d'aquest renom en temps medievals, la Junta de Museus Municipal (de Barcelona) es proposava d'arrancar la darrera joia del monestir, que es trobava en estat pèssim, «caigudes les tres naus de la gran església, la planta del claustre a penes visible entre la brosta... Tot va ser emportat per un vent de dispersió». |
 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184. |
 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184. Antiga imatge del poblet contigu al cenobi, Anserall. Cases de pedra, balcons de fusta, pedrís a la porta, mocador al cap. |
 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184. La gran església romànica del monestir benedictí, mig enrunada i amb el campanaret que se li afegí després que s'extingís l'establiment i passés a parroquial. En algunes de les cases adjacents al cenobi, hi habitaven vilatans que feien servir els murets de lloc per assecar la roba al sol. |
 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184. Les tasques per arrancar la taula romànica. |
 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184. La pintura representa el Déu omnipotent en el pantocràtor típic, en acte de benedicció o creació, «Ego sum veritas et vita». «En la primera meitat del segle XIII, que és quan va ser pintada aquesta taula, el monestir de la vall del Valira s'aguantava encara dret i poderós. La seva decadència no va començar fins tres centúries més tard». |
 |
| Segle XIII. Taula de Sant Sadurní de Tavèrnoles, La restaurada taula romànica de mitjan segle XIII al MNAC amb els potents colors que mostrava i l'estilitzada figura del Crist majestàtic. |
 |
| 1906. «La taula i els capitells romànics de Sant Sadurní de Tavèrnoles», «Ilustració Catalana», 9 de desembre, núm. 184. Els sis últims capitells del claustre també foren rescatats. «En un angle de les ruïnes, el miserable capellà del poble d'Anserall hi ha establert la rectoria. De l'església sols ne quedaven en peu els tres absis, que tancats amb un envà serveixen encara per al culte. Els diumenges, els bosquerols del veïnat, atravessen el clos de les naus sense coberta i es fiquen a dintre per una porteta». |
 |
| 1916. Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, Foto: Josep Salvat i Blanc (MdC-BdC). Els absis de l'antic santuari urgellenc, i el campanaret afegit, suprimit en la moderna restauració del 1970. |
 |
| 1916. Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, Foto: Josep Salvat i Blanc (MdC-BdC). La planta sense sostre de l'antiga església, plena d'herbassar, amb la porteta per la qual els fidels entraven als absis, tancats per fer-hi la missa. |
 |
| 1910-20. Anserall (l'Alt Urgell). La disposició del cenobi, Valira amunt des d'Anserall, amb les cases que segles enrere, probablement, feien de conreria i granja al gran establiment monacal. |
 |
| 1973. «Història del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles», Josep Nogués i Estany. |
 |
| Segle XII. Frontal de l'altar de Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles (MNAC). |
