Segle XIX. Llums de gas, Londres.
Un antic fanal de gas històric de Baker Street.
1809. Llums de gas, Londres.
«Una ullada als llums de gas de Pall Mall», una caricatura del 1809 sobre l'impacte popular dels nous llums de gas a la ciutat londinenca, la primera del món a disposar-ne (Sàpiens, núm.120, enllaç). Passats 30 anys, arribaria a la nostra capital catalana, i ben aviat també a Reus. Caldrà esperar l'any clau de la ciutat de Lleida al segle XIX, al 1860 i anys successius, sota les regnes de l'alcalde Fuster, per veure lo renaixement lleidatà en tots els àmbits. L'enderroc de les muralles d'aquell any, després de la visita de la reina borbona (espanyola) i l'arribada del tren, impulsarà el creixement urbanístic i econòmic de la ciutat, que s'acompanyarà de l'impuls regenerador de la Renaixença cultural, la recuperació de la dignitat i l'orgull del passat català, ofegat des del 1707, i projectat novament cap al futur amb nova esperança.
_gas.jpg)
_ga.jpg)
1862. Lo llum de gas a Lleida.
«El Pájaro Azul», de 5 de juliol (ARCA).
Lo 30 de juny d'aquell any fou un dels dies històrics de la nostra capital ponentina. Lo Paer en Cap Fuster, los paers i lo Gobernador Civil (espanyol), entremig d'una gran gentada, boten foc al primer fanal de gas de l'enllumenat de la ciutat, d'una ciutat en la qual «la gran mayoría de sus habitantes es esencialmente agrícola». Qui t'ha vist i qui et veu!
1861. Lo llum de gas a Lleida.
Los projectes de desenvolupament de la ciutat: la casa de maternitat, l'hospital civil, l'enllumenat per gas, passejos públics, planificació urbanística, construcció d'un teatre públic. La visió del Paer en Cap Fuster fou providencial.
.jpg)
Segle XIX. Lo llum de gas a Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
La necessitat de seguretat pública feu que, a partir de 1808, s'instal·lessin fanals d'oli en los carrers principals de la ciutat, més enllà d'algunes teieres de llenya que hi devien cremar des de temps reculats. Durant la major part dels decennis dinovescos, doncs, la llum pública nocturna fou escassa.
Fins que lo paer en cap Fuster (ací diu que al setembre, la crònica periodística de 30 de juny), «a qui tant deu la ciutat, va ser l'encarregat d'encendre el primer fanal [de gas], plantat a la plaça Sant Joan, enmig dels aplaudiments de la multitud i dels acords d'una banda de música». S'encenien durant set sis hores a la nit, excepte set dies al mes, quan durant la setmana que la lluna es feia plena, se n'estalviava el consum. No sabem què passava en nits emboirades o ennuvolades. També, les cases a prop de la conducció general podien tindre accés al gas, al preu de sis rals i mig lo metre cúbic, pas a l'abast de tothom. L'incendi del gasòmetre accelerà l'arribada de la llum elèctrica, al setembre de 1897. Mentrestant, lo gas va ser substituït per petroli, per no deixar la ciutat a les fosques.
.jpg)
«Els inicis
de l’electricitat
a Lleida», Marc Sans i Andrés Pla,
«Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià», núm. 7, 2020»,
Sembla segur, doncs, que a partir de 1864, l'enllumenat públic ja havia passat definitivament a l'ús del gas. L'empresa subministradora n'era la terrassenca Sagret, Juncosa i Roca.
1859. Lo llum de gas a Lleida.
«El Alba Leridana», de 27 d'octubre (FPIEI).
Els plànols del primer gasòmetre de la ciutat, o fàbrica del gas. La construcció era en el perímetre considerat zona militar, llavors que les muralles havien perdut la missió defensiva.
1860. Lo llum de gas a Lleida.
«El Alba Leridana», de 29 de juny (FPIEI).
L'autorització del Ministerio de la Guerra (espanyol) de la construcció del gasòmetre que la Companyia General de Crèdit havia contractat amb la Paeria. Aquest banc era propietat d'Antoni Brusi, l'amo del Diario de Barcelona i un dels cabdills de la burgesia acabalada del nostre país. Em fa gràcia això del gasòmetre, un neologisme de l'època, igual que nosaltres avui comencem a parlar d'electrolineres.
1884. Lo llum de gas a Lleida.
«El Garbell», de 4 de gener (FPIEI).
L'estrofa satírica en aquesta primera publicació periòdica en català a la nostra ciutat ens indica la ubicació del gasòmetre o fàbrica del gas, a la Plaça de Sant Lluís, a prop del mercat que hi hagué a on encara de moment tenim l'estació d'autobusos. Sembla que més que una fàbrica era una fabricota. Enllà del Mercat de Sant Lluís, aixecat als inicis de la dècada dels 80 d'aquell segle,...
«mirin carretera avall/...o sigui, la vella carretera cap a Fraga, que desviava pel carrer Acadèmia actual,
«hi veuran un gran casot,/...
que era el de l'Acadèmia Mariana precisament (1871),
«i a l'altra banda de cases/
que han sigut fetes de nou/
hi ha la Fàbrica del Gas/
en estat llastimós./
Una cosa els xocarà/
i és que, havent-hi el gas a prop,/
sempre es queixen los veïns/
de ser lo barri més fosc».
.jpg)
1875. Lo llum de gas a Lleida.
«El Cronicón Ilerdense», de 23 de maig (FPIEI).
No sé ben bé si això dels vencejos són vencills, o sia, les tiges o cames de ginesta o plantes similars que se feien anar per fer lligadors. El cas és que aquell any se'n feu la fira a l'esplanada que hi hagué davant del gasòmetre i que, per això, la veu popular començà a anomenar la plaça del gasòmetre. Diria que cap a l'actual gasolinera que hi ha al carrer Acadèmia o no gaire lluny. Llavors la ciutat s'eixamplava per aquell barri, a banda i banda de la carretera cap a Fraga i les Espanyes.
.jpg)
1875. Lo llum de gas a Lleida.
«El Cronicón Ilerdense», de 27 de juny (FPIEI).
La plaça del Gasòmetre era un espai que començava a valorar-se per convertir-se en plaça de mercat.
1887. Lo llum de gas a Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de gener (FPIEI).
Les queixes dels consumidors de gas contra l'empresa distribuïdora.
1865. Lo llum de gas a Lleida.
«El Cronicón Ilerdense», de 15 d'octubre (FPIEI).
Les queixes també eren antigues en el cas de l'enllumenat públic.
1883. Lo llum de gas a Lleida.
«El Garbell», de 28 d'octubre (FPIEI).
Sembla que feien més llum los focs de les castanyeres que los llums de gas a l'anglesa. Lo comentari satíric fa referència a les empreses i inversos de capital anglesos que sostingueren les empreses i instal·lacions de gas a bona part de Catalunya.
1886. Lo llum de gas a Lleida.
«Boletín oficial del Ayuntamiento de Lérida», de 2o de novembre (FPIEI).
La instal·lació de llums de gas interiors, a dins algunes cases i en els despatxos oficials, s'anà fent cada cop més necessària.
1886. Lo llum de gas a Lleida.
«El Perro», de 26 de febrer (FPIEI).
La municipalitat tenia la intenció d'expropiar lo subministrament per tal de millorar lo servei, però el preu no era pas barat.
1892. Lo llum de gas a Lleida.
«Diario de Lérida», de 3 de gener (FPIEI).
La fi del llum de gas a Lleida: lo propietari de la fàbrica es queixa de l'impagament municipal, cosa que l'aboca a tancar, amb efectes de 8 de gener. Res s'hi diu de cap incendi que hagués malmès les instal·lacions.
En resum, 1862-1892: trenta anys de llums de gas a Lleida.
.jpg)
1892. Lo llum de gas a Lleida.
«Diario de Lérida», de 26 de maig (FPIEI).
Amb lo tancament de la fàbrica del gas, lo paer en cap (alcalde) Costa intentà prendre-hi mesures juntament amb alguns obligacionistes de l'empresa. Però lo llum elèctric trucava a la porta: aquell mateix 1892, Emilio de la Cuadra obtingué permís per fer lo primer salt a la secla de Pinyana a Torrefarrera. L'any 1895, l'electricitat arribava a la ciutat, i sentenciava lo llum de gas lleidatà.
