1812. Lleida, Convent i teatre dels Agustins.
L'antic convent dels agustins del carrer Major tancava el carrer Cavallers, que durant molts segles, de fet fins a finals del segle XIX, no va tindre sortida a Blondel. Al mapa, hi veiem, a l'esquerra, la Catedral Nova, el claustre de l'Hospital de Santa Maria, i amunt del carrer Cavallers, antic carrer del Romeu, l'església i claustre del Roser, l'antic convent dels Dominics. Els convents foren exclaustrats pel govern (de l'Estat) al llarg d'aquell segle XIX i, posteriorment, dedicats a altres usos. El dels dominics esdevindria l'edifici del primer institut de secundària de la ciutat (avui dit de Màrius Torres), i els dels agustins, el primer teatre modern, en edifici tancat, de Lleida.
1849. Lleida. Teatre Principal al convent dels Agustins, carrer Major.
«Com ens havíem de comportar al teatre l’any 1849» (AML).
Full amb les normes d'etiqueta per als assistents a les sessions del teatre municipal lleidatà del segle XIX. Llavors, a les funcions, encara amb llum d'espelmes i canelobres, sense llum elèctrica, només hi podien assistir els privilegiats de la ciutat, això és, funcionaris i militars (espanyols), terratinents locals, grans empresaris i pocs més.
Les normes eren redactades en el castellà oficial del moment. Els usos oficials de la llengua nostra eren prohibits des de l'arribada dels Borbons a la corona espanyola. Els lleidatans i tots els nostres compatriotes van acostumar-se, si us plau per força, a un retorn a la diglòssia social, que comportava l'ús formal i oficial del castellà.
La primera norma obligava a traure's el barret quan hagués començat la funció. Ara, en els dies que hi hagués el retrat de Sa Majestat la Reina (espanyola) exposat, calia portar el cap descobert des de l'entrada.
La segona norma era per a demanar un comportament adequat, d'acord amb la moral de l'època, i, tercera, per evitar de demanar repeticions. La quarta preveia que no s'obstruïssin els passadissos, i la cinquena que tothom anés vestir com calia... a la classe social que omplia el recinte.
La sisena era prou essencial: no s'hi podia fumar. El perill d'incendi era real... com així fou. Només s'hi fumava en sales habilitades a cada pis. Els qui incomplissin les normes 1, 4, 5 i 6 «seran espulsados del Teatro a juicio del presidente, i pagarán una multa» des de 40 rals, interpreto. Per als infractors del 2 i 3 capítols, la multa podia arribar als 100 «sin prejuico de ser encausados criminalmente si el hecho lo requiere».
I una darrera prescripció, que actualment enfurismaria a les de la lliga de la llet: no s'hi podia accedir amb nadons o criatures de pit. Com que aleshores era freqüent popar fins als dos anys... sembla que es curaven amb salut, oi?
1876. Lleida. L'incendi del teatre del carrer Major.
«La Ilustración Española y Americana», de 8 de novembre (BDH).
Al 22 d'octubre d'aquell any, de matinada, s'encenia el primer gran teatre que la ciutat havia tingut a l'església del convent dels Agustins, al carrer Major, gairebé davant per davant de la capella del Romeu. Es va transformar en teatre a partir del 1836 i ja havia patit un primer sinistre al 1845 després del qual es restaurà. Però ja no va poder superar aquest altre i la ruïna del Teatre Principal de la ciutat s'aprofitaria de part de la Paeria per obrir el carrer Cavallers fins a Blondel, com avui el coneixem.
«La Ilustración Española y Americana», de 8 de novembre (BDH).
Al 22 d'octubre d'aquell any, de matinada, s'encenia el primer gran teatre que la ciutat havia tingut a l'església del convent dels Agustins, al carrer Major, gairebé davant per davant de la capella del Romeu. Es va transformar en teatre a partir del 1836 i ja havia patit un primer sinistre al 1845 després del qual es restaurà. Però ja no va poder superar aquest altre i la ruïna del Teatre Principal de la ciutat s'aprofitaria de part de la Paeria per obrir el carrer Cavallers fins a Blondel, com avui el coneixem.
