 | ||||
| 1911-12 ca. Lleida, Pont Vell. Els artístics fanals modernistes de llum elèctrica del pont nou de ferro de 1911. Llavors, l'edifici de l'Hotel Palace encara es trobava en obres. |
1964. El llum elèctric a Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, «Los primeros instaladores de eléctricos en Lérida (1890-1912)»,
«La Mañana», de 23 de març (XAC).
Article que revisa la instal·lació de les primeres companyies elèctriques a la nostra ciutat. Després de segles amb llums d'oli i candeles, durant molt de temps només amb la poqueta llum dels altarets que hi havia als carrers, Lleida estrenà nova llum, primer del gas (al 1862), encabat de l'electricitat, cap al 1893, per mor de l'Eusebi Botines, «hojalatero-lampista» del carrer Cavallers, i de son oncle lo Gaió.
Article que revisa la instal·lació de les primeres companyies elèctriques a la nostra ciutat. Després de segles amb llums d'oli i candeles, durant molt de temps només amb la poqueta llum dels altarets que hi havia als carrers, Lleida estrenà nova llum, primer del gas (al 1862), encabat de l'electricitat, cap al 1893, per mor de l'Eusebi Botines, «hojalatero-lampista» del carrer Cavallers, i de son oncle lo Gaió.
Un antecedent destacat fou lo dels tallers Safonts, a la Rambla de Ferran i dedicats a la maquinària agrícola (premses, bombes d'aigua, màquines de serrar...), que va anunciar-se com a instal·lador elèctric als programes de la festa major i als diaris locals. A Catalunya l'electricitat com a força motriu industrial s'encetà al 1874 i s'accelerà des de l'Expo de 1888. Sembla que lo Josep Safonts s'hi interessà a partir de la visita a l'exposició barcelonina i començà algunes provatures particulars, potser aprofitant l'aigua del Noguerola, que li passava a prop del taller.
En aquell mateix temps, lo Botines i lo Llorenç banquer instal·laren una petita central en un molí sobre la secla de Pinyana, entre Torrefarrera i Rosselló. Una línia de fils portava el corrent elèctric fins a la capital, i a l'avinguda Blondel, en uns coberts, s'hi col·locaren los transformadors. Era la primera empresa de producció i distribució d'electricitat a la ciutat, la Societat Elèctrica de Lleida.Al 1896, era presidida per Marià de Gomar, aristòcrata i terratinent, i altres destacats propietaris i peixos grossos lleidatans. A banda d'il·luminar alguns carrers cèntrics, s'instal·la fluid en oficines d'organismes oficials.
Los Botines foren també coneguts per ser los promotors, juntament amb l'empresari Frederic Mulet, impulsor de la Joventut Republicana, de la instal·lació del primer cinematògraf a la ciutat, als baixos de la casa de Domènec Serra, al carrer Major, que anomenaren Cine Moderno, després traslladat a la Casa Xammar. Més endevant, impulsaren lo cinema Portfoliograf i Granados, i lo Victòria.
L'exemple dels Botines fou seguit per altres llauners, «pues eran ellos los que servían al público, de lámparas, quinqués, acetilenos, candiles y tanto utensilio de uso común para la iluminación de los hogares de antaño». Entre aquests altres, destacaren Bonaventura Baiget a la plaça de la Llibertat, Josep Alvarez al carrer de la Paloma, i lo senyor Qui al barri de la Magdalena.
1887. El llum elèctric a Lleida.
«Diario de Lérida», de 31 de desembre (FPIEI).
La modernor sempre és bona consellera per al màrqueting: l'electricitat no arribava a Lleida, però lo conegut gabinet oftalmològic de Soler i Arrugaeta ja venia tractaments amb electricitat per a afeccions oculars i paràlisis d'extremitats i reumatoides.
.jpg)
1905. Tallers Safonts, Lleida.
Ubicat a Rambla Ferran 30, en les dècades del tombant del XIX al XX, s'anunciava com a empresa de transport i distribució d'energia elèctrica a grans i petites distàncies, i com a instal·lador d'enllumenat elèctric per als pobles.
 |
| 1915 ca. Lleida, Hotel Palace. La lluent façana modernista del Palace, davant la banqueta del Segre. A la cantonada del pont, un dels pals de distribució del cablejat elèctric de la ciutat, ple de xicres de porcellana que redirigien els filats, ben visibles (no els confongueu amb les ratlles del mata-segells). .jpg) |
| 1998. Lleida. L'arribada de la llum elèctrica. Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. L'arribada del llum elèctric a la nostra capital ponentina tingué un nom propi destacat: Emilio de la Cuadra, un militar (espanyol) destacat a la guarnició de la Seu Vella lleidatana. Molt entusiasmat amb aquest nou avenç tecnològic, després d'informar-se'n ací i allà (p.ex. a l'Exposició Universal barcelonina de 1888), decideix posar-s'hi a la nostra ciutat. La primera empresa, a raó de 500 pta per acció (quantitat gens menyspreable al moment) no té gens d'èxit, però ell persisteix. Després d'una arenga pública als Camps Elisis, arribarà l'empenta definitiva a la «Sociedad Eléctrica de Lérida», primera companyia elèctrica de la nostra història, propietat majoritària de Marià de Gomar (wikipedia), antiga família aristocràtica lleidatana. La central productora s'instal·larà a Torrefarrera, la mà d'obra vindrà de la mà del cubà Pedro Rosuero, que havia treballat en l'electrificació de la ciutat de Saragossa, i els primers filats s'estenien al 1892: «Lleida serà la tercera ciutat de tot l'Estat il·luminada per electricitat». No us perdeu, molt descriptiu i vivaç, el passatge de Vidal Vidal en què recull el dia de la inauguració: a les envistes del segle XX, Lleida tocava la xispa de la modernor! La trajectòria professional de De la Cuadra no s'aturà, però, a Lleida ciutat. A final de segle, ja era a Barcelona perseguint un altre dels seus somnis: fer anar l'electricitat per fer moure vehicles. Al 1898 es ven la seua participació a l'empresa elèctrica lleidatana i es trasllada a Barcelona, a on la «Compañía General Española de Coches Automóviles E. de la Cuadra, Sociedad en Comandita», produirà els primers autos mòvils de la península, elèctrics és clar (viquipèdia). Per alimentar el tradicional esperit derrotista dels lleidatans, resultà que el rendiment de la xarxa elèctrica no fou mai prou normalitzat, i aviat la sornegueria popular retratà la situació: Ja tenim a Lleida l'electricitat, que sembla el rellotge de ca la Ciutat.
|
.jpg)
| 1998. Lleida. L'arribada de la llum elèctrica. Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. El subministrament no anava a l'hora, vaja. Els alts-i-baixos de la intensitat del corrent eren constants, i les queixes, freqüents. Calgué sempre anar reforçant la xarxa, sobretot per alimentar els carrers del pont enllà, com ara Ferran i Magdalena, plens de petits tallers, indústries i magatzems. Al 1898, cinc o sis anys després d'encesa la primera bombeta, ja es feien assemblees de soferts consumidors als Camps Elisis, els diaris locals n'anaven plens de la incompetència de l'empresa elèctrica i aviat s'intentà una nova aventura empresarial per fer-li la competència, dita Companyia Catalana d'Electricitat de Lleida. Serà la Canadenca, però, la companyia que acabarà instal·lant-se a la ciutat i a tota la província, juntament amb l'EEC, Energia Elèctrica de Catalunya, que controlaran en règim oligopolístic la producció i el consum elèctric al nostre país des del 1915 en endavant (i, per mitjà del camuflatge dels seus successors i del suport politicoeconòmic de l'Estat espanyol, gairebé fins avui). |
.jpg) «De la electricidad al gas. La implantación de las fábricas de gas en Lleida en 1951 y en Tarragona en 1953», (enllaç). La primera central hidroelèctrica de la província de Lleida fou la del molí paperer de Torrefarrera al canal de Pinyana, a on la Sociedad Eléctrica de Lérida generava la llum que abastia la capital. .jpg) .jpg) «Els inicis de l'electricitat a Lleida», de Marc Sans i Andrés Pla. «Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià». núm. 7, 2020 (enllaç). Un altre dels antecedents del llum elèctric a la nostra ciutat vingué de la iniciativa del cafeter Ramon Baqué, propietari del Cafè d'Europa. Cafeter, a les nostres comarques, vol dir que mena un cafè, pas que el conrea. Tenia una turbina al mateix riu Segre, i, a més d'emprar-la per al seu establiment, s'oferí per cedir corrent de franc per uns tres o quatre fanals a la plaça Paeria, que li negava la concessió per vendre'n a establiments veïns i l'obligava a vendre'n los excedents a la municipalitat. Si aquesta inciativa va ser portada a bon fi i tingué continuïtat, cosa que l'article no aclareix, vol dir que l'arribada del llum elèctric a Lleida cal datar-la del 1888. |
 |
| 1894. El llum elèctric a Lleida. «El Correo español», de 26 d'abril (HDH). Una curiosa notícia de successos: el robatori de 35 pta. al tartaner del director gerent de la Sociedad Eléctrica de Lérida, senyor Emilio de la Cuadra, «a las puertas de Lérida y en camino de tanto tránsito», quan tornava de la fàbrica de llum de Torrefarrera. .jpg) |
| J.C. Alayó i F.X. Barca (UPC), «De la electricidad al gas. La implantación de las fábricas de gas en Lleida en 1951 y en Tarragona en 1953», (enllaç). Les primeres fàbriques de llum catalanes, entre les quals la de Torrefarrera, que no era a la fàbrica de teixits, a on sí que s'hi instal·là una línia però cap als anys 20, sinó al salt del Pinyana. .jpg) 1894. El llum elèctric a Lleida. 2010. «Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida» (UdL). L'empresari lleidatà Emili Botines i lo banquer Llorens foren los socis capitalistes de la Sociedad Eléctrica de Torrefarrera, que tindria Emilio de la Cuadra com a primer gerent. Només pocs anys després, al 1898, aquest se'n vendria la seua part per anar-se'n a BCN a on hi crearia la fàbrica automobilística amb el nom seu, que al 1904 esdevindria la Hispano-Suissa.  L'enginyer de l'empresa elèctrica, Lluís Morea i Galícia, també plegà aquell 1898 per assuimir responsabilitats empresarials a Alemanya. Desconec la relació familiar d'aquest Lluís amb els ínclits Magí i Jaume. Pels cognoms, sembla que en fora un germà, però no apareix al llistat de sis germans que podem consultar en articles i enciclopèdies. .jpg) Què ocorria amb la producció d'electricitat quan l'aigua de Pinyana escassejava per la sequera? Doncs calia engegar-hi la màquina de vapor.
|
 |
| 1899. El llum elèctric a Lleida. «El Pallaresa», 12 de gener (FPEI). Anunci de subscripció pública d'accions de la Compañía Catalana de Electricidad de Lérida, que havia de competir amb la Sociedad Eléctrica de Lérida de Gomà i De la Cuadra, tot aprofitant el gran descontentament davant del servei ofert. Entre els membres de la comissió Romà Sol, Antoni Abadal o Francesc Fontanals. El pagament per les subscripcions accionarials es feia en establiments comercials directament, com ara la Libreria Sol i Benet. |
 |
| 1907. El llum elèctric a Lleida. «La Comarca de Lleyda», 7 de juliol(FPEI). Queixa sobre la poca il·luminació de la «hermosa rambla de Fernando» a la premsa local. També sembla que faltava llum a la Rambla d'Aragó i la banqueta. S'estava a l'espera de posar en funcionament un nou motor de generació, «que diuen que rebaixarà el preu el fluid». S'hi demana l'ampliació de la potència de les bombetes i la instal·lació de més fanals. |
 |
| Anys 1910-20. El llum elèctric a Lleida. El carrer Major travessat pels cables elèctrics de banda a banda. També s'hi poden distingir aquells antics plafons amb bombeta nua que feien de fanals de paret i que en molts carrers i molts pobles persistirien fins ben entrada la postguerra. |
 |
| Anys 1920. El llum elèctric a Lleida. La vella i estreta banqueta, ja en obres d'ampliació. En primer terme, un gran pal de la línia elèctrica. |
|
 | ||||
| 1894. El llum elèctric a Lleida. «La Vanguardia», de 30 d'agost (LV). L'any d'instal·lació de l'enllumenat elèctric la ciutat va romandre a les fosques tres cops. Se denunciava que era tan deficient, que cada dia hi havia incidències. Com a Rodalies del segle XXI, vaja. La incidència reportada parlava d'un electrocutat, lo Peleret de Juneda, sota un arc fotovoltaic dels Camps Elisis, quan hi passava per dirigir-se a l'Hostal del Roig de Cappont. Els qui acudiren a auxiliar-lo sofriren fortes descàrregues, i lo primer de tots, un caporal guardiacivil, «sufrió una sacudida tan violenta que le hizo caer desplomado a algunos pasos de distancia», i resultà greument ferit. S'incendià lo fil elèctric que creuava pel pont, cosa que fou tot un espectacle que espaordí los lleidatans. Se'n derivaren peticions a la Socidad Eléctrica per a la millora del servei.
Quinze dies abans ja hi havia hagut tall del llum per causa d'una tempesta amb aparell elèctric que deixà un llamp caigut a la mateixa fàbrica de la Sociedad Eléctrica de Torrefarrera. Degué tractar-se d'una tempesta fortíssima, car provocà també la mort de dos persones, a Corbins i Sudanell. |
.jpg)
1896. El llum elèctric a Lleida.
«La Dinastía», de 5 de juny (HDH).
Lo bisbe de Vic, de visita a la diòcesi lleidatana, fou aconduït a visitar la fàbrica de fils al canal de Pinyana a Roselló, i la fàbrica elèctrica de Torrefarrera, dos de les empreses que marcaven la moderno econòmica lleidatana del moment.
«La Dinastía», de 5 de juny (HDH).
Lo bisbe de Vic, de visita a la diòcesi lleidatana, fou aconduït a visitar la fàbrica de fils al canal de Pinyana a Roselló, i la fàbrica elèctrica de Torrefarrera, dos de les empreses que marcaven la moderno econòmica lleidatana del moment.
 |
| 1904. El llum elèctric a Lleida. «La Veu del Segre», de 24 de desembre (FPEI). Los problemes de subministrament de Sociedad Eléctrica eren constants. Aquell any també fou lo de la instal·lació del telèfon a la ciutat, que tingué la primera centraleta a la plaça de la Llibertat, o sia, l'actual de Sant Francesc. Després d'anys de governs autoproclamats d'esquerres de diversa mena a Lleida, encara no n'hem recuperat lo nom! |
 |
| 1964. Lleida de nit. La il·luminació del pont vell i de la banqueta del Segre a mitjan del segle XX. |