Seguidors

20200601

[2156] L'òmnibus Lleida-Balaguer, lo primer cotxe de línia lleidatà

1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida».
Un dels òmnibus de la primera línia de transport de passatges de les nostres comarques ponentines, de la marca francesa De Dion-Bouton.
1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida».
«La Pallaresa», de 10 de maig (Sol-torres, UdL).

Notícia de la inauguració del servei d'òmnibus entre Lleida i Balaguer, aquella vigília de la festa major lleidatana just a l'inici del segle XX. A mitja tarda, s'apleguen totes les autoritats «al patio donde se encuentra instalada la cochera», fora el pont, atès que «en los alrededores y especialmente en el hermoso paseo de los Campos, la concurrencia de espectadores era brillante y numerosísima».

Beneïts els automòbils pel mateix bisbe lleidatà! Tanta era la sensació de festa gran. S'hi escriu en plural, o sia que almenys n'hi degué haver dos, d'òmnibus. De seguida, «maniobraron... de un modo perfecto, pasando a la carretera de Barcelona, donde fueron ocupados por las autoridades y demás invitados». Aquest viatge inaugural arribà fins a les Tres Carreteres, «donde se dió la vuelta en redondo de un modo magistral, que mereció elogios unánimes y hasta aplausos». Els dos xofers, anomenats «maquinistas» foren en Baldomer Delciós i en Llorenç Saura.

Després, un berenar-sopar al Cafè dels Camps Elisis per a autoritats i premsa. L'empresari de la companyia «Automóviles de Lérida» fou Miquel Agelet i Gosé, de família prou benestant i propietari d'un Hispano-Suïssa, matrícula L-2, que es passejà per la nostra ciutat en aquell tombant de segle XIX al XX. Sembla que havia dedicat en fundar l'empresa un «importante capital a la aplicación de un invento nuevo». Tot just feia mes i mig, cap a final de març, havia fet un primer trajecte automobilístic des de Lleida a Balaguer, fet que despertà la curiositat i interès de nombrosíssims espectadors al llarg de la ruta.
1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida».
No sabem si es tracta de la foto del dia de la inauguració, però sí que hi veiem els dos maquinistes, els dos fogoners (l'un al sostre), i potser el Sr. Agelet dempeus al capdavant de l'artefacte a vapor que assolia una velocitat de 15 km/h. Funcionaven a vapor, com la gran xemeneia d'escapament delata prou clarament. Aquest motor davanter disposava d'uns 25-30 CV de força, que necessitaven, com als trens, d'un maquinista i d'un fogoner. Feien uns sis metres i mig de llarg per dos i mig d'ample, amb llandes d'acer i tot. Eren, doncs, vehicles de gran solidesa i robustesa, amb la cabina a la meitat posterior, a on hi devien cabre cap a dotzena i mitja de passatgers.

Igual que els trens, havien de menester punts de reposició d'aigua i carbó. Solien portar-ne un centenar de quilos, i en consumien uns dos per quilòmetre. De sobres, doncs, per arribar a la capital urgellenca. Tot i tractar-se d'un vehicle pesant, sabem per la crònica que maniobrava amb lleugeresa, que no tenia problema amb les costes (com la que hi havia i hi ha fins al cementiri), i que no feia la sorollada d'un tren, però sí el xiulet, que congregava curiosos i espantava les cavalleries. Amb el pes que devia fer, i si el camí de carretera era entollat o enfangat, segur que deixava unes trilles ben fondes.

Avui s'acaba de llançar el coet de Tesla amb tots els avenços tecnològics i elogis inacabables. Però aquells pioners amb les andròmines que menaven bé es mereixen també la nostra admiració, oi?
1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida».
«La Pallaresa», de 6 de setembre (Sol-torres, UdL).

Habitualment, hi degué haver un trajecte d'anada al matí i tornada a la tarda, en totes dos direccions. En el cas de festes i fires, el servei s'arribava a doblar. El servei de línia va tindre continuïtat, però no sé si sempre amb la mateixa empresa: feia més gran el territori, en permetre que els uns passessin tot el dia a l'altre poble per visitar-hi familiars, per fer gestions o compres. Imagineu-vos el vehicle, tornant de mercat de Balaguer, amb els farcells, caixes o aviram i conills engabiats... De tota manera, els vehicles de vapor sí que van desaparèixer ben aviat, tot i que en el cas de «Automóviles de Lérida» no sabem ben bé quan. Potser els van amortitzar durant set o vuit anys... Haurem d'esperar a trobar-ne alguna notícia documental.
1900. Los «cotxes de línia» a Ponent.
«La Energía eléctrica», núm. 11 (BDH).
Cap a l'estiu d'aquell any ja es parlava de la línia de Lleida a Tremp. Sembla que el rendiment de la inversió amb vehicles comprats a fora rondava el 6%. Mentre que amb els vehicles del país, llavors només hi havia -crec- els fabricats a Barcelona per De la Cuadra, els beneficis es podien doblar.
1906. Automòbils Dion-Bouton.
«Los Deportes», núm. 431, de 24 de novembre (ARCA).

La marca francesa fou una de les principals marques automobilístiques a l'Europa d'aquells anys. 
1908. Los «cotxes de línia» a Ponent.
«La Publicidad», de 6 d'agost (ARCA).

A la primera dècada del segle XX, s'iniciaren les primeres rutes dels cotxes de línia a les nostres comarques. A més de la de Lleida a Balaguer, ben aviat hi hagué de la Lleida a Tremp, de Calaf (a on parava el tren de la línia a Barcelona) a la Seu, i probablement alguna altra. A poc a poc, s'anaren estenent, cap a Fraga i Mequinensa, cap a Montsó i Graus... 
1911. Los «cotxes de línia» a Ponent.
«Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración»
núm. 1 (BDH).
A la plana dedicada a Lleida, s'hi enumeren els serveis de cotxes de línia existents aquell any a les nostres comarques: De Lleida a Balaguer, Artesa i Ponts.
De Lleida a Seròs i Fraga.
De Calaf a la Seu d'Urgell.
De Tàrrega a Balaguer i Esterri, per Tremp i Sort.
De Lleida a la Seu d'Urgell (bisetmanal i directe).
De Lleida a Almenar, per Torrefarrera, Rosselló i Alguaire, tartana d'Almenar a Alfarràs (diari).
S'hi comptaven, a tota la demarcació provincial, prop de 600 km de carreteres estatals i un centenar de provincials.

1910. Los «cotxes de línia» a Ponent.«La Correspondencia de España», de 10 de desembre (BDH).
La prestació del servei d'automòbils no resultava fàcil en aquells temps. L'estat de les carreteres, sobretot quan s'acostava el temps hivernal i durant les plujoses primaveres, no devia pas ser tan bo com l'actual. I als nostres dies, ens en queixem constantment! Llavors calia recórrer als vells serveis dels cotxes de cavalls, de cavalls de veritat.
1930. Los «cotxes de línia» a Ponent.
Un òmnibus, matrícula L-468, de la línia de Barbastre. Ben aviat també, aquests vehicles abandonaren el carbó. N'hi hagué algun prototip d'elèctric, però finalment foren els vehicles de benzina els que s'acabarien imposant, ja en la primera dècada del segle. 
1913. Los «cotxes de línia» a Ponent.
«La Publicidad», de 8 de juny (ARCA).
Projecte de línia a Sarroca, Llardecans i Maials.
Encara durant els anys 80 i primers 90, tot just en fa trenta o quaranta, els serveis regulars de línia eren imprescindibles als nostres pobles. Sense cotxe de línia, servidor no hauria pogut anar a estudiar a Lleida, al final dels 70. Llavors el feia servir tothom. Normalment, hi havia anada al matí, cap a quarts de nou. A migdia, entre la una i les tres, vinguda i retorn a Lleida, i al vespre, cap a les 19h, el darrer. Això a Alcoletge, el meu poble de petit.

Després, i com que tots ens vàrem tornar uns nou-rics, vàrem deixar d'agafar el cotxe de línia, i ja des de finals del 90 i durant aquest començament de segle XXI, aquestes línies han viscut de la subvenció pública, usades majorment per temporers, situació que encara perdura. Ara volem anar i tornar a la nostra hora, res d'haver-nos d'esperar fins a l'hora del cotxe de línia. En canvi, abans, aquestes estones en què calia passar l'estona fins a l'hora ens van servir als joves de poble com nosaltres per fer la descoberta real de la capital, des de les boleres fins al Senglar (només els iniciats poden saber què era), i aquí ho deixo...