1737. La plaça de la Llibertat i el vell convent dels franciscans, Lleida.
«Plano del convento de San Francisco de Lérida y sus inmediaciones»m
Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales, Spain (europeana.eu).
L'actualment dita plaça de Sant Francesc (9) ja tenia aquest nom al segle XVIII, a causa de l'establiment dels framenors en l'edifici (1) del carrer Major (8) que donava al riu, a tocar de l'església nova projectada (2). Des de temps medievals, al costat dret o nord de la plaça, a on modernament s'hi faria el preciós edifici modernista de la Casa Melcior (1910), hi havia hagut la baixada a l'embarcador, protegida per una rastellera de bateries de canons (3). L'església nova projectada (2) no s'arribaria a construir i l'edifici conventual (1) passaria a ser la seu del Gobierno Civil (espanyol) quan va crear-se la divisió provincial, coincidint amb la desamortització de 1835.
1737. 1737. La plaça de la Llibertat i el vell convent dels franciscans, Lleida.
«Plano del convento de San Francisco de Lérida y sus inmediaciones»m
Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales, Spain (europeana.eu).
A la dreta del tot, hi ha el Pont Vell (6) i la plaça de la Paeria i l'inici del Carrer Major allà a on hi trobem l'arcada de Castro, just arribant a la plaça de Sant Francesc (s'hi veuen quatre punts, que n'indicaven la ubicació). La revolució republicana del 1868 en canvià el nom, i passà a denominar-se, molt encertadament, Plaça de la Llibertat, nom que tornaria a recuperar durant l'època de la II República (espanyola). Arribat el règim del 78, ningú ha gosat a recuperar-ne aquest nom cívic i laic, per fugir de la denominació catòlica. Ni tan sols en els anys recents de la Paeria del partit republicà del Paer Pueyo (2019-2023). A veure si amb l'arribada de la República Catalana podem veure el nom de Llibertat senyorejant a la plaça. Només és qüestió de noms, però els noms són importants.
1891. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», d'1 de novembre (FPIEI).
L'estat del vell edifici sempre fou penós, malgrat ser la seu del poder espanyol a Lleida. Encara haurien de passar una colla de decennis perquè fos construït l'edifici nou del Gobierno Civil, a l'actual Subdelegación del Gobierno, a la Plaça de la Pau de la postguerra del segle XX.
1900. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«El Ideal», de 23 d'abril (FPIEI).
Els perills per l'estat ruïnós del vell edifici.
1915. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«El Pallaresa», de 9 de novembre (FPIEI).
Obres de rehabilitació al vell exconvent.
1915. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 29 de setembre (FPIEI).
El «vetusto edificio» va acollir en aquell inici del segle XX les oficines provincials d'hisenda. Sembla que l'alegria de la darrera rehabilitació va durar poc.
1910. La plaça de la Llibertat, Lleida.
«Plano de Lérida, revisado por el ayuntamiento», Alberto Martín, ed., Barcelona (ICGC).
El carrer Major del segle XIX i de la primera mitat del XX fou el rovell de l'ou del poder (espanyol) a la ciutat lleidatana. A banda del poder local, la Paeria, hi hagué el Gobierno Civil, que ocupava tota la cantonada amb la Plaça de la Llibertat, i el Gobierno Militar, que tenia la cantonada amb el carrer Cavallers, allà a on hi havia hagut l'antic teatre del convent dels agustins des del 1836 i que, un cop devorat per les flames, va canviar radicalment d'activitat. Encara, més avall, el poder religiós, amb la Catedral Nova, i les dependències de l'Hospital Civil i Militar al medieval edifici de l'antic Hospital de Santa Maria, que acabaria aquestes funcions al 1915.
1887. La plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 29 de setembre (FPIEI).
Els conservadors i monàrquics (espanyols) no podien —no poden encara— sofrir el nom de Llibertat.
1737. La plaça de la Llibertat, Lleida.
«Plano del convento de San Francisco de Lérida y situación de la nueva iglesia proyectada», Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales, Spain (europeana.eu).
La baixada de la Porta de la Barca des del carrer Major. A la dreta, el convent franciscà i l'església que s'hi planejava alçar.
.jpg)
.jpg)
1930. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«Vida Lleidatana», d'1 d'agost (FPIEI).
En un resum històric del religiós Pere Sanaüja, s'hi detallen les dates d'arribada dels framenors a la vella plaça: fou després de la Guerra de Successió, quan calgué trobar-los una nova llar, després que els defensors austríacs de la ciutat ordenessin l'enderrocament del vell convent extramurs, al nord-oest de la ciutat, prop del camí de Montsó. Els magatzems de l'edifici a on s'instal·laren esdevindrien l'església, a tocar del carrer Major: per la banda del riu, llavors només hi havia la muralla i l'aigua. L'església nova va projectar-s'hi, no s'hi feu: sort!, que hauria ocupat bona part de la plaça.
L'Església habilitada pels franciscans fou clausurada amb la desamortització, però el bisbe Messeguer aconseguí de tornar-la a reconsagrar cap al final del segle XIX, però com que els framenorets ja havien hagut de deixar el convent, ja no fou dedicada a Sant Francesc, sinó a Sant Pere. Al 1943, poc després de la fi de la guerra, l'organisme franquista (espanyol) encarregat de la reconstrucció de pobles i ciutat, Regiones Devastadas, hi portaria des de la plaça de l'Ereta la portalada barroca de 1749 del convent de l'Ensenyança, enrunat per les bombes. L'altar, procedent del convent del Roser i ubicat a Sant Pere des del 1893, també hi fou reconstruït, car l'església resultà molt malmesa pels incendis dels revolucionaris durant la guerra.
La presència dels franciscans des del 1722 al 1835 donà nom religiós a la plaça, però els vents de llibertat republicana, encara que breus, van aconseguir de rebatejar-la. Ara només ens cal conscienciar-nos tots els lleidatans per aconseguir de retornar-li el nom civil i republicà.
1737. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«Plano del convento de San Francisco de Lérida y terrenos donde solicitaban construir nueva iglesia», Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales, Spain (europeana.eu).
1737. El vell convent dels franciscans a la plaça de la Llibertat, Lleida.
«Plano del convento de San Francisco de Lérida y terrenos donde solicitaban construir nueva iglesia», Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales, Spain (europeana.eu).
Les obres de construcció de nova església i ampliació del convent projectades, i que no es van arribar a fer.
