 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de costums «són per a mi les més hermoses per sa espontaneïtat i gràcia. Són les que més vives resten en la memòria del poble»... fins que els costums, les feines i els oficis varen sofrir un canvi radical a la segona meitat del passat segle.
La cançó de la Francisca Farrera retrata un enamorament no desitjat pel pare de la noia, que és apunyalat pel jove pretendent en el seu intent d'endur-se-la per la força. |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó de la Francisca Farrera «és una de les més cantades collint aulives i és de les que es canten a ple sol per la seua airosa música, no gens desproveïda de l'agredolç de la terra».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les ninetes de Cervera «és una de les cançons pròpies de les nostres comarques... que va acompanyada d'una música que si sola honraria les cançons urgellenques». Tres noies cerverines se'n van a nadar la matinada de Sant Joan i mentre són dins l'aigua els prenen la roba.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Gandofla» és una cançó sobre una ciutat de fantasia:
«...que les parets són de sucre i les bigues de canyella, los envans de pinyonets i los trebols són de neula, les teulades de torrons perquè allí no s'hi fa teula. Los carrers de cotó fi perquè ningú hi ensopega, les muralles de cristall tota la ciutat clareja...» «Se veu que la idea d'una ciutat imaginària a on se pot o es pogués ser feliç en aquesta vida, se l'han forjada los hòmens de totes les èpoques». |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo nostre poble, religiós per excel·lència, no podia deixar de cantar temes religiosos, i així la Mare de Déu, los Dolors, lo Naixement, la Passió, les virtuts, l'horror al pecat, exemples morals, punts de doctrina, tot ho glossa i ho parafraseja».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Algunes de les melodies populars de tema religiós, com la Cançó de valença fou incorporada per Lluís Millet al repertori de l'Orfeó Català, «i amb això està fet tot l'elogi d'aquesta melodia urgellenca que per les seues delicades o inspirades notes s'ha obert les portes del temple de l'Art».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Los sentits corporals, que repassa cadascun dels sentits del cos a honor de Nostre Senyor, «sense altre mèrit literari que una bona intenció, viu i perdura perquè s'acostuma a cantar collint aulives, dient-hi parenostres intercalats. És música a propòsit per la feina».
La lira popular també ha cantat cançonetes de tema històric: «Los fets llegendaris, les cançons de lladres i d'històries comarcals han inspirat també la musa popular. Don Joan de Serrallonga, Bac de Roda, lo Serraller, lo Genaro d'Artesa, Prim i molts d'altres que en podria citar, han sigut tema de cançons que guarda el poble». |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Los quadrillers», famosa cançoneta de l'expedició a Sant Cugat, amb descripció inclosa de Barcelona i son panorama des des Collserola. Recollida per l'autor a... Sant Martí de Maldà!
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo soldat i la donzella», amb tema amorós.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons cavalleresques: «Blancaflor». Escriu l'autor: «És una de les cançons més xamoses del romancer popular de Catalunya».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Mariner, bon mariner,
mariner de la bona aigua,haveu vist lo meu marit que per 'queix mar navegava? |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les variants diverses del cançoner popular i els detalls de llengua arcaica, prova de la seua antigor:
No us fasseu [feu] mongeta, no, no us fasseu mongeta encara; no us fasseu mongeta, no, que en fórau malaguanyada. |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Versions recollides a Artesa de Segre i Àger.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La filla del Carmesí», cançoneta amorosa popular, que Josep Maria de Sagarra dramatitzaria en tres actes, i estrenaria al 1929.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa». Diu en Valeri Serra: «Quan vaig trobar la lletra i música d'aqueixa cançó vaig tenir una alegria d'aquelles que no s'expliquen».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa».
En sortint de casa los infants ja diuen: que guapa la dama! que guapa la viuda! |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Aquesta cançó és de totes les literatures, encara que està per descobrir-se l'origen... Tothom hi ha dit la seua: és una cançó estudiada en tots sos detalls per homes de totes aptituds, poetes, músics, crítics i folkloristes».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Per acabar: hem tingut la sort de nàixer en una terra a on abunden tant les tradicions orals com escassegen les cròniques escrites: la seua ciència, lo secret del seu ahir, les notícies que resten de sa civilització antiga, tot està quasibé en mans del poble». De les gents, hòmens i dones, de la plana urgellenca.
|
