2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
A partir d'una descripció siscentista, aquesta podria ser la imatge antiga de la Marededeu bellvisenca. Sembla que fou robada de l'ermita en plena Guerra dels Segadors, entre 1450-60, encara que recuperada i tornada.
1926. «Treta de la Mare de Déu de les Sogues», Valeri Serra i Boldú,
«Revista Catalana», núm. 207, de gener (ARCA).
Si la primavera no era gens plujosa, el vuitavari (octavari) rogatiu a l'ermita de les Sogues de Bellvís es posava en marxa. Seguint un protocol molt detalladament establert, misses i professons se succeïen sens descans, amb les delegacions arribades «dels cinquanta-quatre pobles que formaven la comarca de les Sogues», o sia, la gran plana urgellenca. Al segle XVIII, n'hi ha setze de documentades. Tanta era la sequera (o les ganes de fer bona collita).
La redacció de documentació municipal encara era feta en la llengua del país, malgrat que ja s'havien iniciat els primers intents borbònics d'anorreació lingüística al nostre país, sotmès per les armes des de 1707.
2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
Aquests dies, rellegint i explicant als alumnes de 2Btx l'obreta teatral d'en Puig i Ferreter, Aigües Encantades (1908), m'han vingut al cap les tretes i processons d'aquells terratinents urgellencs, que tant patiren per les collites de blat, i com posaren en dansa ara i adés el fervor espiritual de la gent senzilla de tota aquesta nostra vasta plana. Alguna cosa havien de fer, si no podien fer res més. Però sí, podien fer un canal, tot i que encara trigaria a arribar.
L'obreta s'inicia amb el poble a la processó rogativa per demanar pluja per al terme, a la qual la jove Cecília no hi ha anat, cosa que desfermarà les fúries paternes. L'arribada del Foraster per enllustrar els llogarencs sobre com aprofitar l'aigua dels Gorgs de la Verge, lloc sant segons la tradició, desfermarà les fúries obscurantistes. Però, a la plana urgellenca, per un cop, i a diferència de l'obra, vam veure triomfar la lluita del Foraster i la Cecília per desterrar les seculars supersticions cristianes (text, adaptat al balear).
Santuari de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell).
(Foto: web Ajuntament de Bellvís).
Sense cap altra indicació, aquesta vista s'hi identifica com la del Santuari. La mida n'és petita i la definició, escassa. Potser es tracta d'un gravat vuitcentista. Si més no, ens ajuda a fer-nos una idea més perfilada de la importància espiritual del lloc, més que amb les quatre parets de l'ermiteta que hi podem veure en l'actualitat.
2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
Les primeres tretes documentades es remunten al segle XVII, i probablement, ja se'n feien des de més antic. Que el Santuari bellvisenc fou un centre espiritual urgellenc, ho testimonia el verset popular que encara cantaven els nostres pares:
Marededeu de les Sogues,
Sant Cristo de Balaguer,
si voleu que em faça monja,
deixeu-me casar primer.
2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
