[1824] La Roda de Camarasa

1914. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MDC-AFCEC).
Una dona renta la roba a l'aigua del començament del canal de Molí, que s'iniciava just a sota de l'arc de l'aqüeducte de la gran sínia de reg camarasina. La imatge fou feta en un dels viatges a la plana del fotògraf, que treballà com a enginyer de Riegos i Fuerzas del Ebro a les obres de construcció del pantà de Sant Antoni a Tremp des del 1912, i després ho farà a les del pantà de Camarasa (1917).

1914. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MDC-AFCEC).
Detall de la gran roda que aixecava l'aigua per a l'elevació de l'aigua per al reg. La sínia feia 11,5 metres de diàmetre. A la part de dalt, veiem com l'aigua cau dels catúfols pel lateral de la fusta per començar la singladura per l'aqüeducte. 

1914. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MDC-AFCEC).
Imatge de l'aqüeducte amb el poble arraulit sota l'església parroquial. El poble ja tenia pals de llum elèctrica. La datació d'aquestes imatges, doncs, pot ser hauria d'ésser un pèl més tardana, cap als anys 1920, després de la construcció del pantà, però abans del 1923, data en què fou destinat a Barcelona.

1914. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MDC-AFCEC).
Els cinc pilans de l'aqüeducte de les Canals sobre la riera o barranc d'Ascler i el camí de l'horta camarasina. 

Anys 1910-20. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Una altra imatge amb una dona rentant la roba, però ací al costat mateix de la gran roda. Potser els raigs d'aigua que en queien del catúfols plens mentre la roda pujava l'ajudaven a rabejar o esbandir el sabó. A la part de dalt, els catúfols abuiden l'aigua sobre l'aqüeducte de pedra pels dos costats, mentre l'església trau el nas per sobre. La presència de la dona ens permet establir la proporció real de les dimensions de la roda aquàtica. 

Anys 1910-20. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Sembla que el lloc de rentar sota la sínia tenia de valenta requesta. L'autor de la imatge, que desconec ara mateix, va fer-s'hi aquesta primitiva selfie, amb una altra càmera, és clar.

Anys 1910-20. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Detalls de la dona a la sínia en sa faceta de rentador, i de la càmera i família del fotògraf. Al fons, un parell de figurants més completen l'escena. L'església apunta per dalt de tot, en una típica imatge de la Camarasa del primer terç del segle XX, fins a la destrucció de la roda al 1931. 

2014. «Història de l'horta de Camarasa», Dolors Domingo Rúbies,
Revista «Urtx», núm. 28, Tàrrega.
La sínia s'emplaçava al començament de la sèquia del Molí, de més de set-cents metres de llargada, i agafava l'aigua de la presa o peixera que desviava el curs del Segre. L'autora apunta sobre l'assut que «el sistema era antic» i que «de segur que s'havia de reconstruir a cada nova riuada... Des de la sèquia, l'aigua es desviava per fer funcionar la Roda i alimentar el regadiu de l'horta... Unes comportes de fusta obrien i tancaven el pas de l'aigua a la sínia». L'antiguitat del molí, documentada, remunta almenys fins al segle XVII, però probablement, sèquia i molí ja funcionaven des de molt abans. Si això fou així, és probable que també la sínia i l'aqüeducte conductor de l'aigua siguin d'època medieval. Pleyan de Porta afirmà que havien de ser originaris dels temps del domini sarraí.

2014. «Història de l'horta de Camarasa», Dolors Domingo Rúbies,
Revista «Urtx», núm. 28, Tàrrega.
«La Roda de Camarasa era de tipus àrab antic, formada per travessers en forma de quadrilàter. El mateix ús i les avingudes del riu l'afectaven, motiu pel qual sovint s'havia de refer, encara que segurament es tornava a reproduir la forma anterior». L'aqüeducte de les Canals feia uns cent metres de llargada i desembocava a la bassa de la vila: «eren grans blocs de pedra buidada en forma de U... Al tram que creuava el barranc d'Ascler hi havia cinc monòlits, sens dubte per resistir millor les envestides de l'aigua». És una de les conegudes imatges del fotògraf Pinilla amb dos dones que baixen pel camí i hi passen per sota. La riuada del 1982 s'emportà allò que en quedava de les restes de la sínia, en desús des del 1931. 

2014. «Història de l'horta de Camarasa», Dolors Domingo Rúbies,
Revista «Urtx», núm. 28, Tàrrega.
La importància de la bassa per al rec de les hortes comportà la posada per escrit d'unes ordenances al 1920, que segurament ja reflectien l'ús consuetudinari dels torns d'aigua de dia i de nit per a les diverses petites hortes que regava, des dels Tombs i el Cantó fins al barranc d'Ascler.

2014. «Història de l'horta de Camarasa», Dolors Domingo Rúbies,
Revista «Urtx», núm. 28, Tàrrega.
Un plànol d'ara fa cent anys, del 12 de gener de 1919, on s'hi senyalen els punts fins a on va elevar-se el nivell de l'aigua del Segre en les grans riuades de 1853 i 1907. Al croquis hi apreciem la presa que desviava l'aigua cap a la Roda i el Canal del Molí, i que arribava fins a mitja llera del riu, poc després del vell pont de pedra medieval del Segre. L'aigua elevada i aconduïda al llarg de l'aqüeducte fins passat el barranc i després pel braçal mestre ja sobre terra, regava l'estreta però molt productiva franja d'horta entre el camí i el riu.

2014. «Història de l'horta de Camarasa», Dolors Domingo Rúbies,
Revista «Urtx», núm. 28, Tàrrega.
L'aprofitament d'aigües freàtiques a la vila és de data molt antiga, tant com les diferents hortes que es regaven al peu del turó.

Anys 1910-20. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Una perspectiva diferent de la sínia, amb tot el poble als peus dels turons de l'església i el castell. 

1921. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (BdC-AFCEC).
La sínia fou sempre objecte de retrat de part dels pioners de la fotografia catalana. La roda amb el poble al darrere, des del castell fins a l'església, conformaven una composició única, que ara té un autèntic i genuí valor etnogràfic.

1921. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (BdC-AFCEC).
Els detalls de la imatge ens permeten d'apreciar l'estructura de la sínia amb els catúfols laterals, refeta després de la darrera riuada de 1907, i de veure el detall de les cases del poble, de tradicional arquitectura de tàpia i teula roja. 

1921. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (BdC-AFCEC).
La captació d'aigua a l'inici del canal i en l'emplaçament de la sínia.

1921. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (BdC-AFCEC).
Detalls de l'espectacularitat de la Roda, que sens cap mena de dubte impressionava els viatgers que arribaven a la vila des de temps immemorials.

1934. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (BdC-AFCEC).
La sínia deixà d'usar-se al 1931, un cop construït cap al 1927 el canal des de la presa fins al poble de part de l'empresa concessionària «Riegos y Fuerzas del Ebro» com a compensació per la construcció de la presa, compromís que com en tants altres pobles afectats per les obres de La Canadenca tant va costar de fer complir, i que ens mostren l'elevat grau d'especulació capitalista que hi hagué en tota aquella febre de construcció hidroelèctrica a les comarques pirinenques i urgellenques. 

1934. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (BdC-AFCEC).
Detalls de les restes de la Roda un cop abandonada. La fusta havia desaparegut per complet en un parell d'anys i només restaven, ja enrunades, algunes traces del vell aqüeducte.

1934. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (BdC-AFCEC).
L'horta camarasina des de dalt del castell, al costat de la vella torre medieval. 

1934. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (BdC-AFCEC).
L'horta amb el canal del molí i les restes de l'aqüeducte.

1934. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (BdC-AFCEC).
Una vista des del castell sobre el Montsec.

1950. La sínia de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
Plànol del «Instituto Geográfico Nacional» franquista espanyol, que encara recollia la ubicació de la Roda i del canal del Molí. La cua del pantà de Sant Llorenç ja es veia a l'entrada del congost de l'Escalereta, del qual en veiem el pont encara existent.

[1823] D'història camarasina