 |
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Mapa del Segre i de la plana lleidatana, des de la desembocadura de la Ribagorçana a Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Cinca. El dibuix estava fet per indicar les campanyes de Juli Cèsar a Ilerda sobre el terreny.
|
 |
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un resum de la història de la ciutat que comença abans de l'arribada dels romans. Segons alguns autors, atès que la ciutat era la capital del territori ilergeta, «Lérida étoit également connu sous le nom d'Athanagia, et fut la même ville dont Scipion s'empara après avoir battu Hannon, géneral carthaginois... Il est certain que Tite Live nomme Athanagia la première ville des ilergetes».
«Lorsque Lerida eut passé sous la domination des Romains, elle attira l'attention de ses nouveaux maîtres per la beauté de sa situation et la fertilité de son sol; ils y établirent une de leurs colonies , et lui donnerent le titre de municipe». I acaba al setge de 1707, prenent-se la llibertat de considerar-nos «obstinats en la revolta». |
 |
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
|
 |
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
|
 |
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
|
 |
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
|
 |
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
A banda de la disposició de les legions de Cèsar i Pompeu a l'any 50 aC, el mapa de Laborde ens presenta, de manera prou fidedigna, la distribució geogràfica de la plana al voltant de Lleida i fins al Baix Segre. En canvi, la toponímia apareix molt tergiversada en alguns casos, i també l'emplaçament d'alguns dels pobles.
Entre altres detalls, les legions de Cèsar creuaren el Segre entre Alcoletge (Collegiata) i Corbins, i instal·laren campaments als peus de Gardeny i l'esplanada de cappont davant del pont vell. |
 |
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Baix Segre fins als altiplans d'Aspa.
|
 |
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Bona part de la plana lleidatana des de la capital fins a Sidamon.
|
 |
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del Segre fins a Alcoletge i Corbins. A l'esquerra, la sèquia de Pinyana baixa de nord a sud, i s'hi veuen derivacions que desguassen al Segre. La de Lleida apareix empalmada amb el Noguerola, que desguassa al nord dels murs de la ciutat. Òbviament, això referia un estat de coses de l'època del dibuixant, just al tombant del segle XVII al XVIII.
|
