 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
L'autor fa una defensa aferrissada del recull folklorista i de la perseverança en el recull de «la dita popular del pagés, la cançó de la dida, lo qüento que es conta a la canalla, la tradició que ens conserva la fe, la superstició que ens l'emboira, los usos i costums observats en nostres viatges, los jocs de la infantesa, les endevinalles, los traballengües [embarbussaments], en una paraula, tots els elements constitutius del geni, del saber i de l'idioma». |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de ronda urgellenques, «que en alguns llocs de Catalunya anomenem corrandes o follies, forma mètrica la més senzilla, una quarteta, sempre quatre versos tancant un sospir, una queixa, una finesa, una frisança, una amenaça, una burla, tota la gamma de l'estat anímic del nostre poble».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Mostres de corrandes populars urgellenques, entenent el Pla d'Urgell no pas com l'esquifida comarca moderna, sinó com l'àmplia plana ponentina que comparteix la mateixa boira:«Un Joan a la balança, un Ramon al contrapès, i un Josep a l'escaiguda, qui pogués triar dels tres! Fadrinets que festegeu, que festegeu i no en sabeu: festegeu primer a la mare, que a la filla ja l'haureu». «Aquestes cançons lo poble les canta amb totes les feines: los pagesos rondant, batent, llaurant, amb tonada trista o alegra segons ho demana el sentiment i la intenció del cantar. Queden en la memòria de les dones perquè les canten bressant o fent altres feines». «Quan passo pel teu costat sempre et penses que no et miro, i l'aire que et ve a la cara són sospirs que jo t'envio». |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de pandero foren vives encara no fa un segle a les comarques ponentines, urgellenques en sentit geogràfic ampli:
Compartiu-me l'hermosura
gran dama del cabell ros,
compartiu-me l'hermosura
que tota la teniu vós,
donau-ne a aquell qui no en té;
de la que a Vós us sobra
de mil n'anirien bé.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Més mostres de cançons de pandero:
Clavellet de nou mil fulles,
de cinquanta mil colors,
a cada fulla una lletra
tinc escrit lo nom de vós.
clavellet de nou mil fulles
més altes del claveller,
allí hi porto l'amor ferma,
l'hi porto i l'hi portaré.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cobles eren «cançons de més moderna factura i sense la volada dels romanç, però esdevingudes populars i algun dia haurem de dir clàssiques... Les cobles o la cançó del pagés dictada pensant en les angúnies d'una collita de cereals que sempre té als pagesos amb l'ai al cor. Totes dues són molt populars a l'Urgell».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Un consell de corranda:
Fadrins, si us caseu
amb una pagesa,
que no us enganyo el dot
ni la boniquesa;
que la boniquesa
no us donarà pa,
feu que sigui bona
per a treballar.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Una cançó de pagès, que repassa les tasques principals de cadascun dels mesos de l'any pagerol.
al mes de Gener,
colliríem oli,
ordi i blat també;
si al Gener no plou
i pegar en gelar
l'un dia a l'altre,
quin mal temps nos fa!
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Si lo Març marceja,
no us fieu d'ell, castiga l'auvella i mata l'anyell; com és tan caín, sempre va de boig, fa calamarsades, vents i gambariots. Un gambariot o gambairot és el mot lleidatà en altres contrades dit gambirot, un home poca.solta, que es fica en tot sense que li demanin. Com a nom satíric és aplicat sovint als habitant d'algun poble veí. També, i aquest n'és el significat a la cobla, es referia a un «núvol escabellat o que apareix amb prolongacions a manera de cames llargues» (DCVB, amb citació d'aquest poema recollit de Valeri Serra i Boldú). |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
amb molta tristor: les falçs ja reposen, també els segadors, los porrons no ragen i està sec lo bot, tupins i paelles no veuen lo foc. |
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó és feta a partir de la saviesa popular i plena d'«aforismes i ditxos [dites] populars del Pla d'Urgell». Valeri Serra va anotant alguns altres refranys referents als mesos de l'any.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo distret», una cançó arromançada, una fantasia poètica o dansa popular, de to juganer i festiu, «de les que abunden en lo Romancer de les comarques de Lleida».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Raimundeta», cançó arromançada sobre la fadrina que no para de plorar la vigília de son casori, recollida a Artesa de Segre, cançó que solia acompanyar el ball rodó.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Tots los que en les festes d'hivern prenien lo sol en los recers, esperaven amb ànsia el dia de Sant Antoni abat, que l'escollit per les nois per anar-se'n a una era i fer lo ball rodó, una espècia de sardana que no es puntejava al so de matemàtica música, sinó al compàs de les tonades més airoses de cançons populars, ja de costums o cavalleresques».
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
El ball rodó es ballava de Sant Antoni fins a Canestoltes, quan s'acabava amb un altre costum urgellenc destacable, viu fins després de la guerra: la vigília del Carnestoltes els joves omplien tot un carro de troncs i feixos de llenya. «Quan tenien lo carro ple, guarnien la càrrega amb una rama que fes bona patxoca i posada al cim de tot a tall de bandera, l'engarlandaven amb cintes i mocadors de seda penjats de les rames.
|
 |
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo frare i la pastora», cançó popular d'aire tràgic, per la feroid d'ell a mans de la innocent donzella i la penitència impossible.
|
