 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Amb la urbanització durant l'últim decenni del segle XIX dels carrers que des de Rambla de «Fernando» donaven al Segre, s'hi anaren instal·lant tota una sèrie d'indústries i tallers, entre els quals els despatxos i magatzem de la important fàbrica d'anisats, licors, xarops, aiguardents, gasoses i sifons de Pere Mor, coneguda com «La Industria Leridana». La destil·leria de la imatge s'ubicava, segons els anuncis del moment, a la vella carretera de Barcelona, Camps Elisis avall, després avinguda Tarradelles, que donava al pont vell fins a l'eixamplament dels jardins. [L'amic Antoni Capell Palau, a qui envio una amable abraçada, em fa arribar el següent comentari: Quan la fàbrica i el despatx eren al carrer Alcalde Fuster, ocupaven els números 4 i 6, actualment 8. Aquí hi tenia la fàbrica, que inicialment era a l'antiga avinguda Tarradelles, que sempre va ser la carretera de Barcelona. Potser van passar al carrer després de la guerra, ja que la casa va ser construïda sobre l'any 40. Van deixar-la cap a l'any 69-70, que sapiguem van tancar el negoci. La casa aleshores era dels meus sogres i hi van anar a viure a l'any 71. Llavors el carrer Alcalde Fuster no arribava pas fins al riu, sinó que quedava tancat cap al núm. 10. No es va obrir totalment fins a l'any 73-74]. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Detall de la imatge on s'intueixen els treballadors davant de la porta principal al moment del retrat de família. La gran fumera a la nau central queda tapada pel fullam de l'arbre.  1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. «Història Gràfica de Lleida» (1991). Una altra perspectiva de les instal·lacions industrials. |
 |
| 1926. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Publicitat de la casa en una revista lleidatana del moment. A banda de licors, tenien també molí d'oli i de sabons. L'especialitat de la casa eren l'anís «Albor» i l'estomacal «Wilson». El telèfon de la destil·leria era el 225; a les oficines de Ferran-Plaça Cabrinety, el 36. |
 |
| 1927. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Propaganda de la fàbrica d'anisats en una revista lleidatana de l'època. S'hi anuncia la fabricació de licors, xarops, sabó, olis d'oliva i oli de brisa (aiguardent dit 'orujo' en castellà). Les especialitats, l'Anís Mor, l'estomacal Wilson i «agent exclusiu del xampany Montaner». Curiosament, el propietari hi apareix com a Pere i no com a Pedro, com en la majoria dels anuncis. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. La imatge del senyor Wilson, a l'estil d'un majordom anglès, que donava non a l'estomacal de la casa, per a alleujar el mal de panxa: «la paz... del estómago». |
 |
| 1934. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. El gran licor estomacal ara es diu Mor. Els anisats de Pere Mor eren els grans rivals de l'Anís Infernal, l'altra gran marca local d'aquells primers decennis a la ciutat, entre algunes altres, que n'hi havia unes quantes. Prova del gran consum i del consum km. zero d'aleshores, substituït per les gran marques de licors internacionals a partir dels 70 i 80s del segle passat. |
 |
| 1940. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. L'anís va sobreviure al traumàtic canvi de règim que la guerra comportà. Ara Pedro més que mai i amb el braç alçat. Els canvis de jaqueta entre la classe més adinerada foren habituals: primer la pela, després la pàtria. A hores d'ara és prou clar que el feixisme (espanyol) no hagués pogut rutllar sense l'«adhesión inquebrantable» de bona part de la classe adinerada i de la cacidada de cada poble. Igual que el 155 ara, vaja. |
 |
| 1945. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. L'anís i l'estomacal Mor en un llibret de la festa major d'aquell any, amb la copeta preparada al costat de caferet. |
 |
| 1947. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Un full de circulació d'alcohol en aquella època d'estraperlo, misèria, repressió i dictadura (espanyola), amb diversos segells de la casa. |
 |
| 1964. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. La fàbrica consta al carrer Alcalde Fuster, que potser fou el primer nom de l'antiga carretera de Barcelona. |
 |
| 1960 ca. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Una ampolla del celebrat anís lleidatà. |
 |
| 1940 ca. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Un original disc de cartró amb publicitat de la casa. Fent girar el disc sobre el nom dels països europeus escrits a la circumferència, se'n veien les principals dades geogràfiques. |
 |
| 1940 ca. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Un altre disc publicitari de l'època, «disco geográfico d'Espanya», d'una fàbrica lleidatana rival, aquesta amb el mapa de les 'provincias' (espanyoles). |
 |
| 1950-60. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Una ampolla de xarop de grosella, de la fàbrica de «Jarabes y Horchatas» [xarops i orxates] lleidatana. El concentrat calia barrejar-lo en proporció d'1 a 4 amb aigua molt fresca i remenar per a una perfecta saturació. |
 |
| 1950-60. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Xarop d'ametlla, en una ampolla amb l'escut de la ciutat amb el lliri de tres flors característic. És ben curiós com el progrés va portar a la desaparició de la producció de licors tradicionals amb els productes de la nostra horta lleidatana. O sigui que la nostra societat mai no ha acabat d'entendre bé això del progrés, sempre embadocada amb el que ens arriba de fora i sense remordiments per abandonar, perquè feia olor al passat miseriós dels nostres avis i ancentres, allò de més tradicional. A diferència p.ex. de les comarques pirinenques o ebrenques, ben orgulloses de si mateixes. Aquest complex d'inferioritat de la lleidatania no l'hem acabat d'enfrontar encara i subsisteix de manera latent en algunes les nostres actituds actuals. |
 |
| 1920-30. «La Leridana», de Josep Carulla, Lleida. Una carta de productes d'aquesta altra fàbrica lleidatana d'aiguardents i licors d'aquella primera meitat de segle passat. S'hi veu l'interior de les naus de la fàbrica, amb gran tràfec de grans botes de fusta. No en tinc cap altra dada. |
 |
| 1875. «Fàbrica d'aiguardents i licors», dels Germans Lamolla, Lleida. «El Cronicón Ilerdense», núm. 8. Els licors de la fàbrica dels Lamolla foren uns altres dels més preuats a la capital ponentina d'aquell tombant de segle. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. Una de les sales de la fàbrica, en què s'hi observa l'envasat en garrafes, a partir de la destil·lació directa d'un gran alambí, amb el fogoner preparat per alimentar-ne el foc. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. L'embotellat de licors amb la col·locació manual d'etiquetes, feina femenina al magatzem. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. A la sala del molí d'oli, amb el corretjam de distribució de força al sostre des de la màquina de vapor, i les rodes de distribució d'oli de les premses als cups. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. La sala de producció de l'oli de brisa, que calia assecar al vapor. |
 |
| 1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida. La màquina de vapor que alimentava de força les diferents sales de màquines de la fàbrica. |
1910-20. «La Industria Leridana», de Pere Mor, Lleida.
La Seu Vella a l'etiqueta.
La Seu Vella a l'etiqueta.
 | ||
| 2010. «Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida». Biografia breu de la nissaga dels Mor: l'avi, que produïa olis, d'oliva i de pinyolada; l'hereu, que amplià el negoci a la fabricació de licors i sabons, i que construí la fàbrica de «La Industria Leridana» a la carretera de Barcelona, tocant als Camps Elisis, i que arribà a Paer en Cap pels liberals (1912-13), i del net, que continuà el negoci fins als anys 70, cofundador de la coneguda marca local, la Seltz Unión. |
 |
| Anys 1930. «Seltz Unión», Lleida. Una ampolla d'aquesta marca lleidatana i una propaganda a la revista de la festa major de maig del 1932. Oferia soda amb tast de fruita i una sorprenent «orange crush».  1954. Pere Mor «Ciudad» (FPIEI). |
