 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Mapa setcentista del Delta de l'Ebre amb indicació de les rades o badies aptes per al recer de les naus. S'hi mostra un Delta en un estat de formació ja avançat, molt similar a l'actual, amb la franja del Trabucador ja lligada a terra ferma. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Llegenda del mapa. Sembla que el nom de Saufa o Sofa és una segmentació fonètica agavatxada, derivada de Rades des Aufacs > de Saufa > de Sofa (Cartografia històrica dels Països Catalans, per Vicenç M. Rosselló i Verger). |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). El riu Ebre és el nervi central del Delta, als costats del qual les terres d'al·luvió s'han anat acumulant durant segles, fins a la construcció dels grans pantans del segle XX. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Detall de la badia de la Ràpita, amb l'església i torre de la vila i la serra del Montsià al darrere. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Detall de la Ràpita i de les fondàries del port. Les dents de la serra del Montsià hi són ben retratades. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). A la banda sud, dos istmes: el de Sant Joan, on hi havia una torre defensiva, i el llarg de la Punta de la Banya. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Detall del fort de Sant Joan. |
 |
| 2011. Torre de Sant Joan, Delta de l'Ebre (flickr). |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). A la Punta de la Banya, segons les marees, els bancs d'arenes quedaven coberts o descoberts. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). La part central del Delta, plena d'estanys, dunes i bancs d'arena a l'entrada del riu. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Detall de les casestes de pescadors a l'inici del Trabucador i dels estanys o aiguamolls llavors existents. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). La fondària de l'entrada del riu, de 4 a 6 peus. Dues petites torres de guaita a banda i banda (I) per vigilar qui hi navega o qui en surt. |
 | ||
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). La primitiva Punta del Fangar en plena formació.
|
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Detall de la Punta del Fangar i de les dunes. |
 |
| 1733. Delta de l'Ebre, «Plan des rades de Saufa en Catalogne», de Jacques Ayrouard, gravat de Louis Corné (Gallica). Detall dels aiguamolls o terres humides a banda i banda del riu. |
Visió més antiga del Delta:
