b.jpg)
La Peníscola d'abans de la ferida del turisme.
1795. La Peníscola de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A les envistes de Peníscola. «Dentro de los muros y entre peñas muy duras nace una hermosa fuente de agua dulce tan copiosa, que despues de abastecer al pueblo se pierde en cantidad más que suficiente para mover dos muelas [rodes de molí], si la situación permitiese construir un molino». Aquest fet natural feia que la guarnició i la població tancades dins muralla puguin aguantar per molt de temps en cas de setge.
1795. La Peníscola de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
S'hi comenta lo bufador del Papa Luna, i com l'aigua en surt amb tanta força que inunda de pluja les cases veïnes. La població havia augmentat al llarg del segle, i arribava als 500 veïns. Hi faltava mà d'obra per al conreu d'un terme ric i extens. Sembla que les cebes n'eren cultiu destacat.
1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Los encontorns de Peníscola fins a Alcalà de Xivert, i l'orografia de la zona fins a Alcossebre.
1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Lo mal ploure que té lo clima mediterrani d'aquesta part de la costa feia que les aigües s'entollessin a la plana, entre los tossals i el mar. Per evitar-ho, los antics pobladors d'Alcalà obriren un canal per desguassar i abocar les aigües al barranc de Polpis. Però calia fer-ne manteniment, llavors descuidat, i fer-ne de nous: «no són costosos ni quitan terreno a la agricultura, reduciéndose a estrechos canales, cubiertos con losas, sobre las quales ponen pie y medio de tierra. Más solidos serían si el canal vacio se llenase de cantos, porque se evitarían de este modo los hundimientos, y las aguas filtrarían sin obstáculo».
1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'autor il·lustra alguns rics propietaris sobre els beneficis d'una agricultura moderna. Es queixa que los llauradors no valoren los garrofers mascles i, en tallar-los, «dejan viudas a las hembras», amb la corresponent minva de fruit. Tampoc no gosaven esporgar aulivers o garrofers per tal que augmentessin la producció: «les produciría más fruto que el arado». Queda clara la intenció didàctica de l'autor il·lustrat.
Lo població tenia 800 veïns i l'economia era bàsicament agrícola i de secà: blat, oli, vi i garrofes. Per veure, l'aigua l'havien d'extraure dels pous.
.jpg)
1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La serra d'Irta, al sud de Peníscola i a l'oest d'Alcalà: «muy pronto se descubre el mar y las raices del monte Irta batidas por las olas, donde salen varias fuentecillas de agua dulce entre arenas, bañadas poco antes por las saladas... Dentro del mismo mar y como a 30 pies de la orilla hay un abundante ojo de agua dulce que allí llaman ullal». És clar, com n'havien de dir, si no? Lo valencià era l'única llengua de la immensa majoria de la població, i només la gent formada, com en Cavanilles, s'havien passat a la llengua del colonitzador espanyol.
.jpg)
1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
D'Irta per avall, la terra litoral es fa pantanosa i de maresmes, fins i tot amb formació de basses a Beltran i Capicorb, «que pertenecen al término de Alcalà». Als afores d'Alcossebre, encara existeix lo camí de l'estany.
%20b%2060-70.jpg)
Anys 60-70. Peníscola, País Valencià.
Postals de la Peníscola turística de fa més de mig segle, i que ja semblen prehistòria.
[2667] De Paniscla i els panisclans: la Peníscola d'abans dels turistes