.jpg)
1806. Lleida, la font de Neptú i les sirenes de la Plaça de Sant Joan,
«Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
La plaça tal com era antigament, abans de la destructiva reforma de 1868. A l'església medieval de Sant Joan de la Plaça, dita així popularment, hi veiem l'antiga portalada romànica i el vell campanar. I, és clar, la Seu Vella ja convertida en caserna de feia un segle: un soldadet (espanyol) hi fa guàrdia amb la pica al coll. Al centre, el déu dels mars, agombolat per les quatre impúdiques sirenes (segons la catolicada local de l'època) que rajaven aigua dels pits.
.jpg)
1806. Lleida, la font de Neptú i les sirenes de la Plaça de Sant Joan,
«Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
El retrat més antic que tenim de la censurada font neoclàssica de la Plaça de Sant Joan, fet pocs anyets després de la construcció que Blondel aprovà. Aquest era el nom oficial de la plaça, i figurava escrit en la placa que lluïa el pedestal. La furibunda reacció del senyor bisbe d'aleshores va condemnar des dels inicis el monument a la polèmica, que després passà a menysteniment (traslladada a la porta de Sant Antoni) i, finalment, al desballestament arribant a mitjan segle XIX.
.jpg)
1806. Lleida, la font de Neptú i les sirenes de la Plaça de Sant Joan,
«Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
Detall de l'antic campanar medieval de l'església de Sant Joan
.jpg)
1806. Lleida, la font de Neptú i les sirenes de la Plaça de Sant Joan,
«Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
La plaça fou la veritable plaça major i centre de la ciutat durant segles. Ja existia al segle XII, data la conquesta catalana. Per tant, ja devia ser centre de la vida de la Lleida sarraïna. La plaça tenia unes dimensions més reduïdes que l'actual, i malgrat això fou lloc de justes i tornejos en els temps de la tardor medieval. Els carrers posteriors, al peu del Canyeret, eren carrers de famílies de casa bona, i hi veien com les cases acreixien els terrats cap amunt, com si fossin colomars, a la recerca del sol i la ventilació.
1806. Lleida, la font de Neptú i les sirenes de la Plaça de Sant Joan,
«Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
Detall de la font. La plaça era de terra, i això feia que l'aigua que hi queia, pel vent o per la canalla o per les dones que hi anaven a omplir els càntirs, la deixés ben enfangada en un considerable radi al voltant seu. Al darrere hi trobem el gran edifici de l'Almodí (magatzem de gra municipal), abans primitiva presó, després traslladada a la Paeria al s.XVIII, i edifici dedicat a escola a començament del s.XX. A la plaça s'hi inaugurà l'arribada de l'enllumenat de gas al 1862, i l'elèctric al 1894.
1806. Lleida, la font de Neptú i les sirenes de la Plaça de Sant Joan,
«Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (Gallica).
Vista general de l'esplèndid gravat, però que fa una falsa sensació de gran plaça, per bé que en realitat era un espai de dimensions més aviat reduïdes, molt més petita que l'actual.
