1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).
El vell pont balaguerí d'abans de la guerra (del segle XX), amb els potents tallamars per evitar que les avingudes sicorines se l'emportessin. Només pogué ser tombat per les bombes de la retirada republicana del 38. Al fons, enllà del convent dominicà, la futura nova Balaguer ni tan sols era un pensament: només masos i terres de conreu.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).
En aquesta imatge hi podem apreciar la potència dels tallamars entre arc i arc del pont. La ciutat, sempre sota la presidència de Santa Maria.
1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
A final del segle XIX, tenia la ciutat una mica més de 4.500 habitants, envoltada per la part de dalt encara de les antigues muralles. Sempre la Plaça del Mercadal se n'emporta l'atenció, juntament amb l'església gòtica de Santa Maria, del 1351. La vila es componia d'una dotzena de barris o partides, i la gran majoria de cases eren de tres i dos pisos, car la població vivia amuntegada a la vella Balaguer, l'actual barri antic.
1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
La descripció de la ciutat llavors es feia per oficis. Tothom era una cosa o una altra, i qui no, doncs feia de jornaler. Sembla que era ciutat d'advocats, les oficines dels quals devien traure fum els dissabtes, dia de mercat, quan s'hi acostava la gent dels pobles veïns. Molts d'aquests oficis són ja record de la història. Entre els cafès, s'hi citen el de l'Ateneu i el del Comerç. Hi havia negoci per als carros de lloguer, qui ho hagués dit!
S'hi enumeren les entitats de població del terme: masos i masies, molins, ermites, convents, santuari, amb el nombre d'edificis i de gent que hi habitava.
1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
Els col·les eren separats per gènere: el dels nens als escolapis, el de les xiquetes, a les carmelites, a més de dos escoles municipals dels uns i de les altres, que s'identificaven amb el nom del mestre o la mestra. Hi havia dos fàbriques de gasoses, llavors molt de moda, dos molins de farina i quatre d'oli. No s'han d'oblidar la mitja dotzena de lleteries. Calia anar a buscar la llet i bullir-la a casa. Encara ho fèiem, al poble, als anys 70s, fins que les vaqueries foren prohibides al nucli urbà. Qui no recorda haver fet girar la lletera a tota velocitat tot descrivint un gran cercle amb el braç estirat: s'hi demostrava la llei de la força centrífuga, car de llet no en queia ni gota. Si mai se'ns hagués escolat, no ens hauríem acabat lo tacó.
De posades i fondes, la Castellana, la de Sant Antoni, la del Sol, i un parell més. Forns i pastisseries per donar i vendre, i tres places de notari. També quatre consultes mèdiques, privades és clar. La ciutat tenia molts serveis gràcies a la seua capitalitat entre els pobles urgellencs i del Segre mitjà.
1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
En canvi, em sobta que només hi constés un veterinari. Sabateries, botigues de roba, ultramarins... i els grans terratinents de fa més de cent anys, molts dels quals viudes de. Diria que ja no en queda cap, de tots aquests: el segle i escaig que ja ha passat ens ha fet donar molts tombs.
De societats, se n'hi compten fins a cinc: el Casino, el Centre Recreatiu, el Centre Carlista, el Centre Republicà i la Joventut Catòlica.
1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).
La vella i tradicional Plaça del Pou balaguerina, amb les porxades.
.jpg)
Anys 1910-20. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Els porxos de la Plaça del Pou, a damunt dels quals hi hagué l'Hostal del Sol balaguerí.
1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).
Una imatge preciosa al contrallum d'una posta de sol. A sota, detall carrer del Riu, arbrat i porxat.
1908. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
Passats dotze anys, la ciutat havia arribat gairebé als 5.000 habitants. És curiós que abans de Carnestoltes (els dimarts, dimecres i dijous precedents) hi havia fira. A banda de dissabte, també hi havia mercat en dimecres, a mitja setmana. I és que el poble era grandet. Sembla que havien augmentat els cafès, fins a mitja dotzena. O almenys els informants, normalment els secretaris municipals, s'havien allargat una mica més i millor en la descripció.
S'hi fa constar que l'enllumenat públic ja és per electricitat, gran novetat d'aquell inici de segle. També hi havia oficina de telègraf.
1908. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
S'hi havia obert una botiga de ceps americans per tal de refer les vinyes, assolades arreu per la fil·loxera. També apareixen ara tres representants d'assegurances contra incendis i un parell sobre la vida. S'hi anoten els serveis de carruatges diaris cap a Àger, Anglesola, Artesa, Bellcaire, Lleida, Tàrrega i Tiurana. El seient fins a Lleida costava dos pta., cosa que no era a l'abast de qualsevol. Em criden l'atenció un parell de llibreries, un parell de rellotgeries i un taller de cadires, que antes (que deien els padrins) no eren d'un sol ús com ara, sinó que calia adobar-les i reparar-les.
Tres hojalaterías i una latonería: diria que majorment hi havia estris de parament de la llar i peces vàries i impensables avui, des de llums d'oli fins a ves a saber què.
1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).
La vella façana del santuari del Sant Crist, llavors a punt de ser renovada tal com la coneixem avui.
1918. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).
El vell cementiri balaguerí a tocar de Santa Maria.
