Segles XVIII-XIX. La font de les sirenes, Plaça de Sant Joan, Lleida.
«El governador Blondel, la Plaça de Sant Joan i la Font de les Sirenes», Fernando Boneu Companys, 1994 (IEI).
.jpg)
Segle XIX. La font de les sirenes, Plaça de Sant Joan, Lleida.
«Fuente de la plaza San Antonio», dins «Suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», de Josep Rabasa Fontseré i Francesc Rabasa Reimat,
Revista «Ilerda», núm. XLIV, 1983 (FPIEI).
Les obres de la banqueta blondeliana, de la primera que va existir, s'acabaren al 1797. Llavors, la carretera va passar del carrer Major a l'estreta franja guanyada al riu, i tombant per Sant Antoni anava a trobar el camí de Fraga que en sortia de la Porta. Allà al davant, s'hi formà una esplanada o plaça rudimentària. Al 1842, hom va pensar que fora interessant donar-li carta de naturalesa amb el trasllat de la Font de les Sirenes de Sant Joan, de la plaça del Mercat. Un tal Ramon Caselles va encarregar-se de la restauració de figures i estàtues. Calgué pagar sis mesos de lloguer pel local en què s'havien emmagatzemat «las Sirenas y el Neptuno».
.jpg)
Segle XIX. La font de les sirenes, Plaça de Sant Joan, Lleida.
«Fuente de la plaza San Antonio», dins «Suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», de Josep Rabasa Fontseré i Francesc Rabasa Reimat,
Revista «Ilerda», núm. XLIV, 1983 (FPIEI).
Com que Lleida era una ciutat controlada militarment, a l'esplanada els oficials (espanyols) li van veure possibilitats... per fer parades i formacions. Van estar a punt de guardar les estàtues a la Panera al 1848 i de fer-ne servir les pedres per a l'habilitació del Teatre dels Agustins, recentment exclaustrat. Sembla que cap al 1850 la font es va plantar, doncs, en aquella nova plaça fora murs, al nou eixample oest de la ciutat, amb tota una albereda al voltant.
.jpg)
Segle XIX. La font de les sirenes, Plaça de Sant Joan, Lleida.
«Fuente de la plaza San Antonio», dins «Suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», de Josep Rabasa Fontseré i Francesc Rabasa Reimat,
Revista «Ilerda», núm. XLIV, 1983 (FPIEI).
Amb la caiguda de les muralles, la nova ubicació de sirenes i Neptú tenia la sentència feta. Primer, es volgué baixar-la cap a la plaça Sant Lluís, però a la fi fou simplement desmuntada. Pleyan en testimonià les restes esbarriades per terra i altres de fetes servir als fonaments de les cases. Una de les quals, un cap de sirena, fou retrobat per l'aparellador de la Diputació, Ramon Calvet, en un d'aquests fonaments cap als anys 60 (Vidal Vidal). Desconec si encara perdura en algun magatzem, no em sona de cap museu.
.jpg)
Alexandre de Laborde.
Anys 1920-30. La Porta de Sant Antoni, Lleida.
La futura avinguda de Catalunya. Ja no hi havia convent de Sant Antoni, però sí el flamant campanar del col·legi Cor de Maria. Finalment, després de la guerra, a la cantonada amb la Rambla d'Aragó, sí que hi haurà font monumental, i fins avui.
