1934-38. Quaderns Literaris,
Josep Janés i Oliver, editor.
Les característiques tapes de color blau amb què se solien enquadernar los volums de la col·lecció, los primers de mida de butxaca en la nostra tradició literària. Lo subtítol deia novel·les i novel·letes.
.jpg)
1934-38. Josep Janés i Oliver, editor.
Lo jove poeta, traductor i editor (BCN, 1913-1959) tenia ben just vint anyets quan es llançà a l'aventura editorial periodística i literària. Començà amb lo Diari Mercantil (1932-33) i amb l'AVUI, Diari de Catalunya (1933), de clara vocació catalanista i cultural, però curta durada. En canvi, la col·lecció de novel·la dels Quaderns Literaris només pogué ser trencada per la força de les armes. Anava orientada a la publicació setmanal d’obres breus, traduccions i narrativa catalana i universal.
També provà encara amb una altra col·lecció, la Biblioteca de la Rosa dels Vents (1936–1938), la qual va nàixer com una continuació i ampliació natural dels Quaderns Literaris. Los volums mantenien l’esperit de divulgació literària, però eren més llargs, més ben enquadernats i amb una voluntat de permanència més clara. Alguns títols de la Biblioteca de la Rosa dels Vents duien numeració doble, i van aparèixer alhora com a títol de l'una i l'altra.
En acabada la Guerra Civil Espanyola, va ser detingut per l'exèrcit franquista i empresonat entre 1939 i 1940, encara que fou alliberat per haver donat ajut a diferents presos falangistes durant lo conflicte. En obtenir la llibertat, va ser el fundador (1940) d'una de les editorials en castellà més poderoses de la postguerra, l'empresa José Janés, Editor (més tard Plaza&Janés), des d'on va reiniciar la publicació d'alguns volums de la sèrie 'La Rosa dels Vents'.
.JPG)
1934. Josep Janés i Oliver, editor.
«Arquitectura i urbanisme» núm. 1, d'abril (ARCA).
Notícia de la imminent aparició de la col·lecció La Setmana Literària, finalment Quaderns Literaris.
.JPG)
1934. Josep Janés i Oliver, editor.
«Arquitectura i urbanisme» núm. 3, de setembre (ARCA).
Publicà lo primer llibre de poemes amb 21 anys i participà als Jocs Florals barcelonins d'aquells anys.
1934. Josep Janés i Oliver, editor.
La publicació dels Quaderns Literaris era setmanal, cada dijous, i van començar a 60 cèntims de pta.
1934. Josep Janés i Oliver, editor.
«Aparició dels Quaders Literaris», «AVUI», de 12 d'abril de 1984 (SGDAP).
Lo primer número dels Quaderns va aparèixer al 12 d'abril.
1934. Josep Janés i Oliver, editor.
«La Veu de Catalunya» de 2 de setembre (ARCA).
«Les edicions populars acostumen a estar tirades barroerament, impreses a punt per a, un cop enllestida la lectura, estripar l'obra... Les edicions populars, per a reeixir, han d'entrar pels ulls abans que res», com ho van fer los Quaderns Literaris, que, a més, van aportar una selecció de lectures «qwue havien d'ésser incorporades a la nostra llengua o reincoporades a la circulació literària».
1936. Josep Janés i Oliver, editor.
«Lletra de Barcelona», Jaume Mercader i Miret,
«Acció», de 4 d'abril (ARCA).
Sobre l'Antologia General de la Poesia Catalana, lo número 100 dels Quaderns Literaris, de més de sis-centes pàgines.
1936. Josep Janés i Oliver, editor.
«Curiositats de Catalunya», de 18 de gener (ARCA).
Poema «Tu, només», guanyador de la Flor Natural al 1934.
1938. Josep Janés i Oliver, editor.
«Amic», de 2a. quinzena de gener, núm. 2 (ARCA).
Poema A un infant que els avions feixistes assassinaren i enterraren en les runes.
1938. Josep Janés i Oliver, editor.
«Amic», de 1a. quinzena de febrer, núm. 3 (ARCA).
Poetes de la guerra:
A un mariner basc que mirava la seva nau i la seva mar des de l'exili, Josep Janés i Oliver.
Nit de guàrdia, Pere Rius i Lloret.
Canonades des del mar, Salvador Perarnau.
1934. Josep Janés i Oliver, editor.
«Dignifiqueu les vostres hores de lleure amb una bella lectura», recomanava. Divisa encara vàlida, oi?
1934-38. Josep Janés i Oliver, editor.
Quaderns Literaris enquadernats.
Josep Janés i Oliver, editor.
Fotografia dels temps de la postguerra.
%20(2).jpg)
1947. Josep Janés i Oliver, editor.
«Ariel», núm. 10, de juny (ARCA).
Lo Premio Internacional de primera novela, anual, de 25.000 pta, tota una fortuna en aquells anys de misèria i miserables.
«Al febrer de 1947 s’anunciava la creació d’aquest premi ideat per Josep Janés, destinat a autors de qualsevol nacionalitat que escrivissin la seva primera novel·la inèdita en qualsevol de les llengües de l’estat espanyol. La dotació era de 25.000 pessetes i un Premi d’Honor dotat amb 10.000 pessetes a un autor nacional si el primer premiat era estranger. S’establia també que el jurat tingués un secretari perpetu i que estigués format per escriptors de diversos països. El veredicte de la primera edició s’anunciava que es faria públic el dia de Pasqua de Resurrecció de 1948. El jurat es va reunir a casa d’Eugeni d’Ors. El primer guardonat va ser l’escriptor uruguaià Rodolfo Lucio Fonseca per Turris Eburnea, i Francisco González Ledesma amb Sombras viejas i Màrius Gifreda amb Sis o set sirenes van ser premiats amb el segon premi» (enllaç). Va perdurar fins al 1951, any de l’última edició.
«Al febrer de 1947 s’anunciava la creació d’aquest premi ideat per Josep Janés, destinat a autors de qualsevol nacionalitat que escrivissin la seva primera novel·la inèdita en qualsevol de les llengües de l’estat espanyol. La dotació era de 25.000 pessetes i un Premi d’Honor dotat amb 10.000 pessetes a un autor nacional si el primer premiat era estranger. S’establia també que el jurat tingués un secretari perpetu i que estigués format per escriptors de diversos països. El veredicte de la primera edició s’anunciava que es faria públic el dia de Pasqua de Resurrecció de 1948. El jurat es va reunir a casa d’Eugeni d’Ors. El primer guardonat va ser l’escriptor uruguaià Rodolfo Lucio Fonseca per Turris Eburnea, i Francisco González Ledesma amb Sombras viejas i Màrius Gifreda amb Sis o set sirenes van ser premiats amb el segon premi» (enllaç). Va perdurar fins al 1951, any de l’última edició.
.jpg)
1950. Josep Janés i Oliver, editor.
«Destino», núm. 663, de 22 d'abril (ARCA).
Una edició de López-Picó per al Sant Jordi d'aquell any, llavors «fiesta del libro». L'aguilot degué ajudar Janés a passar per afecto.
A mi sempre m'havia estranyat, des de ben jove, que hi hagués hagut catalans de seny i de cultura que haguessen ajudat a la barbàrie franquista (espanyola). Amb los anys, he entès que calia sobreviure, i també guardar lo caliu lingüístic (que en darrer terme és també és nacional) sense fer soroll i amb lo cap cot. Fou una altra mena de sofriment, tot i que molt diferent del dels exiliats i represaliats.
Així mateix, he entès lo mal que ens feu la revolució de 1937 i l'obrerisme radical, que va rebentar per dins la societat catalana i va llançar als braços de l'enemic una part del bo i millor de la nostra cultura i societat. Un obrerisme revolucionari i internacionalista que en el fons fou desnacionalitzador i castellanitzador. Una mica (ep, salvant les distàncies i lo context) com lo paper dels Comuns en lo procés d'aquests decennis de segle XXI.
Després de tants anys, m'he adonat que, qui figurava que eren dels meus, doncs no, no ho eren; mentre que part dels afectos, d'aquest que ara comentem (que n'hi ha de motivacions diverses i no totes acceptables), s'assemblaven, culturalment i lingüística parlant, més a mi i a la nostra manera de ser i de fer que no pas aquells altres. Una mica (ep, tornant a salvar les distàncies i lo context) com los que critiquen los votants (no me refereixo als dirigents) de l'actual Aliança Catalana, gent com nosaltres, molt més que pas tants tabàrnios votants d'esquerres (o voxes) espanyoles. Ai, la vida, quants d'angles que té, oi?
1962. Josep Janés i Oliver, editor.
«Destino», núm. 1286, de 31 de març (ARCA).
Elegia per a un poeta: poema en record a la figura de Janés, al cap de tres anys de la defunció.
.jpg)
1977. Josep Janés i Oliver, editor.
«Aproximació a l'època de Janés i Olivé», Oriol Pi de Cabanyes,
«AVUI», de 13 de febrer (SGDAP).
1977. Josep Janés i Oliver, editor.
«Aproximació a l'època de Janés i Olivé», Oriol Pi de Cabanyes,
«AVUI», de 13 de febrer (SGDAP).
A propòsit del llibre El meu Josep Janés i Olivé, de Manuel Cruells, 1976. «L'editor Janés ens ofereix l'altra cara de la moneda d'una època massa angoixant i amb la immensa majoria dels homes sensats d'aquest país reclosos en el mutisme com un exili interior o disgregats en la diàspora».
.jpg)
.jpg)
1936. Josep Janés i Oliver, editor.
«Antologia patriòtica de la poesia catalana».
Quaderns Literaris / Edicions de la Rosa dels Vents.
.jpg)
.jpg)
1977. Josep Janés i Oliver, editor.
«AVUI, Diari de Catalunya, 1933», Lluís Solà,
«La difícil independència», Pere Calders.
«AVUI», de 15 de maig (SGDAP).
Lo primer article fa un repàs a la vida del diari AVUI dels temps republicans. Lo diari va plegar per inviabilitat econòmica, amb uns dos mil números de mitjana diària.
L'article de Calders reconeix a l'aventura editorial de Janés de ser «una de les més extraordinàries». Hi conta com va treballar per al diari AVUI sense cobrar, per veure si es consolidava l'empresa: «va durar dos mesos, 50 números», i com van patir los treballadors. Quan al 1938, «en plena guerra, els Serveis de Cultura al Front de la Generalitat, van confiar-li la direcció d'una revista quinzenal destinada als combatents catalans» va tornar a dirne AVUI.
2000. Josep Janés i Oliver, editor.
«Janés, editor dels temps difícils», Sempronio,
«AVUI», de 22 de desembre (SGDAP).
Record de la trajectòria i anècdotes d'aquest editor, que «irònicament autoqualificava 'd'home de lletres', però de lletres de canvi que vessaven de la taula de treball i de les seves butxaques».
2005. «L'edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939)»,
de Manuel Llanes i col·laboració de Montse Ayats,
Gremi d'Editors de Catalunya (enllaç).
Lo soci capitalista de l'empresa literària fou l'industrial Xavier Tusell i Gost. Era una altra època, aquella en què les classes benestants del país invertien en cultura i no només en carteres indexades i altres artefactes financers, bàsicament per no pagar impostos...
2005. «L'edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939)»,
de Manuel Llanes i col·laboració de Montse Ayats,
Gremi d'Editors de Catalunya (enllaç).
La viabilitat comercial depenia de les subscripcions. Sembla que la durada de la col·lecció indica que se n'aconseguiren proutes. La intenció era editar autors nacionals i forasters al 50%. Ni l'arribada de la guerra va aturar lo nervi editorial d'en Janés, ni tan sols la derrota en la guerra, que va saber convertir en victòria empresarial.
1934-38. Josep Janés i Oliver, editor.
Quaderns Literaris enquadernats.