1900 ca. «Le Vélodrome», Louis Abel Trouchet.
Pintura postimpressionista que retrata el gran ambient en les curses ciclistes en un velòdrom, probablement parisenc. L'esport fou una de les distraccions predilectes de les classes benestants. Els fills n'eren els practicants, i els pares hi portaven les filles a lluir amb vista a futurs matrimonis. És clar que l'ambient als velòdroms lleidatans de final del segle XIX i inici del XX no devia ser tan glamurós, però al nostre nivell provincià degué funcionar socialment de manera similar.
Fixeu-vos en les cadires de cul de bova (o boga), tan tradicionals a les cases no fa tants anys, quan érem petits. O potser sí que ja en fa molts d'anys, oi?
1896. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Diario de Huesca», de 30 d'abril (Hemeroteca).
En aquesta notícia sobre la participació del Veloz Club Leridano a la festa major d'Osca, s'informa que l'associació ciclista «prepara brillantes carreras en el hermoso Velódromo, que bajo la inteligente dirección del comandante de ingenieros de esta plaza, Sr. Masía, está construyendo». Òbviament, l'accent del cognom no fou encertat. Però sí que en Macià fou destinat a Lleida des de 1887 i s'hi estarà per més de 20 anys, en què es casarà amb una rica hisendada local i, alhora, portarà a terme nombrosos treballs d'enginyeria civil. Era freqüent en aquells anys que un enginyer militar s'acabés de fer el sobresou amb la direcció d'obres civils. Veg. «Francesc Macià, enginyer innovador abans que polític», ARA, 2015, enllaç).
No n'he trobat altra referència, però tampoc cal dubtar de la seriositat de la informació. Llavors, el comandant Macià ja era propietari d'una empresa de formigó, material del qual en fou un pioner i introductor al nostre país, i són nombroses les obres en què s'hi ha anat descobrint la seua signatura.
1896. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Diluvio», de 26 d'abril (Hemeroteca).
Breu sobre la construcció del primer velòdrom lleidatà, un dels primers de Catalunya, atès que no n'hi hagué gaires: el de la Bonanova de Barcelona (1893), de Figueres (1893), Reus (1896). L'arrelament de l'esport ciclista a la ciutat datava de finals del decenni anterior. Al 1892, n'hi havia ja tres clubs a Ponent: a Lleida, Tàrrega i Cervera (segons els treballs de Xavier Torrebadella, Racó). Les curses de bicis en aquell velòdrom lleidatà finisecular devien ja incorporar nous models de rodes baixes i iguals davant i darrere, al costat d'aquells prototips amb la roda del davant gegantina, que s'havien anat abandonant des de la dècada dels 80.
1896. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 23 de maig (FPIEI).
Els ciclistes del Sport Club ciclista ja eren més de 120 aquell any. La nova junta escollida havia de tirar endavant el projecte de remodelació del velòdrom, que ja era construït. Aquest plànol de renovació integral fou presentat per «un distinguido Jefe de Ingenieros militares, que dirigió la construcción del Velódromo... con las importantísimas reformas que han de llevarse a cabo», que s'hi detallen a continuació. La principal, convertir-ne la pista de terra en pista de ciment, elevació de les curves «para que puedan hacerse mayores velocidades», segon pis de tribuna amb llotges, i un «gabinete para señoras», per tal que s'hi poguessin empolainar i fer les seues necessitats...
Deduïm, per tant, que un primer velòdrom de terra ja existia, potser des de feia tres o quatre anys, i que aquell any se'n procedí a la millora i ampliació. Sempre sota les ordres d'en Macià.
Sobre aquell primer velòdrom, escriu X.Torrebadella que «el mateix any que es construí el velòdrom de la Bonanova a Barcelona [1893], Lleida posà en servei el seu propi, una instal·lació situada a Cappont, entre l’actual avinguda de les Garrigues i el Camí de Picos. El projecte d’aquest equipament va ser de Josep Coll, destacat ciclista i empresari (enllaç).
1896. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Diario de Huesca», de 16 de maig (Hemeroteca).
La inauguració del velòdrom tingué lloc durant la Festa Major de Maig d'aquell any, tot i que sembla que encara no del tot acabat. Sembla que el Veloz Club Leridano s'havia convertit o integrat en un club esportiu més ampli, l'Sport Club Leridano. No coneixem les condicions tècniques de la instal·lació, o sia, si fou gaire peraltat.
1898. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 18 de gener (ARCA).
En canvi, sí que en sabem la localització: al camí de la Bordeta, actual Av. de les Garrigues, a tocar dels Camps Elisis. Acabat de construir, la Paeria preparava els treballs per agençar els Camps amb una tanca de reixa, «en el lado del camino del Velódromo». O sia, al costat esquerre sortint de Lleida. Enllà de la sèquia de Torres, que ara passa soterrada pel carrer Santa Cecília, no gaire més enllà, s'hi ubicà, doncs, el primer velòdrom de la ciutat.
1898. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 22 d'agost (ARCA).
Una ressenya d'una baralla d'estiu (amb pistola!) al carrer també ens emplaça el velòdrom al camí de la Bordeta.
1896. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 23 de juny (ARCA).
Les revetlles de Sant Joan organitzades per l'Sport Club Leridano passaren a fer-se a les instal·lacions del velòdrom acabat de nou, prova de la continuïtat d'aquesta entitat respecte del Veloz Club. El secretari de la nova associació fou en Bonaventura Bergós.
Les denominacions en castellà eren gairebé inevitables. La Renaixença començava a recuperar l'esperit i la llengua nacionals, però segles de diglòssia amb el castellà costaven d'abandonar. Només cal veure què ocorre encara avui, més de cent anys després.
1896. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 23 de juny (ARCA).
Sembla que aquell estiu de 1896 fou el de la constitució de l'Sport Club Leridano, car se'n començaren a repartir els títols de soci.
1897. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Diario de Huesca», d’1 de març (Hemeroteca).
La ruta fins a Osca era una de les habituals dels velocipedistes lleidatans, ben rebuts i acollits a la capital oscenca (encara faltaven cent anys perquè arribés la cabronada —amb perdó, o no— de la partició de la diòcesi).
1893 ca. Velòdrom de Figueres.
(Xavier Obis).
La imatge de velòdrom figuerenc ens mostra com era una instal·lació esportiva d'aquest estil i l'ambient que hi havia en la darrera dècada del segle XIX. A Lleida, també hi hagué fileres de cadires de pagament per al públic benestant. La gent comuna contemplava les curses dempeus, en un altre lateral del circuit.
1897. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Loredan», de 18 d'abril (FPIEI).
Curses de beneficència, a favor de la Creu Roja per socórrer els soldats ferits de retorn de la guerra a les colònies (espanyoles) de Cuba i Filipines. Francesc Fontanals era viceconseller de la UVE (Unión Velocipédica Española), fundada al 1896, i prova de la força del ciclisme lleidatà en aquella dècada.
1897. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Loredan», de 23 de maig (FPIEI).
Tres dies a la setmana, concert de la Banda Popular de Jaume Roig al velòdrom lleidatà, «afueras del puente», o sia, fora el pont en la versió pròpia. S'hi anunciava també que la cursa de 100 km de la UVE es faria a Lleida aquella tardor.
1898. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 17 de juny (ARCA).
Un parell d'anys després de la inauguració, calgué fer obres de remodelació del velòdrom. Al maig, ja no s'hi pogueren fer les curses de la Festa Major. Probablement, a causa de la degradació del ferm pel fred i la calor extrems de la nostra ciutat. La pelouse o gespa «quedará perfectamente bien dentro de muy pocos días», perquè caldrà fer-hi la revetlla de Sant Joan.
1898. Lo primer velòdrom lleidatà.
«El Pallaresa», de 26 de juny (ARCA).
Aquell estiu s'hi instal·là també enllumenat: els arcs voltaics (o tires de llums, a l'estil dels que es posen a la banqueta per Nadal) s'hi encenien cada nit a partir de les 9, amb servei de cafè, de manera que «aquel espacioso local» quedava arreglat «de manera admirable, especialmente para esta época de calor, pues ofrece un refugio magnífico donde se disfruta del fresco deseado». I, probablement, de la companyia constant dels mosquits. De fresca, més aviat a dalt al 'castell', com al bar de la Sibil·la d'aquest inici de segle XXI.
