1810. El port de Barcelona.
«The Port of Barcelona», Haether William, London (HUJI).
A l'època de la segona república (1810-12), també auspiciada pel govern francès (ara el napoleònic), com la primera de Pau Claris durant la Guerra dels Segadors (llavors el de Richelieu), l'interès estratègic del port barceloní per a uns i altres (francesos i anglesos) en promogué la representació gràfica, com aquest plànol editat a Londres. Podem apreciar-hi el primitiu moll, amb el vell fanal, i el tros nou d'allargament que s'hi afegí amb un segon far. La ciutat, encara reclosa entre murs, mostrava tota la magnificència de la muralla de mar des de les Drassanes medievals, usades com a arsenal militar, fins a la Porta de Mar, en sortir de la qual començaven el moll i la Barceloneta incipient.
Sobre la numeració de les nostres repúbliques nacionals, veg. article 'La Sisena República',
a Vilaweb 👉enllaç
1810. El port de Barcelona.
«The Port of Barcelona by Michelot», Heather William, London (HUJI).
Els límits murallats de la capital del país des de l'Edat Mitjana. Al costat de les Drassanes (l'arsenal) hi hagué la Torre de les Puces, senyalada com a Great Tower, allà a on ara hi ha si fa no fa el monument colombí, i dibuixada de planta pentagonal. Un parell de bastions defensiu protegien el port de les armades que assetgessin la ciutat per mar.
1810. El port de Barcelona.
«The Port of Barcelona», Haether William, London (HUJI).
La Porta de Montjuïc sortia del gran bastió de Drassanes i el camí s'enfilava de dret al vell castell, sota la protecció d'una bateria d'artilleria. Una mica més endins i a mig aire del turó, el vell convent de la primitiva patrona de la ciutat, Santa Madrona. Tot l'arenal de la platja al peu de la muntanya se'l va engolir el port en cent anys més.
La gran porta d'entrada del Barcelona fou la de Sant Antoni, també a la part occidental de la muralla, perquè allà hi arribava a la ciutat el camí ral.
1810. El port de Barcelona.
«The Port of Barcelona», Haether William, London (HUJI).
A la banda de llevant, i des de feia poques dècades, la ciutadella borbònica (espanyola) per a la dominació militar de la ciutat després de la Guerra de Successió. El Rec Comtal medieval havia quedat fora muralla després de la destrucció de bona part del barri de Ribera per a l'aixecament de la caserna dissuasiva: calia que fos relativament a prop de la trama urbana, de manera que entre els canons de Montjuïc i els de la Ciutadella, els governadors (espanyols) de la ciutat en poguessin fer creure els habitants. La primitiva Barceloneta al tombant del segle XVIII al XIX tot just disposava de tres carrers de cases o magatzems. Al moll, s'hi emplaçaven les màquines per a la càrrega i descàrrega, com encara avui en dia és imatge habitual de veure-hi les altes grues que semblen flamencs de ferro.
1810. El port de Barcelona.
«The Port of Barcelona», Haether William, London (HUJI).
Detall del moll i dels dos fanals o fars. Al vell far, si fem cas del dibuix, sembla que s'hi emplaçà un sistema de senyals per banderes, com el que hi havia dalt del castell de Montjuïc, per a comunicació amb els vaixells que hi volien entrar.
1810. El port de Barcelona.
«The Port of Barcelona», Haether William, London (HUJI).
La centenària Muralla de Mar, a l'actual moll de la fusta. A començament de segle XX, el jove Salvat-Papasseit hi descarregaria flandes, cedres i melis, i allà emmalaltiria, sota la pluja i el fred nocturns (Nocturn per a acordió).
