1918. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Hormiga de Oro», núm.10 (BNH).
En un dels claustres de la Casa de la Maternitat lleidatana, actual biblioteca pública de la ciutat, sota la direcció de Julià Carbonell.
1918. Julià Carbonell. L'Orfeó «Lleida Nova».
Fou un dels grans impulsors de la música i del cant coral a la ciutat d'ara fa cent anys. La guerra, amb les calamitats fetes per uns i altres, espantà les famílies de catalanistes conservadors i els abocà a les mans del nou règim dictatorial. Ell esdevingué el primer director de l'Orfeó Lleida Nova al 1915.
1914. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Publicidad», de 15 de desembre (BNH).
Ball al Centre Obrer patrocinat per l'«Arte de la Sastreria» (potser el gremi dels sastres o una gran botiga), amb actuació inclosa del «coro Lleida Nova». Sembla que era costum que els balls s'iniciessin amb actuació de cant coral. Per tant, la fundació de l'orfeó s'ha de remetre al 1914; si el «coro» no era ben bé encara l'orfeó, sí que en fou clarament l'arrel.
1915. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Publicidad», de 3 de gener (BNH).
Entre les notícies vàries de la Lleida d'aquell dia de cap d'any, s'hi refereix la del ball als salons del casal de la Joventut Republicana lleidatana, amb actuació de l'orfeó a l'inici de la vetllada, sota direcció de Julià Carbonell. Prova que la formació coral ja rutllava des de feia algunes setmanes o mesos.
1974. L'Orfeó «Lleida Nova».
Joan Baptista Xuriguera (enllaç).
L'intel·lectual menarguí recordava al cap dels anys la seua participació de jove en l'Orfeó Lleida Nova, als anys 20 del segle XX. Llavors a Lleida, n'hi havia dos més, de grups corals: La Violeta i la Paloma. El de 'Lleida Nova' s'hostatjava al local de l'Associació Cultural Catalanista (fundada per l'Enric Arderiu, gran prohom cultural de la tardana Renaixença lleidatana), al primer pis de l'edifici del començament del carrer del Carme, que donava directament davant la baixada de la Trinitat. Hi hagué una gran sala amb escenari, a on s'hi feien sessions de sarsuela i de teatre. Amb cafè i tot, i una gran terrassa posterior, «de tota l'amplada de la casa, que donava fins a la mateixa muntanya del castell». L'edifici fou tombat als anys trenta.
Això que l'edifici tingués aquesta gran terrassa posterior que, aprofitant el desnivell des del primer pis, arribava fins al peu de la Seu, em fa pensar que potser s'hi ha confós el carrer Carme amb el carrer Madalena, així dit lleidatanament.
1974. L'Orfeó «Lleida Nova».
Joan Baptista Xuriguera (enllaç).
En aquest gran local, s'hi penjà una gran foto del «conjunt dels cantants, amb la senyera i el mestre... que prou tindria un metre de llargada i més de mig d'altura», amb el noi Xuriguera assegut a la filera del davant. Què no donaríem per retrobar aquesta imatge, oi? Aproximadament, hi comptava un centenar de cantaires. Escrivia llavors que «molt em plauria que algú en pogués escriure la història»: servidor no l'ha trobada: resta, per tant, com a feina encomanada a qui vulgui recuperar aquell tros de vida cultural lleidatana.
Anys 2020. Cruïlla del Carrer Carme-Madalena, Lleida.
Des de la baixada de la Trinitat.
1917. L'Orfeó «Lleida Nova».
«El Diluvio», de 4 de juliol (BNH).
Actuacions de l'orfeó lleidatà a Reus i Tarragona per Santa Tecla.
1917. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Publicidad», de 22 de maig (BNH).
Concert de l'orfeó al teatre de 'La Paloma', seu de la societat coral més antiga de la ciutat, creada al 1878. La societat coral 'La Violeta' ho fora al 1895.
Sembla que tot i el «gran número de valiosos orfeonistas de esta capital a quines dirige el profesor señor Carbonell» la interpretació del repertori fou fluixeta, «sin duda, por falta de ensayos». Llavors, com moltes altres formacions corals nacionals, es preparava per participar a l'homenatge a l'Orfeó Català.
Anys 1950. Cafè Catalunya, Lleida.
A l'Avinguda de Catalunya, d'a on agafava el nom, a la cantonada amb l'actual carrer alcalde Costa, a peu de la carretera N-II que tombava per aquí, hi hagué el Cafè Catalunya. Havia estat la seu de la societat coral 'La Paloma' en el primer terç de segle. El teatre o gran sala potser era situat al primer pis, cosa freqüent en aquells temps.
1917. L'Orfeó «Lleida Nova». «Els Orfeons de Catalunya»,
«La Publicidad», de 27 de maig (BNH).
L'Orfeó «Lleida Nova» entre els participants al primer congrés nacional d'orfeons a Manresa.
1917. L'Orfeó «Lleida Nova». «Els Orfeons de Catalunya»,
«La Publicidad», de 27 de maig (BNH).
1917. L'Orfeó «Lleida Nova». «Els Orfeons de Catalunya»,
«La Publicidad», de 27 de maig (BNH).
Fotografia de Julià Carbonell com a director de l'Orfeó «Lleida Nova» al costat d'altres directors d'orfeons catalans.
1918. Els orfeons lleidatans «Lleida Nova» i «La Violeta».
Una pàgina de revista d'aquells anys, de la qual no en tinc referència exacta, ens resumeix la vida musical lleidatana d'ara fa cent anys pel que fa al cant coral. Una magnífica fotografia de «La Violeta» amb tots els xicots tocats de barretina i son director, Francesc Besa, juntament amb la coneguda imatge, l'única que n'hem trobat, de la societat «Lleida Nova» dirigida per Julià Carbonell.
1918. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Publicidad», de 17 d'agost (BNH).
Ressenya d'un concert de l'orfeó «Lleida Nova», amb estrena d'himne propi, original del director, Lluís Farrús, i amb un programa ple de cançons tradicionals i populars, tancat amb el «Cant de la Senyera» d'en Millet, «cantat amb gran entusiasme». I, és clar, «com a fi de festa cantaren 'Els Segadors', escoltant-los tothom a peu dret i acollint-los amb visques i grans aplaudiments».
1918. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Publicidad», de 17 d'agost (BNH).
Aquell mateix dia d'agost, sota presidència del Paer en Cap, Humbert Torres, es constitueix el comitè organitzador dels concerts que l'Orfeó Català havia de fer a la ciutat, «a beneficio de la construcción del pabellón para niños en el nuevo hospital proyectado por la Diputación provincial». Aquest nou hospital era el de Santa Maria, que substituiria a l'edifici històric del segle XV i avui seu de l'IEI. L'actuació de l'Orfeó Català constituïa tota una efemèride, i s'acabà fent al 1921,en una sonada arribada en tren a la ciutat. En el dit comitè, hi hagué els representants del món coral lleidatà d'ara fa cent anys: Ramon Cervera en nom de la societat coral 'La Paloma', Màrius Sol per la de 'La Violeta', Amali Prim per l'orfeó 'Lleida Nova', i Francesc Ferrés delegat de l'Schola Cantorum.
1908. Diari «Lleida Nova».
El nom de l'Orfeó, creat al 1914, ja havia sigut present a la vida cultural lleidatana, però com a nom d'un diari republicà i d'esperit nacional. La publicació arribava «amb gran ardiment, amb notables articles polítics contra els cacics lleidatans i contra els partits centralistes [espanyolistes]». El seu objectiu, que avui tornaríem a signar molts de nosaltres, era prou clar: «De la Lleida mare, decrèpita i tremolosa, trista i corferida per la ingratitud dels seus fills, volem fer-ne la mare Lleida, forta i arrogant, plena i redimida, la 'Lleida Nova'». El nom del nou orfeó no podia pas ser aliè al nom homònim d'aquest diari predecessor.
1916. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Vanguardia», de 22 d'abril (LV).
Condol de l'entitat per la mort d'Enric Granados durant la Gran Guerra.
1919. L'Orfeó «Lleida Nova».
«El Diluvio», de 20 de febrer (ARCA).
Constitució de la Federació Democràtica Nacionalista (FDN), organització política creada per Francesc Macià com a successora de l'Associació Nacionalista Catalana, i dissolta per integració a Estat Català al 1923. Després dels discursos, no hi faltà la interpretació musical d'aquest orfeó lleidatà, ja dirigit per Lluís Farrús. Entre altres, s'hi cantà la composició 'El nostre himne', amb música del director Farrús i lletra del poeta lleidatà Josep Estadella i Arnó.
1919. L'Orfeó «Lleida Nova».
«El Diluvio», d'1 de juliol (ARCA).
La revetlla dels republicans catalanistes se celebrà aquell any a les instal·lacions del Camp d'Esports, recentment inaugurat, amb gran concurrència. L'orfeó 'Lleida Nova' hi feu actuació, al costat de l'audició de sardanes de la cobla La Principal de la Bisbal, amb gran èxit, «habiendo necesidad de repetir 'La Marsellesa', a petición de los concurrentes».
1920. L'Orfeó «Lleida Nova».
«La Publicidad», de 19 de juny (BNH).
Sortida dels membres de l'Orfeó a Poblet aquell començament d'estiu.
1927. Lleida, la Baixada de la Trinitat,
«Vida Lleidatana», núm.40 (MdC).
Dalt de l'antic carrer de la Pescateria, just a la secular cruïlla entre els carrers Major, Ma(g)dalena i Carme. Encara no hi havia cal Monrabà. Potser aquí, o ben a la voreta hi hagué l'edifici de l'orfeó Lleida Nova.
