 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. Sala de tallar, emmotllar, marcar, calar i fer punt a les plomes, de la «fàbrica de plomes d'escriure dels senyors J. Serra i Companyia», que hi hagué a la vila fa poc més de cent anys. Llavors encara sense intenció, però l'article sobre les dones treballadores alguairenques es publicà un 8 de març. El nom de la revista barcelonina presentava ortografia prefabriana. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. Detalls de la sala on treballaven les dones, assegudes davant dels taulells amb les eines adequades a cada tasca. La fàbrica era única a terres peninsulars en aquest producte. L'operació de calat consistia a fer-hi «foradets o calats que serveixen tant per a alleugerir de pes la ploma com perquè les puntes... siguin més elàstiques». |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. La geografia industrial de l'Alt Segrià: «des de les planes d'Algerri s'entrelluquen clapes d'edificacions grandioses. Per la part d'Orient, la punta de la grandiosa xemeneia de la Sucrera de Menàrguens; al migdia i ponent, les edificacions variades de les fàbriques d'Alguaire i Alfarràs». Aquest floriment d'edificacions industrials «no obeeix a un capritxo, sinó als innombrables aprofitaments d'aigua dels Canal de Pinyana». La vista de la gran colònia de filatures de la Mata de Pinyana (1901) degué de fer-li gran impressió. S'hi fa el llistat de fàbriques que vora aquest canal es trobaven de Lleida a Alfarràs. Potser podríem resumir-ho dient que el Canal de Pinyana fou el petit Llobregat lleidatà. La carretera transversal de Tàrrega a Tamarit per Balaguer, amb el pont sobre la Noguera Ribagorçana a Alfarràs, llavors s'estava construint i era vista com una via de comunicació imprescindible per al desenvolupament econòmic de la zona. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. «Una obrera», diu el peu de foto. La incipient industrialització de les comarques de Ponent abans de la guerra, no fou mai ni intensa ni general, i caldrà esperar al desarrollismo franquista dels 60s i 70s per començar a parlar-ne seriosament. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. Les plomes passaven dos cops pel forn, on arribaven al roig-blanc. La primera per donar-los mal·leabilitat de manera que no es trenquessin en emmotllar-les, i la segona per trempar-les, o sia, per donar-los per mitjà de la calor i refredament subsegüent un punt de duresa i elasticitat definitius. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. En aquest cas, després d'extraure-les del forn, «es tiren les plomes dins d'un dipòsit d'oli... Aquesta operació és la més difícil i arriscada, ja que d'esguerrar-se el tremp, queden inutilitzades les plomes; sols la molta pràctica pot evitar que es facin esguerros». També hi havia tota una tècnica per tal que l'oli no se sobreescalfés. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. La polimentació de les plomes era una de les darreres tasques del procés: «Al sortir de l'oli, les plomes són negres i brutes, plenes de grassa i convé netejar-les fent-les bullir en un lleixiu de sosa; fora d'aquest bany es barregen amb sílex o sorra dures, i es fiquen dins dels bombos polimentadors als que s'imprimeix un moviment de rotació». |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. El pas del tremp fort al tremp dolç era del tot imprescincible, perquè «amb lo tremp fort de quan surten de l'oli se trenca l'acer amb la mateixa facilitat del vidre, per això es deu rebaixar lo tremp per a obtenir aquella elasticitat necessària perquè a l'apretar la ploma a l'escriure se separin les dues puntes i s'ajuntin al deixar d'apretar», procés que es feia mitjançant la calor d'una estufa fins que se n'aconseguia el canvi de color indicatiu. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. Operació d'esmolat de les puntes de la ploma. S'hi veuen les dones amb els típics mocadors de coll de llana damunt les espatlles. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. El darrer pas del procés de fabricació: la sala de triar i empaquetar per posar el producte a la venda. |
 |
| 1908. Alguaire (el Segrià). «La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març. Diferents fases en la fabricació de les plomes, que finalment s'acolorien daurades, blaves o negres, i s'envernissaven per posar-les al mercat. No he trobat cap altra informació sobre la fàbrica dels Senyors Serra d'Alguaire, tot i que potser n'existeix algun treball de recerca fet, per saber-ne la durada i les causes de la desaparició. |
