Seguidors

20160527

[1422] Entre els Mallos de Riglos primaverals

2016. Los Mallos de Riglos (Prepirineu d'Osca).
Vista general de la regió, amb els malls de roca del Terciari erosionada per segles de corrents d'aigua, de pluja i de vent.
Dilluns de Pasqua assolellat, el primer dia d'aquesta primavera que ve de gust posat el cap sota l'aigua de les fonts per refrescar-se de l'assolellada migdiada. El tomb l'hem començat des del poble cap al Puro, que a la llum del matí no llueix encara gaire. Pugem cap a dalt la serra per arribar als miradors i continuar per la pista fins a l'ermita romànica de Sant Miquel i l'antic castell de Marcuello, amb espectaculars vistes al Nord, a les Tres Serors totes nevadetes encara, durant tot el trajecte. Continuarem fins al Mirador de los Buitres, al cap de tot d'Os Fils (a la dreta), amb espectaculars vistes a tot el conjunt. La tornada es fa pel congost del barranc de los Clérigos, en un pas estret entre les altes cingleres del Paredón d'Os Güitres, per continuar per la pista que recorre tot el conjunt des dels peus de tots els Mallos centrals i fins als del poblet de Riglos. Els voltors comuns són els reis dels espadats, els famosos buitres leonados d'en Rodríguez de la Fuente de la nostra (encara tardofranquista) infantesa.

El sol hi toca de ple i la llum de tarda sobre aquests malls o martells de roca pura els fa encara més gegantins. Per acabar d'allargar la passejada i agafar una altra perspectiva, pugem fins al peu de la ferrata del Cubilillo, convertit en esplèndid mirador.

 Destaquen sobre un entorn desforestat, només ple d'arbustos i garrics, això sí, esplèndidament florits durant el mes de maig: les argelagues de groc intens, i els timons exuberants de flor i d'olor, repoblen tots els racons del ruta, sempre a mig camí entre la verda terra baixa i l'intens blau cel.
2016. Los Mallos de Riglos (Prepirineu d'Osca).
2016. Los Mallos de Riglos (Prepirineu d'Osca).

20160526

[1421] Lleida, 1871

1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.

Una esplèndida imatge de la plana lleidatana des de dalt de la Seu Vella, envers l'est de la ciutat, amb els descampats que hi havia des de l'actual carrer Democràcia fins a la primera estació de ferrocarril, i el Segre entre la Mitjana al fons. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Les velles teulades rogenques dels carrers de Magdalena i del Carme al peu del turó de la Seu Vella. A la dreta, l'antic campanaret de l'església del Carme, just on s'acabava la ciutat poc després que els murs medievals fossin enderrocats. Encara és visible una part del baluard, molt deteriorat. A l'horta, torres i horts envoltats de tanques de tàpia impedeixen encara la futura obertura de la Rambla de Ferran fins a l'estació. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detalls dels trossos i horts (de fruiters i panís) que ocupaven els afores de la ciutat, rere les antigues muralles i fins a l'estació de tren. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

La primera estació de ferrocarril de la ciutat, del 1860, amb els magatzems que hi havia en primer terme. La pèrgola de l'estació, en segon terme, entre els dos edificis idèntics que tenien pintat el nom LÉRIDA (en espanyol obligat a l'època, és clar) a la façana. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de les instal·lacions de la primera estació de ferrocarril lleidatana.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Darrere l'estació, més magatzems i més hortes fins a la Mitjana, on s'aprecien els dos braços del Segre. Just al punt on es retroben, s'hi faria la presa als anys 1920. Rere el Segre, l'horta de la partida de Granyena, el tossal dels Mangraners i la silueta del de Moredilla al fons de tot. A la foto de dalt, s'hi distingeix l'edifici del Molí de Cervià; a la de sota, una enorme masia amb gran galeries. L'estació del Pla de Vilanoveta no es va fer fins al 1924. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del Molí de Cervià, a tocar de la sèquia de Fontanet, i alguns masos al davant.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del primer pont de ferro de l'aleshores nova via de tren sobre el Segre.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de torres i hortes davant l'estació, on s'hi observa l'edifici semicircular d'estacionament de màquines i canvi de sentit de les locomotores.  
1871. Lleida. El Pont del ferrocarril sobre el Segre.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu entre el pont de ferro de la via del tren, al fons, i el pont medieval d'accés a la ciutat. La fotografia sembla presa des del terrat d'algun edifici del Cappont.  
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del pont del ferrocarril, que fou volat a la guerra d'Espanya del 1936.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu i dels grans arenys. Probablement, és una fotografia d'estiu. Alguns animals s'abeuren a l'aigua, i moltes dones, a l'un i l'altre costat, hi fan la bugada. En èpoques més primaverals, el Segre encara rebia a Lleida els rais del Pirineu. 

20160525

[1420] Estampes lul·lianes (x)

1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon Llull amb el seu deixeble Thomas Le Myésier. A la Universitat de París, hi hagué un petit grup d'entusiastes de l'Art lul·liana, que en feren difusió i simplificació entre els ambients intel·lectuals de l'època. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Tota l'Art lul·liana dins de l'arcó, entre Llull i Le Myésier. Diu el savi mallorquí: «Heus ací 155 llibres, petits, mitjans i grans (parvos, mediocres quam magnos), que he escrit per la gràcia de Déu, per tal que Ell sigui conegut, estimat, beneït i agraït per les criatures humanes». Respon el deixeble: «Tota aquesta multitud de llibres, pot ser que esdevingui feixuga i confusa per a l'intel·lecte humà?»
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Un Ramon de mirada tristoia debat amb el seu deixeble sobre la necessitat de simplificar la seua Art.
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Al llarg de la seua vida, Ramon escriuria cap als 250 llibres de les temàtiques més diverses i en llatí, català i àrab. Per la varietat dels temes, la ingent incorporació de lèxic, l'enorme desenvolupament de les estructures sintàctiques i dels paradigmes morfològics, aquest gran home mallorquí és considerat el creador de la literatura catalana. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Thomas li exposa: «Mestre, els moderns estimen la brevetat. Per això m'he afanyat a resumir les vostres obres sense modificar-les per tal de no cansar els ulls amb l'alfabet de la vostra Art Demostrativa, amb les 16 figures que confonen l'intel·lecte».
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Autoretrat de Le Myésier. Ramon assenteix a les intencions del deixeble sempre que «no es distorsioni el sentit del text i en seleccionis les parts més llegibles, amenes i comprensibles».

20160524

[1419] Estampes lul·lianes (ix)

1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon decideix posar en pràctica les teories de la seua Art i emprèn viatge cap al regne de Tunis per provar de convertir els infidels. La ciutat era plena de mercaders catalans i el Consolat de Mar era un dels més actius de tota la Mediterrània a causa del tràfic d'or i d'esclaus. Amb els contactes polítics de la nostra ambaixada, Llull de seguida pogué entrar en contacte amb les màximes autoritats civils i religioses de la ciutat. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
En la novena estampa descobrim que el resultat de l'evangelització que Ramon emprengué personalment als 61 anys acabà com el rosari de l'Aurora... 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detall de la travessa en vaixell, amb un Ramon ple d'esperances. La partida havia estat accidentada: ja a bord, Llull volgué desembarcar entre la consternació del públic que havia acudit al port a acomiadar-lo. La crisi de voluntat li durà una setmana, al cap de la qual inicià el primer dels tres viatges que féu a terres magribines i on trobarà la mort. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detall del vaixellet i els peixos de la mar. Ramon resa al Senyor: «Empareu-nos Déu meu, i aparteu la vostra ira de nosaltres». 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
La mitja lluna dalt de la torre senyala l'arribada de Llull a Bugia, Tunis. Està disposat a debatre amb els imams en àrab, tal i com recomanava des de feia 30 anys. Les trobades davant de les màximes autoritats no degueren anar gens bé, i Ramon fou exposat al linxament públic, i condemnat a la deportació. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Empentejat, caigut a terra, trepitjat i estirat de la llarga barba, sense comptar els cops que degué rebre l'agosarat predicador. El darrer dels viatges l'emprengué amb 84 anys i, segons la tradició, hi perdé la vida després d'una nova lapidació. Recollit per uns compatriotes comerciants, fou embarcat de retorn a Mallorca. Morí en alta mar, com una mena de símbol del pensament i pràctica missionera que predicà tota la vida. Fou enterrat a la catedral entre gran dol de la gent congregada. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Linxament de Ramon als carrers de Tunis. La multitud enfurismada ataca el nostre savi amb pedres i garrots. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Les dos imatges de Ramon als carrers de Tunis entre la gentada que el perseguia.
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon fou escoltat, però acabà escarnit. El gravat il·lustra el diàleg amb dos colors. Ramon diu: «el cristianisme és la llei vertadera, la llei sarraïna és falsa i equivocada, i estic preparat per refutar a qui digui altrament». 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detalls de Ramon debatent amb un savi sarraí. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
L'Art lul·liana, que proclamava racionalment la superioritat d'una religió sobre l'altra, no preveié la irracionalitat de la resposta dels fidels. 
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon és tancat a la presó, probablement per evitar-li mals majors. La deportació li salvaria la vida per dos cops.