 | ||
| 1919. La Gota de Llet, Lleida. Edifici modernista, obra de l'arquitecte tarragoní Francesc de Paula Morera i Gatell (1869-1951), que l'any 1906 guanyà el càrrec d'arquitecte municipal. El desenvolupà durant trenta-cinc anys, fet que determinà el seu gran arrelament a la ciutat. La majoria dels edificis que aixecà s'han de considerar dins l'estil modernista en què es formà, com ara l'Escorxador, el xalet del Camps Elisis, la Casa Xammar o la Gota de Llet. El gran edifici desaparegut del dispensari municipal s'inaugurà l'1 d'abril d'aquell any. 
|
 |
| 1919. La Gota de Llet. «La ciutat de l'oblit», Vidal Vidal (1998). L'edifici s'aixecà per acollir l'Institut Municipal de Puericultura i fou construït per la Mancomunitat. Acollia, a més, el dispensari municipal i la casa de socors. fou popularment conegut com a «Gota de Llet, perquè una de les funcions més reconegudes... era la d'alimentar amb llet esterelitzada les criatures amb mares amb problemes d'alletament». La substituta de les dides, vaja. Hi treballà «un bon metge i un metge bo», en Manuel Mercé i Sendra, que a més participava de moltes de les activitats festives de la ciutat. Al 1927, el casal acollí les dependències de la Paeria, mentre el palau de la casa de la vila estigué en obres. A la Gota de Llet, doncs, fou «on el 15 d'abril de 1931 hi va hissar la bandera republicana l'alcalde Sal·lustià Estadella». |
 |
| 1919. Edifici de la Gota de Llet, Lleida. Perspectiva de l'edifici des de la banda nord. |
  |
| 1919. Edifici de la Gota de Llet, Lleida. Una altra perspectiva de l'edifici des de sota de l'estructura de ferro del Mercat, que s'observa en una de les imatges. Al fons, la banqueta i el riu, actualment Av. de Madrid. A l'edifici, a més de l'atenció pediàtrica, que havia estat un dels cavall de batalla de la sanitat de principis de segle per tal de reduir l'elevat mortaldat infantil (d'aprox 1/3 dels infants), també hi hagué consultes mèdiques d'oftalmologia, malalties venèries, cirurgia i alguna altra. Veg. l'article La Sanitat pública a Lleida, la Gota de Llet. |
 |
| 2017. «La Gota de Llet de Lleida. Edifici i institució sanitària municipal (1917-1962)», de Zenith Escolà i Gateu. La història de la Gota de Llet en el centenari de la seua fundació sobre imatges i documentació de l'arxiu municipal. Col·lecció: La Paeria. Guillem Botet, núm. 45, a càrrec de l'estudiosa Zenith Escolà (1932). |
 |
| Anys 1950. Edifici de la Gota de Llet, Lleida. L'Avinguda de Madrid encara per urbanitzar, amb els carrers plens de tolls i de fang, a la Lleida trista i grisa de la postguerra. El Mercat de Sant Lluís apareix tapiat allà al darrere, i el nou edifici del Banc d'Espanya (1945) ja hi és construït, amb unes plantes emparradores que s'enfilen pel reixat. |
 |
| Anys 1960. Edifici de la Gota de Llet, Lleida. Com que la banda nord de la Gota de Llet s'acabava en tomb rodó, l'arquitecte de l'edifici bancari també n'arrodoní el xamfrà, de manera que tots dos feien un bonic joc arquitectònic, que no pogué durar gaires anys. |
 |
| Anys 1950-60. Edifici de la Gota de Llet, Lleida. Una altra imatge, probablement propera al tancament de la institució (1962). Sota el jou de la dictadura (espanyola), un dels primers dels molts 'pelotassos' urbanístics de la ciutat: la construcció d'un immens bloc de pisos amb l'una façana a Blondel i l'altra a l'Av. de Madrid, que deixava l'espai interior, cobert, per a l'estació d'autobusos de la ciutat, inaugurada durant els 70. Els darrers anys, l'edifici albergà l'Escola Professional 'Angel Montesinos'. A l'entrada hi tenia les oficines, al primer pis les aules i al soterrani les aules taller. |
 |
| Anys 1950-60. Edifici de la Gota de Llet, Lleida. S'enderrocaren el Mercat i la Gota de Llet. Aquest edifici marcava l'alineació del carrer juntament amb l'edifici del Banc d'Espanya. S'aprecien els detalls arquitectònics de l'edifici de la Gota de Llet. I del Mercat: quin gran espai ciutadà no tindríem ara per a tota mena d'esdeveniments culturals! |
