 |
| 1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC). La comanda o castell de Barbens és un gran casalici fortificat, aixecat en temps de la conquesta de la plana urgellenca, durant el segle XII (la primera documentació data de 1168), i que fou regida de l'Orde del Temple fins que a començament del segle XIV, amb la dissolució d'aquesta societat de monjos guerrers, va passar a mans de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Malta. Els hospitalers, doncs, foren amos del senyoriu de Barbens fins a la fi de l'Antic Règim a l'inici del segle XIX. |
 |
| 1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC). Detall de l'anomenat Castell de Barbens, en l'actualitat molt restaurat, però que ara fa un segle presentava un aspecte molt més rústec, i a on s'hi havia adossat la caseta de l'escorxador municipal. |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
Segons el savi historiador, la comanda de Barbens començà essent una dependència de la de Gardeny, establerta al 1149 com a paga per la col·laboració amb els comtes d'Urgell i de Barcelona en la conquesta de Lleida. La dependència de Barbens «se separà quan los béns en dita comunitat foren importants i suficients per motivar un establiment especial». Els dos primers comanadors templers foren Ramon Barrufell (1168) i Miró de Trilla (1176). |
 |
| 1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC). Detalls de les esplèndides arcades de la galeria superior de l'edifici hospitaler, reformat i ampliat en diverses ocasions entre els segles XVI i XVIII. |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
«La comanda havia estat instituïda perquè en los darrers anys augmentaren molt los béns adquirits en Barbens per los Templers», sobretot per l'adquisició del castell. L'Orde l'adquirí a Sança, filla del dit comanador Barrufell, «qui devia sentir, no obstant de viure encara sa muller, vocació per l'orde religiós». Per això, «al professar o al fer-se donat atorgà cessió de béns a sa filla Sanxa, amb la condició que vengués lo citat castell al mateix orde que ell professava». Quan s'atansava la mort, la dèria de donar-se al servei d'un orde religiós fou ben viva i freqüent en aquells segles medievals, sovint amb la corresponent cessió de part dels béns. Per als uns era una manera infal·lible de fer-se perdonar i obrir-se les portes del cel, i per als altres una arma igualment segura d'augmentar el patrimoni. |
 |
| 1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC). Llinda de la porta principal a la plaça de l'Església, amb data de 1733, quan el comanador hospitaler Manuel de Montoliu i Boixadors acabà les obres de reforma que hi féu, que obriren les galeries que ara s'hi mostren. L'escut heràldic del comanador presideix la llinda amb la inscripció. |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
Juntament amb en Ramon Barrufell, l'altre gran benefactor de la comanda templera de Barbens foren diversos parents del gran Mestre Arnau de Torroja, principal de l'Orde a Provença i Catalunya en aquelles mateixes dates. |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
També hi ha documentació sobre les donacions de Ramon de Torroja i sa esposa Gaia de Cervera, néta del comte barceloní Ramon Berenguer III. |
 |
| 1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC). Detall de la inscripció referent a la restauració del castell de Barbens. |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
L'autor assenyala l'afirmació recollida en el document llatí referent a la partida de Ramon de Torroja «envers Oltramar, que ací significa l'illa de Sardenya, operació destinada a sostindre el seu nebot Poncet de Cabrera, fill d'Hug de Cervera, vescomte de Bas (cunyat aquest d'en Ramon) en la successió del Jutge d'Arborea», una de les quatre jurisdiccions de l'illa mediterrània.Al 1181, el Bisbe d'Urgell «amb consentiment del capítol, defineix i concedeix al Temple tot quant posseeix en Barbens, retenint-se solament les primícies...», o sigui, una sola part del delme cobrat. |
 |
| 1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC). Detall de l'escut (1733) del comanador hospitaler Manuel de Montoliu i Boixadors. |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
La funció de banquers o prestamistes del templers resta del tot documentada per l'autor: «los Templers explotaren en major escala aquest servei o negoci, tant al sobirà com a particulars». |
 |
1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell),
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
Se cita escriptura de Ramon de Castellar, «un particular que volia empendre la peregrinació o viatge a Jerusalem, amb donació de l'immoble hipotecat als Templers, en lo cas eventual de morir lo deutor durant l'expedició». Ramon i sa esposa Pòncia manlleven als templers 100 morabatins per tal de poder visitar el sepulcre de Nostre Senyor. |
