Seguidors

20250518

[2663] Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme de postguerra, més

 

1971. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Clauer dels anys 70 del segle XX, commemoratiu de la trobada d'estudiosos de la sardana a Raimat al març d'aquell any.

1967. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 157, de 7 d'abril (FPIEI).
Notícia ja en la nostra llengua, de finals dels seixanta, a la publicació esportiva RUMOR, editada entre 1964-70 i dirigida per Eduard Chimenos Vallverdú. Principalment, s'hi escrivia de futbol, però amb racons per a la resta d'activitats esportives dels clubs lleidatans. La notícia, però, se referia a les trobades de jovent que es feien los diumenges a l'estatge social del club, en les quals «els discos anaven rodant i deixant sentir la música que els concursants presentaren...» Eren els inicis de la disco que congregà als primers setantes una part de la joventut lleidatana. També s'hi esmenta la tasca de la secció de filatèlia, la participació en la Caravana de la Flama de la Sardana, lo Cine-Club i, finalment, d'un partit de voleivol.  


1967. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 168, de 6 de juny (FPIEI).
La primera actuació d'en Raimon a la nostra ciutat, amb l'organització del «Club Sportiu Huracans». Com diu l'anunci, «recital del poeta de la cançó».

1992. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diari de Lleida», de 6 de setembre (FPIEI).
Ressenya històrica d'aquella primera actuació d'en Raimon a Lleida. Les pressions governatives i policials (espanyoles) perquè no se celebrés lo festival no triomfaren. Lo recital impulsat econòmicament pels Huracans se celebrà un dimarts de final de juny al Teatre Principal, amb un ple total. Los assistents hagueren d'entrar-hi entre un passadís de policies de la Brigada Políticosocial de la policia (espanyola), «repartits pels dos costats, i deixant un passadís al centre per tal de provocar amb la seva presència». Després de tot plegat, lo president de l'entitat, Josep M. Bierge, fou convidat a dimitir. 

1964. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 5, de 21 de febrer (FPIEI).
Entrevista al president huracanat Josep M. Bierge. Llavors ja havien desaparegut los esports primigenis impulsats pel club. Només en restava lo piragüisme. En canvi, com a entitat recreativa i cultural, aquella dècada fou la principal etapa de l'entitat.

1968. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 212, de 7 de juny (FPIEI).
L'aplec de la sardana a les llavors noves Basses d'Alpicat, amb homenatge al compositor sardanista Francesc Safont i Culleré.

1971. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», d'abril-maig (FPIEI).
Lo Grup Sardanista dels Huracans havia començat les activitats cap al 1960. D'ençà de llavors, organitzava un aplec amb una cinquantena de colles per la Festa Major de maig. L'article era signat per Sebastià Petit i Gràcia, que en fou l'ànima, del grup. No es tractava només de ballar sardanes, sinó d'exercir de catalans als mateixos morros de les autoritats de la dictadura, com bé confessa al final de l'escrit. 


Anys 1960-70. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», d'abril-maig (FPIEI).
Un aplec sardanista huracanat, amb les sigles C.E., club esportiu.

1973. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», de juliol (FPIEI).
L'Aplec sardanista de les Terres Lleidatanes al Racó d'en Pep. Ballar la Santa Espina constituïa un acte de resistència a l'espanyolització de la dictadura franquista. Per molt que ara ens sembli innocent.

1970. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 24 de juny (FPIEI).
Lo Cine-Club Huracans fou una de les activitats més conegudes dels Huracans.

1968. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Un carnet de soci, a 5o pta d'aquell temps.

1970. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 5 de setembre (FPIEI).
Lo Cine-club creix amb un cicle de pel·lis d'art i assaig «gracias a la tesonera actividad de un grupo de jóvenes progresistas ilerdenses». Les activitats d'aquesta secció cinematogràfica es desenvoluparen entre 1967-72.

1972. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Postal de l'aplec sardanista celebrat al Racó d'en Pep.

1979. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Cartell de l'aplec d'aquell any, amb les cobles Comtal de Balaguer, la de Tàrrega i la Principal de Lleida, amb altres dos de terres catalanes. 

1984. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 7 de setembre (FPIEI).
Comiat en l'hora de la defunció del primer president del club, Josep M. Usieda Peralta, al qual seguiren Josep Vilalta Rabasa, Josep Maria Roger Sanvicens, Francesc de Pàdua Giné Fortuny, Josep Bierge Pal, Ramon Roure Codoñer i Josep Bellart Vilalta.
Al text s'hi recorda «que no fue comprendida y (fue) combatida en la década de los cuarenta, pero que constituyó un revulsivo en unos momentos políticos-sociales muy difíciles». Calgué, doncs, resisti des de dins del règim polític (espanyol) del moment, per salvaguardar essències pàtries. 

1984. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 28 de gener (FPIEI).
L'entitat esportiva i catalanista lleidatana desapareixeria al 1991, justament al mig segle d'existència, malgrat alguns intents de revifament durant els vuitantes.
 
1995. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
El Club Esportiu Huracans 1941-1991, Quaderns de divulgació ciutadana,núm. 20,
 Col·lecció la Banqueta.





Posted by
Labels: , ,

20250510

[2662] Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme de postguerra

 

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
Revista divulgativa d'aquest altre destacat club esportiu lleidatà de la primera postguerra.

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
Breu repàs a l'atletisme lleidatà entre 1936-46, del jove Enric Farreny. Les imatges corresponen als campionats de 1935. Lo Club esportiu Huracans (llavors en castellà obligat) durant los primers anys de la penosa postguerra, recollí i continuà el treball de la societat esportiva Centre d'Esports Institut dels temps republicans.

1936. Lo Centre d'Esports Institut, Lleida.
Revista «Institut», de febrer (FPIEI).
La formació del club esportiu de l'Institut provincial, per a estudiants i exestudiants, amb secció femenina i tot, i a preus molt reduïts. L'arribada de la guerra, però, n'escurçaria la vida. Les intencions eren immillorables: «l'esport és salut, bellesa i força. Tots socis!»

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
L'any 1940 començà a jugar el club de bàsquet del C.D. Huracanes, sota paraigua de l'organització franquista d'Educación y Descanso. A partir de 1943, juguen a la pista (descoberta, és clar) adjacent al camp de l'AEM, a la vella carretera de Corbins. Llavors, terreny del Lérida Balompié, que els acull com la seua secció de basquetbol.

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
La primera alineació de bàsquet huracanada.

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
L'any 1946, l'entitat s'independitza i s'organitza en diverses seccions esportives: bàsquet, atletisme, natació. 

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
La secció de natació.

1948. La Secció Esportiva de l'AEM.
«Cultura y Acción. Folleto extraordinario», de juny (FPIEI).
L'atletisme era cosa de tres equips. Després de la guerra, les noies desaparegueren de la competició. 

1941-1991. Les seccions esportives i cultural 
del Club Esportiu Huracans.
2010. «Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida» (UdL).
Lo club va iniciar-se amb la secció de bàsquet, i que en fou sempre la secció central. Amb los anys, van anar afegint-s'hi noves seccions esportives: la natació (1944), lo piragüisme (1946) i l'atletisme (1947), la d'hoquei patins (1951). S'hi anaren afegint la pesca esportiva, los escacs, lo tenis taula, l'handbol i lo voleibol. 
Nascut com a Huracanes, per causa de la imposició lingüística del castellà durant la dictadura franquista (espanyola) i sota la ideologia general del capitalisme del segle XX (a la qual lo feixisme s'apuntà fermament) que promovia cert control social del jovent a través de l'esport competitiu. Dels homes, s'entén, car les dones trigaren dècades a incorporar-se a la pràctica esportiva, i ja eren controlades a casa i al confessionari. 

Però tornant als Huracans, i com que sempre la gent acaba deixant empremta del que és i del que fa per sobre de dogmes i etiquetes, la creació de la secció sardanística Roselles i Espigues, amb lo llibreter Sebastià Gràcia i Petit com a impulsor, començà a marcar lo caràcter social i cultural que anirà definint la societat esportiva. S'hi afegiran una secció filatèlica i una altra de recreativa. Les activitats culturals, com los cursos de català, los recitals de nova cançó, conferències i cine-club (1967-72), acabaren de transformar una societat nascuda esportiva en una de les principals entitats de resistència i formació catalanista de les dècades franquistes de la nostra història.  

1946. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Huracán», d'agost (FPIEI).
Celebracions del sisè aniversari de l'entitat en època franquista (espanyola).

1949. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Circular para los socios, C.D. Huracanes», de maig (FPIEI).
Los nous estatuts i los problemes de tresoreria, sempre decisius.

1949. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Circular para los socios, C.D. Huracanes», de maig (FPIEI).
Les quotes dels socis, amb diferència de preus per a les numeràries femenines.

1949. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Circular para los socios, C.D. Huracanes», de maig (FPIEI).
Notícies de les seccions de bàsquet i atletisme del moment.

1949. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Circular para los socios, C.D. Huracanes», de maig (FPIEI).
La seu social, a la plaça Paeria.

1950. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Ciudad», de febrer (FPIEI).
Los partits de bàsquet se jugaven al Frontón Lérida, edifici que encara roman dempeus a l'actual Av. Prat de la Riba (llavors amb nom de generalot espanyol). També s'hi feien partits d'altres esports, com ara d'hoquei, hanbdol o voleibol. Lo frontó fou un dels nuclis esportius de la Lleida d'aquella primera dura i trista postguerra.

1950. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Ciudad», de juliol (FPIEI).
L'estrena internacional del bàsquet huracanat, a la localitat occitana de Pau, a la I Copa Pirineus.

1952. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
«Circular para los socios, C.D. Huracanes», de maig (FPIEI).
Al frontó també s'hi feien les revetlles i saraus, amb les orquestres del moment, i disposava de terrassa. Les celebracions d'aquell any també s'esdevingueren al xalet dels Camps Elisis, i algunes de les esportives, al Pavelló de l'Esport que (amb nom castellanitzat) fou la seu de l'A.D.A. o Associació Esportiva Antorxa.

1954. Les seccions esportives del C.D. Huracans.
Campionat estatal de piragüisme al pantà de Cellers, als Terradets.

Les seccions esportives del 
C.D. Huracans.



[2663] Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme de postguerra, més


[2652] Los orígens de la Secció Esportiva de l'AEM

Posted by
Labels: , ,

20250505

[2661] La Catalunya Nord del segle XVIII

 

1726. Perpinyà, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Plànol de la ciutat de Perpinyà a la primera mitat del segle XVIII, un cop separada de la Catalunya del Sud per causa del Tractat dels Pirineus al 1659. S'hi observen les grans fortificacions de la vila i del castell, antic palau dels Reis de Mallorca durant el segle XIII, quan la ciutat esdevingué capital de facto del regne mallorquí fins a la reunificació amb la Corona d'Aragó del segle següent. 
La conversió del recinte en ciutadella tingué lloc durant el segle XVI.

1726. Perpinyà, Catalunya.
1726. Perpinyà, Catalunya.
Detall de la ciutadella de l'antic castell, que domina des del sud tota la ciutat, també del tot abaluardada. S'hi indiquen les portes de la ciutat: de Sant Martí (E), de la Sal (F), de Santa Maria o del Castillet (G), de Canes (a l'esquerra, H).

1726. Perpinyà, Catalunya.
Alguns plànols de les ciutats catalanes que havien passat a la corona francesa són fets amb orientació inversa a l'habitual i moderna, o sia de sud (a la part superior) a nord (a la part inferior). Com mirant el país des de París, és clar. És una orientació freqüent en els mapes gavatxos de l'època.
De manera que la Tet tanca la ciutat per nord, a tocar de la porta del Castellet (G), que era lo portal a on naixia lo camí de França. L'antic castell medieval o ciutadella de l'Edat Moderna dominaven la ciutat des del sud. Lo monestir dels caputxins, fora muralla, era emplaçat cap al nord-oest. Un braç del riu era desviat per sota del convent, i entrava i sortida de l'interior dels murs per aquesta part de la ciutat.

1726. Montlluís, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Plànol del castell de Montlluís, antigament dita del Vilar d'Ovança, al Conflent. Signat lo Tractat dels Pirineus, lo mariscal Vauban hi aixecà la fortalesa per protegir pel flanc oest a tocar de la Cerdanya, los nous territoris colonials francesos.

1726. Montlluís, Catalunya.
1726. Montlluís, Catalunya.
A dalt, l'orientació del mapa original, i a sota l'habitual nord-sud, amb lo poble a la dreta de la magna ciutadella. A la porta de la Cerdanya (C), hi arribava des del sud lo camí que venia de la comarca veïna. La Tet tancava la fortalesa pel septentrió, al costat del qual també s'hi dibuixa el poblet de Fetges.

1726. Salses, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Aquest plànol s'orienta més d'acord amb la nostra habitud, només que posat pla, per tal d'encabir-lo en l'atapeït espai del mapa. La vila de Salses és més al sud de la ciutadella militar, aixecada pel rei Catòlic cap a la darrera època del segle XV, i òbviament reforçada pels gavatxos al segle XVII, segons les noves necessitats de fortificació contra l'artilleria, amb alts i gruixuts baluards. No correspon, doncs, a cap antic castell medieval del poble de Salses.

1726. Salses, Catalunya.
La comunicació de la fortalesa amb l'estany era directa. L'estany ha sigut la frontera secular dels Països Catalans amb Occitània, i per això també es coneix com a estany de Leucata, primer poble occità a la part nord de l'albufera.

1726. Prats de Molló, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Ací l'orientació és nord-sud, o sia, la que tenim més acostumada. Dalt de tot, lo castell de la Guàrdia. A sota, la vila emmurallada, amb l'església ben destacada. Lo riu Tec passava ran de muralla per la banda meridional.

1726. Prats de Molló, Catalunya.
Detall del castell i de la vila.

1726. Els Banys d'Arles, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
La petita fortalesa dels Banys, de baluard ben potents, a sota del Tec. A l'est, l'antic poble medieval dels banys romans, sense muralla.

1726. Vilafranca del Conflent, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo fort Libèria dominant la ciutat. Mai tan ben dit: fou aixecat per Vauban al 1680 per sotmetre el territori català desmembrat i passat a possessió francesa. Diu la llegenda del plànol que hi havia un túnel subterrani fins a la vila. No ho puc confirmar; en canvi, els 800 graons de l'escala que hi pugen, són ben reals. Cal agafar aire, i pit i amunt!

1726. Vilafranca del Conflent, Catalunya.
Detalls del fort i de l'allargassada vila closa per sota de la Tet, encara avui conservada. Desconec l'origen del nom del castell (Libèria), però ja té conya: un nom llibertari per a una ciutadella construïda (com totes les fetes a Catalunya al llarg de l'Edat Moderna) per subjugar-nos.

1726. Cotlliure, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Una de les viles avui més turístiques del nord català, a la Costa Vermella, amb la vila closa i lo castell a una banda, i los ravals de les cases de pescadors a l'altra, ja fora muralla. Dalt del tossal, a l'oest, lo fort de Sant Telm.

1726. Castell de Bellaguarda, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
L'antiga fortalesa que guardava el principal camí cap a la Catalunya sud. Fou refortificada amb dobles línies de baluards per Vauban cap al 1680. Fins aleshores, com a possessió catalana, no havia sigut gaire important, car no defensava cap frontera, que no hi era pas. A l'esquerra, el camí del Coll de Panissars (D), de bon record per als exèrcits catalans medievals. A la dreta, lo camí vell del Pertús (C), per a on actualment hi passen la carretera i l'autopista, i a on hi ha lo monument de la piràmide catalana, que alguns anomenen Porta de Catalunya: en tot cas, de la Catalunya Sud, oi?

1726. Mapa del Principal de Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
La llegenda (en el castellà obligat del Regne espanyol) del mapa del comte barceloní. Més de mig segle després del Tractat dels Pirineus, i malgrat la seua filiació borbònica, l'autor no pogué deixar de dibuixar-hi una part essencial de Catalunya, la del nord, llavors ja posseïda pel regne gavatxo. En canvi, molts compatriotes dels temps presents ni hi pensen, en la catalanitat intrínseca d'aquests territoris, i s'afanyen a certificar la frontera artificial, política i militar que se'ns imposa de part dels Estats veïns. Fixeu-vos que l'element més destacat de tots els pobles, viles i ciutats de la Catalunya Nord són les fortaleses i castells que servien per subjugar-nos.
Lo pensament, per si sol, no canvia la realitat, però n'és un primer pas per atènyer l'objectiu desitjat de la nació reunificada i lliure.


[490] Vistes catalanes del Sis-cents




Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)