.jpg)
1926. La Secció Esportiva de l'AEM i Club Futbol Clavé.Lo primer equip dels exmaristes s'anomenà C.F. Clavé, pel simple fet que la redacció de la revista de l'associació (Cultura y Acción) hi tingué històricament la seu, al carrer Clavé lleidatà. Aquell pre-AEM no vestia la samarreta blava que els feu famosos per cedir l'equipació pròpia a l'hora de fundar, juntament amb la resta d'equips de la ciutat que quedaven, lo Lérida Balompié de la postguerra, al 1940.
.jpg)
La revista de l'associació als anys 50, pas al 1926 com figura erradament a l'hemeroteca. No hi figura data, però s'hi fa un repàs de la secció esportiva de l'AEM fins a l'any 1952.
.jpg)
1926. «Cultura y Acción: revista noticioso-educativa» (FPIEI).
La revista mensual de l'associació dels exmaristes fou fundada abans de la guerra, al 1926. La seu al carrer Clavé donà nom al primer equip de futbol que tingueren. És curiós notar com, en aquells primers equips de futbol lleidatans (i d'altres ciutats grans), los jugadors s'agruparen en equips per ideologia social i política: los republicans al Joventut, los botiguers al Calaveres del CADCI, los ferroviaris, la Unión Deportiva Obrera, los catòlics fejocistes de la FJCC-Federació de Joves Cristians de Catalunya, los exmaristes... Fora interessant que algú en fes la llista amb l'adscripció ideològica corresponent. D'alguna manera, doncs, lo futbol actuà com a vehiculador de la diferència i oposició de classe, i traslladava la pugna al terreny de joc. Pensem que en aquells temps lo futbol no era estratègia ni existia encara lo cruyffisme: tot era força física i cap endavant.
Similarment, amb los equips dels pobles: cadascú podia defensar los colors propis, fins i tot blasfemar i escarnir des de la barrera los dels pobles veïns... Aquesta fou una de les bases de l'èxit i ràpid arrelament del futbol: la canalització de l'antagonisme en rivalitat competitiva, alhora que eina de comunió espiritual amb la (teua) col·lectivitat. I així seguim...
.jpg)
1926. «Cultura y Acción: revista noticioso-educativa» (FPIEI).
Portada del núm. 4, d'abril. En castellà: no hi hagué prou valor per fer lo pas a la llengua dels alumnes, i seguiren la més fàcil tendència diglòssica del moment.
La Secció Esportiva de l'AEM i C.F. Clavé.
Diversos exalumnes que ja jugaven en altres equips de la capital feren el cop de cap de fundar lo seu propi equip. Sembla que entre 1926-27, l'equip ja rutllava. Als fantàstics (bé que en castellà, o és que l'esport de la terra es mereix la llengua de la terra?) Cuadernos de Futbol. El fútbol en Lleida: de los orígenes a la consolidación del fútbol comarcal (1910-1937) (y III), de Xavier Torrebadella (enllaç) s'explica que
«Hacia 1925 un grupo de animados ex alumnos del Colegio de los Hermanos Maristas organizó un equipo de fútbol que, a la postre, se concretó como la «Sección Exalumnos Maristas» (AEM) (Diario de Lérida, 2/06/1926, p. 3). En este equipo, que llevaba el nombre de Clavé FC, se encontraban los señores Piedra, Montagut, Días, Balaguer, Quintillà, Medina, Peinado, Quintana, Torrero y Baiget. A partir de 1931, las actividades de la Sección Deportiva se detuvieron unos años, puesto que las circunstancias políticas de la época limitaron sus ambiciones. En 1934 volvieron las actividades deportivas con el impulso y la dinamización del hermano Castrasana (Asociación Ex-alumnos Maristas, s. a.). En 1936 la entidad adquirió unos terrenos en la carretera de Corbins donde instalaron un campo de fútbol, que hoy todavía existe con una importante vitalidad futbolística. Tras la Guerra Civil, la AEM era la única entidad futbolística que quedaba y de la que surgieron los elementos futbolísticos para fundar el «Lérida Balompié», el equipo antecesor de la actual Unión Deportiva Lleida (Moncayo 1996). En los primeros años del franquismo del fútbol de la AEM sobresalieron jóvenes que nutrieron los primeros equipos de la ciudad. La Sección Deportiva AEM tuvo durante los años cuarenta y cincuenta un destacado en otros deportes como el atletismo o el baloncesto. En la actualidad, la AEM, en su vertiente deportiva, es considerada la entidad más antigua de Lleida».
.jpg)
La Secció Esportiva de l'AEM i C.F. Clavé.
Los primers anys de la República (espanyola), l'AEM afluixà l'activitat, però amb lo triomf de les dretes al 34, reprengué la pràctica esportiva, amb nova secció de futbol i també de bàsquet i atletisme. L'arribada de la guerra marcà una nova aturada fins al triomf feixista: lo nazionalcatolicismo oferí nova vida a l'associació. D'una banda, fou pilar essencial del nou club futbolístic de la ciutat; de l'altra, fou capdavanter en l'esport base. El camp de la carretera vella de Corbins, encara en ús, fou la base d'aquest nou període. Torrebadella cita, però, l'any 36 com a any d'adquisició d'aquests terrenys per tal de poder abandonar lo camp de les escoles de Llívia, molt malmès i més lluny de la ciutat.
.jpg)
La Secció Esportiva de l'AEM i C.F. Clavé.
Una època brillant: les dos primeres dècades d'aquella dura postguerra. La foto de l'equip 1950-51 sembla presa al camp de l'AEM, a la carretera de Corbins, circumdat per una paret de totxo, amb alts pals per a banderes i banderins decoratius, quan calgués.
.jpg)
La Secció Esportiva de l'AEM i C.F. Clavé.
La imatge és presa al Camp d'Esports, el vell camp de la Joventut Republicana llavors confiscat per les noves autoritats dictatorials. Cap als anys 50, l'AEM disposava de dos equips, amateur i juvenil.
1948. La Secció Esportiva de l'AEM.
«Cultura y Acción. Folleto extraordinario», de juny (FPIEI).
L'equip de l'AEM aquell any jugà el Campionat Urgell, competició de quatre esquadres de centres escolars catòlics, llavors a l'abast de pocs. A la pública, feina rai.
2010. «Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida».
Resum dels orígens i història d'aquesta associació cultural i esportiva. La secció artística «ha estat un dels grups amateurs de més durada i prestigi», sobretot per la representació dels Pastorets. La secció esportiva d'handbol va arribar a competir a la lliga estatal (espanyola). A partir de l'any 71, la tercera etapa de l'entitat, després dels orígens i de la represa de la postguerra, tingué com a referent les noves instal·lacions del camp de la carretera de Corbins, llavors anomenat «Camp d'Esports Recasens». La tasca formativa en l'esport base, ara bàsicament futbol, l'ha convertit en un referent a les comarques ponentines.
[2155] Primeres notícies del foot-ball lleidatà, més
