QUINA LA FEM?: [113] Leyda (Lleida), 1375

20120312

[113] Leyda (Lleida), 1375

Res no puc afegir sobre la més preciosa obra de la cartografia catalana de tostemps: l'esplèndid Atles Cresques (1375), excepte que no us sàpiga greu de mirar-lo i remirar-lo un i altre camí. Amb ell, podem guaitar a la Lleida del segle XIV: sí, és clar, els mapes són els ulls de la història, però com més endarrere anem, aquests ulls menys hi veuen, a vegades només un simple puntet. Però cal notar i valorar que no era freqüent en els portolans de l'època veure-hi altres ciutats que no fossin les costaneres. Sens dubte, aquesta mena de torre-castell que representa Lleida en aquest Atles és una de les primeres aparicions cartogràfiques de la nostra ciutat. No n'hi deu haver gaires de més d'antigues. Hi apareix amb la grafia medieval habitual: «Leyda». Atès que en llatí no hi havia palatals, les llengües romàniques no sabien com grafiar-les, fins que s'imposà la moda de doblar-les (ll, ly, lh, gl...) segons les tradicions que cada llengua romànica anirà generant. La representació del diftong amb ey serà persistent fins ben entrat el segle XX. Va costar déu i ajut d'acostumar-se a l'ortografia fabriana: el topònim Lleyda tingué una tradició pròpia molt arrelada durant llargs segles.

Pot semblar que la manca de rigorositat en l'emplaçament exacte de Lleida i Fraga desmereix el treball de l'autor; en canvi, se n'ha de deduir d'aquesta representació el simbolisme just: a la Catalunya interior, a la Terra Ferma, Lleida n'és la capital, com bé va escriure Ramon Muntaner pocs anys abans: «Barcelona és cap de Catalunya en la Marina; e en la Terra Ferma, Lleida». Lleida i Fraga dominen el pas al Pirineu guardant els seus rius respectius, Mequinença és punt primordial per al control de l'Ebre, i Jaca, al Pirineu, i Saragossa, guardant son riu, són els caps de l'Aragó.

1375. Atles Cresques.
Detall de la costa catalana, amb els Pirineus acolorits de verd, l'Ebre, el Segre i el Cinca, i també la Garona pintats de blau, i les ciutats de Lleida i Fraga, ben emplaçades al costat dels respectius rius (fotos: BNF, Gallica).

1375. Atles Cresques.
Girat del revés, per llegir millor els topònims costaners: Tortosa, Tarragona i Barcelona. Damunt de Lleida, es llegeix «Ebre», i damunt de Fraga, «Aragó».

1375. Atles Cresques.
Detall de la representació de Lleida i Fraga. Les ciutats es representen amb aquesta mena de torre fortificada amb campanar.

1375. Atles Cresques.
Detall de Mequinensa, presidint l'aiguabarreig. A l'esquerra, aigües amunt, Saragossa El delta, ben repintat de roig.

1375. Atles Cresques.
Detall de la senyera reial quarterada amb la creu de Sant Jordi, bandera de la ciutat de Barcelona i per extensió de tot el Principat en les representacions cartogràfiques durant segles.

1375. Atles Cresques.
Detall de les Illes, amb la senyera reial pròpia: quarterada amb el castell sobre fons del blau marí mediterrani. El regne privatiu de Mallorca fou reincorporat als territoris reials el 1343.

1375. Atles Cresques.
Detall de la senyera reial sense blau a València. La seyera reial bibarrada fou usada freqüentment enlloc de la quadribarrada per una simple qüestió de dimensions i espai. Curiosament, per aquells irònics atzars capriciosos de la història, serà adaptada com a bandera pel nostre estimat estat veí al segle XIX.