1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
La vall de Llessui i la Vallferrera a la sotsvegueria de Pallars.
Llavors el sufix sus- encara era productiu. Les xifres de població, ja les voldrien avui les poblacions del Pirineu! Recordem que cal multiplicar el nombre de cases per 5 i n'obtindrem els habitants. Els topònims del cens en perfecte català, malgrat l'ortografia acastellanada de l'època.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
La Conca de Tremp i la Vall de Boí.
 |
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...», dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», «Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI). Aclariment tècnic. |
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Diverses baronies pallareses i ribagorçanes.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Més jurisdiccions pallareses: Vall de Cardós, Vall d'Àneu, Conca Dellà.
Salàs era poble gran, més que la Pobla de Segur. En general, els poblets pirinencs encara no s'havien despoblat, cosa que s'accentuaria a partir de mitjan i final segle XIX. No cal que parlem del XX.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
La demografia dels pobles de la Vall d'Aran, llavors sota jurisdicció espiritual del bisbat de Comenge. L'obligació dels caps de casa era de defensar la terra, amb escopeta i munició preparades, i sota revisió del governador de la Vall, emplaçat a Castell-lleó.
De la vegueria de Cervera, se'n destaquen els 6 pobles, amb la capital amb més de dos mil habitants. La resta s'hi citen com a llocs senyorials.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Pobles de la vegueria cerverina sota jurisdicció senyorial.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Pobles de la vegueria cerverina sota jurisdicció senyorial.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Pobles de la vegueria de Tàrrega, Balaguer i Agramunt. La capital urgellenca històrica, Balaguer, doblava en habitants la capital targarina. I Guimerà, Àger o Castelló de Farfanya eren tan grans o més que Agramunt.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Pobles de la vegueria agramuntina, fins al Mig Urgell.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Pobles de la vegueria de Puigcerdà, de la Cerdanya a l'Alt Urgell.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Pobles de la vegueria de Puigcerdà, de la Cerdanya fins a Castellbò.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Els pobles de la Cerdanya nord, ocupats pels gavatxos des de mitjan segle XVII, i encara vius en la memòria col·lectiva com a pobles d'un mateix país, el nostre. Dels cerdans, se'n segellà el desmembrament a la Pau de Rijswijk, després de la Guerra dels Nou Anys, al 1697.
1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,
dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII»,
«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).
Els del Rosselló i Conflent ja no hi són citats, però l'autor encara sent la necessitat d'aclarir-ne la situació. Noti's l'ús que sembla prou natural del passat simple (procurí, poguí) ara fa tres-cents anys.
