 |
| 1968. Albarca, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Albarca està situada al Montsant, allí on el llom poderós de la muntanya... n'és com una mena d'inici... La disposició del paisatge, amb els seus penya-segats i l'aspror retorta d'aquella geologia primitiva que caracteritzen el Montsant... donen més al·licients a l'excursionisme i el turisme tafaner que no a l'agricultura». |
 |
| 1968. Albarca, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. Escrivia ja Vallverdú fa gairebé cinquanta anys: «..la mitja dotzena d'habitants del poble són avui dia una premonició del destí que semblantment hauran d'afrontar moltes d'aquestes petites poblacions desavinents i encinglerades: el despoblament, l'atuïment, l'abandó i la ruïna...» |
 |
| 1968. Albarca, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. Detall del campanar per sobre de les velles cases, majorment abandonades. |
 |
| 1968. Ulldemolins, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. El Montsant emergeix de la plana: «Ulldemolins estès com una borrassa damunt la inacabable esglaonada que fan els bancals», en una imatge presa des dels darrers contraforts de la Serra de la Llena. |
 |
| 1968. Ulldemolins, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. Detall d'Ulldemolins entre les feixes de terra fetes d'espones de pedra. |
 |
| 1968. Ulldemolins, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. En primer terme, a la vall, una enorme granja, una de les poques salvacions econòmiques de les terres de secà, ni que hagi sigut a costa de la contaminació de nitrats. |
 |
| 1968. Scala Dei, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Tres-cents metres de llarg i un centenar d'ample ocupava tota l'edificació, horts, cementiri, i cel·les conventuals i de domèstics... Heus ací el que resta de la monumental, potent realitat monàstica de Scala Dei, el priorat que donà nom a la comarca. Això, un arc, poc més». |
 |
| 1968. Scala-Dei, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Venuda a un conjunt de particulars, hom pot pensar que acabarà sent enderrocada i reduïda a terra de conreu». Una premonició que aquest cop, per fortuna nostra, no es féu del tot realitat. |
 |
| 1968. Falset, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. Vista des de la barana de la riera «on els geranis ocupen el balcó de baix i, ensota, uns cércols de bóta fan companyia a un gerro inefable del de palanganer, tot penjat en un clau a la paret...» |
 |
| 1968. Falset, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «...la dona estén un pantalon negre... mentre un termòmetre en un balcó dóna puntual referència de la situació... Al fons, la pinya de cases velles i el castell enrunat, no cal dir-ho». |
 |
| 1968. Falset, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «La plaça de les Quarteres... té un aire senyorial, tota urbanitzada, una mica borbònica. Els porxos la voregen, i al capdamunt hi ha el fanal de cinc braços que... sembla arrencat d'un pas de Setmana Santa...» |
 |
| 1968. Falset, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «...l'edifici al fons són les cases consistorials, de sòlida arquitectura renaixentista, una mica neoclassicitzant. Tot Falset té aquest aire enriquit, sense que hi manqui... un parell d'edificis gòtics de la més pura traça urbana...» |
 |
| 1968. La Vilella Baixa, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Nomenclàtor expeditiu, en la llengua, això sí, imposada pel dictador espanyol de torn». |
 |
| 1968. La Vilella Baixa, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Les cases són a dos o tres nivells, perquè, com la geografia insinua, el poble, a mida que va apinyant-se entorn de l'església de raríssim campanar, té els carrers més costeruts...» |
 |
| 1968. La Vilella Baixa, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. Esplèndid detall de la vall amb el pont antic sobre el riu Montsant. |
 |
| 1968. La Vilella Baixa, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «La gent feia la impressió de fugir d'osques, de mantenir-se en una escassa comunicativitat. La Vilella es despobla, i en cinquanta anys ha perdut més de la meitat dels seus habitants. I el vi hi és bo... Sembla com si la Vilella hagués topat amb el seu destí com el vianant que topa amb el carrer que no passa». |
 |
| 1968. Sant Salvador, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. L'ermita a tocar de la roca: «llur emplaçament era sempre arriscat; situades a vegades en indrets de dificilíssim accés, en altres en llocs tan esquerps i allunyats que calia tenir una vocació meravellosament forta per habitar-hi». |
 |
| 1968. Sant Salvador, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Els grans lloms pedregosos, els conglomerats, adopten formes capricioses que en la imaginació del poble eren presagis de malvestats. La soledat dels ermitans, estiu i hivern, els perills que corrien, el bandolerisme que hi contribuïa... Encara avui les restes de les ermites del Montsant ens impressionen amb un inexpressable, insidiós alè de superstició». |
 |
| 1968. Gratallops, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Una silueta molt característica dels pobles del Priorat és que pràcticament no tenen ravals estesos ni hàbitat dispers pels afores. Més ben dit, quan s'acaben les cases comencen els afores, purament i simple. Així és com, de petits, ens agradava de dibuixar els pobles: una pinya de cases, i uns camps més enllà». És una llàstima, però la bombolla immobiliària de començament del segle XXI ha acabat amb aquesta visió idíl·lica dels pobles arreu del país. |
 |
| 1968. Gratallops, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Mireu Gratallops, dalt del tossal, amb les teulades aplanades... el poble que encara conserva banda municipal, el poble dels carrers encodinats amb palets de riera de colors diversos, i on hem tastat un vi que ni el murri d'Ulisses als seus millors moments no begué». |
 |
| 1968. Gratallops, el Priorat. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «L'ametller florit del primer terme... entre jovençà i revellit, ens recorda que la primavera mediterrània l'ha triat per capdavanter. Més avall la figuera retorç les blanques nerviacions de la brancada i, al coster de la dreta, les vinyes, com minúsculs arbrets, fam el mort... Adoneu-vos de la pesantor plomosa de la terra llicorellada... enyorarem -i tant- la concreta duresa, la indissimulada afirmació d'aquests pobles de l'interior, exemple de supervivència, realitat lluitadora, afirmació sostinguda, vida girada endintre, pedra i arell». |
