 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). La millor vista de la comarca des del Balcó del Priorat, un faralló a la Serra Major, al qual s'hi accedeix amb un botet a través d'una roca encaixada entre el cingle i el faralló. Una altra cosa és accedir pel grau dels barrots dalt la serra des de la Morera. |
 |
| Lo Balcó del Priorat. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). L'elogi del paisatge prioratenc, augmentat per l'aventura o risc de pèrdua pels camins i caminets que s'entrecreuen d'un terme a l'altre. L'ascensió de l'autor a la Serra Major: «subiendo sin descanso, en la soledad batida por el viento, llego a descubrir qué encarna la roca del Montsant: el miedo». Descripció de la Morera de Montsant, «que conserva su rusticidad sin anacronismos». |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). Siurana, ja despoblada gairebé, i ja conquerida de la turistada. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). La Figuera, emplaçada en un turó des d'on hom pot guaitar a set províncies. Només en recordo, de jove, el vi negre que en bevíem a casa, portat amb botes de fusta, d'aquelles on s'hi havia de cremar metxes de sofre. A l'estiu, ben fresc, i sovint amb graciosa, perquè si no, no hauries pogut ni trobar el llit per fer-hi la migdiada. Per cert, aqui es va inventar això del vi negre a temperatura ambient (com avui, que el termòmetre marca 35 i pujant), el podríem acusar de terrorista gastronòmic? |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). Les eines de la verema de final dels 50, amb carro de tracció animal i portadores manuals. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). El poble de Siurana tenia només cinc o sis famílies permanents. L'autor és captivat per l'espectacular vista, amb el riu Siurana als peus del cingle... quan encara no hi havia el pantà fet. |
