Seguidors

20180626

[1852] Lo Priorat a peu de l'Espinàs (i)

1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

El caprici de l'Espinàs, que amb 30 anyets rodà per aquells móns de Déu del Priorat de mitjan segle XX, abans que el 'progrés' ho canviés tot, o gairebé. L'autor xarrant amb les dones.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

«El Priorato existe, aunque la mayoría de los barceloneses no sepamos exactamente donde se halla ni como es». Una declaració d'intencions per a la trilogia publicada al novembre d'aquell any. L'autor dona  resposta a la pregunta «¿Qué es el Priorato?», a través de tres eixos: l'històric, el geogràfic i el vinícola.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Una somereta per anar al tros amb les sàrries posades, paixent en una feixa de vinyes.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Els pobles del Priorat comarcal, més nombrosos que els del Priorat religiós sotmès al prior de la Cartoixa d'Scala Dei. Els rius Montsant i Ciurana al voltant de la Serra de Montsant vertebren una comarca molt amuntanyada.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Les portadores de verema, transportades en carro cap al celler. Llavors, sense guarderies als pobles, els nens petits havien d'acompanyar els pares al tros tot el sant dia, i ajudar en allò que poguessin segons l'edat. Bàsicament, no emprenyar gaire fins que, de sobte, un any ja eres bo per ajupir-te a collir com tots els altres.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 
La sorpresa dels prioratencs per la visita i l'interès d'un camaco, vull dir, caminant, era notòria. Confirma l'autor que encara a final dels 50, el Priorat era un país de músics, i en destaca la qualitat de l'orquestra de Gratallops. La por, que el temps ha confirmat: «No sé si el cine acabará con esta afición; es posible, porque en las poblaciones más importantes, que cuentan con cierta frecuencia con este espectáculo, la música y el baile han quedado reservados para las fiestas importantes».

Segons el caminaire, els camins del Priorat són ingrats per a la petjada, però esplèndids als ulls.  Les descobertes paisatgístiques són meravelloses, augmentades per la quietud de la marxa. En canvi, el terreny pissarrós, de llicorella, n'era un turment per als peus. A més a més, l'olor del vi acompanya el viatger, tant a les vinyes com als pobles, en passar pel costat dels cellers.

L'anècdota de Capçanes: només entrar al celler, l'oferta irresistible, sense estranyar-se de l'entrada d'un estrany, d'un porró de vi negre de 16 graus... i mig!
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

El raïm s'havia de pitjar dins la portadora, perquè n'hi cabés més i aprofitar el viatge. No ho hauria dit mai, perquè els grans de raïm, bé que es devien aixafar, oi?
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Un carrer empedrat a la Bisbal de Falset, amb un pagès que se'n torna a la vinya, a fer un altre viatge amb les portadores.