 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). L'Espinàs contemplant la verema, amb les panistres forrades, i les dones amb gran roberiada i mocador al cap. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). Lligats a la terra, els vells han romàs al Priorat. Els joves, emigrats. En serà possible el retorn? Podem fer de la Catalunya republicana una societat territorialment reequilibrada? |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). La falta de preu de la producció agrícola, la dificultat dels conreus entre feixes, el despoblament, les dolentes comunicacions a l'època van fer impossible el pas a una agricultura més modernitzada o industrialitzada. Aquell problema, però, amb el pas dels decennis, n'ha esdevingut la sort: ara aquells conreus són més buscats que mai, la producció de vi és d'alt valor afegit, les comunicacions faciliten l'arribada de la turistada. Només cal que aquest valor afegit es reinverteixi a la comarca, cosa que no està gens clara: els propietaris només hi són de pas. |
|
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). L'Espinàs contemplant la verema, amb les panistres forrades, i les dones amb gran roberiada i mocador al cap. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). Una paradeta: la carabassa amb aigua frescal per a elles; probablement, ells, la bota. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). El Mas de Sant Marcell, amb la recollida de l'avellana... a mà! Un sarpat i al cove. La importància callada de les dones en un món de pagesos ha sigut ingent al llargs dels segles. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). El viatger és vist com un explorador: tal era el sentiment de llunyania i abandó de la població. Escriu l'autor que per a la nit del dissabte al Priorat, dos possibilitats: cafè o barberia. Els vells a jugar a cartes, i els joves a afaitar-se, per general. Sempre, la conversa afinada. La producció del vi ja s'havia transformat gràcies als cellers cooperatius. Només a Margalef encara piaven. A les cooperatives, el tractament del vi els feia aclarir-lo perquè si no, els hauria sortit de fins a 25 graus! |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). La plaça de Cabassers amb els porxos. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). Les masies abandonades d'aleshores. Algunes s'han salvat com a hostals rurals, però la resta ja jauen esfondrades. |
 |
| 1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs, «Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). El procés de producció del vi sempre crida l'atenció als profans. La moralina final de l'article: «debe recomendarse el Priorato a quien crea en la conveniencia de vivir por unos días en un país desconocido sin trampa ni cartón, es decir, sin reverencias ni sutilezas». Ara, la turistada ho va canviant tot, però si hom busca, segur que troba. |
