 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). Esplèndida imatge captada pel Dr. Anguera des de la mateix base de la presa de Sant Antoni, amb el turó de Talarn encimbellada al fons. El riu ha estat desviat per sota Susterris, congost estretíssim com es pot apreciar, d'unes meravelloses parets verticals tallades en pedra. M'ha fet gràcia de posar el terme, desconegut avui, de «la Canadienca» al títol d'aquesta empostada. La primera versió periodística del nom de l'empresa fou, ben curiós, «La Canadienca». També s'hi parla d'«embàs» en lloc d'embassament a la premsa de l'època. El gentilici encara no era prou ben fixat, les Normes fabrianes eren a punt de sortir ben just, i la premsa adoptà momentàniament aquest mot barrejat de castellà i català. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). En el detall s'aprecien bé els treballs de fonamentació. La presa, a la base, era molt i molt àmplia. A la dreta, el túnel de derivació. Al fons, la Noguera Pallaresa retorna a la llera habitual, a punt per rebre l'aigua del canal del barranc de Seròs, a on desguassava el canal de producció de força hidràulica que alimentava la fàbrica de corrent. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). La majestuosa fàbrica de ciment. Observeu, però, la bellesa impagable de les parets de Susterris. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). L'històric i llavors trasbalsat poble de Talarn, reclòs al seu niu dalt del turó. |
 |
| 1913. «La Canadenca». «El Poble Català», de 24 de gener (ARCA). Ara fa cent anys, com que la societat no tenia en compte cap criteri ni mediambiental ni social, tot foren salutacions enardides a l'entrada de Catalunya al món del capitalisme, i del més depredador, com el que representaven aquelles empreses elèctriques de la mena de la Barcelona Traction, Light and Power, del celebrat Mr. Pearson -amb carrers dedicats i tot per la nostra geografia. Algun dia caldrà canviar la manera com fins ara s'ha explicat aquest període als llibres d'història... El primer canal, desviat un poc més avall de Gerri, era per proporcionar la força que calia a la fàbrica de ciment. S'estava acabant aquell gener de 1913. A la presa principal, s'hi feien ja els sondejos geològics, alguns de fins a 140 m de profunditat. També s'hi estava aixecant ja la fàbrica de ciment a l'esplanada feta dalt de tot del congost de Susterris, des de la qual se'n proveiria el formigó. Entre les diferents obres en marxa, l'empresa tenia entre 6 i 8.000 obrers en nòmina, que calculaven apujar a més de 10.000 ben aviat. A més, la companyia «té en continu treball unes 500 a 600 cavalleries amb carros grans, especials per a maquinària, i ademés tres locomòbils tractors amb sos vagons i un tren Renard». Parlaven d'una inversió de cap a 70 M de pta: xifra fora de l'abast de cap empresa catalana, i només assumible per aquell mercat capitalista internacional. La carretera d'Àger a Tremp pels Terradets era a punt d'enllestir-se. Altres carreteres o camins que hagueren d'obrir foren la de Lleida a Aitona i la de Balaguer a Camarasa. Calia assegurar el pas de les grans màquines de moviments de terres i de transport de canonades i materials de gran embalum de tota mena. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). Una altra meravellosa perspectiva de la fàbrica sobre Susterris. Aquesta instal·lació fou la màxima expressió del capitalisme al nostre país i a Europa just a les vigílies de l'esclat de la Gran Guerra. La neutralitat de l'Estat (espanyol) donava marge a aquella autèntica multinacional per expandir-se i lucrar-se, atès que a la resta de l'Europa occidental els temors bèl·lics eren cada cop més freqüents. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). Detalls de la imponent instal·lació al caire del penya-segat, per tal de poder abocar directament el formigó a la presa, tot just sortit de fàbrica. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). El primer gran pantà del Pirineu trià l'indret més adient al congost de Susterris, de veritat ben estret i alt. Els cables que s'estenen de banda a banda transportaven els blondins, una instal·lació per transportar les vagonetes de ciment suspeses en l'aire. Un mètode ràpid i efectiu, perquè permetia abocar el formigó des de damunt mateix del punt que calgués. El nom, ben curiosament, prové d'un funàmbul i acròbata francès del segle XIX, Jean-François Gravelet-Blondin. Es tracta, doncs, d'un perfecte epònim. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). La polseguerada era contínua, el soroll eixordador, el treball imparable. |
 |
| 1913. «La Canadenca». «El Poble Català», de 13 de març (ARCA). La concessió per més de quaranta anys dels tramvies de Barcelona (de 1913 a 1945), amb previsió d'allargament fins al 1974. La multinacional canadenca s'assegurava el cicle complet assegurat de producció i de consum. Un negoci rodó. Si més de cent anys després, tenim tones i tones de polítics (i empresaris) acusats de corrupció, us imagineu com se'n van untar, alguns, en aquells temps. Una estrena al funcionament del capitalisme internacional de manual. |
 |
| 1913. «La Canadenca». «El Poble Català», de 21 de gener (ARCA).L'autocomplaença per les noves inversions hidroelèctriques fou gairebé general, sense gaires fissures. Però els beneficis promesos a la gent del territori no acabaren d'arribar mai, i acabades les obres, adéu-siau. La despoblació pirinenca no s'aturà pas perquè s'hi anessin fent pantans, oi? Doncs a profit de qui es feien? Cal que sapiguem explicar a les generacions futures que no fou precisament un encert, i que cal apendre'n dels errors. Ei, això si volem un món diferent, ara que en ens n'omplim la boca en temps de coronavirus. De moment, i va per llarg, no veig al país capaç de repensar-se (econòmica, demogràfica, social, nacionalment), i sense aquest primer pas no hi ha futur diferent, conscient, compartit i volgut, sinó dirigit, condicionat i venut a interessos inconfessables. |
 |
| 1913. «La Canadenca». «El Poble Català», de 20 de setembre (ARCA). Els avisos sobre el risc de monopoli en mans foranes eren menystinguts. Però els temps els donarien la raó, encara que no fos a mans d'internacionals, sinó de la casta més rància (de l'espanyola i de la nostra sucursalista), que, arribat al poder el dictador Primo de Rivera (espanyol) i veient-hi el llarg negoci, fusionaria les grans companyies en una de sola a profit de les butxaques habituals, jugada rematada amb l'altre dictador, guanyada la guerra, amb l'expropiació de l'empresa i cessió al seu banquer (mallorquí, ai las!) personal. Amb l'arribada del règim del 78 (espanyol), les coses no millorarien pas i la conseqüència és que paguem la llum de les més cares d'Europa amb les portes giratòries més àmplies que hi deu haver al món mundial. I nosaltres encara festegem aquelles construccions de pantans sense control, que continuarien a la postguerra franquista (si sabien a on era el negoci), i dediquem carrers a aquells empresaris sense escrúpols. Que com s'hauria fet la industrialització de Catalunya del segle XX sense ells, sense ni pantans ni empresaris enriquits? Doncs simplement d'una altra manera, al meu entendre, no pas pitjor. Ara ja alguns municipis comencen a reclamar el retorn de les concessions. Esperem que se'n surtin, a benefici, per fi, de tothom. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). Una bellíssima imatge de les obres des de la mateixa base del pantà. |
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). Les imatges des de la base ens donen la perspectiva de la magnitud de l'obra, llavors a escala gairebé més que humana. Almenys, pel que fins a aquells temps no s'havia vist al país, i sobretot, no s'havia vist en comarques muntanyenques i arruralades. |
 | ||
|
 |
| 1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). La base de la presa, amb la Noguera ben acabalada en els mesos de desgel. |
 |
| 1916. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ). Vista de la presa ja gairebé a dalt de tot. Per tant, la fotografia potser és ja de 1915 o 16. S'hi observa el salt espectacular de l'altíssim sobreeixidor. |
